Tema 5.3_Toxicologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Toxicologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Toxicologia_Palmira Homedes Tema 5.3: Metodologies útils a la fase de desenvolupament (preclínics) El pas d’screening a desenvolupament és un procés. Els que fan l’screening va vestint les molècules de dades i les presenten a l’equip que decideix, aquest pot requerir mes proves screening addicionals abans de prendre decisions de quines son les molècules candidates.
Etapes de la fase de desenvolupament.
Preclínica obtenir informació suficient per fixar la HDF.
Fase preclínica • • • • • • • • • • que hem de saber abans de començar els assajos clínics? Quina és la dosi que produeix efectes tòxics en animals? Quina és la dosi que no produeix efectes tòxics en animals? Són els animals models versemblants per predir la toxicitat en l’home? Quins són els signes i la durada dels efectes tòxics? Són diferents després d’una dosi única o de dosis repetides? Són reversibles? Quins són els òrgans o sistemes diana? Era d’esperar el tipus de toxicitat observada en relació a les característiques químiques? Es produeixen metabòlits tòxics? S’ha observat adaptació als efectes tòxics observats? Tots aquest assajos estan regulats per normatives a través de les guies d’harmonització que estan pactades de manera universal. Aquestes normatives són les ICH Harmonised Tripartir Guideline Guidance on Nonclinical Safety Studies for the Conduct of Human Clinical Trialandmarketing authorization for Pharmaceuticals.
• La ICH M3 dona moltes normatives són com procedir i els estudis que has de fer. Però has de escollir-los en base a la teva molècula.
Ens centrarem en estudis de: • Repeated-dose toxicity studies • Genotoxicity studies • Carcinogenicity studies • Reproduction toxicity studies Toxicitat en dosi repetida: La durada de l’exposició serà variable segons la molècula i el tipus d’estudi. Per això es fa una Es va fer una recomanació de la durada de dosis repetida dels estudis de toxicitat, quan ja tenim la molècula escollida: Duració dels tractament Rosegadors (rata o ratolí) No rosegadors (conill, gos, minipigs) Més de 2 setmanes 1 mes 1 mes Entre 2 setmanes i 1 mes 3 mesos 3 mesos Entre un 1 i 3 mesos 6 mesos 6mesos Més de 3 mesos 6 mesos 6 mesos El conill no sempre es acceptat perquè té molta variabilitat i necessitaríem més animals. En el cas del gos o dels minipigs al ser mes semblants al home es mes fàcil extrapolar cap a nosaltres.
Toxicologia_Palmira Homedes L’objectiu de la dosis repetides és posar de manifest les alteracions funcionals i anatomopatologies provocades per l’administració continuada del producte en funció de la dosi.
Buscaré: • • • • • Relació dosi-resposta tres nivells de dosis que els hem extret dels estudis screening anterior Dosi màxima sense efectes tòxics Marge terapèutic en l’espècie estudiada o Dosi màxima/dosi terapèutica o Valoració risc/benefici Identificació dels òrgans diana Reversibilitat dels efectes tòxics (grup especial d’animals) Els estudis són en base a 7 dies per tal que no hi hagi reversibilitat de la toxicitat en el pacient i que a la llarga la toxicitat sigui menor.
Normalment, els estudis de toxicitat es donen els 7 dies de la setmana. Només hi haurà un cas en el qual enlloc de 7 dies, es podria donar 5 dies si fos el cas de un compost en l’exposició a la industria. Per tant, el pacient que esta en contacte amb el tòxic, hauria de ser 5 dies perquè són els que treballa la persona. D’aquesta manera seria una toxicitat semblant a la que patiria el home. Si donéssim 7 dies la toxicitat en rata seria superior.
Les especies que estaran sotmeses a aquests tractament seran 2 tipus de mamífers (rosegadors i no rosegadors). S’ha de seleccionar per característiques cinètiques i metabòliques respecte a l’home.
• • • Numero d’animals: de 10-20/sexe/dosi en rates i ratolins i 6-8/sexe/dosi en gossos Administració: via simliar a l’exposició humana, freqüència diària, 3 nivells de dosi : o Alta: efectes tòxics i mortalitat d’uns 10% o Mitjana: mitjana geomètrica entre l’alta i la baixa o Baixa: sense efectes tòxics. 2 o 3vegades la dosi terapèutica en cas d’uns fàrmacs o Control: administració del vehicle del tòxic Paràmetres a observar: o Toxciocinètica: biodisponibilitat, acumulació, metabolisme, inducció informació valuosa per la manipulació posterior del producte o Paràmetres general: pes, consum d’aliment i aigual, signes clínics i conducta o Paràmetres analítics: hematologia, bioquímica seria i d’orina o Anatomia patològica: pes absolut i relatiu dels òrgans, histopatologia Hem de intentar obtenir una relació dosis-resposta. Er això necessitem que la dosi alta doni resposta i la dosi baixa no ten tingues. Observaríem dosis això: • • • NOAEL dosi màxima que no ten cap efecte OAEL quantitat mínima de producte que produeix algun efecte Umbral a la zona a la qual la concentració en la que no s’observi ningú dany.
S’expressa en el logaritme de la dosi.
Toxicologia_Palmira Homedes Les dades com que no usen una desenvolupament gausiana, hem de donar-los amb el logaritme de la dosi. La resposta 1 te un Umbral més llarg i te una pendent més alta. El producte 1 a dosi baixa tindre una seguretat menor.
A dosi baixes el compost 2 te mes seguretat perquè a canvis de dosis no produeix gaires canvis en el efecte. El 1 a dosi similars dona efectes molt diferents.
S’ha de fer dos gràfiques: la de eficàcia toxicitat que es comparen. Podem treure la DE10, DF50, DF90 i la dosis letal 50, 90 i 10.
Aquetes gràfiques ens serveixen per predir El nivell de dosis eficaç 90 és una dosi eficaç en el 90% dels individus però esta per sota de la dosi tòxica 10.
Si una molècula es genotoxica ja no va al registre. En cas que vagi a carcinogènesi si que es te en compte.
No hi ha un estudi sol que diguem que amb aquest sol ja sabem la genotoxicitat.
Tests normatiu OCDE 486: és diu síntesi de ADN no programada. Poses el tòxic en contacte amb un animal, l’injecten el tòxic, i deixarà que actuï durant un període.
Després administrem a la rata la timidina tritiada que es radioactiva i ens ajuda en la quantificació.es mata els animals i s’extreu del fetge.
Fem un estudi de la quantitat de cèl·lules que estan fora de la fase S. Quan no estem en fase S totes les replicacions de ADN que es fan són mecanismes de reparació que són els que quantificarem a través d ela incorporació de les timidines radioactives. Quantifiquem el dany que li produeix l’animal al tòxic Test d’AMES test de mutagenicitat més usat. Substitueix als grans estudis de mutagenicitat que sn cars, llargs i amb molts animals. Tenim bactèries que han estat tractades de tal manera que son mutants i son deficients en histidina i per tant, no poden créixer en un medi que ni tingui histidina. Apliquem un tòxic en les bactèries i estan fabricades per ser sensibles en el gen de l’histidina. Per tant, una sola mutació que es pugui produir en les bactèries serà en el gen de la histidina perquè esta preparat per això. Si el nostre tòxic no es mutagènesi, no produirà histidina. Si el nostre tòxic es mutagènic produirà una mutació preferentment en el gen de la histidina. I per tant, podrà créixer en un medi sense histidina.
S’ha desparar que els controls no tinguin casi colònies (mutació espontània). S’han de fer en 5 soques diferents..
Toxicologia_Palmira Homedes Tests HGPRT/TK/ATPasa: En línies cel·lulars pre-establertes, el que succeeix es que una hi ha una mutació en les cèl·lules per un mutagen el que fan es adquirir resistència a diferents substancies.
Quan les sembrem en situacions control, les cèl·lules creixen. Quan apliquen un antimetabòlit, les cèl·lules moren. Si el mutagen si que provoca una mutació el metabòlit no pot actuar sobre elles i per tant no pot actuar sobre elles i les cèl·lules creixen perquè hi ha hagut una mutació.
Un antimetabòlit es una molècula que simula o replaça un metabòlit endogen que nosaltres poden controlar.
En presencia de ouabaina s’uneix a la ATPasa no es produeix ADP+PI i la cèl·lula mor. Si hi ha un mutagen produeix una mutació del gen corresponent per tant, l’ATPasa serà diferent i per tant la ouabaina no es podrà unir i per tant la cèl·lula sobreviurà.
Estudis d’aberració cromosòmica es poden fer sobre les cèl·lules sexuals o sobre els seus precursores.
El s’hi apliquem el tòxic i després d’un temps d’exposició trèiem les cèl·lules mare dels animals (del fèmur). Es tacte amb colcicina i es para la mitosi i amb un tractament físic es poden les cèl·lules en un medi hipertònic. Deixen els cromosomes lliures, que es tenyiran i veurem si hi ha hagut aberracions cromosòmiques.
Es una tècnica molt cara.
Estudi OCDE normes de regulació de la UE. són mes completes en el sentit en que ens diu exactament el que hem de fer amb un cert marge.
Toxicitat sobre la reproducció: es tracta a que el nostre fàrmacs si va destinat a dones en edat fèrtil, hem de demostrar que no podreixen malformacions en el fetus. Per fer això, s’han de fer assajos de teratogènia en un espècie de rosegador i un espècie no rosegador (conill).
Tres grups de dosis. S’ha de veure quines dosis són tòxiques per l’organisme i poder calcular la NOAEL i la LOAEL i poder reconèixer un Umbral en el qual no era probable que hi hagués un signe de toxicitat.
La dosis alta l’hem de donar quan esperem un efecte però no molt alt. No posarem una dosi alta de tòxica però si en l’umbral de la toxicitat, el mateix passa amb al baixa. I sa de posar un control que serà el vehicle en el que es posa el tòxic.
Hem de tenir homes i dones en animals rates que copularan per tenir descendència. En el cas dels conills, es fa per inseminació artificial. Un cop estan embarassats, necessitem 20 femelles per a cada grup de dosis. El dia de copula es el dia 0. A partir del dia 5 fins el dia abans que neixin (rates dia 19 i conills dia 30-31) se li administra el fàrmac, els animals es sacrifiquen i es miren una sèrie de paràmetres que te en a veure amb els fetus.
Mirem si tenen malformacions externes, el pes de l’úter, el pes del fetus, si hi ha hagut absorcions del fetus, la placenta. Etc.
Tots els fetus han de ser observats de malformacions esquelètiques o viscerals. La meitat dels fetus es miraren malformacions esquelètiques si viscerals. Se li treuen la pell i les vísceres i a Toxicologia_Palmira Homedes mesura de passar-ho per fixadors i tincions, tenyirem l’esquelet. Miraré totes les malformacions que puguin tenir.
La resta de fetus es fica i tenyeix, i fem talls seriats, el primer x els extremitats i la cua, el cap, el maxil·lar inferior, per observar a la lupa tot el interior del cap per veure si esta tot igual. La resta del cos es fa igual per veure com estan col·locats els òrgans.
Conclourem si aquestes malformacions son dosis dependents o no.
La via d’administració per fer aquets experiments es igual que en el que hem de donar la formula farmacèutica del mercat Carcinogènesis: La guia de la 0CED 451 que ens explica com hem de procedir.
...