15 Trastorns suprarenal + Pregs EXAMEN (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacologia i Terapèutica 2
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 TEMA 15: TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA ADRENAL.
TERÀPIA SUBSTITUTIVA AMB CORTICOIDES. ANTICORTISÒLICS CORTICOSTEROIDES Produïdes a les glàndules suprarenals; se’n diferencien dues zones • Medul·la • Escorça (còrtex) • Zona glomerulosa: secreta mineralcorticoides (aldosterona) • Zona fasciculada: secreta glucocorticoides (cortisol/ hidrocortisona) En ambdós casos, el precursor és el colesterol.
REGULACIÓ DE LA SECRECIÓ DE CORTISOL Ritme circardià: pic a primera hora del matí Estrès, tant físic com psicològic, en promou la secreció (cortisol considerat com una de les hormones de l’estrès) Eix hipotàlem-hipòfisi: l’hipotàlem secreta la CRH → estimula la hipòfisi, que allibera la ACTH → estimula les glàndules suprarenals, que finalment secreten cortisol (feedback negatiu de doble nivell: hipotàlem i hipòfisi) CORTICOSTEROIDES: ACCIONS GC: hormona hiperglucemiant • Teixit adipós: efecte lipolític, promouen la hidròlisi dels TGs i alliberament dels ÀGs lliures • Teixit muscular: augmenten el catabolisme proteic, alliberament dels AÀs cap al fetge (seran destinats a síntesi de glucosa) • Fetge: augmenta la síntesi d’enzims de GNG MC: equilibri hidroelectrolític a la porció distal del túbul renal • Increment de la reabsorció de Na+ i H2O de la llum cap a l’interior • Increment de la secreció de K+ INSUFICIÈNCIA SUPRARENAL (ISR) PRIMÀRIA: alteració a les glàndules suprarenals, de manera que es veu reduïda tant la secreció de GC com de MC • Crònica: malaltia d’Addison • Autoimmune: principal causa. Anàleg a l’hipotiroïdisme: es generen Ac contra la glàndula suprarenal • Malalties infeccioses: especialment tuberculosi • Insuficiència suprarenal congènita: dèficit genètic en algun dels enzims implicats en la síntesi hormonal • Aguda: crisi addisoniana. Situació d’urgència vital, amb nivells molt baixos de GC • Extirpació de les glàndules suprarenals • Supressió brusca de tractament amb GC • Exacerbació d’una malaltia crònica: situació sobtada d’estrès, trauma, cirurgia… CENTRAL O SECUNDÀRIA: alteració a nivell d’hipotàlem o hipòfisi: només es veu reduïda la secreció de GC (la de MC es regula majoritàriament pel sistema renina-angiotensina). Minoritària 1 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 SIMPTOMATOLOGIA • Hiperpigmentació de les mucoses: no hi ha feedback negatiu (perquè no hi ha cortisol) de manera que es produeix una contínua producció de CRH i ACTH. L’ACTH estimula els melanòcits, que produeixen aquesta hiperpigmentació • Hipotensió: per la manca de MC • Hipoglucèmia: per la manca de GC TRACTAMENT: HORMONOTERÀPIA SUBSTITUTIVA ISR PRIMÀRIA (MALALTIA D’ADDISON): admin GC + MC • Cortisol: 2/3 al matí + 1/3 a la nit per evitar ritme circardià. En casos d’estrès pot ser necessari augmentar-la (intervencions quirúrgiques, traumatisme greu, infeccions..) • Fludrocortisona: no aldosterona (té vida mitja molt curta) En la ISR SECUNDÀRIA: només cortisol (si ja hi ha prou nivells de MC no cal administrar-los) ISR AGUDA (CRISI ADDISONIANA) • Dosis altes de cortisol IV: a dosis altes presenta activitat GC i MC • Reposició electrolítica IV • Manteniment amb cortisol IM i després tornar amb la fludrocortisona HIPERPLÀSIA SUPRARENAL CONGÈNITA: dèficit congènit d’algun dels enzims sintetitzadors de cortisol (el més freqüent: 21α-hidroxilasa). Això provoca un increment de la secreció d’ACTH, i com a conseqüència una hiperplàsia de les suprarenals • Cortisol VO • En funció de quin sigui l’enzim afectat, pot ser necessària o no l’admin de fludrocortisona • Dosi en funció de superfície corporal • Compte: GC afecten el creixement i maduració òssia (a tenir en compte, cal controlar) EFECTES ADVERSOS • Si la dosificació és correcta, no haurien d’aparèixer. Solen manifestar-se en sobredosificació • Sobredosificació de GC (cortisol): síndrome de Cushing iatrogènica • Sobredosificació de MC (fludrocortisona) • Hipertensió: per un excés de retenció de Na+ i H2O • Hipopotassèmia: paràlisi muscular i alteracions cardíaques • Cefalees • Hipertròfia ventricular esquerra SÍNDROME DE CUSHING Hiperproducció de corticosteroides endògens. Casos: • ACTH-dependent: majoritari • Adenomes d’hipòfisi • Tumor ectòpic productor d’ACTH ACTH-independent: minoritari • • Adenomes o carcinomes de les suprarenals En tots els casos l’origen és tumoral: la primera línia de tractament és la cirurgia (no fàrmacs) TRACTAMENT FARMACOLÒGIC Indicacions: • Disminució hipercortisolisme previ a cirurgia • Fracàs o impossibilitat d’un tractament quirúrgic • Síndrome de Cushing ectòpic en què no s’ha pogut extirpar el tumor causant 2 de 3 Farmacologia i Terapèutica II 2015-2016 Dues estratègies teòriques: • Inhibir la síntesi: és el que es fa servir • Inhibir els receptors KETOCONAZOL A dosis altes, VO Inhibidor de diversos enzims esteroidogènics acoblats al CYP450: normalitza els nivells de cortisol de forma ràpida, sostinguda i reversible Molts efectes adversos: TGI, nàusees i vòmits, picor, ginecomàstia (13%), hepatotoxicitat Única indicació de ketoconazol VO (sistèmic): com a antifúngic només tòpic MITOTÀ Inhibidor d’enzims esteroidogènics + efecte citotòxic Ús en tractament de carcinoma adrenocortical no operable Admin VO, acumulació en teixit adipós Molts efectes adversos: anorèxia (39%), nàusees, vòmits, descoordinació motora, tremolors… ALTRES ANTICORTISÒLICS ABIRATERONA • Inhibidor selectiu de la 17α-hidroxilasa, enzim necessari per la biosíntesi d’andrògens en teixit testicular, suprarenal i teixit prostàtic tumoral • Ús en tractament del càncer de pròstata MIFEPRISTONA • Antagonista del receptor de GCs i també de progesterona • Principal utilitat actual: com a interrupció voluntària de l’embaràs PREGUNTES TIPUS EXAMEN La M.A.D. és una dona de 25 anys a la que s’ha diagnosticat un hipotiroïdisme primari de tipus autoimmune • Haurà d’iniciar un tractament amb T4 per via SC, una dosi al dia abans d’anar a dormir: F (s’administra VO i sempre en dejú, abans d’esmorzar) • Si no hi ha resposta a la T4, caldrà administrar iode radioactiu: F (mai en hipotiroïdismes, és per a casos d’hipertiroïdisme) • En cas de necessitar antibiòtic el d’elecció serà la rifampicina, ja que no afecta els nivells de T4: F (és inductor enzimàtic!) • A dosis excessives, el tractament amb T4 pot produir taquicàrdia i hipertensió: V Un pacient amb malaltia d’Addison (insuficiència suprarenal crònica primària) és tractat amb cortisol (20 mg al matí + 10 mg a la tarda) i fludrocortisona (0.1 mg/dia) • La pauta de dosificació és incorrecta ja que el cortisol s’ha de prendre a la nit, coincidint amb el pic de secreció màxima fisiològica: F (aquest pic es produeix al matí) • És incorrecte utilitzar fludrocortisona com a mineralocorticoide, ja que en aquests casos s’ha d’administrar aldosterona: F (aldosterona té baixa vida mitja) • En la malaltia d’Addison no és necessari administrar cap mineralocorticoide: F • Si el pacient ja ha patit una operació quirúrgica, caldrà reduir les dosis a la meitat: F (s’han d’incrementar) 3 de 3 ...