Reflexió llenguatge igualitari (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 3º curso
Asignatura Orientació i Gènere
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 30/11/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Reflexió: Un dia més? No, un dia amb llenguatge igualitari! Podem dir que en l’actualitat utilitzem paraules o oracions totalment masclistes, i no ens en adonem que ho estem fent ja que s’ha integrat d’una forma total dintre d’aquest món, en l’intent de realitzar durant tot un dia un exercici de consciencia, ha estat un treball molt dur del qual he pogut tret un aprofitament significatiu, encara que, no l’hagi pogut satisfer d’una forma 100% efectiva ja que tinc interioritzat totes aquestes paraules o expressions des de que era petit.
Les contradiccions educatives són un gran factor per emprar d’una forma incorrecte totes aquestes paraules, com per exemple “tots” si es parla de persones, no inclou a les dones, per més que vulgui representar en l’actualitat un terme de globalitat per molts, ja que intenta representa a tots i totes. La paraula “tothom”, mot que vaig repetir en incomptables cops, pensant-ho fredament és una paraula sexista utilitzada a qualsevol treball, a qualsevol lloc, estandarditzada i exclòs a tot el sector femení de la població.
Em costa admetre-ho, però he crescut en una societat ple de valors, on un dels contravalors, que no deixen de ser valors per més que siguin poc correctes, més utilitzats ha estat el del masclisme, masclisme en coberta realment, ja que no sabem que estem fomentant l’exclusió femenina, encara que sigui en el llenguatge, però això no només els homes, sinó també les dones, és una problemàtica que tenim tots dos sexes, el qual si utilitzéssim la regla de la inversió ho veuríem més clarament, ja que es mostraria d’una forma totalment contraposada i es veuria una exageració fins i tot, per la comparativa i la situació dels sectors en qüestió.
Mentre realitzava l’exercici, vaig tenir unes sensacions estranyes, diferents. No ho notava natura al meva expressió ni forma de dir, em notava sota pressió, autoanalitzant-me constantment, i no em sentia del tot còmode, innegablement cal dir, que la naturalitat també es va poder expressar tranquil·lament, i no crec que ho fes tant malament sent sincers, però, la por de no controlar els meus mots, i emprar d’una forma totalment incorrecte la llengua catalana, em feia sentir insegur, ja que en qualsevol moment podia ser políticament incorrecte.
És una experiència positiva, ja que considero que pot suposar una autoreflexió del com actuen i què diem habitualment sense donar-li més importància i sense tenir una consciència total dels fets per tenir-los tan incorporats a la meva forma de fer/dir i poder corregir o reaprendre uns nous hàbits més integradors i inclusius dintre de la meva forma de ser i d’expressar-me.
Alumne: Xavier Lautaro Soler Martos Docent: Anna Velasco Martínez Assignatura: Orientació i Gènere Data d’entrega: 17 de març del 2014 ...