Percepció i Atenció I 2.1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Percepció i Atenció
Año del apunte 2013
Páginas 47
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

PERCEPCIÓ I ATENCIÓ CURS 2013 – 2014 2n de PSICOLOGIA Percepció i atenció curs 2013 - 2014 BLOC TEMÀTIC I: L’ATENCIÓ UNITAT 1. TIPUS D’ATENCIÓ I FENÒMENS BÀSICS.
Coren, S., Ward, L. M., & Enns, J. (2001).
Sensación y Percepción. 5a ed. McGrawHill. Capítol 15 (pp. 453-486).
William James (1890). Principis de Psicologia: “Tothom sap el que és l’atenció”.
Actualment existeixen moltes definicions per a l’explicació de l’atenció com a constructe abstracte i dels sprocessos atencionals que la conformen. Segueix sent difícil trobar una definició amb la què tots els psicòlegs o investigadors hi estiguin d’acord; tot i així en els últims vint anys ha crescut enormement l’estudi científic de l’atenció.
L’ATENCIÓ: Exerceix control sobre la capacitat cognitiva, és a dir, funciona com a filtratge de tota la informació que es perceb.
Evita l’excissiva càrrega d’informació, mitjançant la funció explicada anteriorment, és a dir no es processa tot allò que es rep.
Està vinculada en l’activació de l’individu enfront a situacions noves i planificades, o insuficientment apreses.
Permet un processament perceptiu adequat dels estímuls sensorials més rellevants.
És a dir, es processa allò que enfoquem com a focus atencional.
Així doncs entenem atenció com: Mecanisme complex (format per diversos sistemes cerebrals) implicat en el control i el processament de la informació i en la selecció de conductes.
Sistema executiu que exerceix influència i es deixa influir per altres processos cognitius (percepció i la memòria), amb els quals guarda una estreta relació.
És tant important que les pesrones que pateixen alteracions atencionals (p.ex.
heminegrligència) mostren greus problemes adaptatius d’índole cognitiva i/O motora.
TIPUS D’ATENCIÓ I FENÒMENS BÀSICS.
Atenció voluntària (endògena). Es tracta de “prestar atenció”, és a dir, s’ha de fer un esforç mental per a seleccionar un estímul entre d’altres. El control voluntari hi forma part ja que intervenen factors com automaticitat i dificultat. Depèn de l’individu. Com a exemple trobem fixar-se en aspectes concrets de quelcom.
Atenció involuntària (exògena). L’atenció exògena també s’anomena reflex d’orientació, es basa en “quelcom que crida l’atenció”, cosa que canvia el focus d’atenció enfront un estímul inesperat o diferent. És involuntària i inconscient. No sotmesa a la voluntat. Depèn de l’estimul.
L’atenció exògena pot ser visual, auditiva, tàctil, etc.Es tracta d’estímuls més eficaços: sons estrepitosos, llums brillants que apareixen de cop, un moviment no predictible, etc.
2 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Per tant, trobem que l’atenció està determinada per l’actitud activa o passiva de l’individu enfront els estímuls. Dins la voluntària l’individu decideix quin és l’ambit d’aplicació de la seva capacitat atencional, mentre que en la involuntària o passiva, és el “poder” de l’estímul el que atrau a l’individu.
Atenció oberta. Va acompanyada d’una sèria de respostes motores i fisiològiques (que produeixen modificacions en l’individu.
Ateció encoberta. En aquest tipus d’atenció no és possible detectar els seus efectes mitjançant l’observació.
Atenció selectiva. Està determinada per l’interès de l’ndividu, en aquest cas l’esforç es dirigeix cap a un camp concret.
Atenció dividida. Està determinada per l’interès de l’individu, en aquest són diversos els estímuls o situacions al camp atencional d’aquest.
Origen i naturalesa estímuls Actitud del subjecte Manifestacions motores i fisiològiques Interès del subjecte TIPUS D’ATENCIÓ Voluntària Involuntària Oberta Encoberta Dividida Selectiva TIPUS D’ATENCIÓ Atenció interna Atenció externa Voluntària / Activa Involuntària / Passiva Oberta Encoberta Dividida Selectiva / Focalitzada STIUACIONS Estar prestant atenció a una conversa amb un amic Orientar-se cap a un so sobtat que prové de fora del bar, immediatament després d’escoltar-lo Girar el cap a la font del soroll en la situació anterior.
Intentar (discretament) escoltar la conversa de la taula del costat.
Orientem la nostra atenció però no resulta “observable”.
Fer un dels qüestionaris informatitzats mentre escoltem la radio i parlem amb un amic.
Seguir la conversa d’una persona que ens està parlant en un bar o pub molt sorollós.
ATENCIÓ SELECTIVA.
Un cop orientats cap a un esdeveniment...
...Com podem focalitzar i mantenir la nostra atenció en un únic esdeveniment? ...Què succeeix amb els estímuls als que no prestem atenció? ...Fins a quin punt els processem?  Filtratge La quantitat d’informació que ens arriba de l’exterior és enorme, i canvia constantment, és massa informació perquè el nostre cervell la pugui processar tota. El nostre cervell té mecanismes selectius que controlen a quins estímuls atenem i a quins no, atès a la capacitat limitada per a poder processar tot allò que percebem.
3 Percepció i atenció curs 2013 - 2014  Efecte de la “festa de còctel” (Cherry, 1953): No tenim cap problema en seguir una conversa enmig de moltes altres, o en un entorn molt sorollós.
Com ho podem fer? Depenent de les circumstàncies de localització, intensitat, etc.
 LA TÈCNICA DE L’OMBREJAT (Cherry, 1953) 1r model. Es tracta del paradigma de l’escolta dicòtica, es presenten simultàniament dos missatges (un a cada orella). S’ha d’atendre a un d’ells i repetir-lo en veu alta. Per la qual cosa s’han d’activar els mecanismes d’atención selectiva per a processar la información.
DEMOSTRACIÓ.
Al finalitzar la tasca d’escolta es realitza una prova de reconeixemente de paraules del canal no atès. La meitat si que han aparegut pel cantó NO atès i l’altra meitat no han aparegut. Si els resultats indiquen que la informació presentada pel canal no atès no es podia recordar, la quantitat d’encert que observaríem estaria al voltant del 50%. (Pràctica pròpia 56%) CONCLUSIONS.
La informació presentada pel canal no atès quasi no es pot recordar. la informació no atesa pràcticament no es processa.
MODELS D’ATENCIÓ SELECTIVA.
A partir d’estudis aplicant la tècnica de l’ombrejat es va plantejar un model explicatiu (Broadbent, 1958) en el que s’establia la connexió entre sensació, percepció i memòria per explicar el fenomen de l’atenció selectiva des de la perspectiva del processament de la informació.
Dades experimental van anar modificant els plantejaments inicials i van donar lloc a models altern atius.
4 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 1. MODEL DE SELECCIÓ PRIMERENCA / MODEL DE FILTRE (BROADBENT, 1958) FUNCIONAMENT. Si tenim dos o més estímuls externs presentats al mateix temps i que arriben simultàniament, a través dels canals d’entrada, als registres sensorials, d’on s’extrauen les característiques físiques.
Un dels dos estímuls aconseguirà passar a través del filtre, gràcies a que les seves propietats físiques són “apropiades”.
L’altre estímul no passarà més enllà de la memòria sensorial. La representació sensorial d’aquest segon estímul s’esvaeix ràpidament i normalment queda exempta de tot processament posterior.
Aquest filtre és necessari per impedir una sobrecàrrega del magatzem de memòria a curt plaç que es troba me´s enllà del filtre, ja que la seva capacitat és limitada. Aquest mecanisme permet el processament de forma extensiva de l’estímul o missatge que ha passat a través del filtre, evitant analitzar els altres estímuls per no sobrecarregar així el sistema.
Així doncs, segons aquest model, la única informació que es troba disponible sobre els estímuls no atesos són les propietats físiques (tipus de veu, localització del so o esdeveniment, etc.
Per tant, aquells estímuls davant els quals no cal emetre una resposta són, si és possible, ignorats abans d’arribar a processar-se.
El filtre permet que la informació estimular el travessi per ser pròpiament processada. Dels missatges no atesos només es detectarien les propietats físiques de l’input.
REPTES O LIMITACIONS. Altres experiments semblaven indicar que en el canal no atès es produïa més processament dle que el model defensa: MORAY (1959). Els participants perceben el seu nom quan es presenta pel canal no atès.
TREISMAN (1964). Missatges presentats en asincronia temporal: els subjectes se n’adonen.
FALSIFICACIONS DEL MODEL, MESURES INDIRECTES. Per a falsificar-lo cal utilitzar mersures indirectes del processament del canal no atès, és a dir, no preguntar directament al subjecte.
(nevera que deixa de sonar).
CORTEEN I DUNN (1974). Presentació a la fase prèvia de certes paraules conjuntament amb electroshock. Després pel canal no atès es presenten les paraules associades a l’electroshock, es va observar resposta galvànica de la pell.
VON WRIGHT I COLS (1975). Utilització de sinònims, processametn semàntic dels estímuls.
5 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 2. MODEL DE SELECCIÓ TARDANA (DEUTSCH I DEUTSCH).
A partir de vàries dades experimentals sorgeix un altre model per explicar l’atenció selectiva.
Per exemple, Deutsch i Deutsch van desenvolupar la seva teoria a partir de l’observació que determinats estímuls, com el propi nom alteraven les ones cerebrals de subjectes adormits. El subjecte no despertava però “alguna cosa passava”.
L’atenció opera tardanament, sobre la MCP i on sobre els registres sensorials.
Tots els estímuls són processats més o menys semànticament.
En principi, tots els estímuls haurien de ser recordats (atesos o no).
Però la MCP és de capacitat limitada i s’avalua de forma preferent el que s’atén. La informació que no s’elabora més ( o que no es repassa) s’oblida ràpidament.
3. MODEL D’ATENUACIÓ O DE FILTRE ATENUAT (TREISMAN, 1964).
El filtre no és tan rígid com en la proposta de Broadbent (model de filtre). La informació no atesa no s’elimina, sinó que s’atenua. Així, el filtre atenua o redueix la intensitat de canals desatesos. La ubicació del flitre és flexible: segons les exigències d ela situació, podrem adaptar el filtre.
EVIDÈNCIA EMPÍRICA. Experiment de Rees i col·laboradors (1997).
Es presta atenció a estímuls visuals (paraules escrites) presentades sobre un fons d’estímuls visuals estàtics o en moviment (punts blancs). Es comparen situacions d’alta i baixa càrrega perceptiva (l’increment de càrrega perceptiva implica increment del número d’elements en una presentció o increment de les demandes de processament per al mateix número d’elements).
La tasca de baixa càrrega perceptiva consisteix en prémer una tecla quan la paraula està en majúscules.
Es tracta d’estímuls irrellevvant en moviment  major activació en V5 que estímuls irrellevants estàtics.
En canvi la d’alta càrrega perceptiva consisteix en prémer una tecla quan la paraula era bisil·làbica.
No hi ha diferències significatives entre el moviment o no dels estímuls irrellevants.
6 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Es mesura l’activació en V5 (àrea de l’escorça visual que respons als estímuls en moviment) mitjançant una RMf.
Els resultats són favorables al model d’atenuació: el processament dels estímuls no atesos no és fix: dpeèn de la sitaució.
RESUM MODELS D’ATENCIÓ SELECTIVA.
7 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 ATENCIÓ DIVIDIDA Jo puc focalitzar la meva atenció en un únic esdeveniment, però normalment es sol realitzar més d’una tasca en un moment concret.
Quan parlem de quantes tasques puc fer, en realitat ens referim a quantes coses puc prestar atenció a la vegada.
Per tant, ens demanem quans factors determien l’execució de 2 o més tasques? Pel que fa a l’atenció dividida cal dir que els factors que determinen l’execució de dues o més tasques conjuntament són: La dificultat.
La semblança entre tasques. Com més semblants siguis dues tasques, més difícil serà fer-les a la vegada.
És més fàcil quan...
- No comparteixen modalitat sensorial (auditiva vs. visual).
- Codis de memòria diferents (verbal vs. visual).
- No comparteixen modalitat de sortida (ex. dues respostes manuals vs. una manual i laltra verbal).
La pràctica. Automaticitat. Amb la pràctica, automatitzem la conducta, alliberem recursos, és a dir, passem un procés controlat a una conducta més automàtica, permetent realitzar més d’una tasca al mateix temps i sense necessitar tants recursos atencionals. Per exemple, inicis en practicar un esport, o al conduir un cotxe, tocar un instrument, fer el camí de tornada a casa des de l’escola.
Característiques dels processos automàtic: S’inicien de forma ràpida enfront els estímuls.
No redueixen la capacitat per realitzar altres tasques.
Són impenetrables a la consciència. Costa molt saber com es fa a la perfecció una tasca determinada Són inevitables. Costa molt que no succeeixin enfront una estimulació.
És difícil que s’assoleixin tots els criteris de forma estricta (els processos són més o menys automàtics).
Dir el nombre d’elements: AAD 111 CX 55555 PPPP 77 CRRTRT 4 33 Color dels quadres: Color paraules: BLAU GROC VERMELL VERD EFECTE STROOP 8 Percepció i atenció Les tres condicions experimentals són: Congruència.
VERD Incongruència.
BLAU No relació.
PLAT curs 2013 - 2014 MECANISMES IMPLICATS EFECTE STROOP Stroop observà els processos automàtics i el funcionament d’aquests. Volia saber si la tasca de lectura hi havia manera d’evitar-la (les conclusions varen ser que no), en tenir una tasca amb una condició control, sempre anirà primer allò automàtic. Es demostrà la inevitabilitat dels processos automàtics.
Els processos automàtics no gasten recursos atencionals (ex. tasca visual) Troba la cara “trista” en cada matriu: Tot i haver-hi el doble de cares en (i) no has trigat el doble en trobar la cara (que en ii).
Troba la cara “trista” en cada matriu: Ara si que es triga més en (iii) que en (iv) En quina d’aquestes matrius apareix el número 3? Per trovar el número en les matrius de l’esquerra “passes” els ulls ràpidament per sobre, no t’atures a buscar (procés automàtic) Per trovar el número en les matrius de la dreta, has de realizar una cerca visual (procés controlat) models de capacitat.
9 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 1. MODEL DE CAPACITAT CENTRAL (KAHNEMAN, 1973). vigent Es podran realitzar dues tasques al mateix temps sempre i quan la quantitat de recursos que es necessiten per fer-se sigui inferior a la quantitat de recursos dels que disposa el sistema. L’atenció es considera un “gestor de recursos cognitius”.
En tenir la capacitat atencional limitada, s’ha de tenir en compte que s’han de tenir més recursos dels que necessito per abordar una tasca determinada.
Els recursos atencional són limitats i variables de cada individu són diferents.
Disposicions duradores, relatives a les regles que governen l’atenció involuntàriament, és a dir, el que anomenem respostes d’orientació (per exemple, mentre mantenim una conversa dirigim els nostres recursos si algú ens crida).
Intencions momentànies, relatives als esquemes o criteris selectius activats en un moment donat (per exemple, buscar una persona en una multitud).
Avaluació de demandes, que ens permet establir el consum relatiu de recursos atencionals de cada tasca o procés: hi ha tasques que no requereixen recursos atencionals (automàtiques) mentre que altres exigeixen gran part o tots els recursos disponibles (controlades).
AROUSAL. És el nivell d’activació (en funció del teu nivell d’activació tindràs més o menys recursos atencionals, és a dir, podràs realitzar me´s o menys tasques a la vegada.
Aquest varia d’una persona a una altra i en si mateixa. Té una relació complexa amb la capacitat atencional.
Amb uns nivells d’arousal baixos, els recursos d’atenció augmenten a mesura que s’incrementa l’arousal, però a partir de cert punt, la relació s’inverteix produint una disminució dels recursos atencionals disponibles.
Per exemple, durant un examen el nivell d’arousal de les persones que s’examinen és bastant o molt elevat, mentre que a l’acabar es redueix considerablement.
10 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Factors que influeixen alhora de realitzar una tasca.
- Les intensions momentànies per a realitzar una tasca - La predisposició genètica o predisposicions duradores.
- Arousal com a nivell d’activació - necessitats 2. MODEL DE RECURSOS ESPECÍFICS (NORMAN & BOBROW, 1975).
En contraposició al model de capacitat central, un altre model postula que si hi ha diferents recursos dedicats a processar diferents tipus d’informació. Encara que hi hagi límits específics per a cada varietat, no cal que hi hagi un límit general per a la combinació de tasques, atès que els recursos atencional estan distribuïts de manera diferencial per a cada modalitat específica (visual, tàctil, auditiva, olfactòria...).
Sempre que dues tasques no competeixin al mateix temps pel mateix recurs, no hi ha motiu pel qual hagin d’interferir.
Per a cada tipus de tasca hi haurà una quantitat de recursos disponibles (p. ex. visual vs. auditiu).
La possibilitat de realitzar dues tasques a la vegada no depèn tant de la suma total dels recursos necessaris per fer cada una d’elles, sinó de la quantitat de recursos relatius de cada tasca.
11 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 TREBALL AUTÒNOM 1 EXPERIMENTO DE POSNER Y BOIES (1971) Un estudio de Posner y Boies (1971) muestra de forma empírica algunos de los presupuestos del modelo. Se pidió a los sujetos que llevaran a cabo dos tareas al mismo tiempo. La tarea principal (a la que se le pidió al sujeto que prestara toda su atención) era la de comparar patrones (pattern matching).
Después de la presentación visual de una señal de aviso, se mostraba a los sujetos una letra, por ejemplo una T, durante un período de tiempo muy breve (50 ms.). Un segundo después, se les mostraba una segunda letra y su tarea era la de indicar lo más rápidamente posible (pulsando uno de dos botones), si la segunda letra era la misma que la primera. Si la letra era la misma, tenían que pulsar un botón con su dedo índice y si no era la misma, tenían que pulsar un botón con el dedo medio. La tarea secundaria era una tarea de detección de señales auditiva. En algunos ensayos se presentaba un tono a través de auriculares. Los sujetos tenían que pulsar un botón con el dedo índice de su mano izquierda tan pronto como sonara el tono.
La figura adjunta se muestra la secuencia de la presentación de los estímulos (parte superior) y los resultados del estudio (gráfica en la parte inferior). El punto (1) indica el tiempo promedio de respuesta de la tarea de detección de tonos, cuando el tono se presentaba antes que la señal de aviso. Este punto sirve como base para la comparación con los casos en los que el tono se presenta más tarde en la secuencia. Si el tono se presenta antes que cualquiera de las letras, parece razonable suponer que el sujeto va a poder dedicar toda su atención a esta tarea. En consecuencia, cualquier variación en los tiempos de reacción cuando el tono se presenta más tarde en la secuencia será, en principio, el resultado de la asignación por parte del sujeto de recursos atencionales a la tarea principal.
¿Por qué los tiempos de reacción en la detección del tono, registrados en los puntos del 1 al 8, difieren? Tasca principal. Detecció de patrons: indicar si 2 lletres (modalitat visual) que apareixen consecutivament són o no les mateixes.
Tasca secundària: detecció de senyals auditives (modalitat auditiva): polsar botó en escoltar el to.
12 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Allò que interessa, tot i que el subjecte hagi de posar tota l’atenció en realitzar la tasca principal, és l’execució de la tasca secundària, que dependrà al mateix temps dels recursos atencionals utilitzats en la principals, si suporta el model de capacitat central de Kahneman.
(1) és la línia base de reacció, temps de reacció en escolar el to sempre per sota de 400 ms.
(2) S’està més atent atès que sabem que vindrà la lletra.
(3) Moment en què es presenta la primera lletra.
(4) Encara dura l’efecte de l’Arousal, és a dir, de l’activació atès que s’estava esperant l’aparició de la lletra, és elevat perquè encara no s’ha fet la comparació de la lletra perquè la 2a no ha aparegut.
(6) Es té en memòria perquè no s’oblidi la primera lletra per a poder comparar-la quan apareixi la segona.
¿Que indican estos resultados en relación a los modelos de capacidad? Els resultats indiquen que el model que es compleix és el de capacitat central de Kahneman i no el model de recursos específics de Norman i Borrow, atès que si es complís aquest segon model en què els recursos atencionals estan distribuïts diferencialment per modalitats sensorials, el gràfic seria constant, atès que els recursos utilitzats en una modalitat són independents dels utilitzats en una altra modalitat, i no s’influenciarien; però no és així, perquè es troben allà mateix i si s’influencien.
13 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 TREBALL AUTÒNOM 2 El estudio de Cherry y Kruger (1983) Las propuestas del modelo de atenuación son consistentes con los hallazgos de Cherry y Kruger (1983) quienes estudiaron las capacidades de atención selectiva en niños con problemas de aprendizaje relacionados con alteraciones de la atención. Estos investigadores pidieron a niños de entre 7 y 9 años que señalaran la imagen correspondiente a una palabra que estaban escuchando por uno de los canales de unos auriculares estéreo. En el canal no atendido se presentaron tres tipos de distractores: un estímulo no lingüístico (un sonido parecido al que hace el televisor cuando no hay emisión: ruido blanco), habla invertida (que es un sonido pseudo-lingüístico) o habla normal (que es un sonido lingüístico y con contenido semántico). Además, se incluyó una cuarta condición de línea base, en la que no se presentaban estímulos distractores por el canal no atendido.
Los resultados más importantes de esta investigación fueron dos. En primer lugar, se observó que cuando se presentaba cualquiera de los estímulos distractores por el oído no atendido, los niños con problemas de aprendizaje hacían peor la tarea de designación que los niños sin problemas de aprendizaje, aunque todos los niños lo hacían igual de bien en la condición de línea base (sin estímulo distractor). En segundo lugar, la diferencia entre ambos grupos de niños se incrementaba especialmente cuando el estímulo distractor era habla normal.
Según el modelo de atenuación, este resultado indicaría que los niños con problemas de aprendizaje llevarían a cabo un análisis pre-atentivo semántico de los estímulos más extenso que los niños sin este tipo de problemas. Además, este resultado también indica que los niños con problemas de aprendizaje tienen dificultades para controlar la atenuación del canal no atendido, y de este modo evitar “distraerse” con los estímulos a los que no deberían prestar atención. Este estudio de Cherry y Kruger es un buen ejemplo de como un análisis cognitivo puede ayudar a comprender, y posiblemente a dar pautas para un tratamiento, de un problema práctico.
Completa la siguiente gráfica, de manera que refleje los resultados del estudio de Cherry y Kruger. ¿Podría el modelo de selección tempana o filtro (Broadbent) explicar estos resultados? Justifica debidamente tu respuesta.
14 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 TREBALL AUTÒNOM 3 El cerebro no puede con dos tareas a la vez.
Los científicos tienen malas noticias para las personas que creen que pueden conducir un coche con destreza mientras mantienen una conversación por su teléfono móvil. El primer estudio de la actividad cerebral que emplea imágenes de resonancia magnética para comparar lo que sucede en la cabeza de las personas cuando se realizan tareas complejas y se pretende hacer dos cosas al mismo tiempo revela un hecho inquietante: parece ser que el cerebro tiene una cantidad limitada de espacio para dedicar a las tareas que requieren atención. Según los autores de la investigación, cuando una persona intenta conducir en un momento de tráfico denso y al mismo tiempo charlar, su actividad cerebral no se multiplica por dos, sino que la cantidad de actividad cerebral que se dedica a cada una de las tareas disminuye realmente. En consecuencia, quienes realizan de manera simultánea dos tareas que exigen atención no hacen verdaderamente ninguna de las dos igual de bien que como lo harían por separado.
El estudio, publicado este mes en la revista estadounidense Neuroimage, ha sido dirigido por Marcel Just, catedrático de Psicología y director adjunto del Centro de Imágenes Cognitivas del Cerebro de la Universidad Carnegie Mellon de Pittsburg (Pensilvania). Aunque la investigación no examinó directamente la actividad cerebral de personas que estuvieran conduciendo y hablando, sí analizó tareas que se realizan utilizando regiones cerebrales similares, advierte Just. En una siguiente fase, está previsto estudiar el cerebro de las personas que utilizan un simulador de conducción mientras alguien les habla. Jordan Grafman, un neurólogo del Instituto Nacional de Enfermedades Neurológicas e Infartos del hospital Betheseda (Maryland), señala que, aunque el estudio no abarca el uso de teléfonos móviles, resulta importante para la política oficial sobre tráfico. ‘Los legisladores tienen que saber que el intentar hacer varias tareas a la vez acarrea un coste’, dice Grafman. Por su parte, Christof Kock, catedrático de Biología Cognitiva y Conductual del Instituto de Tecnología de California, afirma: ‘Sin lugar a dudas, este estudio ha sido muy bien realizado. Después de todo, cuando uno quiere verdaderamente escuchar algo a fondo cierra los ojos para concentrarse, ¿no?’.
En los últimos años se ha hecho posible diseñar mapas de las áreas del cerebro relacionadas con las tareas de alto nivel cognitivo: así, podemos ya tener una visión de cómo trabaja el cerebro en actividades como el procesamiento de frases, la comprensión de párrafos, la formulación de estrategias, la planificación de varias acciones con anterioridad y la evaluación de la incertidumbre.
Cuando se realizan estas tareas mentales, los aparatos que obtienen imágenes del funcionamiento del cerebro pueden detectar las áreas que registran mayor actividad. Debido a que el cerebro activo utiliza más oxígeno, se pueden distinguir una serie de puntos calientes sobre un fondo que corresponde a las células menos activas. Las regiones cerebrales activas se miden en vóxels, un volumen de tejido nervioso del tamaño de un grano de arroz. Cuando una parte del cerebro en particular está trabajando intensamente, se encienden más vóxels. Investigaciones anteriores demostraron que cuando una sola zona del cerebro–por ejemplo el córtex visual se ve obligada a afrontar dos cosas al mismo tiempo, tal como seguir la pista a dos objetos, se produce menos activación cerebral que cuando se observa una sola cosa cada vez, indica Just.
15 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 El nuevo estudio pretendía, por tanto, descubrir si sucedía algo semejante cuando dos tareas muy distintas se realizaban simultáneamente en diversas partes del cerebro.
La respuesta en principio no era evidente, según Just. Podía ocurrir que ambas tareas se realizaran de forma independiente y activasen el doble de espacio en el cerebro.
O podía suceder que ambas actividades compitieran por el espacio cerebral y activasen un grupo de células distinto e imprevisible.
Just y sus colaboradores eligieron dos tareas concretas para el estudio. Una era la comprensión del lenguaje, que se lleva a cabo en el lóbulo temporal del cerebro. Para la otra tarea había que hacer girar objetos en el espacio, un proceso que tiene lugar en el lóbulo parietal. Se escaneó el cerebro de 18 voluntarios mientras realizaban una tarea o ambas. Para uno de los exámenes escuchaban frases complejas como: ‘Las pirámides eran lugares de enterramiento y son una de las siete maravillas del mundo antiguo’, y tenían que decidir si las consideraban como verdaderas o falsas. Para la otra prueba se les mostraban distintos pares de figuras en tres dimensiones y se les pedía que las hiciesen girar mentalmente para decidir si eran o no iguales. Más tarde, los voluntarios intentaron realizar ambas tareas simultáneamente y de forma igualmente concienzuda. Los investigadores confirmaron que ambas tareas se alojaban en partes distintas del cerebro. Así, la tarea del lenguaje, por sí sola, activaba 37 vóxels de tejido cerebral, principalmente en las regiones temporales, explica Just.
En cuanto a la tarea de girar mentalmente las figuras, también activaba 37 vóxels, sobre todo en las zonas parietales. Pero, sin embargo, cuando se realizaban ambas tareas al mismo tiempo, los cerebros de los voluntarios no utilizaban la suma de ambas –es decir,74 vóxels-, sino que sólo mostraban 42 de actividad. Hablar y conducir Todo el mundo ha tenido la experiencia de intentar hacer dos cosas al mismo tiempo, como, por ejemplo, conducir un coche e ir hablando con un pasajero, dice Just.
16 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Tanto hablar como conducir pueden llegar a convertirse en un acto automático y no exigir mucha potencia mental. Pero cuando un conductor con experiencia se encuentra con un aumento repentino de la dificultad-por ejemplo, surge una discusión en el coche y en ese momento empieza a caer aguanieve-, quien va al volante probablemente interrumpirá la conversación para prestar atención a la carretera. La diferencia entre hablar personalmente y hablar por teléfono está en que el pasajero puede observar que la situación de la carretera ha cambiado y es probable que se calle, añade Just.
Pero el interlocutor que está al otro lado de la línea telefónica no ve esos cambios y puede seguir charlando. La utilización de un teléfono de manos libres no resuelve el problema de la incapacidad del cerebro para llevar a cabo dos tareas complejas al mismo tiempo. Y dado que no es posible prohibir la conversación con otro ser humano en los coches, la única alternativa se basa en la educación. La gente tiene que saber que su cerebro tiene un límite, a pesar de que estén bajo la ilusión de que la realización simultánea de múltiples tareas es la onda del futuro.
17 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 PRÀCTICA ATENCIÓ Com ja hem estudiat existeixen tres models explicatius per a donar-li una explicació a allò que passa amb el canal no atès.
1. Model de Selecció Primerenca / Model de Filtre (Broadbent, 1958).
Se’ns diu que allò no atès no es processa, només es produeix una anàlisi sensorial, és a dir, de les característiques físiques.
2. Model de Selecció Tardana (Deutsch I Deutsch).
En aquest cas, en presentar un estímul rellevant, la persona és capaç d’atendre-hi, per tant, va més enllà del processament de les característiques físiques, tots els estímuls es processen a nivell sensorial, i a nivell semàntic fins a la memòria de treball o curt termini.
3. Model d’Atenuació o de Filtre atenuat (Treisman, 1964).
Processar-ho tot fins al nivell semàntic seria una càrrega cognitiva important i molt elevada. Per tant, ha d’haver uns mecanismes que ens permetin processar un estímul a nivell semàntic, i a seleccionar aquells que ens interessin per processar-los fins a una memòria de llarg termini.
En aquest punt, per tant, el filtre és sensible i depèn de la informació a la qual volem prestar atenció.
PARPALLEIG ATENCIONAL.
Es tracta d’un paradigma anomenat RSVP (Rapid Visual Serial Presentation) i es tracta de mesurar el crus temporal de l’atenció.
Consisteix en la presentació de lletres, números, imatges, etc. mitjançant les quals es portarà al subjecte experimental als límits dels seus mecanismes atencionals.
El parpalleig atencional es produeix quan s’han d’identificar dos targets, és a dir, dos o més estímuls, atès que quan s’han d’identificar més d’un estímul determinat dins una seqüència d’estimuls, és molt més difícil identificar-los.
Quan s’ha presentat T1 hi es presenta un altre estímul T2 als 300ms després de 3 estímuls que no s’han d’identificar (3 lags) s’està realitzant el procés d’anàlisi semàntic del primer estímul T1, per tant, no poden atendre a l’altre estímul T2.
18 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Patró típic de deteccions del primer (T1) i segon estímul (T2) a un experiment d’AB (dades fictícies). En aquesta simulació, la taxa de presentació d’estímuls és de 10 per segon, de manera que cada 100 mil · lisegons es presenta un estímul diferent. En la gràfica es pot observar com el percentatge mitjà de deteccions de T2 es veu reduït quan la seva distància respecte a T1 és d’entre 2 i 5 intervals de 100 mil·lisegons, període en el qual s’assumeix té lloc el parpelleig de l’atenció. L’exemple donat en el text correspondria a una seqüència amb interval 3 entre T1 i T2 1. Model de Filtre. Quan s’identifica T1, el processament d’aquest estímul ocupa els recursos atencionals durant el parpelleig atencional si es presenta T2 no es pot processar més enllà de l’anàlisi sensorial (característiques físiques).
2. Selecció Tardana. Es processen tots els estímuls inclòs semànticament. Però T1 ocupa els recursos atencionals, mentre que T2 també es processa però queda en la memòria de treball o operativa; si T1 ocupa massa temps, T2 i la seva traça de memòria s’esvaeix i no es pot recordar.
EXPERIMENT DE LUCK I COLS. 1996.
1 3 Control 92 93 Experimental 87 66 7 97 91 T1. Sèrie de números (escollir entre parells o imparells) T2. Diferenciar si l’estímul destacat en blanc és congruent amb la primera paraula de la sèrie.
Aplicació dels enregistraments de Potencionals Evocats (RPT) en l’atenció.
L’electroencefalograma mesura els correlats electrofisiològics del processament del T2.
Es vol estudiar el potencial de l’ona N400, es relaciona amb una inconruència semàntica per paraula descontextualitzades, la N400 es torna negativa quan si existeix congruència.
Es vol veure si durant el parpalleig atencional s’allibera una N400, és a dir, si la informació es processa semànticament.
19 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 PREDICCIÓ.
CONGRUÈNCIA INCONGRUÈNCIA FILTRE 1 Control 92 Experimental 87 3 93 66 7 97 91 S.TARDANA 1 Control 92 Experimental 87 3 93 66 7 97 91 1 3 7 Control N400 N400 N400 Experimental N400 66 N400 1 3 7 Control N400 N400 N400 Experimental N400 N400 N400 HEMINEGLIGÈNCIA. Es tracta d’un dèficit en la lateralització de l’atenció. Hi ha un problema per a fixar l’atenció en un hemicamp visual concret (normalment en l’esquerra, degut a una lesió en l’hemisferi dret).
Al principi es pens a que l’individu té una hemianopia, però no és així perquè la informació es processa tot i que l’individu no sigui conscient.
Els individus amb heminegligència tenen anosognòsia, és a dir, no tenen percepció dels seus dèficits.
Presenten problemes per a dur a terme les activitats quaotidianes.
Experiment de Marshall i Halligan (casa amb fum) Experiment de Berti i Rizzolati (classificació semàntica (priming)) on hi ha tres condicions (altament congruent, congruent o incongruent). Els estímuls processats inconscientment es processen semànticament.
20 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 QÜESTIONARI Pregunta 1. La técnica del sombreado (Cherry, 1953) permitió estudiar...
1. el grado de procesamiento de la información presentada por el canal atendido 2. las dificultades para separar mensajes producidos en lenguas distintas 3. la existencia de procesamiento de la información presentada por el canal no atendido la eficacia del filtro atencional, que bloquea totalmente el procesamiento de la información no atendida Pregunta 2. Después de cada fragmento sombreado, se preguntaba si una serie de palabras habían sido presentadas por el canal no atendido (la mitad sí que se habían presentado). ¿Cuál es el resultado esperado en esta prueba de recuerdo? 1. Podemos recordar prácticamente todas las palabras (90% aciertos) 2. Recordamos algunas de las palabras presentadas y el reconocimiento es superior al azar (75% aciertos) 3. No recordamos ninguna de las palabras presentadas (0% aciertos) 4. No recordamos nada del material no atendido, respondemos al azar (50% aciertos) Pregunta 3. Si has completado la gráfica correspondiente al estudio de Cherry & Kruger (1983), habrás comprobado que los resultados no se ajustan a las predicciones del modelo de filtro de Broadbent. ¿Por qué? 1. el rendimiento se ve afectado en función del tipo de distractor (ruido<habla invertida<habla normal) 2. el rendimiento es idéntico, independientemente del tipo de distractor (ruido=habla invertida=habla normal) 3. sólo el grupo con dificultades de aprendizaje tiene problemas cuando el distractor es habla normal no hay diferencias entre la condición de línea base y las condiciones con distractores en el grupo control Pregunta 4. Sobre el fenómeno del parpadeo atencional, elige la opción correcta: 1. Tiene lugar en presentaciones de tipo RSVP, tanto si se ha procesado o no un estímulo previo, y tiene una duración limitada (aprox. 600 ms) 2. Tiene lugar aproximadamente unos 300-400 ms después de haber procesado un estímulo target y una duración limitada (aprox. 600 ms) 3. Tiene lugar immediatamente después de haber procesado un estímulo target y dura muy poco tiempo (unos 60 ms) 4. Tiene lugar aproximadamente entre 300 o 400 ms después de haber procesado un estímulo target y dura muy poco tiempo (unos 60 ms) Pregunta 5. Las medidas fisiológicas del experimento de Luck, Vogel y Shapiro sirvieron para establecer que el parpadeo atencional no es de naturaleza perceptual, sino atencional. Si fuese perceptual, se habría observado un valor de la amplitud de la onda N400, en el intérvalo 3 de la condición experimental, ...
1. equivalente a la amplitud en los otros dos intérvalos 2. superior a la amplitud en los otros dos intérvalos 3. cercano al valor 0 similar al de la condición de control 21 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Pregunta 6. ¿Con qué propuesta teórica son más consistentes los datos del experimento de Luck, Vogel y Shapiro sobre el parpadeo atencional? 1. modelos de selección temprana 2. modelo de atenuación (Treisman) o de selección tardía (Deutsch & Deutsch) 3. modelo de filtro (Broadbent) modelo de capacidad central (Kahneman) Pregunta 7. ¿Cuál de las siguientes predicciones del modelo de capacidad central de Kahneman es correcta? 1. el nivel de ejecución de una tarea siempre disminuirá cuando intentamos hacer otra tarea simultáneamente 2. una vez asignado los recursos, hay poca flexibilidad para hacer reajustes en función de las demandas entrantes 3. los cambios en la activación (arousal) nos permiten realizar diferentes tareas a la vez, incluso cuando las demandas exceden los recursos disponibles del sistema 4. ninguna de las anteriores es correcta Pregunta 8. ¿Cómo se explican los cambios observados en los tiempos de reacción en el experimento de Posner & Boies (1971)? 1. son el resultado de la flexibilidad en la distribución de los recursos atencionales disponibles, en función de las demandas de las tareas que se están realizando 2. son consecuencia de la fatiga que experimentan los sujetos a lo largo de la prueba 3. las dos anteriores son correctas son consecuencia de poder disponer de recursos específicos para cada una de las tareas (modalidades sensoriales distintas: visual y auditiva) 22 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 BLOC TEMÀTIC I: L’ATENCIÓ UNITAT 1. LES XARXES ATENCIONALS.
Smith, E.; Kosslyn, S. (2008). Procesos cognitivos: modelos y bases neurales.
Pearson. Prentice Hall. Capítol 7 (pp.
293-315).
EL MECANISME ATENCIONAL: Els darrers anys amb les contribucions innovadores des de la neurociència cognitiva, conjuntament al desenvolupamnt espectacular de tècniques de neuroimatge, han permès localitzar les xarxes cerebral implicades en les múltiples tasques atencionals.
Podem definir l’atenció com un mecanisme central de control del processament de la informació que activa i/o inhibeix processos.
El sistema atencional és un sistema complex, no unitari, composat anatòmicament per un conjunt de xarxes d’àrees específiques.
Les xarxes atencionals són sistemes compostos de mòduls especialitzats, cada xarxa s’encarrega d’una sèrie d’operacions concretes referides al control atencional.
S’ha definit tres xarxes que formen part d’aquest sistema atencional: XARXA POSTERIOR o XARXA D’ORIENTACIÓ.
Aquesta xarxa està implicada en la direcció de l’atenció a determinades localitzacions espacials per cercar informació rellevant, així com en l’ajust del focus atencional.
Millora el processament de la informació en la localització atesa.
Es responsable de que ens “desenganxem” d’una localització espaial i ens reorientem a una altra.
Millora el processament de la informaicó en la localització atesa, és a dir, davant un estímul el cervell emet una respota elèctrica en forma de potencial evocat. La focalització de l’atenció cap a una localització concreta i no cap a una altra pot modificar l’amplitud d’un potencial evocat.
100ms després d’un estímul visual es produeix una resposta en zones del còrtex visual. Si elsubjecte presta atenció, la resposta és més àmplia.
La localització atesa presenta el potencial evocat en vermell davant l’estímul auditiu.
En canvi, la localització no atesa presenta el potencial evocat en blau.
23 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 SENYALS TOP-DOWN PER A L’ATENCIÓ ESPACIAL. En la vida quotidiana, l’atenció visual es controla tant per factors cognitius (top-down/atenció endògena), com el coneixement, l’expectativa o els objectius actuals, com per facors (bottom-up/ atenció exògena) que reflecteixen l’estimulació sensorial.
Atendre la ubicació és només una forma en la qual podem seleccionar la informació visual rellevant. També podem atendre a les diferents característiques d’un objecte, com la seva forma, color, direcció del moviment, etc.
PREPARACIÓ PER A L’ATENCIÓ ESPACIAL. Molts cops és difícil saber exactament a on apareixerà una senyal important, per això comptem amb uns mecanismes d’orientació. En ocasions la nostra experiència prèvia “pronostica” a on o quan succeirà un esdeveniment.
En estudis d’atenció, la informació anticipada es proporciona normalment en forma d’una senyal (per exemple, una fletxa) que instrueix observadors sobre algun aspecte rellevant de l’escena visual (com ara la ubicació o direcció del moviment d’un estímul objectiu).
COSTOS I BENEFICIS DE LES CLAUS SIMBÒLIQUES (fletxa).
- Benefici. Efectes facilitadors del processament deguts a l’atenció.
Costos. Efectes inhibidors del processsament deguts a l’atenció.
La tasca de preavís de Posner (1980). Demostració efectes claus simbòliques.
1. El subjecte fixa la seva atenció en una localització espacial.
2. Aparició de la pista.
3. Aparició de la senyal (target) 4. Resposta del subjecte Es vol mesurar el temps de reacció del subjecte en funció del SOA (Stimulus Onset Asynchrony), és a dir, en funció del temps que transcorre entre l’aparició de la pista i la senyal.
Si la localització indicada per la pista és correcta  observarem un benefici, una facilitació.si Si la localització indicada per la pista és incorrecta  observarem un cos, inhibició.
24 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 La tasca del subjecte consisteix en detectar, el més ràpidament possible l’aparició d’un estímul (l’aparició d’un quadrat gros). En aquesta assaig no es dóna cap pista sobre la localització del target (pista neutral).
En alguns assajos la pista indica la ubicació més probable de l’estímul a detectar.
RESULTATS.
25 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 PROPIETATS. Existeixen quatre propietats dels canvis d’atenció visual que impliquen el funcionament de la xarxa d’orientació: 1. Poden succeir encobertament, sense necessitat de moviements oculars.
2. Estan fortament lligats a l’aparició de l’estímul, ja que inclús quan s’instrueix al subjecte per a que espei el target en una localització no senyalda, s’obtenen efectes immediats de facilitació a la localització senyalada, i és a partir de 500ms quan es comencen a observar efectes de facilitació a la localització no senyalada, d’acord amb les instruccions.
3. Els canvis podne produir-se per pròpia voluntat del subjecte en el cas de senyals centrals, o de forma automàtica en el cas de senyals perifèrics. (és a dir, existeix orientaicó exògena i endògena).
4. Si l’atenció es dirigeix a un senyal perifèric i abans de l’aparició del target torna al punt de fixació (ja sigui per ocurrència d’un altre senyal en la mateixa localització, o perquè el senyal perifèric no és informatiu), s’observen efectes d’inhibició de retorn.
ANATOMIA. Des del punt de vista anatòmic, la xarxa d’orientació (visual) inclou: - El lòbul parietal posterior - El colícul superior - Nucli pulvinar del tàlem LA INHIBICIÓ DE RETORN com a mecanisme per l’exploració eficient de l’entorn. Aquesta evidència tracta el funcionament de la cerca visual.
1. El fenòmen de la inhibició de retorn permet evitar que re-visitem localitzacions prèviament ateses, facilitant així l’exploració de llocs nous.
2. Sembla que està forçament lligada a la programació i execució de moviemnts (sobretot, oculars).
El paradigma d’orientació de Posner i Cohen.
26 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 La inhibició de retorn es dóna al colícle superior, una estructura sub-cortical que forma part de la xarxa d’orientació, juga un paper important en l’orientació de l’atenció i la realització de moviments oculars.
DESENVOLUPAMENT.
- Propensió a orientar-se a objectes nous: . capacitat per deixar de mirar un estímul per mirar un altre “desenganxar” l’atenció.
. capacitat per anticipar l’aparició d’estímuls nous.
- - Període de l’atenció obligatòria (1mes): períodes prolongats de fixació a un estímul visual (incapacitat de “desengantxar” l’atenció).
Cap als 2-3 mesos: . seguir objectes que es mouen “constants”.
. més sensibles a objectes en el camp visual nasal.
Cap als 4 mesos: . comencen a “anticipar” l’aparició d’objectes (desviant el focus d’atenció actual a on es creu que apareixerà l’estímul nou).
Estudi de Haith i cols (1988). Es tracta de la presentació alterna d’imatges, o bé en sèries regulars ( x x y, x x y, x x y ) o irregulars ( x x y, x y x, y x x ).
- Als 3.5 mesos: les sèries regulars van generar més moviemtns oculars anticipatoris que les irregulars.
- A les 6-9 setmanes (2.5 mesos): no s’observaen aquests efectes.
Es conclueix que entre les 9 i 14 setmanes de vida emergeix la capacitat per fer moviemnts anticipatoris.
27 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 MECANISMES ATENCIONALS. En adults: Lesions en el lòbul parietal.
Es donen dèficits en deixar de prestar atenció a una orientació prèviament marcada per mirar objectes en la direcció oposada, les dades de neuroimatge funcional mostren desenvolupament funcional dels lòbuls parietals als tres mesos de vida. Aquestes estructures començarien a ser operatives entre el 3 i 6 mesos de vida.
IOR – Inhibició de Retorn en nadons. Paradigma bilateral de Johnson i Tucker (1996). A partir dels 4 i 6 mesos s’observa inhibició de retorn en nadons XARXA ANTERIOR o XARXA EXECUTIVA.
Aquesta és l’encarrega de saber en cada moment on s’ha de focalitzar i desfocalitzar el nostre focus atencional. S’activa quan ha de realitzar un pla preestablert per a aconseguir una meta en situacions noves. És a dir, és responsable dels fets a mig o llarg termini.
El terme “executiu” suggereix dues funcinos generals (Posner, 1996): 1. El sistemar elacionat amb la nostra experiència subjectiva d’atenció focalitzada hauria de poder estar informat dels processos actius respecte a un subconjunt de la informació present en un determinat moment, ja sigui sensorial o emmagatzemada en memòria.
2. Funció de control sobre el sistema.
Actua a l’intentar: - Dur a terme un pla preestablert.
Aconseguir una meta.
Ens enfrontem a situacions noves.
Es tracta d’un sentiment s’ubjectiu d’esforç, intenció i control voluntari. Es produeix un processament d’alt nivell (semàntic).
28 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Es responsable del control voluntari de la memòria operativa i de la selecció i detecció d’estímuls objectius (Posner i Dehaene, 1994).
S’activa enfront de tasques que requereixen l’emissió de respostes noves, en situacions d’interferència o de consciència d’haver comès un error, i en accions planificades (Posner i DiGirolamo, 1998) Des del punt de vista anatòmic, la xarxa executiva implica les àrees frontals medials i prefrontals dorsolaterals, en especial el còrtex cingulat i l’àrea motora suplemntària.
De les estructures subcorticals, destacar el paper dels ganglis basals.
Lesions d’àrees prefrontal en lesions executives: un cirurgià amb una lesió al prefrontal, no estaria incapacitat per a res alhora de focalitzar l’atenció, però si li mancaria la capacitat de tenir en ment un seguiment de passos o plans pleestablerts, per exemple, a l’hora d’una operació.
Existeixen diverses tasques per avaluar l’atenció executiva (components executius excitadors i inhibidors).
- Tasca de classificació de cartes de Wisconsin.
- Problema de la Torre de Hanoi.
- Tasca Stroop.
XARXA D’ALERTA o VIGILÀNCIA.
29 Percepció i atenció BLOC TEMÀTIC II: PERCEPCIÓ AUDITIVA I DE LA PARLA I) L’estímul auditiu i mecanismes de l’audició curs 2013 - 2014 Coren, S., Ward, L. M., & Enns, J. (2001).
Sensación y Percepción. 5a ed. McGrawHill. Capítol 15 (pp. 453-486).
PROPIETATS DE LA INFORMACIÓ AUDITIVA. La informació auditiva es composa d’aquells canvis de precisió que produeixen una sensació en l’oïda humana. Per tant, qualsevols so, és resultat d’algun tipus de vibració. Perquè un cos pugui ser considerat com a font sonora ha de poder vibrar i per a això ha de posseir les propietats físiques de massa i elasticitat.
Quan es produeix una força sobre una potencial font sonora, es produeix l’inici d’un moviment vibratori o oscil·latori (regit per la inèrcia), llavors té lloc un esdeveniment sonor, que permet la construcció d’escenes complexes.
Si escoltem la vibració, és que es tracta d’un so “audible”. Però per parlar de so, aquestes oscil·lacions han de poder propagar-se a través d’algun medi; com per exemple l’aire (el més comú), però també l’aigua, el metall, la fusta, ossos, etc.
En absència d’un medi de transmissió, en el buit, no és possible captar cap so.
En el medi aeri, el so es pot definir com: la pertorbació de les molècules de l’aire produïda per objectes que entren en vibració. El moviment és purament local i es relaciona directament amb la periodicitat i magnitud de les vibracions en la font sonora.
En l’estat de repòs, les partícules en l’aire es troben en moviment aleatori mantenint una distància promitja constant i exercint una precisió estàtic sobre allò amb que entren en contacte.
Quan es produeix un esdeveniment sonor, les molècules d’aire situades al voltant de la font sonora sofreixen una compressió. Per la seva elasticitat, les molècules tornen a expandir-se, provocant alhora la compressió de les partícules adjacents i així successivament. Això dóna lloc a la propagació de l’ona sonora. Allò que es propaga és la pertorbació. I l’individu pot localitzar el caràcter temporal i espacial del so (direcció, distància i moviment).
La velocitat de propagació depèn de les característiques del medi. En l’aire, es situa aproximadament en 340 metres per segon.
En el ser recorregut, l’ona sonora pateix transformacions, que no afecten a la longitud ni a la freqüència, sinó a l’amplitud. Propietat coneguda atès que quan més ens allunyem de la font sonora, més dèbil es percep el so.
Quan l’ona es troba un obstacle, passa a ser reflectida (ecos o reverberació) i la resta pot quedar absorbida o seguir-se propagant a través del nou medi.
Finalment, la grandària de l’objecte pot determinar l’aparició d’una zona d’ombra acústica al costat oposat, en el qual gairebé no hi ha vibracions. Si l’objecte és molt petit, no provocarà cap alteració, però quan és aproximadament equivalent a la meitat de la longitud d’ona de l’estímul sonor, llavors ja pot provocar un efecte d’ombra acústica.
30 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Característiques de l’audició. Es necessita temps per a obtenir / integrar la informació (diferent de donar un cop d’ull). A més l’audició està sempre connectada (diferent de vista o tacte).
Quins aspectes de l’experiència humana són auditius? - Localització de fonts sonores o objectes en l’espai.
- Identificació d’objectes i escenes.
- Percepció de la música.
- Percepció de la parla.
A partir de 1980 hi ha va haver un canvi d’enfocament: - Psicoacústica (cognició).
- Còclea (còrtex).
Nivells de processament auditiu.
La transducció suposa la conversió d’un tipus d’energia mecànica (vibració) en impulsos nerviosos.
Los procesos de agrupación auditiva representan la primera fase del proceso y tienen carácter pre-atencional. Como resultado se accede a las propiedades perceptivas o atributos de los elementos analizados (percepción de patrones y organización temporal). Una vez se ha alcanzado un tipo de representación, ésta puede ser interpretada en función de las estructuras de conocimiento abstracto, que permiten el reconocimiento, la identificación y la atribución de significado a los acontecimientos sonoros. La percepción de relaciones entre acontecimientos sonoros (relaciones estructurales a gran escala, de naturaleza jerárquica o asociativa) puede conducir a la creación de un marco interpretativo que afectará a la percepción de nuevos acontecimientos. El resultado es la elaboración gradual de una representación mental de la estructura del entorno sonoro. Los procesos atencionales pueden, en determinadas ocasiones, influir sobre la actividad de los procesos de más bajo nivel, mediante el establecimiento de anticipaciones y expectativas.
Nocions d’acústica.
SO: resultat d’una vibració / oscil·lació (massa i elasticitat dels cossos) que es transmet per un medi (aire, aigua...) i que causa pertorbació a les molècules d’aire (composició  rarefacció). En la transmissió el que es desplaça és la pertorbació (onada).
Propagació del so.
A partícules, B moviment local, C compressió, D rarefacció i E direcció de la pertorbació.
31 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Transmissió del so.
 Longitud d’ona (λ). Distància (m) entre cada compressió o condensació  Velocitat. Depèn de les propietats del medi (densitat, elasticitat...) 340m/s Cal saber que l’ona sonora perd amplitud en el desplaçament, si troba un obstacle: es reflecteix (reverberació o eco) o s’absorbeix.
Fenomen de les superfícies còncaves. Les ones reflectides conflueixen en un mateix punt, augmentant la seva amplitud.
PARÀMETRES ACÚSTICS BÀSICS.
    Freqüència (f): nº vibracions / cicles per unitat de temps (segon). És un paràmetre acústic bàsic i independent. El rang audible en humans oscil·la de 20 a 20000 cicles per segon (cps) o Hertz (Hz).
La freqüència és una propietat de la font sonora (no varia).
Període. Quantitat de temps requerit per completar un cicle. Es mesura en segons. T = 1 / f.
Amplitud. És un paràmetre acústic bàsic i independent. Mesura del desplaçament o extensió del moviment oscil·latori (grandària de l’ona). Pressió de referència 20 µPa (mínima per percebre un to de 1000 Hz). Es relaciona amb intensitat i sonoritat (dB).
Al contrari que la freqüència, l’amplitud dependrà de la força aplicada sobre l’objecte, per tant, si és variant.
Quina és la freqüència? Fase (angle de fase). Progressió de l’ona al llarg d’un cicle. Valor angular (0º a 360º) corresponent a l’amplitud de l’ona en un punt determinat del cicle.
suma d’ones sonores.
Dues ones sonores de la mateixa freqüència i amplitud es presenten: 1) de manera simultània.
2) Amb una breu separació temporal (desfasades 90º) 32 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Relació de fases: - Ones en fase oposada  anul·lació.
Ones idèntiques i en fase  duplica amplitud.
TONS COMPLEXOS. Els estímuls sonors que ens envolten solen ser ones complexes  dues o més ones simples de diferent freqüència, amplitud i fase.
a. Ones periòdiques. el cicle es repeteix de forma regular. Les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental (fo). El període d’una ona complexa té la mateixa durada que la fonamental.
b. Ones aperiòdiques (sorolls). Les freqüències integrants NO són múltiples. Estructura irregular. Amplada de banda de soroll (gama més o menys àmplia de freqüències).
Soroll blanc: totes les freqüències de la gamma audible a igual amplitud.
l’espectograma mostra la distribució de l’energia sonora en el temps.
Quin tipus de sons representen aquests gràfics? 33 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 PROPIETATS PERCEPTIVES DELS SONS.
Correlats perceptius de les propietats físiques dels sons.
 Altura total (el to). Greu o agut. Està determinada per la freqüències fonamental (es veu modificada per la intensitat).
Hi ha un llindar diferencial: . de 2 a 4 Hz en els greu < 2000 Hz . de 15 Hz al voltant dels 5000 Hz . de 40 – 50 Hz en els aguts > 80000 Hz  Escala MEL: mesura canvis subjectius en l’altura tonal.
To virtual (fonamental absent). L’altura tonal correspon a la freqüència més baixa (greu), encara que físicament no hi sigui (com en el telèfon). El cervell computa la fonamental a partir dels harmònics.
Recordem que les freqüències integrants (parcials o harmònics) són múltiples enters de la freqüència més baixa o fonamental.
Quina és l’altura tonal percebuda en cada cas? 100 Hz i 200 Hz  -  La sonoritat. Feble a fort (intensitat: llindar mínim/dolor). El màxim són mil bilions (1015) de vegades la mínima pressió sonora percebuda.
Sonoritat percebuda = log (intensitat acústica). Unitat de mesura (relativa): decibel (dB).
0 dB  llindar audició 40 – 60 dB  parla en conversa 100 dB  sirena ambulància 120 dB  reactor. Llindar del dolor 1 dB  diferència mínima detectable per freqüències entre 200 Hz i 5000 Hz.
El timbre. es tracta de la qualitat sonora: estrident, metàl·lic, dolç, aspre, càlid...
Diferències entre la mateixa nota amb instrument diferent. És el resultat de diferències en l’espectre de freqüències (nombre d’harmònics i amplitud dels mateixos). Quan modifiquem l’amplitud d’un harmònic  es modifica el timbre, però NO l’altura tonal, ni la intensitat global.
Diferències tímbriques entre instruments 34 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 EFECTES BINAURALS: LOCALITZACIÓ DEL SO.
El nostre cos fa que es generin pistes físiques per a la localització precisa d’objectes.
L’existència de dos receptors (oïdes) afavoreix la correcta localització.
  Cada oïda rep senyals auditius diferents, però la imatge auditiva resultant és única i s’ubica en un únic punt en l’espai que ens envolta.
El diàmetre del cap és aproximadament de 18 cm i la distància entre orelles és de 20-23 cm. i a més disposem dels pavellons auditius, un a cada banda, amb plecs cartilaginosos a la cara interna.
El cap determina les diferències temporals i d’intensitat en el senyal que arriba a cada oïda.
Diferències interaurals a. Diferències temporals interaurals (ITD). Resulten de la separació física entre orelles.
    Una font sonora lateralitzada arribarà primer a l’oïda més propera.
La diferència temporal serà màxima per a localitzacions a 90º des de la posició frontal (desfasament temporal de 0.6 ms).
La diferència serà nul·la per a fonts sonores situades davant o darrera del cap.
Diferències temporals interaurals <1 ms (!) poden ser detectades i utilitzades com a pistes per a localitzar objectes lateralitzats, fins i tot en un angle de 10º respecte de la posició frontal central.
b. Diferències d’intensitat interaurals (ILD). Resulten de l’ombra acústica del cap i de les reflexions que provoquen els pavellons auditius.
  Una altra conseqüència de la distància entre orelles és que l’angle de fase de l’ona que arriba a cada oïda pot ser diferent.
La longitud d’ona de l’estímul és determinant per a que puguem usar aquesta pista.
Només es considera efectiva pels tons greus (<1500Hz), amb longituds d’ona superiors a la distància entre orelles.
Són conseqüència de la reflexió que provoca el cap (coll i espatlles) i l’ombra acústica que es crea en el costat oposat a la font sonora, per a estímuls amb longituds d’ona inferiors a la mida del cap (freqüències agudes).
35 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Diferències aproximades per un so lateral (900): 6000 Hz  20 dB 3000 Hz  10 dB 200 Hz  0 dB El punt de vista clàssic sobre la localització del so és el que es denomina la teoria dúplex: En les freqüències greus la localització es basaria en les pistes de temps (i fase); en les freqüències agudes les pistes útils serien les d’intensitat.
Localització Vertical.
    Pitjor rendiment que en el pla horitzontal.
Pistes basades en les reflexions del so en els plecs cartilaginosos del pavelló auditiu: es produeixen unes sèries d’ones reflectides que entren en el canal auditiu extern i arriben fins al timpà amb diferències de temps.
Aquests plecs també actuen com a ressonador i amplifiquen determinades freqüències (agudes).
Podem utilitzar aquestes variacions en la intensitat de determinades freqüències per a determinar l’elevació d’un so (localització en el pla vertical).
Localització i efecte de precedència.
   Acció de localitzar un so a partir del primer senyal rebut, sense tenir consciència dels ecos o successives arribades d’energia sonora reflectida.
El sistema auditiu binaural sembla fusionar l’estimulació original i els ecos en un únic percepte.
3 condicions:    Breu diferència temporal entre el so original i el reverberat (< 40ms).
Similitud espectral.
Els ecos no han de superar la intensitat de l’estímul original.
No existeix teoria explicativa clara sobre aquest fenomen.
36 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 No té una ubicació a nivell d’audició perifèrica, sinó que succeeix a nivells alts del sistema auditiu, presumiblement al còrtex.
No hi ha evidència de l’efecte de precedència abans dels 5-6 mesos de vida. En aquest moment els bebès ja poden localitzar adequadament un so.
Els ecos no es perceben, però si s’eliminen, s’aprecia una diferència qualitativa del so.
I) L’anàlisi de l’escena auditiva: agrupació. segregació i il·lusions. la percepció musical.
ANÀLISI DEL PATRÓ D’ESTIMULACIÓ AUDITIVA.
Laboratori entorn natural Organització perceptiva.
La informació sonora es desenvolupa en el temps i gradualment es modifica: Com percebem la continuïtat? La informació sonora procedent de diverses fonts arriba simultàniament: Com agrupem correctament tot allò que pertany a un mateix objecte sonor?  Mecanismes d’agrupació i segregació Tipus de informació acústica que s’utilitza: To, Intensitat, Duració, Contingut espectral...
ANÀLISI DE L’ESCENA AUTIDITIVA.
 Objecte d’estudi: Analitzar de quina manera tota l’evidència auditiva que arriba al llarg del temps a les oïdes, procedent d’una mateixa font sonora s’agrupa formant una unitat perceptiva.
    Processos: Agrupació (integració o fusió) Segregació (fisió) Paradigmes experimentals:   Alternança de senyals (integració seqüencial) Presentació simultània (segregació) 37 Paral·lelisme amb principis gestàltics.
Els principis gestàltics d’agrupació (proximitat, semblança i bona forma), regles per l’anàlisi de l’escena auditiva.
ORGANITZACIÓ COMPLEXA.
DE LA INFORMACIÓ AUDITIVA Possibles mecanismes: 1.
2.
3.
- Activació automàtica d’esquemes apresos (ex. el nostre nom) Activació voluntària d’esquemes apresos (ex. aeroport, número de vol) Anàlisi primari de l’escena auditiva Naturalesa pre-atencional Independent de la experiencia L'organització final és el resultat de la interacció entre: a) Característiques específiques dels estímuls b) Utilització del coneixement basat en propietats acústiques generals de l’entorn sonor: regularitats acústiques c) Coneixement específic de sons, intencions momentànies REGULARITATS BASADES EN PROPIETATS ACÚSTIQUES GENERALS: harmonicitat, sincronia, localització, 1. La RELACIÓ TEMPORAL: Sons no relacionats molt rarament comencen i acaben al mateix temps.
 Asincronia. permet separar esdeveniments/objectes sonors  Estrategia de novetat. introducció de quelcom nou sobre el que s’ha percebut Manipulació  asincronia F3 de la vocal sintètica (i) (“hid”).
Resultat  canvi qualitatiu de la vocal (i)  (error + to pur).
L’harmònic no sincronitzat es percep com una freqüència aïllada, independent del so vocàlic.
Percepció i atenció curs 2013 - 2014 2. La manifestació gradual dels canvis o REGULARITAT SEQÜENCIAL: Un so aïllat o seqüència de sons procedents de la mateixa font sonora tendeixen a modificar les seves propietats de forma lenta i gradual.
Basada en la similitud seqüencial dels sons procedents d’una mateixa font sonora.
L’agrupació per similitud produeix discontinuïtats en la percepció.
La similitud pot basar-se en: - freqüències dels tons purs - localització espacial - contingut espectral i to fonamental dels sons complexes Tant en esdeveniments continus, com seqüències de sons  normalment modificació gradual •Canvis sobtats  entrada de nova informació •Similitud seqüencial  agrupació per proximitat tonal en la separació de melodies 3. La HARMONICITAT: Quan les oscil·lacions d’un objecte es repeteixen amb caràcter periòdic, les vibracions produeixen patrons acústics amb freqüències integrants que són múltiples d’una freqüència fonamental comú.
p.ex. 80 – 100 – 160 – 200 – 240 – 300 – 320 Hz trobem la freq. Fonamental en 80Hz i 100Hz.
La intensitat d’aquests harmònics ve determinada en els patrons de fusió / segregació. p.ex. veu home/dona (diferent fonamental) 39 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 4. El CARÀCTER UNITARI DELS CANVIS: els canvis que es produeixen en un esdeveniment sonor afectaran a tots els components del so resultant de la mateixa forma i al mateix temps.
Per tant, si es produeix qualsevol canvi en un esdeveniment sonor, totes les freqüències, es veuen afectades (atès que provenen de la mateixa font).
Agrupem tots els components de l’espectre amb el mateix patró de variació (en intensitat o freqüència).
Exemple: el patró de canvis de intensitat té lloc en tot l’espectre de freqüències CMR -Comodulation masking release- ( Moore, 1990 ) •A) Un to continu queda totalment emmascarat per una banda de soroll modulat que inclou la seva freqüència.
•B) el to deixa de quedar emmascarat al afegir un soroll igualment fluctuant situat a una altra banda de freqüències  els dos sorolls co-modulats es fusionen i el to resulta audible.
Quins factors determinen la fusió/segregació en els següents gràfics esquemàtics? 1. Percebríem dos tons diferents, atès que no hi ha regularitat temporal. Per tant, es perceben dues fonts sonores.
2. Es perceb un únic to, regularitat temporal, mateixa font sonora.
3. Percebríem 3 fonts sonores (1000, 160, 290 Hz).
4. Es perceb 1 to, fusió de les fonts sonores.
5. Percebem dos tons.
La fonamental hauria de ser la més greu, a més la de més intensitat (volum); si un harmònic té molta més intensitat que la fonamental es percebran els tons per separat.
2 1 3 4 5 40 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 4. LA PERCEPCIÓ MUSICAL.
1.Música i llenguatge: aspectes compartits i trets diferencials.
•Característiques genèriques - Informació sonora, àmplies bandes tonals amb diferents combinacions en l’espectre de freqüències.
- Organització seqüencial •Múltiples nivells de representació Música: rítmic, melòdic, harmònic, tímbric.
Llenguatge: prosòdic, fonètico-fonològic, lèxic, sintàctic, semàntic, pragmàtic.
•Estructura organitzativa pròpia (gramàtica) •Expressions innates i universals de la cognició humana Universals lingüístics •caràcter discret, número reduït d’elements combinatoris (fonemes o notes) •arbitrarietat del signe. Les paraules que designen realitats són arbitràries, no hi ha relació directe entre realitat i el signe que la representa.
•càrrega semàntica. La música transmet el que un vol.
•producció il·limitada de missatges. Número reduït d’elements, però no de missatges.
•doble articulació sons....paraules (Fonologia) paraules .....frases (Sintaxi) Trets diferencials •Aspectes semàntico-referencials La informació lingüística fa referència a un espai extralingüístic d’objectes i/o esdeveniments, mentre que la informació musical és auto-referencial. Les notes o els acords no tenen un significat en si mateix sinó en relació a altres notes o acords previs.
•Aspectes de processament No hi ha evidència a favor d’un únic sistema  amúsia sense afàsia i viceversa.
Alguns nivells de processament podrien ser compartits, però dades experimentals afavoreixen la noció d’especificitat.
Investigació en Neurociència cognitiva Hipòtesi: Sistema autònom de reconeixement musical (SRM) Nivells bàsics de funcionament compartits (músics - no músics) Múltiples subcomponents (possibilitat de pèrdua selectiva) (I. Peretz, 2001) 41 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 2.Estructura bàsica de la música: organització melòdica i rítmica.
Melodia. Successió de sons de diferent altura tonal dotats de sentit musical (corresponents a una determinada tonalitat). Representació de les notes d’una escala com elements dins d’un espiral ascendent. La tonalitat facilita l’audició, producció i record de les notes que formen una melodia.
Ritme. Dimensió temporal (en contraposició a la dimensió tonal): Distribució en el temps combinacions de diferent número d’elements i accents dins del marc que estableix el compàs (regularitat mètrica). Dintre d’una peça musical els patrons rítmics es repeteixen i creen expectatives per l’oient.
Harmonia. Relacions entre els elements tonals quan sonen simultàniament i la seva progressió en el temps. En la música tonal occidental aquestes relacions segueixen unes determinades normes, com la sintaxis en el llenguatge.
Timbre. Qualitat del so en funció de l’element que el produeix (composició espectral). El compositor utilitza el timbre (tipus d’ instrument/s seleccionat/s) per a matisar una idea musical.
Organització melòdica •Jerarquia de nivells (local i global): 1) organització local. mecanismes d’agrupació i segregació basats en la distància tonal (principi de proximitat)  frases musicals 2) organització global. organització superior de patrons globals, repeticions que afavoreixen el seu reconeixement. Constants estructurals més enllà de les variacions en els patrons d’organització global.
Agrupació melòdica •Límits en el número d’elements que podem agrupar fàcilment formant una seqüència (al voltant de 10).
•La incapacitat per realitzar una agrupació en “frases” impedeix reconèixer l’existència d’un patró melòdic.
•El que retenim és el contorn melòdic (patró i ascensos i descensos tonals) i no els valors específics de notes i intervals (transposició melòdica).
42 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Organització rítmica Agrupació espontània d’elements musicals en grups rítmics.
Restriccions: –separació entre elements > 1500 ms –número reduït d’elements (si és elevat el patró d’accents determinarà la subdivisió).
•El compàs (mètrica) és el nivell organitzatiu bàsic (divisió quantitativa del temps) i determina la ubicació dels cops d’accentuació. Permet percebre el ritme.
•El ritme és el patró de duracions i accents particularment distribuïts (divisió qualitativa) dintre del compàs.
•El tempo es refereix a la taxa de presentació dels cops d’accentuació.
Alguns estudis sobre comparació de fragments musicals suggerien que els oients utilitzen majoritàriament la informació rítmica per emetre judicis de similitud (Monahan i Carterette, 1985).
•Altres treballs mostren que la distorsió melòdica (en contraposició a la rítmica) afecta més al reconeixement de fragments musicals (White, 1960).
•Els components i les rutes que permeten l’accés al lèxic musical (reconeixement de peces Model de doble entrada per l’accés al lèxic musical (Peretz,1993) Ruta melòdica •El contorn melòdic (ascensos/descensos en l’altura tonal) •Els intervals (diferència tonal entre notes successives) •la tonalitat (estableix un determinat subconjunt d’intervals tonals) •Paper de l’experiència prèvia Músics professionals  utilitzen preferentment els intervals No professionals  recorren al contorn melòdic 43 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Localització cerebral •Percepció holística, basada en el contorn (no músics)  hemisferi dret •Percepció basada en intervals (músics professionals)  també en hemisferi esquerre •Relació jeràrquica: lesions en l’hemisferi esquerre només impossibiliten el processament d’intervals, mentre que les de l’hemisferi dret impedeixen qualsevol dels dos tipus de processament.
•Processament de la tonalitat (tasca: quina nota completa millor una sèrie melòdica inacabada) no existeix evidència sobre la seva lateralització  pacients amb diferents lesions mostren una pèrdua selectiva del coneixement tonal.
Ruta temporal •Nivells •Segmentació de la seqüència en grups temporals basats en la duració dels elements (agrupació rítmica per proximitat temporal) •Extracció de la regularitat temporal (cops del compàs, mètrica).
•Dades de la neuropsicologia: •Agrupació (ritme) i regularitat (mètrica), es consideren independents i realitzats per mecanismes diferents.
 És possible resoldre un test mètric (decidir si el ritme és binari –com en una marxa- o ternari –com en un vals) i fracassar en una tasca de comparació de seqüències amb diferent agrupament de notes. El comportament contrari també s’ha descrit.
Doble dissociació melodia i ritme Peretz & Kolinsky, 1991 •Estudis previs: Lesions unilaterals en el gir temporal superior de l’hemisferi dret  · No discriminació de melodies · No reconeixement del to virtual · Errors en judicis sobre altura tonal.
44 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 Una lesió en l’hemisferi esquerre prova la percepció del contorn però no del ritme. Mentre, que una lesió en l’hemisferi dret provoca la no percepció de la melodia i el ritme es percep perfectament, perquè es troba a l’esquerre.
Peretz i Kolinsky, 1993 Cas CN (trastorn selectiu pel reconeixement melòdic) Tasca de discriminació de fragments musicals amb la tècnica de l’efecte Stroop (en base al ritme i ignorant variacions tonals).
Materials: Un fragment i 4 tipus de comparació (sense canvi, amb canvi rítmic i igual melodia, amb canvi melòdic i igual ritme, i amb canvi en les dues dimensions). Per poder respondre adequadament en base al ritme era necessari ignorar la interferència de la informació melòdica.
Resultats: el grup control mostra l’efecte Stroop, però no el pacient CN.
3.Representació de la informació musical: Independència dels components rítmics i melòdics? Evidència neuropsicològica.
4.Aspectes inicials de la percepció musical: processament melòdic en els primers mesos de vida.
45 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 APRENENTATGE AUTÒNOM I Peretz y Kolinsky (1993) Los autores analizaron el rendimiento de un caso clínico, CN, y de un grupo control ante una tarea de discriminación de fragmentos musicales en una situación de test tipo Stroop. Para las comparaciones utilizaron materiales que variaban sólo en la melodía (ejemplo DS, con cambio en la tercera nota pero con igual duración de los elementos), el ritmo (ejemplo SD donde las notas son las mismas pero cambia la duración de la segunda y tercera notas) o en ambas dimensiones a la vez (DD). En las comparaciones con los estímulos tipo DS o SD era necesario atender selectivamente a una de las dos dimensiones e ignorar la otra para poder tomar la decisión correcta al emitir la respuesta. Sólo el paciente estudiado pudo ignorar adecuadamente la información irrelevante en las condiciones de incongruencia, debido precisamente a su trastorno selectivo, en el hemisferio derecho, que le impedía reconocer las variaciones melódicas. En cambio, los sujetos del grupo control mostraron un rendimiento más bajo porque tenían dificultades en ignorar la interferencia provocada por la dimensión no atendida, como sucede en el clásico efecto Stroop. Observa en este gráfico el distinto porcentaje de aciertos que obtuvo el grupo control en comparación con el resultado del paciente C.N., en la condición incongruente.
¿Por qué en la condición congruente el porcentaje de aciertos del paciente CN es más cercano al porcentaje observado en el grupo control? Razona tu respuesta.
Este tipo de datos muestran que determinadas lesiones cerebrales pueden producir una pérdida selectiva de la capacidad para procesar una de las dos dimensiones de la música, melodía o ritmo. Es probable, por tanto, que en su procesamiento estén implicados mecanismos distintos o al menos claramente separables. Esta separación no sólo se observa en tareas de naturaleza perceptiva, sino también en la producción musical. En el cerebro normal estos mecanismos acaban integrados para dar lugar a una representación más completa de la información musical (integración que probablemente tiene lugar en una etapa no inicial del procesamiento musical, como parecen sugerir diversos datos experimentales). Un modelo completo sobre el funcionamiento de los subsistemas implicados en el procesamiento de piezas musicales está en vías de desarrollo.
46 Percepció i atenció curs 2013 - 2014 APRENENTATGE AUTÒNOM II Prosodia, ritmo musical, entonación e iniciación de la respuesta en el test de Wada (anestesia hemisférica mediante inyección de amital sódico intracarotídeo) ANESTESIA HEMISFÉRICA PRE-QUIRÚRGICA EN UN PACIENTE EPILÉPTICO (H.M. Borchgrevink, 1991) Tareas: - Contar - Cantar una melodía sencilla - Tararear la melodía - Contar siguiendo la melodía - Reproducir una serie de tonos distintos en imitación Consecuencias de la anestesia en el HEMISFERIO DERECHO: - Se mantiene capacidad para comprender y producir el habla - Se mantiene el ritmo en la canción - Se mantiene la prosodia en el habla - Se pierde el control del tono al cantar Consecuencias de la anestesia en el HEMISFERIO IZQUIERDO: - Pérdida brusca de la capacidad para producir el habla - Imposibilidad para realizar ninguna tarea de producción (hablar, cantar o tararear... ) - La comprensión no se evalúa pero se halla también afectada ¿Qué indican estos datos sobre la relación entre hemisferio derecho y procesamiento melódico? ¿Darían soporte al modelo de doble ruta sobre procesamiento musical propuesto por I. Peretz? 47 ...