Tema 7. Les ciutats europees (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. LES CIUTATS EUROPEES (II) Exemples de gentrificació: Sant Andreu, Rambla del Poblenou Fragmentació i perifèries - Model radiocèntric (model clàssic nord-americà): centre de la ciutat, les urbanitzacions van creixent al voltant seguint el model de “taca d’oli”. En part, hi ha zones de Barcelona que vindrien a ser això, però a Europa ho veiem sobretot en alguns barris de París i a Milà.
Treball/residència.
- Segregació urbana, social i cultural: bastant exclusives de la zona sencera. Les Banlieues Behar: “Ville aà trois vitesses”. Gent de classe baixa-mitjana viu en pisos de protecció oficial.
La relació que trobem entre la ciutat i aquests barris és pràcticament nul·la. De vegades trobem un petit centre d’un antic assentament urbà que està patrimonialitzat i al voltant tota una sèrie de blocs de pisos. No són cases unifamiliars, sinó barris densament poblats on viuen immigrants i classe mitjana-baixa. Als voltants de París, són conflictius.
- Fragmentació funcional i aglomeració: nous centres, com ara al voltant d’un aeroport, zones industrials o centres tecnològics. Moltes d’aquestes perifèries ja venen de la Revolució Industrial. Poblenou, per exemple, és ciutat industrial.
La metròpoli europea - Concepte de “ciutat global” en el marc de la globalització. Londres i París.
Ciutat global: compleixen una sèrie de característiques. A Europa hi ha una alta concentració de ciutats globals, concepte que es va inventar una geògrafa urbanista, Sasskia Sassen. Relacionem les ciutats amb la globalització. A Espanya, tenim Barcelona i Madrid. Perquè sigui ciutat global, una ciutat: - Ha de ser coneguda a nivell internacional.
- Influència i participació en esdeveniments internacionals i aspectes d’importància mundial.
Seu d’organitzacions internacionals.
- Centre d’una conurbació - Aeroport funcionant com un hub internacional.
- Ambient cultural propi. Podríem entrar a debat pel que fa a aquesta característica, ja que és quelcom molt ampli i ambigu, ja que els processos culturals canvien. Ve a dir que l’oferta cultural és molt àmplia. Barcelona, per exemple, ha apostat pels festivals de música.
1 Text obligatori Repassa quines són les principals característiques de les ciutats europees. Tracta la gestió del passat, l’existència de ciutats que volen superar el marc de la nació-estat, les ciutats com a impuls polític.
Quines serien les característiques de les ciutats europees? 1) Estan fortament vinculades amb la identitat, i la ciutat té capacitat per generar una identitat pròpia (generadores d’identitat) 2) Són centres econòmics i polítics que actuen en sistema, en xarxa, dins del continent europeu (Randstad, Rin-Ruhr).
És des de les ciutats on es canvia el model del que és Europa.
Smart City: ciutats on, des del govern de la ciutat, s’aposta per la millora tecnològica des de la sostenibilitat. El canvi ve des dels propis governs municipals, no des de l’estat.
Tornant a la cultura i a l’aspecte de les ciutats globals, les ciutats europees són llocs on la cultura hi té un paper molt important. De fet, en la gran majoria de ciutats europees, la cultura forma part de l’essència urbana. També és el lloc de trobada de moviments culturals molt diferents.
El Raval s’ha convertit en un centre de mogudes culturals: hi ha el MACBA, el CCB, la Filmoteca, una facultat de la UB, etc. Documental: En construcción. Aquest projecte va ser una decisió de l’Ajuntament.
Europa, ciutat de ciutats - Cityscapes i palimpsest: la ciutat es composa de capes amb diferents significats. Trobem coses des de l’època romana fins l’any passat. Hi ha ciutats que intenten vendre’s apostant per n moment concret de la seva història, com ara la Tarraco romana. Barcelona també és romana, però no es ven d’aquesta manera, sinó més cap al Modernisme. Florència es ven amb el Renaixement. Les capes s’acaben convertint en símbols de les ciutats, i els símbols en marques. Veiem els Skylines de Barcelona que són falsos, ja que s’han posat tots els edificis simbòlics un al costat de l’altre. Amb skylines com aquests es poden reconèixer totes les ciutats conegudes del món. Una manera de vendre les ciutats és a través de la seva arquitectura i del seu urbanisme.
2 La ciutat i el carrer: aborda temes més propers al ciutadà des d’un punt de vista polític. Les ciutats són els carrers, i la relació que els ciutadans tenen amb el carrer també determina com és aquesta ciutat. Per exemple, les ciutats mediterrànies es caracteritzen per la gent al carrer, i les ciutats nòrdiques una mica menys.
Motorització / marginalització / fragmentació La política al carrer: es reflexiona sobre aquest aspecte. Des del 15M, la forma de fer política ha començat a canviar. Allò que abans es decidia a determinats espais polítics, des del 15M els carrers, les ciutats, han servit per a projectar els anhels o les emprenyades des seus habitants. Per tant, el carrer ja no és només un espai urbà, sinó també un espai polític. Això passa a França constantment, però en altres països, com els mediterranis, hi va haver els seus propis 15M. L’últim cas d’apropiació massiva per fer política ha estat el de Grècia, i fa dos anys va ser Portugal. És una tendència d’ocupar els carrers perquè sigui la gent aquella que faci política.
Transnacionalisme Ciutats, futbol i TV: es relacionen les ciutats amb els equips de futbol. Hi ha ciutats que no són conegudes per res més que el seu equip de futbol. Barcelona no és un cas tan extrem, però sí que hi ha ciutats on els equips de futbol han fet que aquesta sigui coneguda. No debades, el futbol porta competicions de projecció internacional.
Resum de l’article: - Les ciutats europees es focalitzen en els centres (institucions, eixos comercials, etc.).
- Tenen associada una “essència” o conjunt d’atributs geogràfics o socials mitificats.
- Les “essències” es mercantilitzen i serveixen per a competir amb altres ciutats.
- Les ciutats són llocs de conflicte.
3 IDENTITATS I CULTURES A EUROPA (I): Occitània Estat: territori que es governa per lleis pròpies, encara que depengui del govern central del país.
Institució política.
Nació: col·lectivitat identitària. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre.
Ètnia: comunitat humana definida per criteris culturals o lingüístics.
País: - És la mateixa definició en totes les disciplines? Nació - La definició majoritària de nació és estatista: una nació és un estat.
- A nivell acadèmic, no hi ha un consens per a definir què és nació.
- La majoria d’estats són plurinacionals, ho reconeguin o no.
Congrés de Viena, 1815, redistribució d’Europa. Comencen a sorgir els estats. Es tenen en compte els grans interessos de l’època. Trobem la unificació d’Itàlia i Alemanya.
Nacions sense estat i regions UE: 110 a Europa http://www.eurominority.eu/version/cat Els “separatistes” a Europa, són importants (The Europe of Separatists).
Occitània L’occità es va prohibir a l’ensenyament i va passar a ser una llengua mal vista i fins i tot era vergonyós parlar-la. Va ser relegada a casa i al món rural.
4 L’occità té tres dialectes molt diferents entre ells: gascó, sud-occità i nord-occità. El provençal del gascó són bastant diferents, fins i tot difícils d’entendre entre elles.
5 ...