4. Exploració neurològica. Motora, equilibri i marxa. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 32

Vista previa del texto

Exploracio neurologica: motora, equilibri i marxa.
1. Exploració motora.
Inspecció muscular en la qual observarem: fasciculacions, hipertrófies, atrofies, contractures, fibrosis, retraccions, etc.
Només de forma visual ja podem detectar algunes d’aquestes característiques, com en el cas de les següents fotografies. En aquestes, la diferència entre el volum muscular del bíceps ens indica una hipertrofia; i entre el volum muscular de les dues cames ens indica una atrofia que probablement vingui donada per un desús.
2. Equilibri.
L’equilibri es una qualitat essencial per a la vida diària. Dintre d’aquest distingim: - Estabilitat estàtica: per tal d’estar dret o assegut.
Simetria.
Estabilitat dinàmica: en produir-se moviments.
2.1. Regit per:  Control central: cerebral  Aferències perifèriques: musculars, cutànies, articulars, vestibulars, visuals.
 Efectors musculars.
Per tal de reeducar l’equilibri s’utilitzen una gran quantitat de moviments. Com per exemple, els hemiplègics desplacen el seu centre de gravetat cap el costat sà; de tal manera que aquest s’haurà de redirigir.
A més a més, un pacient neurològic haurà de reforçar les diferents aferències per tal de obtenir un millor equilibri. Per exemple, haurà d’encendre la llum en accedir a alguna sala per tal de millorar el estímul visual.
2.2. Avaluació de l’equilibri.
La clínica instrumental es basarà en recollir els resultats del centre de gravetat en activitats estàtiques o dinàmiques. De forma que obtindrem diferents patrons per a l’estudi.
- Posturografia estàtica.
Postruografia dinàmica.
3. Moviments anormals.
Hipocinètics: sorgeixen en malalties com el Parkinson.
Hipercinètics:        Tremolor: cal diferenciar si existeixen en quiet o en anar a agafar objectes.
Corea, atetosi: moviments en forma de reptació. (atetosi són més lents) Distonia: contraccions involuntàries permanents que es manifesten en torsions o deformacions de la part del cos afectada.
Mioclònies: moviments cíclics, breus, bruscs i sobtats. Molt típics durant la marxa.
Esterotipies: moviments, postures o veus repetitives o ritualitzats sense un fi determinat. Com moure el cos davant o darrera, molt habitual en l’autisme.
Fasciculacions: contraccions musculars menors, visibles i que no produeixen cap moviment. Molt típic de la llengua(ELA), ull o quàdriceps en tenir cansament.
Espasmes: contracció brusca i violenta que sol provocar l’extensió de l’extremitat.
Normalment de les extremitats inferiors. Augmenta la espasticitat.
3.1. Control del moviment.
 Disinèrgia: manca de coordinació dels moviments corporals.
Proves de coordinació  Adiadococinèsia: incapacitat de fer moviments oposats ràpids i repetitius; moviments alternants.
 Dismetria: error càlcul distància, velocitat i direcció del moviment. No es pugen correctament les escales, es poden clavar forquilles a l’hora de menjar, no es poden agafar correctament els objectes, etc.
4. Anàlisi de la marxa.
Existeixen diverses definicions de marxa: “Sistema de locomoció habitual de l’home, que permet el desplaçament del cos en posició vertical.” “Moviments alternants, cíclics i rítmics de les extremitats i del tronc que determinen el desplaçament en l’espai del centre de gravetat.” Per tal de dur a terme un correcte anàlisis mesurarem diverses variables entre les quals trobem la velocitat de la marxa.
La velocitat de la marxa és un item resultant de l’equilibri i de molts altres factors, de manera que es considera resultat de molts dels estudis de la marxa. Per tal de mesurar-lo és molt freqüent: - El test de 10 metres: cronometrar deu metres. En aquest es pot diferenciar la velocitat en marxa normal i en marxa forçada (el més ràpid possible).
El tes dels 6 minuts: es calcula el desplaçament global obtingut en sis minuts.
4.1. Els cicles de la marxa.
Cada cicle s’inicia amb el contacte del peu amb el terra i acaba amb el següent contacte del mateix peu. Aquest es divideix en dues grans fases: - Fase de recolzament (bipodal o monopodal) Fase de oscil·lació En el moment de corre existeix un període de no recolzament dels peus. Mentre en la marxa hi ha un instant en que trobem els dos peus en terra.
(bipodal)(monopodal)(bipodal) [si no es te dit gros no hi haurà complicacions a l’hora de deambular, però no es podrà córrer] S’han de tenir clares les diferents passes per tal de detectar la fase en la qual es troba el pacient i poder detectar si s’està produint de forma correcta o no.
A velocitat normal el temps es distribueix:  Fase de recolzament monopodal 40% cicle  Fase de recolzament 20% cicle  Fase de oscil·lació 40% cicle En augmentar la velocitat de la marxa disminuirà el temps de la fase de recolzament.
A partir de les dades que mostra aquest esquema es pot mesurar la anteversió retroversió del maluc.
Longitud de gambada: del retropeu dret fins el següent pas d’aquest mateix peu..
4.2. El centre de gravetat.
El centre de gravetat es troba a nivell de L3 (55% de la talla). I el desplaçament lateral d’aquest dibuixa aquest tipus de línia en una marxa fisiològica normal: 4.3. Requisits per una marxa normal / causes d’alteració de la marxa.
1) 2) 3) 4) 5) Estabilitat a la fase de recolzament.
Suficient espai per avançar el peu durant la oscil·lació.
Posicionament adequat del peu.
Longitud de pas adequada.
Conservació de l’energia.
Existeix un consum energètic mes alt en tenir alteracions de la marxa. De forma que no tindrem una marxa normal en motius estètics en gent gran, cardiòpates, malalties respiratòries, pacients neuronals, etc.
4.4. Distribució del pes.
A nivell de la planta del peu podem dibuixar la línia de progressió del pas. Aquesta comença a nivell del retropeu en l’arc extern, passa per la cara externa del peu i creua a nivell del cap dels metatarsians cap a la cara interna. Acaba a nivell del primer dit, amb l’enlairament.
5. Posturografia. Balance Master Sistem.
Sistema de registre de càrregues, control postural i equilibri. Posteriorment compara les dades del pacient amb una basa de dades de normalitat. Es mesura durant uns 30 segons.
Aquest es troba format per una plataforma i una espuma per desestabilitzar, tot i que en pacient neurològics no es posarà el desequilibrant. També es pot demanar tancar esl ulls de forma que l’oscil·lació augmenta. Graus de dificultat: 1) 2) 3) 4) Normal Ulls tancats Esponja Esponja i ulls tancats En aquestes maquines també es pot demanar de inclinar el tronc cap a alguna direcció.
Imitant també el moviment de un ninot en la pantalla. D’aquesta forma es comparen els resultats de un costat o un altre, davant o enredera. Així ens indiquen que hem de fer per compensar-ho amb bastons o andadors Una altra manera es donar dos o tres passes en la plataforma. Ens mesura l’amplada, la longitud, la velocitat (molt poc tres passes per valorar) i l’equilibri final en frenar.
6. Baropodometria computeritzada.
Una altre manera d’analitzar la marxa es amb la mesura de les pressions plantars.
La baropodometria computeritzada ens marca la distribució de les pressions plantars en bipedestació, estàtica i en marxa. D’aquesta manera, es permet fer una anàlisis morfològic del peu, mostra la línia de pressió (progressió) del pas i les pressions en punts específics.
Ens donarà una sèrie de dades quantitatives, les pressions en àrees de recolzament.
Aquestes són utilitzades per fer plantilles de forma que disminuiran la pressió en un cert punt (que posteriorment provocava dolor).
6.1. Biofoot/IBV.
Sensors que recullen la pressió en cada punt del peu. Dona informació molt més real.
7. Sistema GaitMat II.
Sistema computeritzat que permet el registre dels paràmetres temporo-espacials de la marxa.
Existeixen dues plataformes de 4 metres y cada una de elles te sensors que detecten la pressió exercida per els peus durant la marxa.
En aquestes es registren les dades d’un pas d’un costat i de l’altre de forma que poden detectar les diferencies entre ambdós.
Mostra la velocitat, la longitud, el temps de suport, el tems de contacte, etc. de forma molt més real. D’aquesta manera, ens permet valorar si el tractament ha sigut efectiu o no.
8. Sistema optico-electrónic tridimensional.
Captura el moviment per marcadors col·locats en el pacient.
Aquest es du a terme en un laboratori de marxa on es convinen diferents aspectes:    Sistema òptic-electrònic 3D Plataforma Electromiografia de superfície 9. Anàlisi de la marxa en neurorehabilitació.
9.1. Classificació funcional de la marxa. (Functional Ambulation Classification, FAC) 0) No pot caminar o requereix l’assistència de dos o més persones.
1) Marxa amb assistència d’una persona que suporta el pes del pacient i controla l’equilibri.
2) Marxa assistida per una persona de forma continua o intermitent, que ajuda amb l’equilibri o coordinació.
3) Marca amb requeriment de supervisió verbal o estar en “stan by” amb una persona però sense contacte físic.
4) Marxa de forma independent en pla, requereix ajuda en escales, rampes o superfícies irregulars.
5) Marxa independent en qualsevol situació.
9.2. Anàlisi de la marxa en l’ictus.
La marxa típica del pacient hemiplègic presenta com a característiques: - Major lentitud.
Asimetria de la gambada.
Fase de recolzament del costat plègic reduïda.
Fase de oscil·lació del costat plègic allargada.
Major consum energètic.
...