TEMA 5. El maccarthisme (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història del Món Actual
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 04/03/2015
Descargas 21
Subido por

Descripción

BLOC 2

Vista previa del texto

TEMA 5. El maccarthisme i stalinisme - Dos fenòmens que es van produir cronològicament al mateix temps i que té a veure amb el component ideològic de la guerra freda. A cada un dels blocs la guerra freda provocà la por i la seva característica violència ideològica.
- Defensaven una forma d’organitzar la producció totalment diferent, sistemes oposats:  EUA: iniciativa privada.
 URSS: iniciativa limitada. Planificacions de l’Estat. Molt centralitzada.
- Anys 50-60: maccarthisme // stalinisme (que havia començat abans però que continua després de Stalin).
- Als EUA el final del seu monopoli nuclear i la guerra de Corea originaren una reacció de replec americanista orquestrat pel senador MacCarthy.
- De 1950-1954, els comunistes o aquells sospitosos com a tals, que s’haurien infiltrat en la societat i fins tot a l’aparell estatal, foren perseguits.
- El senador MacCarthy inicia una vertadera caça de bruixes contra els comunistes. Fort anticomunisme.
- Triomf gràcies a l’explosió el 1949 de la bomba atòmica soviètica i de la victòria de Mao a la Xina = perill i por. Amenaça nacional i de seguretat.
- El maccarthisme va castigar sobretot el món de l’exèrcit, comunicació, cultura, cinema...
- Havia certa preocupació per les filtracions que es poguessin produir en certs àmbits (ex: bomba atòmica soviètica és pràcticament idèntica als EUA). Accions d’espionatge.
- La cacera de bruixes afectarà a actors (Charles Chaplin), guionistes, escriptors, científics, professors sospitosos... i oficials i comandaments militars sospitosos d’haver passat informació a l’URSS.
- En el bloc socialista, el mateix procés aguditzà, fins l’horror, l’stalinisme. A partir de 1949 les grans purgues van omplir els camps de Gulag. El control dels intel·lectuals es va fer sentir plenament.
- Les democràcies populars també foren afectades. La Iugoslàvia de Tito fou condemnada, acusada de nacionalisme i de convivència amb l’imperialisme nord-americà. Una cadena de processos va commoure llavors a tots els països de l’Est en nom de la caça de ‘’titistes’’.
- Stalinisme: tot al voltant de Stalin, cap decisió seva podia ser discutida sense conseqüències. Ningú es va atrevir, així, a dir-li que els seus càlculs estaven equivocats, i que els plans quinquennals demanaven un nivell de producció que la maquinària industrial soviètica era incapaç d’assumir. Era més fàcil falsejar les estadístiques.
- La cursa d’armament de la guerra freda afavoreix molt als EUA i la seva indústria pública. Els invents militars passaven fàcilment als civils, al revés que a l’URSS.
- A l’Europa Occidental els conflictes que generava la guerra freda dividiren a l’opinió pública.
- 1947: els comunistes s’havien vist obligats a abandonar els governs belga, italià i francès. Organitzaren llavors grans campanyes contra l’imperialisme nord-americana i coordinaren un ampli moviment a favor de la pau.
- Era una hàbil utilització de la guerra freda que permetia presentar a l’Aliança Atlàntica com una manifestació del militarisme nord-americà i als governs dels països europeus com ‘’súbdits’’ seus.
- Nombrosos intel·lectuals foren sensibles a la seducció ideològica de l’URSS i a les seves denúncies: la pau soviètica s’enfrontava a la llibertat nord-americana.
- Aquesta situació durà fins a mitjans dels 50, en què s’obrí una segona etapa de la guerra freda: la denominada ‘’coexistència pacífica’’.
...