Tema 4 - Desenvolupament embrionari (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI 1. DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI Teoria de preformació (s. XVII): l'organisme estava preformat al gàmeta i el desenvolupament simplement és el creixement d'aquest organisme jove.
Teoria de epigènesi (Wolff, 1759): l'ou fecundat només conté el material de construcció, que era acoblament d'una o altra forma per una força directora desconeguda.
2. DESENVOLUPAMENT ANIMAL La fecundació és la unió dels gàmetes per formar un zigot, sent l'individu resultant diploide.
La segmentació és la divisió cel·lular del zigot per mitosi, convertint l'ou (una sola cèl·lula gran) en moltes cèl·lules petites anomenades blastòmers.
Els tipus de segmentació vénen determinats segons: El tipus d'ou (quantitat i distribució del vitel).
Simetria del procés.
2.1. TIPUS D’OUS Segons la distribució i la quantitat de vitel trobem diferents tipus d'ou: Isolecític: ous que contenen poc vitel, en forma de grànuls de mida petita, repartits uniformement pel citoplasma.
Heterolecítics: quantitat relativament petita de vitel repartida irregularment en grumolls en el citoplasma.
1 - Telolecítics: ous que contenen gran quantitat de vitel que es reuneix en una mateixa regió, tocant la membrana.
Centrolecítics: ous amb molt vitel que es concentra compacte al centre sent envoltat pel citoplasma, que es troba a la perifèria juntament amb el nucli.
2.2. SEGMENTACIÓ El tipus de segmentació es deu a la quantitat i distribució del vitel: Total o holoblàstica: típica dels ous que tenen poc vitel i en cada divisió participa tot el zigot. Per tant, es dóna bàsicament en ous isolecítics i en els heterolecítics.
 Segmentació total igual: pròpia d'alguns ous isolecítics; tots els blastòmers tenen les mateixes dimensions.
 Segmentació total desigual: segmentació total més estesa , ja que es dóna en la majoria d'ous isolecítics i en tots els heterolecítics.
- Parcial o meroblàstica: es dóna quan l'ou conté molt vitel i solament es divideix el pol animal, formant-se un petit casquet de cèl·lules sobre el vitel. Aquest tipus de segmentació presenta dues modalitats :  Segmentació parcial discoïdal: característica dels ous telolecítics. La divisió només afecta un disc citoplasmàtic pròxim al pol animal i la part inferior (pol vegetatiu) no es segmenta, a continuació es forma un disc de blastòmers (blastoderma o blastodisc) a partir del qual es formarà l'embrió, que reposarà sobre la massa vitel·lina.
 Segmentació parcial superficial: típica dels ous centrolecítics. El nucli es divideix repetides vegades sense que apareguin límits cel·lulars definits dins de la massa vitel·lina, després, els nuclis emigren al citoplasma perifèric i es disposen formant una capa sincital; finalment sorgeixen els límits cel·lulars que delimiten un blastoderma perifèric al voltant del vitel central no segmentat.
2 2.3. TIPUS DE SEGMENTACIÓ SEGONS LA SIMETRIA DEL PROCÉS Radial: es una segmentació indeterminada ja que totes les cèl·lules capten la mateixa informació (en el primers estadis)  es podria separar una cèl·lula del conjunt i en resultarien dos individus (iguals).
Ex: en amfibis, equinoderms i cordats.
Espiral: es una segmentació determinada ja que les cèl·lules reben informació diferent. En aquest cas, si separem una cèl·lula del conjunt, la divisió s’atura.
Ex: anèl·lids, nemertins, turbel·laris i mol·luscs.
3. PROCESSOS DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI 3.1. MÒRULA El resultat de la segmentació es la mòrula (compacte). Aquesta forma un conjunt macis de blastòmers, distribuït en forma de pilota.
3 3.2. BLÀSTULA La blastulació és el procés de formació de la blàstula.
La blàstula és un estat primerenc del desenvolupament embrionari dels animals en el qual mínim hi ha 64 cèl·lules. Posseeix un espai buit, el blastocel.
A més aquesta té forma diferent segons el tipus d’ou del que partim.
3.3. GÀSTRULA La gastrulació és una etapa del desenvolupament embrionari que té com a objectiu la formació de la segona capa de l'embrió. Es forma la gàstrula.
3.3.1. Tipus de gastrulació Els tipus de gastrulació que podem trobar són: - La gastrulació per invaginació (A): es forma una invaginació en la capa de cèl·lules.
- La gastrulació per epibòlia (B): al no existir blastocel, hi ha un creixement ràpid del ectoderma sobre el endoderma (esteroblàstula).
- La gastrulació por involució (C): les cèl·lules del voltant del dic es divideixen i creixen sota aquest (discoblàstula).
- La gastrulació per delaminació (D): les cèl·lules es divideixen en plans de segmentació paral·lels a la superfície.
- La gastrulació per ingresió (E): les cèl·lules es separen de la paret i migren cap al interior del blastocel.
4 3.3.2. Resultat de la gastrulació El que resulta de la gastrulació és la gàstrula. Aquesta està formada per diverses estructures: - L’arquènteron és una cavitat embrionària que s'obre a l'exterior a través del blastòpor que prefigura la futura llum del tub digestiu.
- El blastòpor és l'obertura que es forma en el arquènteron durant el desenvolupament embrionari d'un organisme.
- Dues capes embrionàries (principalment) (organisme diablàstic):  Ectoderma: capa exterior.
 Endoderma: capa interior.
3.4. MESODERMA El mesoderma és propi de les espècies triblàstiques, ja que no només posseeixen l’ectoderma i el endoderma, també posseeixen aquesta una tercera capa (el mesoderma). Aquesta es pot crear mitjançant dos processos: - - Esquizocelia: es forma a partir de la migració de cèl·lules del ectoderma al endoderma.
Enterocelia: surt a partir d’una invaginació. Es formen bosses que passen a ser la nova capa.
5 Si el blastòpor al desenvolupar-se l'individu dóna lloc a la boca i l'anus es forma posteriorment, parlem d'animals protòstoms.
Si el blastopor al desenvolupar-se l'individu dóna lloc a l'anus i la boca es forma posteriorment, parlem d'animals deuteròstoms.
3.5. ORGANOGÉNESIS La organogènesi és el conjunt de canvis que permeten que les capes embrionàries (ectoderma, endoderma i mesoterm) es transformin en els diferents òrgans que conformen un organisme.
4. MODELS EN RELACIÓ A LES CAVITATS DEL COS El celoma és la cavitat general secundària del cos plena de líquid, que es forma en el mesoderma.
Les característiques generals del celoma són: - Els òrgans estan disposats pel celoma suspesos. Es troben estables en un lloc propi.
Permet que el animals siguin més grans i complexos.
- Proveeix d’un esquelet hidrostàtic que permet que la musculatura es pugui moure si l’organisme no posseeix ossos. Això succeeix ja que la musculatura pressiona l’esquelet i aquest s’allarga (provocant moviment). És propi d’animals escarvadors.
- Consta d’un tub digestiu musculós.
6 El celoma es pot segmentar, cosa que s’anomena metameria. D’aquesta manera es disposa d’una repetició seriada de les unitat corporals al voltat de l’eix longitudinal. El segments, anomenats metàmers, poden ser repetició de qualsevol tipus de sistema.
Es pot diferenciar entre: - Celoma: cavitat tancada que envolta tots els òrgans.
- Acelomat: aglomerat de cèl·lules que es pot col·locar en el blastoderma i cobrir el blastoderm.
- Pseudoceloma: cavitat no celòmica, d’origen blastocèlic. No envolta tots els òrgans, aquests estan dintre de la cavitat movent-se lliurament.
5. RESUM DEL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI *Gens Hox: propis de l’expressió gènica del desenvolupament (el regulen). Es possible intercanviar entre espècies, ja que són gens molt semblants. Per exemple, la seqüència homeòtica entre la mosca de la fruita amb un ratolí és 2/3 igual.
7 ...