Tema 2 parte 1 (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Constitucional I
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 17/08/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978 Lliçó 10: L’ESTAT SOCIAL 1. L’Estat Social: definició constitucional L’art 1.1 de la CE defineix la FORMA de l’Estat espanyol com un ESTAT SOCIAL  VINCULACIÓ ENTRE ESTAT-SOCIETAT (interpretats com a fenòmens INDEPENDENTS).
Primeres reflexions sobre “l’Estat Social” es van fer a mitjans del segle XIX i té l’ORIGEN en “ESTAT SOCIAL DE DRET”  utilitzat per primer cop per HELLER  pensador socialista alemany que defensava una intervenció estatal que donés contingut ECONÒMIC I SOCIAL a l’ESTAT LIBERAL DE DRET. Idea relacionada amb la d’altres pensadors socialistes europeus del s. XIX com: - BLANC i LASSALLE  defensen la conversió de l’Estat en el PRINCIPAL INSTRUMENT DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL amb la funció de CREAR LES CONDICIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS suficients per fer EFECTIVES la LLIBERTAT I IGUALTAT.
- SOCIALDEMÒCRATES  defensen la superació de les disfuncions que en el pla econòmic i social havia generat l’ESTAT LIBERAL del s. XIX ¿Com?  conversió de l’Estat en el DIRECTOR DEL PROCÉS PRODUCTIU per tal d’ASSEGURAR DETERMINATS BÉNS I PRESTACIONS que garanteixin als ciutadans un MÍNIM VITAL.
Posteriorment, el terme s’ha utilitzat en altres sentits: - A partir de la IGM per conseqüència de la CRISIS DEL SISTEMA CAPITALISTA, el terme serveix per definir: o RÈGIMS CLARAMENT AUTORITARIS com el de Mussolini, Salazar o Franco.
o TRANSFORMACIONS que a partir dels anys 40 es produeixen al CAPITALISME i que donen lloc a un nou tipus d’Estat vigent als països occidentals.
Avui l’ESTAT SOCIAL: - - Definició de com és l’Estat avui en dia com a RESULTAT DE L’ADAPTACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL A LES CONDICIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS DE LA CIVILITZACIÓ INDUSTRIAL I POSTINDUSTRIAL.
Manté els esquemes de l’economia NEOCAPITALISTA però està molt TRANSFORMAT en els aspectes FUNCIONALS i ESTRUCTURALS.
Entenem “SOCIAL” com: ESTAT REGULADOR + ESTAT BENEFACTOR + ESTAT EMPRESARI CONCLUSIÓ  L’Estat Social ha estat reivindicat per forces polítiques i corrents doctrinals diversos  s’ha convertit en un terme MULTÍVOC (+ de 1 significat) i fins i tot EQUÍVOC (es pot entendre de diferents maneres).  per conèixer el seu significat cal observar com està definit en la LLEI FONAMENTAL DE CADA PAÍS.
“ESTAT SOCIAL”  No ES CONSTITUCIONALITZA fins al CONSTITUCIONALISME DEMOCRÀTIC POSTERIOR DE LA IIGM. (a diferència dels conceptes de “Estat de Dret” i “Estat Democràtic”). A l’hora de definir l’Estat en el art. 1.1 de la CE com “SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET” pren influència de: - Art.1 Constitució Francesa 1946  qualifica la República Francesa de “SOCIAL”.
- LLEI FONAMENTAL DE BONN (1949)  qualifica la República d’Alemanya com “ESTAT FEDERAL, DEMOCRÀTIC I SOCIAL” i afirma que l’ordre constitucional dels Estats membres hauran de respondre als principis de “L’ESTAT DE DRET REPUBLICÀ, DEMOCRÀTIC I SOCIAL” Articulació de l’Estat Social en la CE S’articula a partir de REFERÈNCIES PRINCIPALS i CONCRECIONS ESPECIFIQUES al llarg del text: - PREÀMBUL: Es proclama la VOLUNTAT de la Nació de “garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just” i d’establir una “societat democràtica avançada” fent una CLARA REFERÈNCIA a l’aspiració del poder constituent d’aconseguir una DEMOCRÀCIA POLÍTICA I SOCIAL.
- TÍTOL PRELIMINAR: + important. “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social” – Art. 9.2 CE.
o o o Copiat de la Constitució italiana Expressa el CONCEPTE CONSTITUCIONAL D’ESTAT SOCIAL ¿com? Mandat específic que conté als PODERS PÚBLICS perquè configurin la societat de manera que es pugui fer realitat la LLIBERTAT I IGUALTAT.
Ruptura de la rígida separació ESTAT-SOCIETAT defensada pels liberals  ara l’Estat té la potestat per INTERVENIR EN EL SISTEMA SOCIAL per assolir la seva estructuració.
Les DEFINICIONS PRINCIPALS que la CE fa del concepte estan a: - CAPÍTOL III del TÍTOL I: “DELS PRINCIPIS RECTORS DE LA POLÍTICA SOCIAL I ECONÒMICA” o - TÍTOL VII: “ECONOMIA I HISENDA” o - Inclou MANDATS i DIRECTRIUS EXPLÍCITS d’intervenció i promoció en l’àmbit de: família + treball + seguretat social + emigració + salut + habitatge + consum + disminuïts + tercera edat. (Art 39-51 CE) Conjunt de normes que proporcionen el marc jurídic fonamental per L’ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT de l’activitat econòmica  conegut com CONSTITUCIO ECONÒMICA.
CAPÍTOLS II i III del TÍTOL I  DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS 2. Eficàcia normativa i l’Estat social La CONSTITUCIONALITZACIÓ de l’Estat Social + CONVERSIÓ en PRINCIPI JURIDICO- CONSTITUCIONAL té varies CONSEQÜÈNCIES: - La incorporació de la CLÀUSULA “ESTAT SOCIAL” a la LLEI FONAMENTAL DE BONN va crear POLÈMICA DOCTRINAL entre: els que creuen que té caràcter MERAMENT DESCRIPTIU SENSE VALOR JURÍDIC vs. Els que creuen que té caràcter PRESCRIPTIU i VINCULANT pels poders públics.  Finalment s’ha arribat a l’acord de que NO ÉS POSSIBLE DEDUIR-NE PRETENSIONS JURÍDIQUES IMMEDIATES PER PART DELS CIUTADANS ja que l’EFICÀCIA PRÀCTICA del concepte es troba en el desenvolupament legislatiu.  CLÀUSULA ENTESA COM UN SIMPLE ELEMENT D’INTERPRETACIÓ I CRITERI ORIENTADOR DE L’ACTIVITAT DELS PODERS PÚBLICS.
La Constitució alemanya conté només la clàusula d’Estat Social SENSE CAP NORMA DE DESENVOLUPAMENT, la CE és diferent i per tant NO PODEM PLANTEJAR LA QÜESTIÓ DE LA MATEIXA MANERA.  nosaltres NO QÜESTIONEM el valor jurídic de la clàusula ¿per? CONSENS sobre el CARACTER NORMATIU de la CE. (tot i que les normes i principis constitucionals relatius a l’Estat Social tenen problemes d’EFICÀCIA JURÍDICA CONCRETA).
- Els textos constitucionals han incorporat les NORMES DE PROGRAMACIÓ FINAL: o Normes que prescriuen actuacions positives als poders en una determinada direcció.
o Imposen OBLIGACIONS als poders públics de realitzar actuacions per assolir OBJECTIUS VINCULATS AL PRINCIPI SOCIAL.
o Marquen l’assoliment d’un OBJECTIU FINAL i deixen al subjecte obligat una DISCRECIONALITAT per ELEGIR ELS MITJANS.
o PROBLEMES:   o Dificultats per contestar jurídicament la NO ACTUACIÓ dels poders públics per assolir els FINS ESTABLERTS.
Respecte que tot judici sobre l’actuació dels poders públics ha de tenir envers l’esmentada discrecionalitat si no es vol convertir en un judici d’oportunitat.
La majoria dels articles que formen el CAPÍTOL III DEL TÍTOL I contenen aquest tipus de normes on s’estableixen directrius als poders públics en molts àmbits de la política econòmica i social. L’eficàcia d’aquestes normes s’estableix a la mateixa CE: “El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el Capítol Tercer, informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’activitat dels poders públics. Només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb allò que disposin les lleis que el desenvolupin” – Art 53.3 CE. Per tant:     NO PODEM EXTREURE CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES D’EXIGIBILITAT IMMEDIATA DE TALS NORMES.
Desprenen un conjunt de CONDICIONAMENTS d’ordre jurídic a l’actuació dels poders públics.
ACTUACIÓ NORMATIVA vinculada a la PERSECUCIÓ dels objectius socials determinats constitucionalment ja que no es tracta de situacions immediatament assolibles i condicionades a les possibilitats reals de cada moment.
La INACTIVITAT NORMATIVA (total o parcial) dels poders NO POT SER IMPUGNADA JUDICIALMENT PELS PARTICULARS.
Podem parlar d’EFICÀCIA NEGATIVA de les normes  Quan els poders públics hagin regulat una determinada activitat és possible DENUNCIAR LA INCONSTITUCIONALITAT DE LES NORMES SI ENTREN EN CONTRADICCIÓ AMB ELS PRINCIPIS DEL Capítol III, Títol I. o amb l’art 9.2 CE. No es pot entendre la VINCULACIÓ DE L’ACTIVITAT NORMATIVA ALS OBJECTIUS ASSENYALATS CONSTITUCIONALMENT de forma RÍGIDA perquè: - La seva interpretació no pot renunciar al REALISME ECONÒMIC imposat en cada moment La concepció de la Constitució democràtica exigeix que les diverses opcions polítiques puguin desenvolupar diferents PROGRAMES per aconseguir aquells objectius.
Pel que fa les funcions d’INTEPRETACIÓ I APLICACIÓ: - Condicionades pels principis de l’Estat Social perquè tota actuació jurídica o material dels poders públics han de ser COMPATIBLES amb aquells principis (imposen la obligació d’interpretar tot l’ordenament d’acord amb la clàusula de l’Estat Social) - El TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: o Sol reconèixer el PRINCIPI DE L’ESTAT SOCIAL com a element al qual s’ha d’ajustar la INTERPRETACIÓ DE TOTES LES NORMES DE L’ORDENAMENT JURÍDIC i a que a partir de la clàusula es puguin extreure conclusions sobre la CONSTITUCIONALITAT O NO de determinades normes.
o Diu que el valor normatiu dels principis del Cap. III ha de ser MODULAT en els termes de l’article 53.3 CE però que aquest “impedeix considerar a tals principis com normes sense contingut i que obliga a tenir-los presents en la interpretació tant de les normes restants constitucionals com de les lleis”.
o Pel que fa l’article 9.2 ha utilitzat el precepte moltes vegades (en connexió amb la clàusula d’Estat Social) per REINTERPRETAR el PRINCIPI D’IGUALTAT.
3. La igualtat real “L’Estat Social” implica que els PODERS PÚBLICS HAN DE DIRIGIR LA SEVA ACTUACIÓ A ASSOLIR UNA IGUALTAT REAL entre els membres i els grups de la societat.  gran diferència amb la concepció d’igualtat de l’ESTAT LIBERAL DE DRET (Les revolucions liberals pretenien eliminar la pluralitat d’ordenaments i tribunals de l’Antic Règim per APLICAR LLEIS DIFERENTS ALS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA SOCIETAT  LLEI APLICADA DEPENENT DE DE LA CONDICIÓ SOCIAL O TERRITORIAL del destinatari).
Ara, amb l’ESTAT DE DRET s’aplica el PRINCIPI D’IGUALTAT DAVANT LA LLEI: - - La llei ha de ser: UNIVERSAL (aplicable a tothom), ABSTRACTA (sense preveure persones o situacions concretes) I GENERAL (no s’ha d’elaborar per un grup social concret)  TOTHOM SOTMÈS A LA MATEIXA LLEI S’assoleix la IGUALTAT JURÍDICA O FORMAL igualació dels efectes de la llei relatius als destinataris però amb INDEPENDÈNCIA DE CONTINGUT de la norma.
Els homes són IGUALS DAVANT LA LLEI i considerats de manera ABSTRACTA com a ciutadans sense tenir en compte diferències SOCIALS, ECONÒMIQUES o CULTURALS entre ells.
El concepte d’IGUALTAT FORMAL ha experimentat diverses TRANSFORMACIONS a mesura que s’ha trencat la concepció de SOCIETAT com un TOT HOMOGENI D’INDIVIDUS QUE CONSIDERATS EN ABSTRACTE SÓN IGUALS EN RELACIÓ AMB L’ESTAT  passa a ser entesa com un COS HETEROGENI INTEGRAT PER PERSONES I GRUPS AMB SITUACIONS SOCIALS I CULTURALS DE DESIGUALTAT REAL que han de ser corregides pels poders públics. La igualtat deixa de ser un PUNT DE PARTIDA per ser una FINALITAT.  s’introdueix la idea d’IGUALTAT MATERIAL: - A part d’igualtat davant la llei, igualtat EN LA LLEI.
La llei haurà d’establir TRACTES DIFERENCIATS respecte SITUACIONS o DESTINATARIS que són realment diferents.
La llei perd les característiques de UNIVERSAL, ABSTRACTE I GENERAL i pot ser INVALIDADA si el seu contingut és CONTRARI al principi d’igualtat.
El concepte d’IGUALTAT està recollit en diverses parts de la CE i amb diferents accepcions: - Com un dels VALORS SUPERIORS de l’ordenament jurídic (art. 1.1) - Com un DRET FONAMENTAL dels espanyols d’obtenir un tracte igual dels poders públics (art.
14) Com una DIRECTRIU en l’actuació dels poders públics que han de promoure les condicions perquè la igualtat entre els individus i els grups socials sigui REAL i EFECTIVA. (art. 9.2) - - Des del punt de vista de l’eficàcia normativa el precepte MÉS IMPORTANT és l’art. 14 que encapçala el Cap. II del Títol I  és exigible judicialment fins i tot davant del TC per la via D’AMPARAMENT (art. 53.2). Art. 14 diu : “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal o social”.
o o o o Es defensa la IGUALTAT JURÍDICA (no es correspon amb la igualtat real) El principi d’igualtat també VINCULA AL LEGISLADOR La Constitució no prohibeix que els poders públics estableixin DIFERÈNCIES DE TRACTAMENT en SITUACIONS DE FET DIFERENTS.
No permet atorgar un tractament diferent SENSE BASE OBJECTIVA i RAONABLE ja que seria una DISCRIMINACIÓ.  opinió compartida pel TC que segons el JUDICI DE RAONABILITAT:   o Es pot determinar si les actuacions són CONTRÀRIES O NO del principi d’igualtat.
Com a conseqüència, s’ha de matisar el concepte “formal” ja que aquest criteri requereix una PONDERACIÓ (no només formal)  LA IGUALTAT DEL ART.14 NO ÉS NOMÉS FORMAL.
El TC a vegades ha INTEGRAT SISTEMÀTICAMENT l’art. 14 en funció del 9.2 atribuint al 9.2 la capacitat de superar un concepte merament formal d’igualtat que fa que estigui més d’acord amb la definició de l’art. 1 CE.
4. La Constitució econòmica La INCLUSIÓ DE NORMES ECONÒMIQUES ESPECÍFIQUES en la CE coincideix amb la INTRODUCCIÓ DEL PRINCIPI SOCIAL en el constitucionalisme posterior a la IIGM (tot i el precedent de la Const. de Weimar).
Les CONSTITUCIONS LIBERALS  limitades a incorporar el DRET A LA PROPIETAT PRIVADA i la LLIBERTAT DE COMERÇ I D’INDÚSTRIA per garantir la llibertat d’actuació econòmica dels particulars i l’abstencionisme estatal.
LES CONSTITUCIONS DE L’ESTAT SOCIAL (estat regulador i empresari) defensen L’INTERVENCIONISME DELS PODERS PÚBLICS en les relacions i les estructures econòmiques han de ser constitucionalitats ja que representa una LIMITACIÓ d’aquests drets liberals.  APAREIX EL CONCEPTE DE CONSTITUCIÓ - ECONÒMICA: Elaborat a partir de la Llei Fonamental de Bonn Conjunt de DISPOSICIONS CONSTITUCIONALS destinades a proporcionar el marc jurídic fonamental per l’estructura i el funcionament de l’activitat econòmica o Present en la CE en: TÍTOL VII “ECONOMIA I HISENDA”, TÍTOL PRELIMINAR i TÍTOL I  estableixen les REGLES BÀSIQUES del procés econòmic i dels seus actors.
PRINCIPALS ELEMENTS DE LA CONSTITUCIÓ ECONÒMICA: a. LES LLIBERTATS ECONÒMIQUES La CE estableix com a DRETS FONAMENTALS 2 llibertats econòmiques de caràcter LIEBRAL essencials pel capitalisme: - Art. 38 CE: reconeix “La llibertat d’empresa dins del marc de l’economia de mercat”  Reconeixement de la capacitat de l’empresari per ORGANITZAR LA SEVA PRÒPIA PRODUCCIÓ I ELS PREUS DELS PRODUCTES d’acord amb el lliure joc de l’OFERTA I LA DEMANDA.
- Art. 33 CE: reconeix “La propietat privada”  LLIURE DISPOSICIÓ DE BÉNS.
La CE adapta aquests drets a les EXIGÈNCIES DE L’ESTAT SOCIAL: - La LLIBERTAT D’EMPRESA queda limitada per les “exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació” – Art. 38 CE - La “FUNCIÓ SOCIAL” del DRET DE PROPIETAT “ens delimitarà el contingut, d’acord amb les lleis” – Art. 33.2 CE - Possibilitat d’EXPROPIAR “per causa injustificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització”. – Art. 33.3 CE b. ELS AGENTS DEL PROCÉS ECONÒMIC CE estableix els PRINCIPALS PROTAGONISTES del PROCÉS ECONÒMIC EMPRESARIS i TREBALLADORS.
LLIBERTAT D’EMPRESA implica: - El PODER ECONÒMIC actua en el si de la mateixa empresa - A través de les “ASSOCIACIONS EMPRESARIALS” es contribueix “a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis”. – Art. 7 CE.
- Tenen la mateixa funció els SINDICATS DE TREBALLADORS constituïts a partir del dret de SINDICAR-SE LLIUREMENT. – Art. 28.1 CE desenvolupat a partir de la “NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA” – Art. 37.1 i el “CONFLICTE COL·LECTIU” – Art. 37.2 CE.
c. LA INTERVENCIÓ ECONÒMICA DELS PODERS PÚBLICS La CE reconeix la possibilitat d’INICIATIVA PÚBLICA  INTERVENCIÓ DE L’ESTAT EN EL PROCÉS ECONÒMIC A TRAVÉS DE DIVERSES TÈCNIQUES I INSTRUMENTS QUE EL CONVERTEIXEN EN EL PRINCIPAL REGULADOR I DIRECTOR DEL PROCÉS. La CE encomana als poders públics: - “modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics” –Art. 130 CE - “promoció de les condicions favorables pel progrés social i econòmic i per a una distribució de la renda regional i personal més equitativa, dins del marc d’una política d’estabilitat econòmica” – Art. 40.1 CE.
La intervenció en l’economia es concreta en el reconeixement de l’Estat en la CE com: - ESTAT REGULADOR “planificar l’activitat econòmica general a fi d’atendre les necessitats col·lectives, equilibrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la seva distribució més justa”. –Art. 131.1 CE - ESTAT EMPRESARI  “iniciativa pública en l’activitat econòmica” – Art. 128.2 CE Es possibilita: - La “NACIONALITZACIÓ” de determinats RECURSOS o SERVEIS essencials que podran ser RESERVATS AL SECTOR PÚBLIC La INTERVENCIÓ D’EMPRESES quan així ho exigeixi l’interès general ¿LA NORMA FONAMENTAL ESPANYOLA DDEFINEIX UN DETERMINAT MODEL ECONÒMIC O NO? 3 posicions: 1.
2.
SI  La Constitució té el model econòmic de L’ECONOMIA DE MERCAT i NO permet transformació dels seus principis.
NO  La Constitució NO té un model econòmic tancat, defensen la NEUTRALITAT ECONÒMICA. Els principis de la CE són prou AMPLIS per permetre opcions ALTERNATIVES o fins i tot OPOSADES.
3.
La Constitució té un model econòmic NEOCAPITALISTA però NO l’imposa. La clàusula de l’Estat Social incideix en el model econòmic a partir de les POTENCIALITATS TRANSFORMADORES de la pròpia CE que possibilitarien l’evolució cap a formes de producció SOCIALISTES.
5. Els drets econòmics, socials i culturals No reclamen un àmbit d’AUTONOMIA INDIVIDUAL davant l’Estat (llibertat i propietat) + No es limiten a garantir la participació de tots els ciutadans en la FORMACIÓ DE LA VOLUNTAT ESTATAL (a través del dret a sufragi). FUNCIONS (moltes només es poden assolir a través d’una acció positiva dels poders públics que exigeix: activitat reguladora + desplegament dels serveis públics + forta activitat prestacional): 1.
2.
3.
4.
Contribuir a fer REALS i EFECTIVES la IGUALTAT i la LLIBERTAT dels grups socials i dels ciutadans.
Assegurar un MÍNIM VITAL (anomenat “PROCURA EXISTENCIAL”)  condicions materials que garanteixin una qualitat de vida digna.
Fomentar el LLIURE DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT mitjançant l’accés a l’EDUCACIÓ i a la CULTURA.
Facilitar la PARTICIPACIÓ DELS INDIVIDUS EN LA VIDA SOCIAL.
La CE ha “RACIONALITZAT” els DRETS SOCIALS: - La seva força normativa i les garanties disminueixen en relació als altres drets constitucionals  no sempre es poden exigir de manera IMMEDIATA.
- La majoria estan a Cap. III del Títol en forma de principis que regeixen la vida social, tenen valor normatiu i no són autèntics drets subjectius ja que “només podran ser al·legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb allò que disposin les lleis que els desenvolupin” – Art. 53.3 CE a. DRETS VINCULATS A LA PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS - DRET AL TREBALL – Art. 35.1 CE ESTATUT DELS TREBALLADORS – Art. 35.2 CE En el Cap. II del Títol I: - DRET DE SINDICAR-SE LLIUREMENT – Art. 28.1 CE DRET A LA VAGA PER A LA DEFENSA DELS SEUS INTERESSOS – Art. 28.2 CE DRET A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA – Art. 37.1 CE DRET A ADOPTAR MESURES DE CONFLICTE COL·LECTIU – Art. 37.2 CE b. DRETS VINCULATS AL PLE DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT - DRET A LA EDUCACIÓ – Art. 27 CE (Secció 1, Cap. II)  “té com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana” i estableix que “l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït” DRET SOCIAL MÉS FONAMENTAL ja que contribueix a crear una IGUALTAT D’OPORTUNITATS entre els ciutadans.
- DRET D’OBTENIR UN ENSENYAMENT GRATUIT  Ha contribuït a la DEMOCRATITZACIÓ de les estructures socials al s.XX.
- DRET A DESENVOLUPAR LA PERSONALITAT – Art. 44.1 CE. “els poders públics promouran i tutelaran l’accés a la cultura, a la qual tothom té dret”.
c. DRETS VINCULATS A LA SATISFACCIÓ DE NECESSITATS SOCIALS - DRET A L’ENSENYAMENT implica una activitat prestacional Cap. III inclou MANDATS ALS PODERS PÚBLICS per tal que duguin a terme PRESTACIONS SOCIALS a través “d’un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans” (Art. 41 CE) a través de “l’organització i tutela de la salut pública” (Art. 43 CE) mitjançant l’establiment de condicions per fer efectiu el “DRET A UN HABITATGE DIGNE I ADEQUAT” (Art. 47 CE ) d. DRETS VINCULATS A LA PROTECCIÓ DE PERSONES I GRUPS SOCIALS DESFAVORITS Dins del Cap. III hi ha MANDATS (obligació d’assegurar la “protecció social, econòmica i jurídica de la família” Art. 39.1 CE) als poders públics per PROTEGIR persones o grups amb una posició econòmica o social de DESAVENTATGE o DEPENDÈNCIA com: - DISMINUITS FÍSICS I PSÍQUICS – Art. 49 CE PERSONES DE LA 3a EDAT – Art. 50 CE DESOCUPATS – Art. 41 CE EMIGRANTS – Art. 42 CE JUVENTUT – Art. 48 CE CONSUMIDORS I USUARIS – Art. 51 CE L’Estat social també obliga a una COMPRENSIÓ SOCIAL d’altres DRETS CONSTITUCIONALS NO ESMENTATS que no poden ser interpretats formalment sense considerar la posició real dels titulars pel que fa a la possibilitat efectiva del seu exercici.
...

Comprar Previsualizar