historia economica y social (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura historia economica y social
Año del apunte 2013
Páginas 34
Fecha de subida 23/11/2014
Descargas 0

Descripción

Archivos de interes (fascismo europeo/ Economia entreguerras)

Vista previa del texto

El Fascismo Europeo 1. Definició del feixisme 2. Context polític de l’ascens del feixisme 3. El feixisme italià de Mussolini 4. L’ascens del nazisme a Alemanya A què ens referim amb el terme feixisme ? 1. Règims polítics que neguen: - el principi de sobirania popular el pluralisme polític la democràcia parlamentària 2. Règims de partit únic dirigit per un líder carismàtic 3. Desplaçament del centre de gravetat política des de l’individu cap a l’estat - - l’individu és anul·lat per conceptes com “pàtria” “nació” o “raça” la identitat col·lectiva passa per davant de la identitat individual 4. Nacionalisme exacerbat 5. Orientació expansionista i imperialista de la política exterior. “Milenarismo” 6. Política militarista i bel·licista 7. La política econòmica es caracteritza per - forta intervenció de l’estat en l’economia decidida orientació autàrquica 8. A nivell social propugnen la substitució del sindicalisme lliure de classe per formes diverses de sindicalisme obligatori interclassista 9. El feixisme es presenta com una via intermitja entre la societat liberal-capitalista i la societat comunista (que s’estava assajant a Rússia).
Régimen Corporativo, (influencia Rerum Novarum, León XIII), “Armonía de clases” 1. Definició del feixisme 2. Context polític de l’ascens del feixisme 3. El feixisme italià de Mussolini 4. L’ascens del nazisme a Alemanya Al final de la Primera Guerra Mundial ...
• Avenç de la democràcia – caiguda de règims autocràtics – progressos del parlamentarisme – sufragi universal (femení) • Crisi de la concepció de l’estat i del govern característics del segle XIX: – govern per a una minoria – sufragi censitari • Ben aviat es va veure frenat per diverses formes d’autoritarisme o totalitarisme ¿ Quins factors expliquen aquest canvi de rumb sobtat en la vida política europea ? 1. Debilitat dels nous 3. Inestabilitat econòmica règims parlamentaris  vinculada a l’herència de la guerra durant els anys sorgits al final de guerra  contestats per les classes dominants  contestats per les classes populars  dificultats per configurar majories parlamentàries  inestabilitat política vint  deguda a l’esclat d’una crisi sense precedents el 1929  ATUR milers d’aturats i % població activa 1933 Estats Units 2. Perill bolxevic 13.359 24,7 Alemanya 5.599 14,8 Regne Unit 2.821 13,9 366 4,5 França El % de França correspon a 1936.
El feixisme no serà un fenomen exclusiu d’Itàlia i d’Alemanya ...
• Ni tan sols van ser aquest països els primers on s’hi va implantar un règim d’aquest tipus • A Hongria es fa càrrec del poder l’almirall Horthy el 1920 – frustració davant de la mutilació soferta en el tractat de Trianon – revolució comunista encapçalada per Béla Kun • El 1922 Mussolini iniciava la construcció d’un estat feixista a Itàlia ...
• ... que va servir de model a molts altres països europeus • Des de l’Espanya de Primo de Rivera (1923-1931) i Franco (1939-1975) ...
• ... fins a la Polònia de Pilsudsky (que protagonitzà una “marxa sobre Varsòvia” el 1926) ...
• ... passant pel Portugal de Salazar (1926-68 / 1974) Hongria: de la revolució boltxevic a la dictadura feixista (1) • Va ser el primer país en tenir un règim feixista.
• És interessant ja hi trobem elements que es repetiran en els altres casos: el feixisme sorgeix a arrel d’un esclat revolucionari d’orientació comunista i bolxevic.
• El protagonista d’aquest conat revolucionari va ser Béla Kun (1886-1938) Hongria: de la revolució boltxevic a la dictadura feixista (2) • El triomf de la revolució d’Octubre a Rússia va provocar a Hongria una forta agitació social anti-bel·lica i antiaustríaca i proindependentista.
• Vagues es el més de juny a la vegada que van començar en paral·lel a les ocupacions de fàbriques, les ocupacions de finques i la distribució de les terres entre els pagesos. Els soldats desertaven del front.
• El mes d’octubre es van produir dos fets: – El dia 1 es va proclamar la independència d'Àustria i es va constituir un govern provisional encapçalat pel comte Károli – El 30 d’octubre a Budapest es constituí un “consell” d’obrers, camperols i soldats a imitació dels soviets russos.
• El març de 1919 després de la caiguda del govern provisional es va proclamar la República Soviètica d’Hongria.
Hongria: de la revolució boltxevic a la dictadura feixista (3) • El nou govern comunista encapçalat per Béla Kun va prendre tot un seguit de decisions calcades de les adoptades per Lenin a Rússia: – – – – Nacionalització de les principals empreses, de la banca i la indústria Repartiment de les propietats de l’aristocràcia i l’església Reducció jornada laboral Educació grauita • La vida d’aquesta RSH va ser molt curta. Com en el cas de Rússia aquest règim va haver de fer front a una doble oposició: – Interna.
– Exterior per part de Txecoslovàquia i Romania • El mes d’agost 1919 l’exercit romanès va aconseguir entrar a Hongria i conjuntament amb l’almirall Horthy van reprimir amb molta duresa el moviment revolucionari encapçalat per Béla Kun.
Hongria: de la revolució boltxevic a la dictadura feixista Bela Kun (1886-1938) El 1920 es fa càrrec del poder l’almirall Horthy i s’hi va mantenir fins al 1944 [from: Revolution in Perspective. Essays on the Hungarian Soviet Republic of 1919, Edited by Andrew C. Janos and William B. Slotterman, Berkeley, C.A., 1971].
L’Espanya de Primo de Rivera (1923-1931) i Franco (1939-1975) • El cop d’estat de Primo de Rivera es va produir en el context d’una forta crisi social i política provocada per: – les repetides derrotes patides per l’execit espanyol en la temptativa colonial al nord d’Àfrica (desastre d’Annual a mans de les tropes d’Abd-el-Krim el 1921, derrota que va comportar més de 22.000 baixes segons la versió oficial); – l’elevada conflictivitat social, incrementada després de la finalització de la I GM pel canvi de conjuntura econòmica que va provocar en el cas espanyol; – la pressió dels nacionalismes perifèrics que volien aconseguir l’accès a quotes més altes d’autogovern (en un context internacional favorable) – la crisi política lligada a la desintegració del sistema de la restauració i a la creixent implantació aconseguida pels partits republicans • Va ser la pròpia monarquia la que va impulsar el cop d’estat per mirar de salvar-se.
1. Context polític de l’ascens del feixisme 2. Definició del feixisme 3. El feixisme italià de Mussolini 4. L’ascens del nazisme a Alemanya Itàlia després de la I Guerra Mundial • Profunda crisi econòmica – inflació – necessitat de reconstrucció – endeutament extern amb Gran Bretanya i Estats Units – reconversió industrial – atur – tot això sense oblidar els 650.000 morts i quasi un milió de ferits Itàlia país vençut en el bàndol dels vencedors Victoria Mutilada • Forta inestabilitat social. 1919-20 “biennio rosso” – 1919: més de 1800 vagues – 1920: la conflictivitat social provoca més de 300 morts – Diverses fàbriques són ocupades pels treballadors – Al camp els pagesos s’apropien de les terres – El partit socialista cada vegada té més força • El 1921 es crea el Partit Comunista Italià (A.
Gramsci) Il consiglio di fabbrica nell'ufficio di Giovanni Agnelli durante l'occupazione della FIAT. Settembre 1920 Federació Italiana d’Obrers Metalúrgics.
Ocupació d’una fàbrica a Florència.
Set. 1920.
Occupazione della fabbrica Lancia a Torino.Settembre 1920 En definitiva, al principi dels anys vint plana sobre Itàlia el fantasma d’una revolució comunista • • • • Burgesia industrial Grans propietaris Classes mitjanes deleroses d’ordre La monarquia mateix necessiten • assegurar l’ordre establert • aturar la conflictivitat social • frenar l’avenç de les forces d’esquerres • allunyar el fantasma de la revolució comunista Benito Mussolini (1883-1945) La solució Benito Mussolini (1883-1945) • Fill d’un ferrer i d’una mestra, Rosa Maltoni • S’inicia en el món de la política en el PSI, en el qual milità en l’ala més radical • Se li encarrega la direcció d’Avanti • Primer defensa la neutralitat d’Itàlia, però després canvia de plantejament i és expulsat del PSI • Evolucionarà cap a posicions cada cop més nacionalistes • Crea Il popolo d’Italia (1914) i els Fasci di Combatimento (1919).
• El 1921 funda el Partit Nacional Feixista que té un èxit important entre la gent d’ordre • El 1922 la força del partit és important i Mussolini és elegit diputat La “Marxa sobre Roma” (1922) • Esclaten vagues l’agost del 1922 • Els feixites les “neutralitzen” • L’octubre Mussolini anuncia la “Marxa sobre Roma” per fer-se càrrec del poder, “restablir l’ordre i regenerar la pàtria” • El govern demana al rei que promulgui l’estat d’excepció per tal de reprimir el moviment feixista • El Rei, Vittorio Emmanuele III, s’hi nega.
• El govern dimiteix, i el rei encarrega a Mussolini la formació de govern • Fins al 1925, Mussolini manté formalment la democràcia parlamentària però a partir d’aquella data inicia la construcció d’un règim totalitari Tot això unit a un sentiment de crisi nacional El feixisme italià exaltava el sentiment nacionalista invocant les grandeses de l’Imperi Romà Càmara dels fascis i de las Corporaciones 600 representants (procedents del Consell Nacional de les Corporacions i del Partit Nacional Feixista) Consell Nacional de les Corporacions Corporació regional Corporació local + representants dels treballadors + representants dels empresaris + representants del Partit Nacional Feixista Més enllà d’aquesta profunda reorganització de l’Estat, les principals decisions adoptades per Mussolini com a dictador d’Itàlia entre 1925 i 1939 (l’inici de la II G.M.) es donaren en dos: • Política econòmica • Política exterior A nivell de política econòmica ...
• La política econòmica de Mussolini es caracteritzà per: • la decidida vocació autàrquica • l’adopció d’una política monetària de prestigi • l’intervencionisme • l’activa política d’obres públiques desplegada des d’un principi per Mussolini • Pel que fa a l’orientació autàrquica de la política de Mussolini destaquen dues mesures: – El 1925 Mussolini va posar en marxa el que en digueren la “Batalla del Blat” consistent en tot un seguit de mesures de foment de l’agricultura amb l’objectiu d’aconseguir l’autosuficiència d’Itàlia en matèria alimentària i la reducció de les voluminoses importacions de cereals culpables d’una part important del dèficit comercial italià.
• Pel que fa a l’intervencionisme, cal dir que l’esclat de la crisi internacional el 1929 accentuarà aquesta orientació: – Les fallides bancàries van portar-lo a la nacionalització dels principals bancs amb la creació l’Institut Mobiliari Italià –IMI– (1931) – La crisi en la indústria va portar a crear l’Institut per a la Reconstrucció Industrial – IRI– (1933).
• Obres públiques: – construcció d’autopistes i carreteres, dessecament de zones pantanoses, electrificació etc.
Política exterior • Agressiva i decididament expansionista • Especialment a partir de mitjans dels anys de 1930.
• El 1935 ocupà Etiòpia després de 7 mesos de guerra El Mare Nostrum, italià 1. Context polític de l’ascens del feixisme 2. Definició del feixisme 3. El feixisme italià de Mussolini 4. L’ascens del nazisme a Alemanya La República de Weimar 1918-1933 • La República de Weimar va passar per 3 etapes: 1.
1918-1923   2.
forta inestabilitat econòmica i política F. Ebert 1924-1928   etapa d’estabilitat política i prosperitat econòmica G. Stresemann – Membre del “Partit Popular”, molt de dretes i molt nacionalista, va saber conduir-lo cap a posicions força moderades.
• Va ser l’artífex de la solució de la hiperinflació negociant la retirada del Ruhr, acabant amb la resistència passiva incentivada per anteriors governs, reprenent el pagament de reparacions i negociant amb els americans el pla Dawes.
El 1926, va aconseguir l’entrada l’Alemanya a la Societat de Nacions (per la porta gran ja que va ser admesa com membre del Consell permanent).
• El mateix any va rebre el Nobel de la pau compartit amb A. Birand.
3.
1929-1933    • Crisi econòmica Tensions polítiques Brüning Una dificultat de fons: les reticències respecte al règim republicà de l’extrema dreta naciona-lista i de l’extrema esquerra (comunista) L’aparició del nazisme • Els comunistes no van ser els únics a posar en qüestió el règim republicà ...
• ... per la dreta, els nacionalistes també el qüestionaren – descontents per les condicions de rendició imposades a Alemanya • Finalment els problemes econòmics tampoc ajudaren a la consolidació del nou règim – hiperinflació • D’aquest context d’inestabilitat política i importants problemes econòmics va sorgir el moviment nazi • 1919: Anton Drexler crea el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) • El 1921 A. Hitler es posa al capdavant del partit. El dota d’una organització paramilitar: convertides en SS el 1925 • 1923: Hitler protagonitza el Putsch de la Cerveseria (Múnich) • Hitler va ser empresonat.
• La bonança econòmica dels anys 1924-28 i la relativa estabilitat política de l’època Streseman van aturar l’ascens del nazisme • L’esclat de la crisi de 1929 va fer guanyar adeptes al partit nazi ...
L’experiència de la hiperinflació de 1923 va portar Brüning a portar una dràstica política deflacionària amb uns efectes absolutament nefastos.
• Guanya suports entre: • aturats i pagesos • classe mitjana, ordre • la gran indústria i les finances • A les eleccions de 1930 el partit nazi ja va aconseguir un suport electoral important, pero 1932 amb l’agreujament de la crisi, el partit va aconseguir el suport de 14 milions de votants. En les eleccions de 31.7.1932 va obtenir 230 diputats de 607.
Hitler amb Thyssen • En aquest context a Alemanya va ser impossible la construcció d’un govern d’unitat nacional a l’estil del britànic encapçalat pel laborista Ramsay MacDonald.
La força de les opcions extremes i la visceralitat en l’enfrontament entre algues forces polítiques (comunistes i socialdemòcrates) van acabar portant a què ...
• ... tot i el lleu retrocés electoral de nov. 1932, el patit nazi fos el més votat, i per aquesta raó Hindenburg s’acabés finalment decidint a encarregar a Hitler la formació de govern.
• Gener de 1933: Hitler és nomenat Canceller • Febrer de 1933: incendi del Reichstag, del qual es culpa als comunistes. Serà l’excusa per suspendre les llibertats individuals, el control judicial de les detencions i iniciar la persecució dels opositors • 1934: mort de Hindenburg. Hitler s’autoproclama president i Führer – – – – – – disolució dels partits polítics prohibició dels sindicats negació de les garanties i llibertats individuals depuració de la judicatura creació de la policia política s’obren els primers camps de concentració • Eliminació de l’oposició interna del seu propi partit: “nit dels ganivets llargs” (1934), en què van ser assassinats alguns dirigents de les SA, i aquestes van substituïdes per les SS (esquadres de protecció) com a força paramilitar amb La política econòmica dels nazis PIB 1938 comparat amb el de 1929 (1929=100) • Resultats espectaculars Alemanya 140 USA 93 Gran Bretanya 118 França • Com s’explica ? 96 Taxes d’atur (% sobre la població activa total) Fortíssima intervenció de l’estat en l’economia 1929 1933 1938 Alemanya 5,9 14,8 1,3 USA 3,1 24,7 18,8 França 1,2 20,2 3,7 Gran Bretanya 7,2 13,9 9,2 Política exterior • A partir de 1935 Hitler inicia una política exterior desafiant que posava en qüestió la legalitat internacional – gener de 1935: annexió del Sarre – març de 1935: restabliment del servei militar obligatori – març de 1936: va remilitaritzar Renània – 1936: constitució de l’Eix Roma-Berlin. Intervenció a Espanya – 1938: va procedir a l’Anschluss – reclamació dels Sudets.
Conferència de Munic – Signatura del pacte Germano-Soviètic – Abril 1939: exigència de la devolució de Danzig – 1 de setembre de 1939: invasió de Polònia.
Comença la II Guerra Mundial ...