Seminari : La industria de la cultura: Il.lustración como engaño de las masas: (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 06/11/2014
Descargas 49
Subido por

Descripción

Nuria Torres

Vista previa del texto

SESSIÓ 05/11/2014: La industria de la cultura: Il.lustración como engaño de las masas: Presentació: Escola de Frankfurt → Centrats a estudiar els missatges ideològics dels continguts de mitjans de comunicació. Estudiem com es modifiquen aquests valors i imatges amb les estratègies de mercat, desenvolupats als EUA.
Perspectiva Crítica: Teoria Crítica: inspirada en le marxisme folosófic i psicoànalisis.
Conceptes clau: – Cultura de masses: cultura imposada pels altres, producte dels monopolis i dels negocis.
– Homogeneïtzació: la marca que fa la cultura sobre els productes és exactament la mateixa i formen un producte uniforme.
– Monopolis culturals: les persones que estan a les altres esferes estan interessades a dir que són negocis i que formen part de les industries. La industria del cinema i de la radio.
– Tecnologia: adquireix domini sobre aquelles persones que tenen una influència econòmica major. Diuen que qui domina la tecnologia és qui té un poder econòmic.
– Racionalitat tecnològica: naturalesa repressiva.
– Indústria cultural: no és una industria cultural com la podem entendre, ells l'associen en què els béns culturals és creen de manera massiva per fomentar l'economia capitalista. Està normalitzada i té una producció en cadena.
– Unitat de la indústria cultural: monopolis culturals caracteritzats per una dependència. Són dos àmbits que és necessiten un a l'altre. Classificació, organització i qualificació dels consumidors a la lectura posa l'exemple de les pel·lícules A i B. Classifiquen als consumidors en una graella, els consumidors han de consumir els bens culturals depenen de la seva classe.
– Cinema com a reproducció de la realitat: els autors afirmen que la vida real es forma per les pel·lícules. Equivalència entre film i la realitat.
– Estil: per produir aquesta industria fa falta l'estil que és un estil imposat que ordre un patrons determinats. L'ideal és que s'assembli a la vida quotidiana. Els donen un producte que es pot considerar paral·lel a la vida quotidiana però el consumidor sap que no li passarà.
Indústria de la cultura com a repetició: no es deixa innovar, es repeteixen els conceptes amb petites variacions. La idea és què tu descanses i tens les teves estones de lleure per després estar bé alhora de treballar.
– Publicitat: agències publicitàries són els grans monopolis, els que donen informació sempre són els mateixos. La publicitat no té tant la funció de donar suport el producte sino dóna suport al mitjà ideologic per que el mitjà parli bé de tu.
Apunts: • En quin context els autors? Quina situació vivencial tenen? Són Alemanys jueus que s'han d'exiliar a EUA pel Marxisme per la seva nacionalitat. Això no ho entenen i pateixen un punt d'enfadament i per tant és un text crític per què hi ha un enfadament.
• Un dels conceptes clau és el de industria de la cultura: Que ens remet? Plantegen que en aquesta situació hi ha una producció mercantilista, els productes culturals es converteixen en mercaderies on es va a buscar el negoci.
Els productes culturals perden el seu sentit però tots estem immensos en aquesta lògica, ja no ens ho plantegem per què hi ha aquest predomini de l'audiència com a objectes, es a dir, audiència sense capacitat crítica.
• L'espectador pot escollir? No. No pot escollir per què les industries imposen.
Però sí que pot tenir una falsa impressió de què pot escollir, és una falsa il·lusió que et penses quina pel·lícula pots anar a veure però en el fons veus les pel·lícules que segueixen els mateixos patrons que han aconseguit estar allà aquelles pel·lícules i per tant estan orientades als beneficis econòmics. Per tant, el mode de producció del capitalisme determina la cultura.
• La publicitat s'entén com un pilar ideològic i alerta de la dependència de les industries culturals en relació als principals monopolis econòmics. Tot ens porta a la lògica capitalista i mercantilista.
• Anècdota: l'estudi ha de servir per fer aportacions per millorar la societat, no com enriquiment del sistema econòmic. Adorn li van manar fer un estudi de radio i ho va fer des de la perspectiva critica i li van sortir resultats que no eren.
• Estil: tots els productes tenen un mateix estil que aquest estil dóna coherència a la lògica mercantil i capitalista.
• Industria de la cultura: el concepte de industria de la cultura fa èmfasis a com es produeix la cultura, en la cultura com a negoci, en conformisme i resignació, no hi ha separació entre oci i feina, publicitat com a pilar ideològic.
...