Sistema nerviós - Organització funcional (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA NERVIÓS (I) – Órganització funciónal El sistema nerviós és el sistema de control homeostàtic orgànic (juntament amb el sistema endocrí) que controla fonamentalment funcions ràpides.
Hi ha tres tipus de sistemes nerviosos: el reticular – xarxa nerviosa en invertebrats simples; el ganglionar o segmentat – xarxes nervioses amb formacions ganglionars; i l’encefàlic – apareix la massa encefàlica (gangli nerviós d’alta complexitat), comprèn xarxes nervioses més complexes i es troba en vertebrats. Ens interessa només el sistema nerviós encefàlic.
COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIÓS Els seus components són les neurones i les cèl·lules de la glia.
Neurones: - Unitat funcional bàsica Funció coordinada a través de sistema de comunicació intercel·lular – sinapsi Organitzades en àrees segons la seva activitat funcional – això defineix els nuclis o àrees.
Aquests nuclis estan comunicats entre si per circuits nerviosos formats per prolongacions cel·lulars (axons) – els tractes nerviosos.
Les cèl·lules de la glia serveixen de suport i protecció de les neurones.
El sistema nerviós es divideix segons si ens fixen en la seva anatomia o la seva funció.
DIVISIÓ ANATÒMICA El sistema nerviós és una unitat anatòmica i funcional – el dividim amb una finalitat descriptiva, i trobem el SNC i el SNP.
El SNC conté l’encèfal o cervell i la medul·la espinal. Conté somes de neurones (cossos cel·lulars) i prolongacions (tant axons com dendrites). La seva activitat és fonamentalment integradora.
L’SNP en canvi està format fonamentalment per nervis (prolongacions neuronals).
Excepcionalment conté grups somes de neurones (només en els ganglis nerviosos, fora del SNC). L’activitat del SNP és de transmissió d’informació.
DIVISÓ FUNCIONAL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC Està implicat en el control de funcions somàtiques. Són funcions de relació entre el medi intern i el medi extern. En la majoria dels casos, tenen un component voluntari, parlem de respostes conscients. Però hi ha un seguit de funcions de les quals NO som conscients perquè són importants per la homeòstasi – funcions de tipus viscerals i que depenen del sistema nerviós autònom.
SISTEMA NERVIÓS AUTONÒMIC Està implicat en el control de funcions viscerals. Són funcions automàtiques, independents de la voluntat o de sensacions conscients. Generalment estan relacionades amb el control del medi intern.
VIES AFERENTS Els dos sistemes nerviosos recentment comentats tenen la mateixa organització, la qual està basada en una sèrie de vies aferents (sistemes de conducció que recullen informació a la perifèria, teixits, i la porten al SNC). Sempre són vies sensorials – poden ser vies nervioses lliures, poden ser vies nervioses acoblades a òrgans sensorials especialitzats, etc.
Com detecten informació en els teixits? - - Directament. Les terminacions nervioses són sensibles a determinats estímuls que generen potencials d’acció. Aquestes terminacions són lliures i funcionen com receptors sensorials.
Associades a cèl·lules especialitzades. Parlem llavors de receptors sensorials que recullen informació específica del medi i la transmeten a les terminacions nervioses.
CENTRES DE CONTROL Són centres situats al SNC que reben informació de les vies aferents i que processen, integren i comparen aquesta informació, per finalment decidir quina resposta generar.
La seva finalitat és el manteniment de la homeòstasi.
VIES EFERENTS Mentre que les aferents són vies sensorials, aquestes són vies motores. S’originen en els centres de control i funcionen com a sistemes de conducció: transmeten informació des dels centres de control als òrgans efectors per generar una resposta.
ESTRUCUTRA FUNCIONAL DEL SNC DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS Té un origen ectodèrmic (de les fulles embrionàries ectodermis, mesodermis i endodermis). Quan el fetus està creixent una part de la pell s’engruixa, forma la placa neural, es va invaginant (solc neural), es separa de la pell i es forma el tub neural. A partir de la formació d’aquest tub, creix i es plega per generar tot el sistema nerviós.
MENINGES El SNC és buit. Es diferencia associat a una sèrie d’estructures annexes que li donen protecció i aïllament de la resta de l’organisme – es recobreix de membranes protectores aïllants conjuntives, les meninges, que són tres: duramàter, aracnoides i piamàter). Dins d’aquesta capa, el SNC no està enganxat a elles, sinó que flota en un espai, en el líquid cefaloraquidi (LCR, CSF). Aquest es forma a partir d’un filtrat sanguini (plasmàtic) que omple tot el forat per dins i per fora també, de manera que dins el crani i l’espai vertebral el sistema nerviós està flotant en el líquid, i així l’amorteix dels cops. Els plexes coroides són les cèl·lules que a partir del plasma fabriquen el líquids cefaloraquidi.
BARRERA HEMATOENCEFÀLICA És un altre sistema de protecció del SNC. Aquesta barrera és la separació funcional entre el sistema vascular i el teixit nerviós. Pel líquid poden circular substàncies que no interessin; és una barrera de permeabilitat selectiva. Les pròpies parets dels vasos sanguinis (vasos fenestrats, capil·lars amb foradets) estan especialitzats en NO ser fenestrades; a més, les cèl·lules de la glia estan rodejant els vasos evitant que puguin anar cap al SNC. Aquesta barrera no és infranquejable; de manera selectiva deixa moure i intercanviar substàncies, però no hi ha un pas a l’atzar.
Sí que hi ha unes zones del SNC on hi ha un intercanvi total ja que no tenen barrera hematoencefàlica – són els òrgans circunventriculars. Són zones d’intercanvi lliure amb la sang. Són importants des d’un punt de vista de fàrmacs per exemple.
ESTRUCTURA DEL CERVELL Hi ha gran variabilitat anatòmica, tot i que l’organització funcional està bastant conservada. Hi ha un desenvolupament relatiu dependent de factors adaptatius (per exemple, la part que controla l’olfacte està molt desenvolupada en un gos).
Si agafem el cervell d’un mamífer i l’obrim, podem distingir tres zones: forebrain o cervell anterior o prosencèfal (telencèfal + diencèfal), midbrain o cervell mig (mesencèfal) i hindbrain o metencèfal + mielencèfal. La part que més coneixem és on està el cerebel, el bulb (al hindbrain), que és com la base del cervell.
PROSENCÈFAL o FOREBRAIN TELENCÈFAL Integra informació aferent o sensorial. Coordina funcions de comportament o conducta: - Bulb olfactori – sentit de l’olfacte Hipocamp – processos de memòria (memòria a llarg termini) Amígdala – emocions (agressió, temor) Còrtex – funcions intel·lectuals i motores (part específica = còrtex motor primari) Ganglis basals – coordinació de funcions motores (si s’alteren o funcionen malament, una de les alteracions més freqüents és el Parkinson).
DIENCÈFAL Té dos components importants: el tàlem i l’hipotàlem: el tàlem s’encarrega de la integració d’informació sensorial; l’hipotàlem s’encarrega de funcions autonòmiques i del control homeostàtic, com també de funcions neuroendocrines. És la zona on es troba l’òrgan anomenat hipòfisi.
MIDBRAIN o MESENCÈFAL Hi trobem el tectum que processa la informació visual i la integra amb informació auditiva i tàctil. Ho percebem a partir dels lòbuls òptics.
També trobem el tegumentum el qual s’encarrega del control motor (també té relació amb el Parkinson) i genera respostes al processament del tectum com ara reaccions reflexes a informació visual, auditiva i tàctil.
HINDBRAIN Per un lloc tenim el cerebel i per altre el bulb raquidi.
El cerebel és un lloc de control motor; s’encarrega del manteniment de la postura corporal, de la coordinació de la locomoció i de la integració d’informació de propireceptors.
Anomenem atàxia a la falta de coordinació en la locomoció produïda per un dany en el cerebel.
El bulb raquidi (pont i medul·la) és el centre de control de funcions autonòmiques i funcions vitals com la respiració, funcions cardiovasculars (pressió arterial i freqüència cardíaca) i funcions gastrointestinals. Un dany en aquesta zona provoca una mort instantània i indolora.
En el hindbrain hi ha funcions que no resideixen en una zona en concret del cervell sinó que s’estenen per vàries zones. Un exemple d’això n’és la formació reticular. Són grups neuronals difusos localitzats en mesencèfal (midbrain), pont i medul·la, i estan implicats en el control motor.
Aquests grups neuronals: - Tenen control del moviment de tronc, coll i part proximal de les extremitats Són neurones autoexcitables, que generen potencials d’acció de forma espontània – generen un grau o to basal de contracció muscular. Això serveix per mantenir el nostre organisme en front la gravetat.
ESTRUCTURA DE LA MEDUL·LA ESPINAL La dividim en varis segments que són variables en funció de les espècies. En general parlem d’una zona cervical, un segment toràcic, un segment lumbar i un segment sacro. En l’àrea cervical s’originen els nervis cervicals, en la toràcica els nervis toràcics, en la lumbar els nervis lumbars i en el sacra els nervis sacros.
La medul·la espinal té una disposició histològica inversa al cervell (grisa per dins, i blanca per fora; les prolongacions estan per fora, en la substància blanca i els somes per dins, en la substància grisa).
És el punt de sortida de les vies eferents i d’entrada d’aferents; el SNC es comunica amb la perifèria a través d’ella. Però hi ha algunes excepcions; hi ha 12 parells de nervis que no s’originen en la medul·la espinal sinó directament en el cervell; s’anomenen parells cranials. Aquests parells surten de la part inferior del cervell i innerven estructures que tenim al cap amb l’excepció d’un nervi (nervi terminal) que innerva el tracte olfactori.
Dels que innerven el cap, tenim dos importants, entre ells l’X, el nervi gandul que innerva les vísceres del tòrax i l’abdomen.
ORGANITZACIÓ FUNCIONAL Tall transversal de la medul·la – Papallona.
Aquesta organització és constant; els nervis atòmics són una unió de molts axons, moltes prolongacions juntes, i n’hi ha que són aferents i n’hi ha que són eferents; n’hi ha que estan informant i n’hi ha que porten informació motora.
Els nervis aferents sempre entren a la medul·la per l’asta dorsal (o posterior).
Aquestes tenen el seu soma formant els ganglis en les arrels dorsals de la medul·la.
Aquesta informació ha de tornar als òrgans diana perquè responguin a l’estímul. Per tant els nervis eferents sempre s’originen en les astes ventrals.
Una senyal que entra es pot integrar a diferents nivells, bàsicament a quatre: 1. Perifèria. Transferència d’informació de receptors sensorials a vies aferents sensorials. Actuen neurones de primer ordre.
2. Medul·la espinal. Entrada d’aferents sensorials. Primera sinapsi, trobem ja neurones de segon ordre.
3. Cervell (nivell subcortical).
Trobem sinapsi amb neurones de tercer ordre. Integració d’informació i generació de respostes motores eferents.
4. Àrees corticals.
Processat d’informació a nivell cortical (sensacions conscients).
Hi ha una sinapsi amb neurones de quart ordre.
Imatge: Estímul – receptor – neurona aferent que arriba a la medul·la espinal = neurona de primer ordre. La informació que arriba s’ha d’anar a integrar al cervell; la neurona que fa sinapsi envia una prolongació nerviosa que puja fins als centres superiors; aquesta segona neurona s’anomena de segon ordre. Quan arriba al SNC/cervell, la informació es processa i pot ser que es generi una resposta motora però també pot ser que a més es faci conscient, per tant ha d’arribar al còrtex (funcions conscients), aquesta via que s’encarrega de fer sinapsi i portar la informació fins el còrtex és una neurona de tercer ordre. Quan arriba al còrtex es processa, s’integra (circuit neuronal); això ja és una neurona de quart ordre (integració cortical). Llavors ja hi ha la via motora eferent de nou.
FUNCIONS VISCERALS Són funcions automàtiques, independents del control voluntari (inconscients).
Són funcions vitals ja que determinen el funcionament de les vísceres i glàndules de secreció de l’organisme.
Determinen el funcionament de les vísceres i glàndules de secreció de l’organisme. La seva activitat està controlada en el seu conjunt pel sistema nerviós autònom.
Anomenem reflexes viscerals al control organitzat en forma d’actes reflexes.
CENTRES DE CONTROL VISCERAL Els centres de control visceral són: ...