Tema 5 Fanerogamia (2009)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2009
Páginas 19
Fecha de subida 25/05/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Les Fanerògames 5 Les Fanerògames DIVISIÓ MAGNOLIÒFITS (= FANERÒGAMES=PLANTES AMB FLOR) Grup de vegetals que posseeixen arrel, tija, fulles, i flors (vistoses o no), formen llavors, i estan totalment adaptats a la vida terrestre. Juntament amb les Criptògames vasculars constitueixen les plantes vasculars o CORMÒFITS.
ESQUEMA SISTEMÀTIC Hi ha dos grans grups clarament diferenciats: * Flors poc aparents disposades generalment en cons. Llavors damunt de bràctees llenyoses o acrescents. Plantes llenyoses.
GIMNOSPERMES * Flors sovint vistoses i no disposades en cons. Llavors tancades dins un fruit. Plantes llenyoses o herbàcies.
ANGIOSPERMES TERMINOLOGIA Bràctea o esquama seminífera: Fulla transformada a sobre de la qual s’implanten un o més primordis seminals. A vegades és a l’axil·la d’una bràctea tectriu. Es lignifica o es fa acrescent si hi ha fecundació i porta damunt seu la(es) llavor(s) (Gimnospermes D).
Bràctea o esquama tectriu: Fulla transformada no sempre present, a l’axil·la de la qual s’insereix una bràctea seminífera (Gimnospermes D).
Braquiblast: Branca molt curta, sobre la branca normal o macroblast, i portadora de fulles, flors o cons (B.3).
Carpel: Fulla modificada que conté els primordis seminals (Angiospermes D 4.2).
Con o estròbil: Conjunt de flors reduïdes a una esquama amb primordis seminals o amb sacs polínics disposats helicoïdalment a l’entorn d’un eix de creixement limitat. També s’utilitza quan les flors d’un con femení ja han sigut fecundades, s’han lignificat i porten les llavors (vegeu pinya i gàlbul) (Gimnospermes D).
Embrió: Rudiment de l'esporòfit de la planta contingut en la llavor (Gimnospermes i Angiospermes E).
Estam: Fulla modificada portadora dels sacs pol·línics (Gimnospermes D i Angiospermes D.4.1).
Flor: Part de la planta on queda localitzada la funció reproductora, ja que en ella s'hi disposen les fulles (molt modificades) portadores dels esporangis, que en els Magnoliòfits reben el nom de sac pol·línic (masculí) i nucel·la del primordi seminal (femení). Les flors poden ser unisexuals o hermafrodites.
Acompanyant la part fèrtil poden haver-hi fulles modificades estèrils (Gimnospermes i Angiospermes D).
Fruit: Resultat de la transformació de l'ovari o ovaris d'una o més flors i sovint, també, de peces accessòries, quan s'ha produït la fecundació i s'han format les llavors. Característic d'Angiospermes (Angiospermes F).
Gàlbul: Tipus de con, quan és format per poques bràctees. Esdevé llenyós o carnós paral·lelament a la formació de les llavors. Característic de la família de les Cupressàcies (Gimnospermes F).
Guió de pràctiques de Botànica 1 Les Fanerògames Gra de pol·len: Cèl·lula vegetal que conté el material genètic masculí. Es forma a la part masculina de la flor (sacs pol·línics dels estams).
Llavor (o grana): Element de disseminació format per l'embrió en estat de vida latent, les substàncies nutritives que l'envolten i les cobertes protectores (Gimnospermes i Angiospermes E).
Macroblast: Branca de creixement il·limitat i que correntment s'anomena branca (B.3).
Ovari: Part de la flor de les Angiospermes format per un o més carpels (Angiospermes D 4.2).
Pinya: Tipus de con, quan és format per nombroses bràctees. Aquestes esdevenen més o menys llenyoses després de la fecundació, alhora que s’endureixen les cobertes de les llavors (Gimnospermes F).
Primordi seminal (o òvul): Òrgan femení de reduïdes dimensions (per tant difícilment observable) portat sobre les esquames seminíferes en Gimnospermes o dins els carpels en Angiospermes.
Després de la fecundació es transforma i dóna lloc a la llavor.
Pseudofruit: Resultat de la transformació dels primordis seminals i les bràctees corresponents quan s'ha produït la fecundació i s'han format les llavors. Característic de Gimnospermes. Òrgan anàleg al fruit (Gimnospermes F).
Sac pol·línic: Part de l’estam on es formen els grans de pol·len (Gimnospermes i Angiospermes D).
BIBLIOGRAFIA BOLÒS, O. de & VIGO, J. 1984-1996. Flora dels Països Catalans. Vol. I - III. Barcino. Barcelona.
BOLÒS, O. de, VIGO, J., MASALLES, R.M. & NINOT, J.M. 1993. Flora manual dels Països Catalans. 2ª ed. Pòrtic. Barcelona.
BONNIER, G. & LAYENS, G. 1988. Claves para la determinación de plantas vasculares. Omega.
Barcelona.
CASTROVIEJO, S. et al. 1986-1998 . Flora Ibérica. Vol. I - VI, VIII. Real Jardín Botánico. CSIC. Madrid.
FONT i QUER, P. 1989. Diccionario de botánica. Labor. Barcelona.
FONT i QUER, P. 1981. Iniciació a la botànica. 3ª ed. Fontalba. Barcelona. (També en castellà).
FOURNIER, P. 1977. Les quatre flores de France (2 vols.). Lechevalier. Paris.
IZCO, J. et al. 1997. Botánica. McGraw-Hill. Interamericana. Madrid.
LÓPEZ, G. 1982. La Guía de INCAFO de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. INCAFO.
Madrid.
MASALLES. R.M., CARRERAS, J., FARRAS, A., NINOT, J.M. & CAMARASA, J.M. 1988. Plantes superiors. In: Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
MASCLANS, F. 1990. Guia per a conèixer els arbres. 9ª ed. Montblanc. Barcelona.
MASCLANS, F. 1990. Guia per a conèixer els arbusts i les lianes. 8ª ed. Montblanc. Barcelona.
MITCHELL, A. 1979. Guía de campo de los árboles de Europa. Omega. Barcelona.
POLUNIN, O. 1991. Guía de campo de las flores de Europa. Omega. Barcelona.
POLUNIN, O. & SMYTHIES, B.E. 1995. Guía de campo de las flores de España.
Omega.Barcelona.
POLUNIN, O. & EVERARD, B. 1978. Arboles y arbustos de Europa. Omega. Barcelona.
RAVEN, P.H., EVERT, R.F. & EICHHORN, S.E. 1991-1992. Biología de las plantas. 2 volums. Reverté.
Barcelona.
SCAGEL, R.F., BANDONI, R.J., ROUSE, G.E., SCHOFIELD, W.B.& TAYLOR, T.M.C. 1987. El reino vegetal. Omega. Barcelona.
STRASBURGER, E., NOLL, F., SCHENCK, H. & SCHIMPER, A.F.W. 1994. Tratado de Botánica.
Omega. Barcelona.
2 Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames MORFOLOGIA Per referir-nos als diferents termes a aplicar en l’estudi de les fanerògames, ho farem dins els següents apartats, en els que tractarem: D. Flor E. Llavor F. Pseudofruit i Fruit C. Fulla B. Tija A. Arrel Els apartats A, B i C fan referència a Gimnospermes i Angiospermes; els D, E i F es tracten per separat.
A. L’ARREL O REL Part de la planta, generalment subterrània, que realitza importants funcions com són la fixació al substrat i l'absorció de les substàncies nutritives.
A.1. Parts: Arrel principal Arrel secundària Pèls absorbents Piloriza A.2. Tipus: Axonomorfa Fasciculada Napiforme Tuberculada A.3. Modificacions: Adventícies o caulogèniques Guió de pràctiques de Botànica Xucladores 3 Les Fanerògames B. LA TIJA Part de la planta, generalment aèria, que serveix de suport de les fulles i de les flors i a través de la qual circulen les substàncies nutritives fins a cada part de la planta.
B.1. Parts: Gemma o borró terminal (àpex vegetatiu) Nus (lloc d'inserció de les fulles) Entrenús Gemma o borró axil·lar Secció B.2. Tipus de ramificació: Monopòdica Simpòdica B.3. Tipus de branques: Braquiblast Braquiblast Macroblast Macroblast B.4. Tipus de tija segons la secció: Angulosa (triangular, quadrangular, poligonal, ..) 4 Aplanada Circular Fistulosa Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames B.5. Formacions accessòries: Feixos conductors Feixos conductors Secció longitudinal Secció longitudinal Espines Agullons o aculis Ales (formen part de la tija) (formacions epidèrmiques sobreposades a la tija) (expansions laminars) B.6. Tipus de plantes segons la pilositat: (Concepte aplicable a les diferents parts de la planta) GLABRE: Planta sense pèls, amb l'epidermis llisa.
PILOSA: Planta amb pèls. Pot ser: PUBESCENT: Planta amb pèls curts i suaus.
TOMENTOSA: Planta coberta de pèls ramificats o entrellaçats, molt atapeïts.
HÍSPIDA: Planta coberta de pèls rígids o més o menys punxents.
B.7. Tipus de tija segons la seva disposició respecte el substrat: Acaule Erecta Prostrada Estolonífera Ascendent Enfiladissa B.8. Modificacions: Malgrat el seu aspecte són tiges, ja que presenten nusos, fulles (sovint modificades) i arrels.
secció longitudinal tija Cladodi Fil·locladi Guió de pràctiques de Botànica Circell caulinar Bulb Rizoma Tubercle 5 Les Fanerògames B.9. Tipus de plantes segons llurs tiges: ARBRES: Plantes llenyoses d’alçària normalment superior a 5 m i tronc únic ben aparent.
ARBUSTS: (Plantes fruticoses) plantes llenyoses, tant a la base com a la tija, d'entre 1 i 5 m d’alçària i ramificades des d’arran del sòl.
MATES: (Plantes sufruticoses) arbusts inferiors a 1 m, lignificats com a mínim a la base, a vegades d’aspecte herbaci.
CANYES: Plantes de tiges llargues, primes, erectes, flexibles, nuoses i fistuloses.
HERBES: Plantes sense teixits llenyosos.
Pl. ESTOLONÍFERES: Plantes herbàcies amb brots laterals a la base de la tija, els quals creixen horitzontalment damunt el sòl o subterràniament, i arrelen formant nous individus.
Pl. ENFILADISSES: Plantes les tiges de les quals s’emparen d’un suport per enfilar-s’hi.
Pl. VOLUBLES: Plantes enfiladisses que s’entortolliguen en hèlix al voltant del suport.
B.10. Tipus de plantes segons la durada de llurs tiges: ANUALS: Plantes que germinen, creixen, floreixen, fructifiquen, granen i es moren en pocs mesos d’un mateix any.
BIENNALS: Plantes que creixen durant el primer any de vida i floreixen, fructifiquen i granen e l segon. Després moren.
VIVACES: Plantes d’òrgans subterranis que perduren, mentre que les parts aèries moren cada any. Floreixen, fructifiquen i granen cada any.
PERENNES: Plantes amb tiges aèries que viuen molts anys; floreixen i granen moltes vegades.
B.11. Tipus de plantes segons la disposició dels sexes: MONOICA: Planta de flors unisexuals (masculines i femenines) en el mateix individu.
DIOICA: Planta de flors unisexuals (masculines i femenines) en individus diferents.
POLÍGAMA: Planta de flors unisexuals i hermafrodites en el mateix individu.
B.12. Tipus de plantes segons les vegades que granen: MONOCÀRPIQUES: Plantes que floreixen i granen una sola vegada al llarg de la seva vida.
POLICÀRPIQUES: Plantes que floreixen i granen diverses vegades al llarg de la seva vida.
6 Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames C. LA FULLA LIMBE revers anvers PECÍOL C.1. Àpex mucronat agut acuminat emarginat obtús truncat arrodonit C.2. Forma el·líptica deltoide falciforme oval lanceolada ovato-lanceolada lirada SIMPLE cordiforme linear peltada COMPOSTA laciniada reniforme pinnatífida pinnada bipinnada Guió de pràctiques de Botànica acicular flabel·lada palmatipartida runcinada pinnatipartida sagitada palmatisecta trifoliolada paripinnada tripinnada espatulada pinnatisecta imparipinnada palmaticomposta 7 Les Fanerògames C.3. Marge enter ciliat lobat ondulat crenat dentat serrat crispat C.4. Nervadura dicòtoma pinnada reticulada paral·lela palmada PECIOLADES C.5. Base foliar hastada asimètrica peltada reniforme sagitada truncada SÈSSILS atenuada auriculada cordada cuneada perfoliada amplexicaule decurrent embeinadora C.6. Peces accessòries 1 2 estípules lígula (1), beina (2) òcrea espines circells foliars C.7. Fil·lotaxi en roseta esparses alternes oposades decusades verticil·lades fasciculades C.8. Durada sobre la planta Fulles caduques: no duren tot l'any, cauen en arribar l'época desfavorable.
Fulles perennes: duren tot l'any, i sempre són verdes.
Fulles marcescents: s'assequen, però romanen sobre la planta 8 Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames GIMNOSPERMES Característica diferencial: Els primordis seminals se situen sobre bràctees anomenades fulles carpel·lars o esquames seminíferes, que esdevenen llenyoses o més o menys acrescents, i es formen pinyes o gàlbuls (casos més freqüents) que porten les llavors (vegeu els apartats A, B i C de Fanerògames). En aquest grup totes les plantes són llenyoses (arbres i arbusts) i les flors són sempre unisexuals.
D. LA FLOR I LES INFLORESCÈNCIES estam primordi seminal bràctea seminífera bràctea tectriu sacs pol·línics Flor masculina Flor femenina Con o estròbil femení Con o estròbil masculí Agrupació de cons o estròbils femenins Agrupació de cons o estròbils masculins E. LA LLAVOR ala coberta protectora teixit nutrici embrió llavor bràctea seminífera Guió de pràctiques de Botànica llavor secció d’una llavor 9 Les Fanerògames F. PSEUDOFRUIT apòfisi escudet bràctea seminífera Pinya bràctea tectriu bràctea seminífera Pinya llavor Gàlbul carnós Pinya Gàlbul llenyós Aril ESQUEMA SISTEMÀTIC DE GIMNOSPERMES Sub.Div. CONIFEROFITINS - Cl.GINKGOATES * F. GINKGOÀCIES - Cl. PINATES * F. PINÀCIES + SubF. ABIETOIDEES + SubF. LARICOIDEES + SubF. PINOIDEES * F. CUPRESSÀCIES - Cl. TAXATES * F. TAXÀCIES Taxus Sub.Div. CICADOFITINS - Cl. CICADATES * F. CICADÀCIES Cycas Sub.Div. GNETOFITINS - Cl. GNETATES * F. EFEDRÀCIES Ephedra 10 Ginkgo Abies, Picea, Tsuga, Pseudotsuga Larix, Cedrus Pinus Cupressus, Juniperus, Thuja Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames ANGIOSPERMES Característica diferencial: Els primordis seminals se situen dins fulles modificades plegades sobre elles mateixes (carpels). Després de la fecundació aquests carpels es modifiquen més o menys i es forma el fruit, amb les llavors a l’interior.
Vegeu els apartats A, B i C de Fanerògames.
D. LA FLOR D.1. Parts: Part estèril Part fèrtil Antera Estams (sacs pol·línics) ANDROCEU Filament PERIANT COROL·LA - Pètals CALZE - Sèpals Estigma Estil Carpels - Pistil GINECEU Ovari RECEPTACLE PEDUNCLE RECEPTACLE: Eixamplament més o menys pronunciat de l’eix floral on s’insereixen els verticils de la flor.
Pla Concau Convex PEDUNCLE: Rameta que sosté la flor. Quan existeix parlem de flors pedunculades i, quan manca, de flors sèssils.
BRÀCTEA: Fulla més o menys modificada que sovint acompanya la flor o la inflorescència.
NECTARI: Glàndula on es formen substàncies riques en glúcids (nèctar). Normalment són en alguna part de la flor, però també es poden trobar en altres parts de la planta.
En una determinada flor poden faltar qualsevol de les parts esmentades en aquest apartat.
Guió de pràctiques de Botànica 11 Les Fanerògames D.2. Simetria: Flor asimètrica Flor actinomorfa Flor bilateral Flor zigomorfa (ni eix ni pla de simetria) (més de 2 plans de simetria) (2 plans de simetria) (1 sol pla de simetria) D.3. Periant: Conjunt de fulles modificades estèrils per a l’ornamentació i la protecció de la part fèrtil de la flor.
Pot ser format per: * 2 verticils - Diferents: calze (sèpals) i corol·la (pètals) - Indiferenciables morfològicament: perigoni (tèpals) * 1 verticil * Si manca el periant, parlem de flors nues D.3.1. Calze: Verticil més extern de la flor, d’aspecte foliós i format per peces que s’anomenen sèpals. Haurem de tenir en compte: - el nombre i color de les peces.
- la forma de les peces (vegeu la nomenclatura referent a les fulles).
- peces: * Lliures fins a la base.
* Soldades més o menys llargament. Exemples de calze: Bilabiat Tubulós Inflat Formacions particulars: Calicle: verticil extrafloral de peces lliures o soldades entre elles i situat molt proper al calze i per sota d’ell.
Vil·là, plomall o papus: sèpals modificats en forma de coroneta membranosa o de pèls (simples o plomosos).
calze corol·la llavor Vil·là sèssil Vil·là pedunculat Calicle 12 Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames D.3.2. Corol·la: Segon verticil de la flor generalment acolorit, format per peces anomenades pètals (a vegades hi ha més d’un verticil de pètals). S’ha de considerar: - el nombre i el color de les peces.
- la disposició i la forma de les peces: * Lliures, alguns exemples: Cruciforme Papilionàcia * Soldades, alguns exemples: esperó Bilabiada Campanulada Esperonada lígula Embudada Rotàcia Guió de pràctiques de Botànica Ligulada Tubulosa Personada Urceolada 13 Les Fanerògames D.4. Part fèrtil D.4.1. Androceu: Tercer (a vegades n’hi ha més d’un) verticil floral format per peces anomenades estams, que representen la part masculina de la flor. Està format pel filament i l'antera, que conté els sacs pol.línics. Ens haurem de fixar en: - el nombre de peces - el nombre de verticils - la disposició i la forma dels estams * Entre si: * Sobre el receptacle - Lliures * Sobre la corol·la (estams epipètals) (arrencant la corol·la segueixen els estams) * Pel filament: Tots soldats En dos grups En diversos grups - Soldats * Per l'antera: * Respecte les altres peces de la flor: Inclosos Exserts Alternisèpals Alternipètals Formacions particulars: Estaminodis: estams avortats; normalment han perdut l’antera.
14 Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames D.4.2. Gineceu: Verticil floral més intern format per peces anomenades carpels, que corresponen a la part femenina de la flor. Cada carpel o cada conjunt de carpels soldats rep el nom de pistil i s’hi poden distingir l’estigma, l’estil i l’ovari. Apreciarem: - el nombre de les peces: * Unicarpel·lar * Pluricarpel·lar - la disposició de les peces: * Entre si: - Lliures Unicarpel·lar Pluricarpel·lar apocàrpic - Soldades Pluricarpel·lar sincàrpic * Interna (secció transversal de l'ovari): Ovaris uniloculars (1 cavitat) Ovaris pluriloculars (diverses cavitats) * Respecte al receptacle: Ovari súper Guió de pràctiques de Botànica Ovari semiínfer Ovari ínfer 15 Les Fanerògames D.5. Inflorescències: Conjunt de flors reunides seguint unes ordenacions característiques.
Es distingeixen les inflorescències racemoses (eix simple de creixement indefinit) de les cimoses (eix ramificat de creixement limitat), les compostes (quan combinen dues inflorescències del mateix tipus) i les mixtes (quan combinen dues inflorescències de tipus diferents).
Flor Bràctea (No sempre present) Eix de creixement - Inflorescències racemoses o obertes: Receptacle Involucre de bràctees Raïm Espiga Espàdix Ament Corimbe Umbel·la Capítol - Inflorescències cimoses o tancades: Cima bípara o dicasi Cima unípara o monocasi Escorpioide Helicoide Cima polípara o pleocasi - Inflorescències compostes: Panícula (raïm de raïms) Tirs (espiga d'espigues) Umbel·la composta (umbel·la d'umbel·les) - Inflorescències mixtes: Glomèrul E. LA LLAVOR Verticil·lastre cobertes protectores embrió substàncies nutritives 16 Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames F. EL FRUIT F.1. Fruits simples: provenen d’una sola flor amb un sol ovari unicarpel·lar o pluricarpel·lar sincàrpic.
* Fruits carnosos: - Indehiscents casos especials de baia Drupa Hesperidi Baia Pepònide * Fruits secs: - Dehiscents Fol·licle Llegum Síliqua Silícula Càpsula - Indehiscents Loment Esquizocarp Núcula / Aqueni Sàmara Cariopsi F.2. Fruits múltiples: provenen d’una sola flor amb un o més ovaris pluricarpel·lars apocàrpics.
Polidrupa Polinúcula F.3. Fruits complexos: provenen d'una sola flor amb un o més ovaris pluricarpel·lars i a més de l'ovari intervenen altres parts de la flor.
Balàustia Cinoròdon (polinúcula) Pom (polidrupa) Eteri (polinúcula) F.4. Infructescències: provenen de les diferents flors d’una inflorescència. Deriven de la maduració d’ovaris de flors individuals d’una inflorescència, cada fruit es forma individualment però es mantenen reunits per a la seva dispersió. Sovint hi ha soldadura d’ovaris.
Polibaia Guió de pràctiques de Botànica Siconi Poliaqueni Sorosi 17 Les Fanerògames FÓRMULA FLORAL Una fórmula floral ens descriu una flor mitjançant lletres, nombres i símbols ordenats d’una manera determinada.
Lletres: P perigoni K calze C corol·la A Androceu G Gineceu Nombres: Indiquen el nombre de peces de cada verticil i s'escriuen darrera la lletra que el representa Símbols: < flor acíclica ÿ flor asimètrica * flor actinomorfa + ↓ flor disimètrica flor zigomorfa ( ) tanca el nombre de peces d’un mateix verticil, que són soldades entre elles.
[ ] tanca les lletres i els números que representen els verticils soldats entre ells.
∞ vol dir que el nombre de peces d’un verticil és superior a 20.
+ entre dos números, vol dir que les peces són repartides entre dos verticils.
- situat sobre o sota del nombre de peces corresponents al gineceu, indica que l’ovari és ínfer o súper, respectivament.
Exemples: * K 2 C 2+2 A ∞ G ( 7-15 ) ↓ K (5) C 3+(2) A(9)+1 G 1 ↓ K (5) C 5 ↓ K (5) [C (5) A 4] G (2) Lamiàcies (excepte Rosmarinus i Salvia que tenen A Papaver Fabàcies A (10) G1 2) ÿ K (5) * K 4 C 4 A 2+4 G (2) * K 5 C 5 A 5 G (2) * K (4) [ C (4) A 2] G (2) * P 3+3 A 6 G (3) */↓ 18 [C (5) A 1] G (3) Centranthus P 3+3 A 3 G (3) Brassicàcies Apiàcies Oleàcies Liliàcies Iridàcies (* Crocus / ↓ Gladiolus) Guió de pràctiques de Botànica Les Fanerògames DIAGRAMA FLORAL Mitjançant símbols reproduim el nombre i la disposició de les peces florals en la flor. Els símbols (un per a les peces de cada verticil), provenen de la projecció, damunt el pla del paper, de la secció transversal d’aquestes peces: Sèpals: Pètals /Tèpals: Androceu: (secció de les anteres dels estams).
Estaminodis: asteriscs * Gineceu: secció dels carpels.
Eix de la inflorescència o tija: o (sempre a la part superior).
Bràctees: si n’hi ha han de constar en el diagrama.
Quan dues peces estan soldades entre si es representen unides per un traç fi.
Les peces avortades es representen per línies de punts.
Brassicàcies Oleàcies Fabàcies Apiàcies Liliàcies Iridàcies ESQUEMA SISTEMÀTIC D’ANGIOSPERMES = Plantes llenyoses o herbàcies. Arrel axonomorfa. Fulles de nervadura pinnada. Flors generalment pentàmeres o tetràmeres. Dos cotilèdons.
Cl. MAGNOLIÒPSIDES (Dicotiledònies) = Plantes generalment herbàcies. Arrel fasciculada. Fulles normalment paral·lelinèrvies. Flors trímeres.
Un sol cotilèdon.
Cl. LILIÒPSIDES (Monocotiledònies) Guió de pràctiques de Botànica 19 ...