Tema B9: L’escorça cerebral (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 158
Subido por

Descripción

Tema B9: L’escorça cerebral COMPLET

Vista previa del texto

Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado Tema B9: L’escorça cerebral 1. Morfologia La superfície de l’escorça està molt arreplegada i això permet que hi hagi una gran superfície ocupant poc volum. Hi ha més superfície d’escorça que no podem veure a la cara interna que no pas la que podem veure, a la cara externa.
Cadascun dels plecs s’anomenen girs o circumvolucions. La zona on està enfonsada l’escorça és anomenada solc o cissura. Al fons dels solcs també hi ha escorça que no podem veure.
1.1: Principals cissures:  Cissura interhemisfèrica/longitudinal: És la més gran de totes. Separa hemisferi esquerra d’hemisferi dret.
 Cissura central/de Rolando  Cissura lateral o de Silvio: Sobretot es pot veure en la cara lateral.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado  Cissura parieto-occipital:  Cissura calcarina: Cara medial. En l’interior d’aquesta cissura és on trobem l’àrea visual primària.
1.2: Lòbuls: Les cissures ens permeten dividir la superfície de l’escorça en diferent lòbuls:      Lòbul frontal: Part de l’escorça anterior a la cissura central i dorsal a la cissura lateral.
S’estén fins a la cissura parieto-occipital Lòbul parietal: Dorsal a la cissura de Silvio i posterior a la cissura central.
Lòbul temporal: Delimitada posteriorment per la cissura parieto-occipital. Caudal al lòbul frontal i parietal.
Lòbul occipital: La cissura parieto-occipital ens la delimita.
Lòbul de la ínsula de Reil Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado Lòbul de la Ínsula de Reil: 1.3: Principals circumvolucions:  Circumvolució precentral: És anterior a la cissura central. Es correspon amb l’àrea motora primària. (Lòbul frontal)  Circumvolució postcentral: Posterior a la cissura central. Es correspon amb l’àrea somatosensorial primària. (Lòbul parietal)  Circumvolució cingulada: Porció d’escorça per sobre del cos callós.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado 2. Citoarquitectura i antiguitat filogenètica 2.1: Segons l’antiguitat filogenètica:  Arquicòrtex  Paleocòrtex  Neucòrtex En el lòbul temporal medial trobem l’escorça filogenèticament més antiga: arquicòrtex i paleocòrtex. La resta d’escorça és neucòrtex.
2.2: Segons la citoarquitectura: Manera en com estan organitzades les neurones per formar l’escorça. Trobem diferent organització:    Neucòrtex: En tot el neocòrtex (major part d’escorça) podem diferenciar 6 capes. Les 6 capes no són homogènies en tota l’escorça. Organització horitzontal (capes) i columnar (conjunt de neurones organitzades amb columnes que realitzen una funció una mica diferent a la columna del costat).
Arquicòrtex: 3 capes.
Paleocòrtex: Zona de transició (té més de 3 capes però menys de 5)  4 o 5 capes.
A l’escorça que té 6 capes l’anomenen isocòrtex. Les zones que tenen menys de 6 capes s’anomena al·locòrtex.
3. Concepte d’àrees primàries, d’associació unimodal i d’associació polimodal La neoescorça no es uniforme. Aquesta uniformitat crea els anomenats mapes citoarquitectònics, en les que veiem les anomenades àrees de Brodmann, que tenen dinferències estructurals entre elles.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado Les diferents àrees en les que es divideixen els mapes citoarquitectònics tenen diferències estructurals i també funcionals.
En funció de les diferències funcionals podem trobar 3 tipus d’àrees: 3.1: Àrees primàries: Reben informació principalment dels nuclis específics del tàlem. La lesió de les àrees primàries comporten pèrdua de sensibilitat.
 Àrees sensorials primàries: Reben la major part de les aferències sensorials del tàlem.
Cada sentit té la seva àrea sensorial primària (Somatosensorial, visual, auditiva, gust, olfacte, vestibular).
El sentit de l’olfacte és l’únic que no fa relleu al tàlem abans d’arribar a l’escorça El processament en aquestes àrees es relaciona amb la sensació.
o Escorça somatosensorial primària: L’escorça somatosensorial primària es troba al lòbul parietal, circumvolució postcentral.
 En l’escorça somatosensorial primària hi ha una organització somatotòpica.
 Homúncul sensorial: No totes les parts del cos tenen la mateixa representació a nivell de l’escorça.
o  Escorça auditiva primària: Lòbul temporal. Li arriba informació a través del lemnisc lateral. Organització tonotòpica.
o Escorça visual primària: Lòbul occipital. Organització retinotòpica.
o Escorça olfactòria primària: Lòbul temporal, tot i que no està massa diferenciada.
Àrees motores primàries: Envia les ordres per tal que s’executin els moviments voluntaris. Estableix ordres motores de quan i com s’han de moure els músculs (NO origina programes motors, el programa motor). Es troba al lòbul frontal, circumvolució precentral.
L’àrea motora primària també té una organització topogràfica. Homuncle motor: Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado 3.2: Àrees d’associació unimodal: Al costat de cada àrea primària hi ha una d’associació unimodal. Realitzen un processament més complexa de la informació  integren la informació de les àrees primàries  percepció.
 Àrea somatosensorial primària: S’encarreguen de integrar la informació sensorial de les àrees primàries. Permeten identificar l’estímul.
La lesió d’àrees unimodals  agnòsia  Incapacitat per a percebre o identificar estímul mitjançant una modalitat sensorial, malgrat els seus detalls poden detectar-se.
 Àrees motores d’associació: Especifiquen la seqüencia exacta de moviments  creen el programa que s’ha de realitzar.
o Àrea motora primària: Lesió en l’àrea motora primària experimentem paràlisi.
o Àrea premotora: la lesió és en les àrees premotores experiment apràxia (Incapacitat per a dur a terme moviments sense existència de paràlisi o debilitat muscular) 3.3: Àrees d’associació polimodal: Funcions:  Integren informació de diferents modalitats.
 Nexe entre àrees sensorials i motores.
 Capacitat d’atendre a estímuls, identificar-los, planificació de la conducta, inhibició de resposta.
 Capacitat que distingeixen als humans: llenguatge, escriptura, anàlisi lògic, imaginació, cognició social, judicis morals...
 Regulació de les emocions.
Àrees que tractarem:  Escorça parieto-occipito-temporal  Escorça prefrontal dorsolateral  Escorça límbica 3.3.1: Escorça parieto-occipito-temporal Escorça on trobem la convergència entre 3 lòbuls: el temporal, el parietal i el occipital.
Aquesta escorça rep informació de la resta d’escorces, per tant és una zona on s’integra informació de totes les modalitats, sensorials i motores. Això fa que sigui una zona relacionada a una percepció molt complexa. També està relacionada amb funcions lingüístiques, atenció, comprensió especials i càlcul.
Exemple: Negligència contra lateral  És un tipus d’alteració que es produeix quan hi ha lesions en aquesta escorça, especialment quan la lesió es troba localitzada al parietal dret. Es manifesta per una manca d’atenció a objectes (entorn) i al propi cos en el costat contra-lateral a la lesió.
Els subjectes no responen, no responen a estímuls presentats al costat del cos (o espai visual) contra-lateral a la lesió. Agudesa visual, sensibilitat somàtica i capacitat motores intactes.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado 3.3.1: Escorça prefrontal dorsolateral: 3.3.1.1: Localització: Lòbul prefrontal (Vist anteriorment es troba sobre el lòbul prefrontal: àrees relacionades amb funcions motores) L’escorça prefrontal és un tipus d’escorça associada a totes les àrees relacionades amb funcions motores, tot i que es una escorça funcionalment bastant heterogènia. Podem diferencia tant atòmicament com funcionalment diferents regions, aquí concretament parlarem de l’escorça prefrontal dorsolateral.
3.3.1.2: Funcions:  Capacitat de raonament abstracte  Presa de decisions  Memòria de treball  Capacitat de planificació  Flexibilitat en les respostes  Atenció Aquestes funcions han estat trobades s a partir de l’estudi de persones amb lesions en aquesta àrea 4. Asimetria cerebral i àrees del llenguatge Els dos hemisferis no són copies iguals  Trobem una certa asimetria entre ells:   Asimetria anatòmica: o En l’hemisferi esquerra la cissura de Silvio és més llarga i menys inclinada.
o En l’hemisferi esquerra una regió que s’anomena pla temporal relacionada amb la parla és més gran.
Asimetria funcional: (vídeo + preguntes sobre el vídeo) o Funcions compartides pels dos hemisferis: sentits, etc.
o Funcions lateralitzades o Proves per avaluar:  Test de Wada: Test que es fa servir per localitzar l’hemisferi on es troben les àrees del llenguatge (la majora es troba en l’esquerra però no a tothom).
 Comissurotomies Hemisferi esquerra: àrees “primàries” del llenguatge (gramàtica, comprensió, producció..) aspectes lèxics.
Hemisferi dret: àrees complicades en altres aspectes del llenguatges (porsodia, ritme..) contingut emocional, afectiu... (ex. No parlem igual quan estem contents i quan estem enfadats.
Hemisferi esquerra Hemisferi dret Processament analític, seqüencial Processament holístic Llenguatge (estructura gramatical) Llenguatge (prosòdia) Càlcul Càlcul (aproximació) Psicobiologia II: Neuroanatomia Percepció espai dret Emocions de caire positiu (o poc intenses?) Laura Casado Processament viso-espacial (part dreta/part esquerra) Aspectes artístics Emocions de caire negatiu Reconeixement de cares Preguntes vídeo: 1. Quin tipus d’intervenció van realitzar al Joe? Van tallar el cos callós (la connexió entre els dos hemisferis)  Comissurotomia (comissura: conjunt d’axons que condueixen informació d’un hemisferi a l’altre  la comissura mes important és el cos callós.) 2. Per què? Per tal de corregir-li l’epilèpsia tan severa que tenia, una epilèpsia farmacoresistent molt discapacitant. Gràcies a la intervenció, si el pacient tenia un atac epilèptic, aquest no es podria globalitzar en tot el cervell.
3. Com va afectar aquesta intervenció a la seva vida diària? No va afectar. A més hi ha persones que han nascut sense cos callós i no s’adonen. Els símptomes només són percebuts en un laboratori.
4. Els dos hemisferis reben informació visual? Si.
5. Els dos hemisferis poden generar ordres motores? Si.
6. L’avaluació neuropsicològics dels pacients amb comissurotomia del cos callós, que posa de manifest? Els seus hemisferis treballaven com dos cervells separats, ja que aquets ja no estaven connectats. En un experiment que li van fer les paraules que apareixien a la banda esquerra de la paraula no les podia llegir però si que les podia dibuixar (àrea llenguatge localitzada en l’hemisferi esquerra). Això passa únicament en el laboratori ja que el subjecte ha de fixar la mirada en un punt del mig i passar les paraules o imatges ràpides per evitar el moviment dels ulls, en la vida real el subjecte es pot moure i la informació és rebuda pels dos hemisferis. Dificultat d’interpretació.
7. Com ens pot informar un pacient comissurotomia que la informació visual ha arribat a l’hemisferi dret? 8. Quin hemisferi processa la informació de manera holística i quin de manera més analítica i seqüencial? o Analítica: hemisferi esquerra o Holística: hemisferi dret En el cas del llenguatge, està molt lateralitzat en l’hemisferi esquerra en la majoria de persones.
4.1: Localització àrees del llenguatge Afàsia: Lesió en àrees relacionades amb el llenguatge.
4.1.1: Àrea motora del llenguatge  Àrea de broca: Estan emmagatzemats els programes motors d’articulació de la parla.
Psicobiologia II: Neuroanatomia Laura Casado Afàsia de broca: parla lenta i costosa, sense problemes en la comprensió.
4.1.2: Àrea de la comprensió del llenguatge:  Regió posterior del llenguatge (cia angular): o Lesió àrea posterior del llenguatge (afàsia trascortical sensorial):  Manca de comprensió del significat de les paraules.
 Impossibilitat d’expressió dels pensaments en paraules, però poden repetir paraules, ja que si que les reconeixen.
 Àrea de Wernicke: Àrea d’associació auditiva (reconèixer les paraules pel seu so) o Afasia de Wernicke (lesió àrea de Wernicke): sordesa pura per a les paraules: trastorn del reconeixement auditiu de les paraules (no trastorn comprensió): poden entendre llegint llavis i paraules escites i poden sentir soroll, el problema és que no reconeixen els sons de les paraules.
Fascicle arquejat (comunica àrea de broca i àrea de Wernicke) ...