T2, senyals extracel·lulars (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Bioquímica y Biología Molecular - 2º curso
Asignatura Senyalització i control del funcionament Cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 23
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 Senyals extracel·lulars Com es comuniquen les cèl·lules  Característiques dels senyals • Especificitat: ha de donar un senyal concret i nomes ha de ser detectat pel receptor dissenyat per detectar aquest senyal. Hi ha senyals que tenen més d’un tipus de receptor.
Ex. la insulina no pot arribar a una cèl·lula i donar una senyal com si fos adrenalina.
També hi ha senyals que tenen poca especificitat, és a dir, poden donar la senyal però també es poden unir a altres receptors.
• Normalment és una molècula petita. Hi ha excepcions, alguns són proteïnes.
Han de ser petites per a tindre una gran capacitat de moviment, velocitat.
• Tenen una vida molt curta i s’alliberen en el moment concret que es necessari.
Vida fa referència al temps que passen en el medi des de que la cèl·lula l’allibera fins que es captat per una altra, i es curta perquè ràpidament són captades per cèl·lules o es degraden.
 Mecanismes de comunicació La comunicació és la distancia entre la cèl·lula que envia (produeix) la senyal i la que rep la senyal (cèl·lula diana) Comunicació directa: a) Senyal Autocrina, la senyal la envia una cèl·lula que ella mateixa té receptors , i per tant, ella mateixa respon a la senyal.
a) es produeix entre cèl·lules veïnes, que tenen contacte directe i es passen les senyals entre elles.
b) b) la senyal es troba enganxada a la membrana plasmàtica d’una cèl·lula i la cèl·lula diana (veïna) interacciona directament amb el receptor contactant.
Senyal Paracrina, la senyal la emet una cèl·lula que la allibera al medi, i la rep una cèl·lula diana que es veïna sense haver-hi contacte entre elles.
Senyal Endocrina, la senyal la envia una cèl·lula que es troba a una distancia molt gran de la cèl·lula diana.
S’aconsegueix enviar la senyal, travessar les distàncies llargues, mitjançant la sang.
La realitzen les hormones.
Senyal Sinàptica.
Comunicació nerviosa: Comunica cèl·lules molt allunyades del cos, i a més, de manera molt ràpida.
Ho és perquè utilitza sistemes de despolarització.
La transmissió de senyal es produeix en la sinapsis, on neurotransmisors de la cèl·lula presinàptica interaccionen amb receptors de la cèl·lula postsinàptica.
És un tipus de comunicació paracrina.
Gap junctions Permet les comunicacions per contacte directe en les cèl·lules animals.
Són zones de la membrana plasmàtica entre dos cèl·lules on s’estableix connexió directa entre elles. Les cèl·lules es connecten a través de túbuls.
Aquests túbuls es formen amb proteïnes (conexines) que sintetitzen les cèl·lules.
Cada cèl·lula enganxa les proteïnes formant un anell de 6, i quan aquestes sis coincideixen amb les sis de la cèl·lula veïna en el seu interior es forma un canal.
Depenent de la conformació dels connexons el canal pot estar obert o tancat, permetent el pas de substàncies.
És important perquè permet la coordinació funcional entre les cèl·lules.
La cèl·lula pot seleccionar quines senyals entren o no, obrint o tancant el canal.
Són canals petits, per tant, només poden passar molècules petites, proteïnes no podran.
The following shows how gap junctions appear in the transmission and scanning electron microscopes.
The third picture shows what purified gap junctional components look like Són molècules menors de 1200 Da Plasmodesmes (plasmodesmata) Forma de comunicació directa en les cèl·lules vegetals. A més, les cèl·lules comparteixen membrana i RE.
Són molècules menors de 800 Da Comunicació per contacte Exemple: Ephrins Regula la formació, la plasticitat, i la regeneració dels circuits neuronals. Només forma part en la formació dels vasos sanguinis, inclòs els vasos sanguinis que formen tumors, i regula les propietats malignes de les cèl·lules cancerígenes.
Sistema nerviós i neurotransmissors El sistema nerviós es qui ho controla tot.
Té la característica de que és molt ràpid, perquè utilitza neurones, que tenen axons molt llargs, i fan una senyal elèctrica a partir de despolarització que es transmet en la sinapsis.
 Comunicació pel sistema nerviós 1. El control nerviós es ràpid 2. Té lloc mitjançant senyals elèctriques anomenat, impulsos nerviosos.
3. El impuls nerviós viatja en una direcció específica.
El sistema nerviós perifèric connecta els òrgans amb el sistema nerviós central.
Hi ha neurones que envien la senyal, i n’hi ha que les reben. Les neurones que envien la senyal, ho fan fins el SNC, on allà s’integra la senyal donant un resposta.
 Parts del sistema nerviós • Sistema nerviós central (CNS): encèfal i medul·la espinal El hipotàlem controla moltes funciones del organisme.
Pituïtària, glàndula que secreta hormones • Sistema nerviós perifèric Dintre el SNP hi ha neurones que porta senyals, que les reben (sistema aferent = sensorial), i n’hi ha d’altres que serveixen per envia la resposta fins al òrgan (sistema eferent = motor) Dintre del SNP hi ha dos grans grups: el que sent i controla els òrgans voluntaris, és a dir, la musculatura esquelètica (moviment voluntari), i l’altre que sent i controla al que fa referència a les viseres (moviment involuntari).
Per tant, dintre del que és sensorial o motor tenim una part que rep senyals del exterior i una part que sent les viseres.
Dintre del sistema nerviós autònom, el que provoca el moviment involuntari, hi ha dos grups: - Sistema nerviós simpàtic - Sistema nerviós parasimpàtic Les connexions/alliberament de neurotransmissors (senyal) només es produeix en la sinapsis.
Els nervis són axons de neurones, per on passa el impuls elèctric, i normalment hi ha axons de diferents neurones, per tant podem tindre nervis mixts, que estigui format per neurones sensitives i per neurones motores Autonomic Nervous System (ANS) Sistema nerviós vegetatiu Hi ha dos tipus de sistemes autònoms perquè funcionalment i anatòmicament són diferents.
- Sistema nerviós simpàtic Quan s’activa els òrgans passen a un estat de acció.
Els nervis surten de la medul·la espinal, i els ganglis estan molt aprop de la medul·la espinal.
Per tant, la neurona postsinàptica serà molt llarga.
En la sinapsis, quan la neurona entra en contacte amb el òrgan i canvia de funcionalitat, el neurotransmissor que s’allibera és l’adrenalina.
- Sistema nerviós parasimpàtic Quan s’activa els òrgans passen a un estat de relaxació.
Els nervis surten del crani o de la part inferior de la columna, i els ganglis es troben al mateix òrgan. Per tant, la neurona presinàptica serà molt llarga, i la postsinàptica es molt curta.
En la sinapsis, quan la neurona entra en contacte amb el òrgan, el neurotransmissor que s’allibera és l’acetilcolina.
Ganglis: on es fa el intercanvi de senyals entre neurones. Dintre de ells sempre s’allibera acetilcolina.
La resposta dels òrgans dependrà del equilibri dels dos sistemes.
 Sinapsis De sinapsis en tenim de dos tipus: Sinapsis química És la sinapsis majoritària.
El axó de la neurona presinàptica es troba molt a prop de la neurona postsinàptica.
És un comunicació paracrina.
La neurona es despolaritza i vesícules de neurotransmissors surten i s’uneixen a la membrana plasmàtica, alliberant-se el neurotransmissor.
Aquests s’uneixen als receptors de la cèl·lula següent, i té una resposta activant-se una cascada de senyalització.
Una cèl·lula allibera un senyal perquè rep una altra senyal que li fa alliberar.
La cèl·lula presinàptica fabrica els neurotransmissors, a dalt als neuronals, i baixen pel axó fins els terminals on s’acumulen. S’alliberen per la despolarització.
Quan s’allibera i s’uneix al receptor provoca una cascada.
Quan el neurotransmissor ja ha fet la seva funció es captat per la neurona presinàptica i el degrada.
Les drogues afecten aquest sistema, alteren els mecanismes dels neurotransmissors.
Totes les cèl·lules estan controlades pel sistema nerviós, i per tant controlen el canvi de funcionalitat..
Senyal elèctrica Hi ha una comunicació directa, és a dir, hi ha gap Junctions.
Si es produeix la despolarització, ja que hi ha un canvi de ions, els ions que augmenten en la neurona presinàptica poden passar a la neurona postsinàptica, permetent que continuï la despolarització.
La senyal elèctrica és més ràpida que la senyal química.
    Neurotransmissors Els neurotransmissors són substàncies químiques endògenes, que transmeten senyals des d’una neurona a una cèl·lula diana a través de sinapsi.
Per tant, és la senyal que s’envia entre sinapsis.
L’alliberament de neurotransmissors en general segueix l’arribada d’un potencial d’acció en la sinapsi.
Els neurotransmissors es sintetitzen a partir de precursors abundants i simples.
És molt difícil de classifica’ls , perquè hi ha de molts tipus, i el que es fa es separar entre molècules petites i pèptids.
Classificació GABA = modificació del glutamat Amines biògenes: derivats de aminoàcids, que se’ls hi ha tret el grup àcid Serotonina = derivat triptòfan Histamina = derivat de la histidina El pèptids neurotransmissors estan codificats per gens.
Tenen la característica que no només els trobem al SNC, no és sintetitzen només en el cervell, sinó que també al tub digestiu.
Cada neurona normalment només fa anar un sol tipus de neurotransmissor.
Això fa que el conjunt de neurones que utilitzen un tipus de neurotransmissor se’ls hi doni un nom concret: S’utilitza la terminació: -ergic L’òxid nítric és un gas que funciona com a senyal en el SN normalment de forma paracrina Estructures de pèptids neurotransmissors     Alguns neurotransmissors es descriuen comunament com “excitadors” o “inhibidors”.
Efecte excitat: Augmenta la probabilitat que la cèl·lula diana es dispari un potencial d’acció. Ex: Glutamat Efecte inhibidor: Disminueix la probabilitat que la cèl·lula diana es dispari un potencial d’acció. Ex: GABA L’únic efecte directe d’un neurotransmissor és activar un o més tipus de receptors.
L’efecte sobre la cèl·lula postsinàptica depèn per complet de les propietats d’aquests receptors.
Un activador quan arribi a la cèl·lula postsinàptica i s’uneixi al seu receptor, la cascada que té farà que despolaritzi, i que per tant passi la senyal.
Un inhibidor no despolaritza i per tant para la senyal.
Tan un com l’altre s’uneixen al seu receptor i per tant activen la cascada de senyalització però la funció que modifiquen un i l’altre és diferent (diferent efecte fisiològic).
Una característica és que cada neurotransmissor no té un sol tipus de receptor, sinó que n’hi ha que en tenen diversos, depèn de cada un.
Depenent del receptor que tingui la cèl·lula, tindrà un efecte.
Molts noms de receptor es donen mirant l’efecte de la cascada amb fàrmacs.
Senyals extracel·lulars químiques en els animals.
Hormones animals, citocines i factors de creixement Les glàndules endocrines són les que produeixen les hormones.
Totes les cèl·lules són capaces d’enviar senyals.
 Hormones animals  Categories d’hormones segons l’estructura de la molècula • Pèptids i proteïnes • Esteroides • Derivats d’aminoàcids • Derivats d’àcids grassos: Eicosanoides Es classifiquen per l’estructura química ja que s’ha vist que això condiciona a la cascada.
Hormones: Pèptids i proteïnes • Són producte d’un gen (transcripció i traducció) • La seva mida pot ser molt diferent, des de 3 aminoàcids fins glicoproteïnes complexes.
• La majoria se sintetitzen com a pro-hormones, i la seva proteolisis genera l’hormona activa • Es sintetitzen al reticle endoplasmàtic, es transfereixen a l’aparell de Golgi i s'empaqueten en vesícules per exportar-les.
• Normalment circulen lliures per la sang i la seva vida és curta (pocs minuts) Són hidrofílics Exemple: insulina Hormones: Esteroides • Són lípids, derivats del colesterol • Es secreten immediatament, normalment no s'emmagatzemen en la cèl·lula que els sintetitza.
• Es transporten per la sang lligats a proteïnes, específiques o no. La seva vida depèn de la proteïna amb la que circulen.
Són hidrofòbics.
Això els hi permet passar la membrana plasmática.
Segons els grups funcionals que tingui, tindrem un tipus d’esteriode Hormones: Derivats d’aminoàcids Són hormones petites.
• Derivats de la tirosina: Hormones tiroïdals i catecolamines.
– S’emmagatzemen en les cèl·lules que les fabriquen.
– Es transporten per la sang lliures (catecolamines) o unides a proteïnes (tiroïdals) – La vida mitjana en sang és de dies per hormones tiroïdals i pocs minuts per catecolamines.
• Derivat del triptofan: melatonina.
Hormones: Eicosanoides • Són derivats d’àcids grassos poliinsaturats.
• Es secreten immediatament, no s'emmagatzemen en la cèl·lula que els sintetitza.
• La seva vida és de segons.
El sistema nerviós controla la secreció de hormones.
Eix Hipotàlem-hipòfisis La hipòfisi o glàndula pituïtària, sintetitza hormones que van a altres glàndules per a que alliberin hormones.
Es divideix en dos parts: - Pituïtari posterior, o neurohipòfisi, està format sobretot per neurones, i actua com a magatzem de hormones.
- Pituïtari anterior, o adenohipòfisi, està format per diferents cèl·lules on cada una secreta un tipus de hormona El lòbul anterior segrega:somatotropina, tirotropina (TSH), corticotropina (ACTH), hormona fol·liculostimulant (FSH) i hormona luteostimulant (LH) El lòbul posterior segrega: oxitocina i hormona antidiürètica (ADH).
El hipotàlem mitjançant pèptids que allibera (factors d’alliberament o de repressió) controla si la hipòfisis envia o no les seves hormones.
El sistema porta o portal, són vasos conductors (sanguinis) que condueixen els pèptids secretats pel hipotàlem fins la hipòfisis.
Hormones pituïtària Les hormones secretades per les glàndules endocrines inhibeixen el hipotàlem i la hipòfisi.
Així es com es regula.
 Tiroides Hormones tiroïdals • La majoria de cèl·lules del cos són diana de les H. tiroïdals • Afecta: – Metabolisme – Desenvolupament – Creixement Les hormones tiroïdals contenen iode en la seva estructura.
Aquestes hormones són com dos tirosines juntes. Són bastant hidrofòbiques.
La forma T4 és la mes abundant en sang, però no té activitat hormonal. Per a ser activa a de ser T3.
Regula la despesa energética.
Calcitonina • La majoria es fabrica a la tiroides, però també en sintetitzen altres teixits (pulmons, tracte gastrointestinal, etc) • Pèptid de 32 aminoàcids En el ós: regula que no alliberi calci • Regula el metabolisme del calci i del fòsfor En el ronyó: regula que s’alliberi calci • Cèl·lules diana: ós i ronyó  Glàndula paratiroïdal Hormona paratiroïdal – Proteïna de 84 aminoàcids – Regula el metabolisme del calci i del fòsfor – Cèl·lules diana: ós i ronyó Actua de forma contraria a la calcitonina En el ós: regula que alliberi calci En el ronyó: regula que no s’alliberi calci  Pàncreas • Insulina: cèl·lules beta • Glucacgó: cèl·lules alfa • Altres hormones • Són pèptids És una glàndula: - exocrina, mitjançant glàndules pancreàtiques, fabrica enzims digestius - endocrina, en els Illots de Langerhans produeix insulina i glucagó Allibera una hormona o no, notant la quantitat de glucosa disponible. Així regula els nivells de glucosa La insulina estimula el creixement i baixa la [glucosa]  Glàndules adrenals • Medul·la: catecolamines • Cortex: esteroïdes – Mineralocorticoïdes – Glucocorticoïdes Es troben a sobre del ronyó, de color marró fosc.
Es divideix en dos zones: - Part interna, o medul·la suprarenal, secreta catecolamines. Rep senyals sinàptica, del SN simpàtic - Part externa, o còrtex suprarenal, sintetitza dos tipus de esteroides, i serà un o l’altre depenent dels enzims que tingui la cèl·lula, del metabolisme que controli.
Els mineralcorticoides, s’encarreguen del metabolisme mineral.
Els glucocorticoides, s’encarreguen de la homeòstasis de la glucosa De cada tipus hi ha diferents senyals.
Estan controlades per la hipòfisis, per tant, a nivell d’hipotàlem.
 Hormones sexuals • Estrògens • Andrògens • Progestàgens Són esteroides, per tant, són derivats del colesterol. Es fabriquen segons la necessitat.
Està controlat per la hipòfisi, a nivell d’hipotàlem.
A partir del colesterol es sintetitzen tots els tipus d’esteroides i es sintetitza un tipus o un altre depenen dels enzim que hi hagi.
La síntesis s’inicia als mitocondris, i altres passos tenen lloc en el RE.
Es diferencien pels grups funcionals que contenen, que faran que siguin reconeguts per uns receptors o uns altres, i per tant activin cascades de senyalització concretes.
La diferencia entre hormones i neurotransmissors no està clara: Les hormones són sintetitzades per cèl·lules específiques en llocs concrets, i s’alliberen a la sang. Els que sintetitzen les hormones són les glàndules endocrines, però n’hi ha que les cèl·lules es troben en altres òrgans, per exemple al sistema digestiu, concretament el sistema endocrí gastrointestinal que sintetitza unes 20-25 hormones.
 Hormones Gastrointestinals La majoria són pèptids, hormones peptídiques.
Tenim estómac, tub digestiu i pàncrees.
Les cèl·lules de la mucosa, intestinals o gàstriques, són les que produeixen les hormones i les alliberen a la sang.
Moltes d’aquestes hormones que sintetitzen també es troben com neurotransmissor en el cervell.
Ex: Gastrina, s’encarrega de alliberar HCl, però també té altres funcions.
Aquestes hormones controlen gana i funcionalitat.
Hi ha hormones que tenen activitat incretina: augmenten la insulina en sang i les cèl·lules diana són les pancreàtiques.
S’ha vist que la pujada d’insulina no es la mateixa si s’injecta la glucosa a la sang que si es digerida. És més ràpid si es digerida. Es creu que això es degut al tracte digestiu, que hi ha aquestes hormones incretines, que quan hi ha glucosa digerida la detecten i estimulen el pàncrees per a que produeixi insulina.
 Eicosanoides • Grup de molècules derivades d'àcids grassos poliinsaturats – ω-3: DHA (àcid docosahexaenoic) – ω-6: àcid araquidònic, DGLA (Dihomo-γ- linolenic acid) DHA Classes: • Prostaglandines • Prostaciclines • Leucotriens • Tromboxans Els produeixen quasi totes les cèl·lules, i tenen una vida molt curta (de segons).
Nomenclatura d’àcids grassos poliinsaturats des de el punt de vista nutricional: Es comença a contar pel extrem contrari al àcid i s’indica on hi ha la primera insaturació El ω-3 i el ω-6 són essencials, no els podem sintetitzar, ja que no podem sintetitzar insaturacions per sobre del C9.
Són més o menys inflamatoris depenent del àcid gras poliinsaturat que s’utilitza.
El ω-6 és mes inflamatori que el ω-3 Controlen moltes funcions, principalment inflamació i immunitat.
Són mes o menys pro-inflamatoris depenen del precursor i classe.
Síntesis d’eicosanoides: Segons l’enzim que actua en l’àcid araquidònic es produeix un tipus de eicosanoide.
La primera reacció és una oxidació: si actua l’enzim lipooxigenasa es generen leucotriens, i si actua la ciclooxigenasa es generen prostaglandines.
Aquests àcids grassos estaran formant part de fosfolípids.
 Citocines Es va veure que són senyals químiques que produeix el sistema immunitari, concretament els leucòcits, i que controlen el sistema immunitari i altres leucòcits.
Actuen de forma paracrina. També controlen altres cèl·lules.
• Són pèptids, proteïnes o glicoproteïnes (la majoria pèptids) • Majoritàriament són secretades per les cèl·lules de la glia (SNC) i cèl·lules del sistema immune • Hi ha moltes classificacions.
• Una pot ser: – Interleucines – Interferons – Tumor necrosis factors – Quimioquines Hi ha unes 200 citocines.
 Interleucines (IL) • La majoria d’interleucines són sintetitzades per limfòcits helper CD4+ T, monòcits, macròfags i cèl·lules endotelials • Les cèl·lules diana són principalment leucòcits: activen inflamació, diferenciació, etc (depèn de la IL) • Actualment s’han identificat 35 interleucines (IL- 1 fins IL-35) • La majoria són actives com monòmers, però n’hi ha algunes que necessiten formar homodímers (IL-5) o heterodímers (IL-12) En els heterodímers les IL que el formen no són igual entre elles.
Exemple: IL-6 Les cèl·lules que sintetitzen la IL-6 És una IL inflamatòria.
Les cèl·lules que tenen receptors i per tant poden responsdre tenint un canvi  Quimioquines • Classe de citocines que produeixen atracció (quimiotaxis) entre cèl·lules • La seva funció és guiar la migració de les cèl·lules: – pro-inflamatòries: recluten cèl·lules del sistema immune al lloc d’infecció – Homeostatiques: controlen la migració de les cèl·lules en els processos normals de desenvolupament I manteniment dels teixits. EX. Formació de nous vasos sanguinis Les quimiocines alliberades per les cèl·lules infectades o danyades formen un gradient de concentració.
Cèl·lules atretes es mouen a través del gradient cap a la major concentració de quimiocines.
•Són proteïnes petites: 8 and 10 kDa •Tenen una estructura molt conservada.
•Tenen cisteïnes conservades per on fan ponts disulfurs.
La cèl·lula que té receptor i que per tant respon a la quimioquinina es mou en direcció on es troba la quimioquinina, es atreta.
Té forma de G.
Es classifiquen segons on es troben les cisteïnes i la quantitat que n’hi ha.
Nomenclatura: CXCL_ CXCR_ CXC : tipus, nom de la classe La X és aminoàcid entre les Cys L = lligand, si es el receptor fiquem R _ : un nº Poden arribar a tenir noms concrets.
 Interferons (IFNs) • Són glicoproteïnes sintetitzades i alliberades per limfòcits en resposta a patògens (virus, bactèries, paràsits) o cèl·lules tumorals.
• El nom els hi ve d’ "interferir" amb la replicació viral • Se n’han identificat 10. Es classifiquen en: – Tipus 1: IFN-α, IFN-β and IFN-ω – Tipus 2: IFN-γ Alguns són actius en forma de dímer.
 Tumor necrosis factors (TNF) • Poden produir mort cel·lular (apoptosis) a la cèl·lula diana i d’aquí els hi ve el nom.
• El més conegut és Tumor necrosis factor-alpha (TNF-α) –El produeixen els macròfags I monòcits Actua sobre la inflamació  Adipocines S’ha vist que altres teixits poden alliberar citocinines.
Un d’aquests és el texit adipós, òrgan endocrí, que també pot alliberar hormones, i s’anomenen adipocines.
Leptina: controla gana i pes corporal  Miocines Senyals produïdes pel múscul. Les allibera en moments d’activitat.
Poden actuar de forma paracrina o autocrina.
No només modulen la funcionalitat del múscul sinó també d’altres òrgans com el fetge, el teixit adipós o l’ós.
Ex: Irisina, controla el teixit adipós  Factors de creixement • Molècules que tenen la capacitat de regular i controlar el creixement i la diferenciació cel·lular • Moltes vegades se’ls inclou dins les citocines • Són proteïnes. Actualment es coneixen uns 50 factors de creixement. Exemples: Nomenclatura: – Platelet-derived growth factor (PDGF) _ +GF = _ + growth factor – Epidermal growth factor (EGF) – Fibroblast growth factor (FGF) – Insulin-like growth factor (IGF) La insulina actua com a factor de creixement, perquè estimula el creixement i la proliferació – Nerve growth factor (NGF)  Altres senyals que reben les cèl·lules animals • Nutrients • Components no-nutrients dels aliments = bioactius • Tòxics • Fàrmacs Tot el que hem vist fins ara són senyals que produeixen cèl·lules del mateix organisme.
Però també en poden rebre de externes.
Hormones vegetals • Inclou tots els senyals extracel·lulars de les plantes • Es classifiquen en: – Auxines – Citoquinines – Giberel·lines – Àcid abscíssic – Etilè  Auxines •Diverses estructures, la més coneguda és l’indol-3-acetic (IAA) •L’IAA el sintetitzen les fulles, especialment les joves •Es transporta primàriament cèl·lula a cèl·lula, però també se’n troba al floema •Funcions: - Estimula el creixement cel·lular - Estimula la divisió cel·lular i la diferenciació del floema i xilema - Intervé en la resposta a la llum i gravetat  Citoquinines • Estructura similar a l’adenina • Actualment es coneixen més de 200 citoquinines (natural i sintètiques) • Es considera que es sintetitzen a les arrels i es transporten cap als brots pel floema • La funció més important és estimular la divisió cel·lular  Giberel·lines • Són diterpens • Es coneixen 136 giberel·lines que es nomenen GA1....GAn • Es considera que es sintetitzen als teixits joves dels brots i de les llavors • Funcions (depèn de GA concreta): – Estimulació de l’elongació dels brots – Estimula la floració i el brotar depenen de la llum De auxines, citoquinines i giberel·lines al haver tanta varietat implicarà que hi haurà molts tipus de receptors.
 Àcid abscíssic • Correspon a un únic compost • Es sintetitza majoritàriament a les fulles (cloroplasts) • La síntesi augmenta en condicions d’estrés (hídric i tèrmic) • Es transporta pel xilema i floema • Funcions: – Estimula el tancament dels estomes – Inhibeix el creixement de les tijes – etc.
 Etilè • Correspon a un únic compost • És un gas • Funció més important: – Estimula la maduració de la fruita Feromones Són senyals que emet un individu i que un altre reaccionarà a aquestes.
• Substància química secretada a l'exterior per un individu per tal de comunicar algun tipus d'informació a altres individus • L’individu “receptor” rep el senyal a través d’un òrgan sensorial i del sistema nerviós • Les mes estudiades i conegudes són les dels insectes, però actualment també es coneixen feromones en mamífers (lectura suplementària) Vespons de la Guàrdia carrera cap paper de filtre impregnat amb un sol treballador equivalent de 2-pentanol, 3-metil-1butanol i 1-methlybutyl 3-metilbutanoato ...