TREBALL FUNCIONAMENT DELS SISTEMES PENITENCIARIS I TAXES D’EMPRESONAMENT (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Estratificació Social
Profesor A.S.
Año del apunte 2014
Páginas 15
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

FUNCIONAMENT DELS SISTEMES PENITENCIARIS I TAXES D’EMPRESONAMENT Grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció ÍNDEX INTRODUCCIÓ PÀG.
5 MARC TEÒRIC 5 MARC POLÍTIC I JUDICIAL ESPANYA SUÈCIA REGNE UNIT 6 6 6 7 ANÀLISI DE DADES 8 8 8 10 11 SISTEMES PENITENCIARIS ESPANYA SUÈCIA REGNE UNIT Taula resum dels sistemes penitenciaris 13 Demografia 13 COMPARACIÓ DE LES TAXES DE POBLACIÓ RECLUSA 14 LOÏC WACQUANT 15 CRIMINALITAT 16 CONCLUSIONS 16 BIBLIOGRAFIA 17 INTRODUCCIÓ Per sort o per desgracia, les presons s’han tornat en una institució necessària a les societats d’avui dia. Per tant es convenient saber com funcionen en alguns dels diferents països europeus i doncs, veure quins sistemes funcionen millors que altres.
El següent treball pretén explicar el per què de les diferencies entre les taxes de delinqüència i de la població reclusa que hi ha entre alguns països de la Unió Europea, concretament: Espanya, Regne Unit i Suècia.
Cal dir que algunes variables com les diferències entre els sistemes legals i de justícia penal, el percentatge de delictes que es denuncien a la policia i els que aquesta registra, les diferències en el moment de registre dels delictes... poden afectar en la comparació de les estadístiques entre els països Per escollir aquests països m’he basat en què el Regne Unit és un dels països d’Europa que té més gent a la presó per càpita. En el cas de Suècia, és un país que registra molts delictes però on el nivell d’empresonament és bastant baix, i Espanya perquè és un dels països europeus amb menys delinqüència però amb més persones entre reixes.
He decidit que els països elegits es trobin dins del marc de la Unió Europea per partir d’un punt en comú i crec que és interessant veure què ha pogut causar aquestes diferencies tant significatives sobre les seves tasses de criminalitat quan tots ells formen part d’aquesta institució. D’aquesta manera al analitzar certs aspectes com les polítiques criminals que es duen a terme o el marc socioeconòmic i polític d’aquests trobarem similituds més accentuades que seleccionant països de diferents continents.
MARC TEÒRIC Per a la realització del treball, en la primera part, m’he basat en l’anàlisi dels sistemes polítics i judicials per conèixer com funcionen en cada país en dates extretes de les webs oficials del govern.
Les dades dels gràfics proporcionats estan extretes de la pàgina web oficial d’estadística europea: Eurostat.
La informació aportada dels diferents països seleccionats sobre el funcionament dels seus sistemes penitenciaris provenen també de les pàgines oficials dels ministeris encarregats en cada país.
Per últim veurem com haurien de ser les presons des d’un punt de vista més social aportat pel sociòleg Wacquant.
5 MARC POLÍTIC I JUDICIAL Per entendre algunes de les diferencies d’aquest països, és essencial fer una introducció per comprendre mínimament com funcionen els seus sistemes judicials i els règims polítics en que es troben cadascun.
ESPANYA Espanya és un país sobirà, membre de la UE des de 1986, constituït en Estat social i democràtic de dret1. La forma de govern és la monarquia democràtica parlamentària, el rei és Juan Carlos I, i el president del govern actual és Mariano Rajoy, líder del PP. La seva capital és Madrid, i la seva moneda l’euro.
La norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol és la Constitució espanyola de 1978, que regula el funcionament dels poders públics i els drets fonamentals dels espanyols, així com el marc d'organització de les diferents comunitats autònomes i les seves competències. Aquesta condiciona i preval els continguts de la resta de normes.
El poder judicial estableix dos cossos: els jutges i magistrats, i el Ministeri Fiscal. Els primers són inamovibles i independents. Els segon s’encarrega de perseguir els delictes i defensar la legalitat i els drets dels ciutadans.
El Tribunal Constitucional d'Espanya és l'òrgan encarregat de decidir si una norma és inconstitucional i l'encarregat de resoldre conflictes de competències entre l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals.
A Espanya, els delictes més comuns estan vinculats amb la propietat (robatoris) en el cas dels homes, i delictes contra la salut pública en el cas de les dones (tràfic de drogues). La ciutat on es cometen més delictes és Madrid. Tot i això, es un dels països més segurs de la UE segons un estudi de l’Eurostat.
SUÈCIA Suècia és un país escandinau d’Europa del Nord que forma part de la UE des de 1995. És una monarquia constitucional, en la qual el rei Carles XVI Gustau és el cap d'estat, però el seu poder es limita a actes cerimonials i oficials. L’actual primer ministre suec és Fredrik Reinfeldt, líder del Partit Moderat. La capital sueca és Estocolm i la moneda és la corona sueca.
El poder judicial està representat per la Cort Suprema de Suècia i els tribunals inferiors. La Cort Suprema és la tercera i última instància en tots els casos civils i criminals; està conformada per 16 consellers de Justícia els quals són designats pel poder executiu. És una institució independent del primer ministre i del parlament, de manera que el govern no pot interferir en les seves decisions.
L'aplicació de la llei és duta a terme per diverses institucions governamentals: la Policia Nacional de Suècia, la Força Operant Nacional, el Departament Nacional d'Investigació Criminal i el Servei de seguretat Suec són algunes exemples.
1 L’Estat de dret és un mecanisme jurídic que limita el funcionament estatal.
6 Els delictes més freqüents són els assalts, crims sexuals, crims d'odi i fraus. No obstant això, presenta baixos nivells de robatoris a habitatges i d'automòbils, problemes d'addiccions i corrupció.
REGNE UNIT (ANGLATERRA I GAL·LES) El Regne Unit és un estat sobirà membre de la UE des de 1973, situat al nord-oest de l'Europa Continental. La forma de govern és la monarquia parlamentària amb Isabel II com a cap d'Estat. El primer ministre és nombrat per la reina i és el líder polític del Regne Unit i cap de govern. David Cameron és l’actual primer ministre i líder del partit conservador. La moneda que d’ús és la lliura esterlina.
La constitució del Regne Unit no està escrita com a tal, es basa en un conjunt de fonts escrites, incloent lleis, estatuts, jurisprudències i tractats internacionals. El parlament pot fer una "reforma constitucional" pel simple fet d'aprovar una llei. No obstant, hi ha certes limitacions per a l'aprovació de les lleis, per exemple, cap legislatura pot crear lleis que no es puguin canviar en un futur.
El parlament del Regne Unit es reuneix al Palau de Westminster i té dues cambres : la Cambra dels Comuns (triada pel poble) i la Cambra dels Lords.
El dret anglosaxó és basa en el “common law”, que dóna més importància a la jurisprudència que a les lleis, de manera que és la principal font de dret, és a dir, les resolucions dels jutges es vinculen a casos anàlegs solucionats en el passat. Si no existeix cap precedent, el jutge decideix segons els principis generals del Dret, cosa que genera molta incertesa.
Segons un estudi realitzat per “Home Office” (2010) 2, departament del Govern del Regne Unit responsable de la immigració, la seguretat i l'ordre públic, al Juny del 2010 els delictes més comesos van ser delictes sexuals, robatoris a la propietat, furts i atracament, sent Londres la ciutat més afectada. Durant els últims anys ha mantingut els nivells de delinqüència estables.
2 BCS. (2010). Number of crimes and risk of being a victim based on BCS interviews in the year to June 2010 compared. Consultada el 15 de Febrer del 2014, en https://www.gov.uk/ 7 ANÀLISI DE DADES Convé tenir una idea del funcionament dels sistemes penitenciaris dels països escollits per entendre la comparació de les taxes d’empresonament.
SISTEMES PENITENCIARIS ESPANYA És el país de la UE amb la taxa d'empresonament més alta però amb índex de criminalitat més baix.
Finalitat del sistema penitenciari Reeducar els reclusos i prevenir delictes. Pretén retribuir el dany social provocat i protegir l’ordre social establert. En èpoques de crisi, com la que vivim, les presons estan “plenes” de pobres, malalts i drogoaddictes, la presó s'està convertint en l'únic recurs per a moltes persones i aquesta no és la seva funció.
Funcionament de les presons L'administració penitenciària s'encarrega de vetllar perquè no es vulnerin els drets dels interns.
Tenen dret a les relacions amb l'exterior previstes en la legislació, a l'exercici dels drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals, excepte quan siguin incompatibles amb l'objecte de la seva detenció o el compliment de la condemna, a que es preservi la seva dignitat, així com la seva intimitat, i a ser designats pel seu propi nom...
La Fundació Atenea mostra que 2/3 torna a cometre un delicte quan surt de la presó. El 80% que ha trepitjat una cel·la amb 20 anys ho tornarà a fer com a mínim quatre vegades més al llarg de la seva vida. Aquesta dada fa reflexionar sobre si les polítiques penitenciàries aconsegueixen l'objectiu de reinserció social.
A Espanya, la pena es pot suspendre quan l’individu ha complert amb la seva responsabilitat civil, no tingui antecedents i quan la pena imposada és menor a 2 anys. També es pot substituir quan la pena de presó és menor a 1 any i quan s’és reincident.
Perfil del reclús A les presons espanyoles només ingressen els majors de 18 anys. Per als menors hi ha els centres de menors, on reben formació i penalització adequada. El perfil del reclús espanyol és home, de 30 a 40 anys, condemnat per robatori o tràfic de drogues. Les dones recluses suposen el 8% del total de la població. La majoria estan condemnades per delictes contra la salut pública.
També cal destacar que més d’un 60% dels presos són estrangers, això es degut al “boom migratori” de l’any 2000. El manteniment diari d’un reclús a una presó espanyola és aproximadament de 93€.
8 Classificació de presos El sistema penitenciari espanyol separa als presos en 3 graus diferents: - Primer grau: Els presos estan tancats i assolats en la cel·la. Només poden sortir al pati 2 hores al dia.
- Segon grau: És el grau ordinari, la majoria de presoners és situen en aquest grau.
- Tercer grau: Grau de règim obert o semiobert, la persona surt durant el dia però ha de tornar a dormir. Per a que es dugui a terme aquest grau s’ha de veure un grau de reinserció.
En quin grau es situaran els presos ho determina la junta de tractament, formada per psicòlegs, caps de servei, el subdirector de la presó i els juristes.
El sistema penitenciari espanyol compta amb 68 Centres Penitenciaris per al compliment de penes, mesures de seguretat o presó preventiva.
- Els Centres Psiquiàtrics Penitenciaris: dedicats a la custòdia i tractament dels interns que pateixen trastorns greus de conducta, tenen un caràcter més hospitalari que penitenciari.
- Els centres d'inserció social: destinats al compliment de les penes privatives de llibertat en règim obert (presó atenuada, amb possibilitat de treballar a l'exterior) - Les unitats de mares: la finalitat és que els nens fins a una edat de tres anys, que han de ser cuidats per les seves mares que compleixen condemna, visquin en unes condicions favorables per la seva educació.
- Les Unitats de Custòdia Hospitalària: espais reservats a centres hospitalaris de referència per albergar interns que requereixin assistència hospitalària.
- Els Serveis de Gestió de Penes i Mesures Alternatives: Unitats administratives que executen les penes i mesures alternatives. Se situen en locals externs als establiments penitenciaris.
9 SUÈCIA L’índex de criminalitat suec és un dels més baixos del món. Pot ser influeix que és un dels països amb el nivell de vida més elevat d’Europa. La criminalitat en aquest país està relacionada en la majoria dels casos amb l’alcoholisme i els estupefacients.
Finalitat del sistema penitenciari Rehabilitar i reeducar als criminals, i parteix de la base que la privació de llibertat és suficient càstig. Així doncs, gran part dels delictes que es cometen a Suècia són castigats amb penes de llibertat condicionada, i només un 5% de les sentències dictades condemnen a penes de més cinc anys de presó.
Funcionament de les presons Cal destacar el caràcter social de l’administració penitenciaria, els guàrdies del centre han de ser vistos com un model a seguir pels presos.
En la presó de Nykoping, per exemple, els passadissos estan plens de murals de colors i hi ha plantes a les finestres. Els clients, com es diu als reclusos, viuen en habitacions decorades per ells mateixos i disposen de cambra de bany individual. El que es curiós es que per regla general els presos tenen accés a la pròpia clau de la cel·la i tenen total llibertat per arreglar-la com ells vulguin. Poden practicar diversos esports i estudiar una variada oferta de cursos que la presó ofereix perquè els clients orientin la seva vida fora de la presó. Els presoners suecs gaudeixen de privilegis com compartir dues setmanes a l'any amb la seva família, també és donen permisos de sortida per a que els presos mantinguin els llaços familiars.
Perfil del reclús El reclús sol ser masculí. L’1 d’octubre del 2012 només havia un total de 270 dones complint pena a la presó, aproximadament el 6% del total de reclusos, i són estrangers un 27,6% de la població penitenciaria.
El Kriminalvården o Servei de presons i llibertat condicional suec, tan sols té 52 presons al seu càrrec. El cost mig en una presó normal és de 120€, i en una d’alta seguritat es de 315€ per reclús i dia.
Els suecs disposen de: - Penes privatives de llibertat - Vigilància protectora: El reclús és sotmès a vigilància amb diverses obligacions a realitzar.
- Condemna condicional - Presons-Escola: A Suècia no existeixen els Tribunals del Menor, sinó que la seva alternativa són consells o la col·locació en una llar privada o un establiment per a la formació dels menors.
Als menors de 18 anys se’ls envia a aquestes, mentre que als menors d’entre 18 i 21 anys poden accedir al aquest tipus de penes en funció del delicte comés o bé poden entrar a presó.
- Tractaments especials: Aquelles mesures de seguretat que es troben fora de l’àmbit penal.
Classificació de presos Les presons es divideixen en classes de l'A a la F.
La classificació està vinculada a una avaluació de riscos, la capacitat de contenir fugides, resistir-les i de tractar amb els presoners difícils.
10 Les presons de classe A equivalen a les de màxima seguretat en altres països. Estan dissenyades amb el màxim nivell de seguretat possible, per tal de prevenir fuges o intents d'alliberament.
A les presons classe F, conegudes com a règim obert, el nivell de seguretat és molt baix. Gent condemnada per conduir èbria i delictes menys greus es troben en aquesta classe. També presoners al final de la seva condemna. Els presos que compleixen condemna en aquestes presons es poden permetre buscar feina o educació durant el dia a l'aire lliure de la presó.
REGNE UNIT Anglaterra i Gal·les són un dels països d’Europa amb més gent a la presó per càpita, concretament 136 per cada 100,000 habitants al 2012.
Finalitat del sistema penitenciari Tractament i reforma del delinqüent i es basa en el reconeixement de l'obligació que té la societat, no només de castigar i rebutjar el violador de la llei, sinó d'evitar la seva reincidència.
Funcionament de les presons Quan parlem de privatitzacions en el sistema penitenciari, el país per excel·lència d’ Europa és el Regne Unit.
En el cas britànic, aquesta tendència a privatitzar les presons es va dur a terme per les polítiques liberals del govern de Tatcher. Amb aquesta decisió no es pretenia estalviar diners, sinó oferir millor servei a la societat.
L’alternativa a l’empresonament és la “probation” i es produeix abans del pronunciament judicial. Consisteix en admetre la culpa del delicte pel qual s’està sent culpat i sotmetre’s sota supervisió a determinades regles o condicions com aconseguir un treball, deshabituar-se d’addiccions...
En el sistema penitenciari anglès, quan algú ingressa en presó, es fa una entrevista i una avaluació per tal que entenguin les regles i procediments de la presó i sàpiguen quins són els seus drets. Aquells reclusos que segueixen les regles poden guanyar privilegis com aconseguir més visites de familiars/amics.
Quan un pres incompleix les regles, és penalitza amb càstigs com romandre a la cel·la fins a 21 dies, augmentant la seva condemna inicial en 42 dies més.
Alguns dels drets que tenen els presos són els de protecció davant la intimidació i l'assetjament racial, posar-se en contacte amb un advocat, atencions mèdiques i han de poder passar entre 30 minuts i 1 hora fora a l'aire lliure tots els dies .
Les presons angleses disposen de cursos per ajudar als presos a obtenir noves habilitats, com aprendre a llegir i escriure. Aquests cursos faciliten la contractació, per part de les empreses, als reclusos. Inclús poden fer cursos universitaris a distància.
Molts presos tenen l'oportunitat de treballar durant la condemna en la confecció de roba i mobles o enginyeria elèctrica. La seva feina sol ser remunerada. També se’ls dóna l’opció de treballar al voltant de la pròpia presó, en cuines...
11 Perfil del reclús Sol ser home(30-45 anys), probablement condemnat per violència, delictes sexuals, robatoris a la propietat, furts i atracament. Les dones recluses representen el 4,6% de la població de la presó al juny de 2013. I al juny del 2013 hi havia un 13% d’estrangers.3 El cost de manutenció en una presó del Regne Unit per a un pres adult a l’any és aproximadament de £37.500 (45.565,88 €), o d’unes £102 (123,94€) al dia, encara que el cost varia depenent del tipus de delicte i de presó.4 Classificació de presos Les classificacions assignades als presos es basen en la gravetat del delicte i el risc que planteja la persona de fugir. Els presos es divideixen en diverses categories relacionades amb l'edat, el gènere i la classificació de seguretat dels presos que posseeix.
Als homes se’ls classifica de la següent manera: Presons tancades - Categoria A: Aquells qui la seva fugida atemptes contra la seguretat nacional. Els delictes que podem trobar són: Intent d'assassinat, homicidi, lesions intencionades, Violació, assalt indecent, robatori...En aquesta categoria els presos es divideixen també en presos de risc estàndard, alt risc o el risc excepcional, en funció de la seva probabilitat d'escapar.
- Categoria B: Aquells que no requereixen màxima seguretat, però existeix risc de fugida.
- Categoria C: Aquells que encara no es pot confiar en condicions obertes, però que és poc probable que intentin escapar.
Presons obertes - Categoria D: Aquells que es pot confiar en que no escaparan. Se’ls dóna permís per treballar en la comunitat.
Les dones es classifiquen en quatre categories: - Estat restringit: similar a la categoria A per als homes.
- Tancat: persones que no són de confiança de no intentar escapar.
- Semiobert: per a aquells que tenen poques probabilitats de tractar d'escapar.
- Obert: per als que es pot confiar que es mantindran dins de la presó.
Quan els delinqüents menors de 21 anys estan condemnats a una pena privativa de llibertat es poden enviar a un dels quatre tipus d'establiments: - Secure Training Centres: de gestió privada, centres d'educació centrada per als delinqüents fins a l'edat de 17.
- Local Authority Secure Children’s Homes: a càrrec dels serveis socials i centrat en l'atenció de les necessitats físiques, emocionals i de comportament dels joves vulnerables.
- Youth offender institutions: a càrrec de l'administració penitenciària, aquestes presons són per joves d’entre 15-18 anys d'edat.
- Young Offender Institutions: a càrrec de l'administració penitenciària, aquestes institucions acomoden joves de 18-21 anys d'edat.
3 Ministry of Justice. (8 de mayo de 2013). Prisons and probation statistics and Offender management statistics quarterly. Consultada el 18 de febrer del 2014, en www.gov.uk 4 Marsh, K. (2008). The real cost of prison. The Guardian. 28 de juliol del 2008. Disponible a www.theguardian.com 12 Taula resum dels sistemes penitenciaris NÚMERO DE MANTENIMENT CENTRES DIARI DEL RECLÚS PENITENCIARIS ÀPROX. (€) APROX.
93 ESPANYA SUÈCIA REGNE UNIT (Anglaterra i Gal·les) 120 123,94 ADMINISTRACIÓ DE LES PRESONS FINALITAT DE LA PRESÓ 68 Sol ser home condemnat per robatori o tràfic de drogues.
Dones: 8% per delictes contra la salut pública.
Estrangers: més del 60% Ministerio del Interior (España) Departament de Justicia (Catalunya) (Secretaria General de Instituciones Penitenciarias) Reeducar als reclusos i prevenir delictes.
Retribuir el dany social provocat i protegir l’ordre social establert.
52 Sol ser masculí. Condemnat per assalts, crims sexuals, crims d'odi i fraus.
Dones: 6% Estrangers: 27,6% Swedish Prison and Probation Administration (Kriminalvardsstyrelsen) Rehabilitació i reeducació dels criminals.
125 Sol ser home condemnat per violència, delictes sexuals, robatoris a la propietat, furts i atracament.
Dones: 4,6% Estrangers: 13% Ministry of justice (Her Majesty's Prison Service i National Offender Management Service ) Tractament, reforma i càstig del delinqüent.
Evitar la reincidència PERFIL DEL RECLÚS Font: Elaboració pròpia Demografia Spain Sweden UK (Enland and Wales) Font: Eurostat 2003 2004 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 41.827.838 42.547.451 44.009.971 44.784.666 45.668.939 46.239.273 46.486.619 46.667.174 46.818.219 8.940.788 8.975.670 9.047.752 9.113.257 9.182.927 9.256.347 9.340.682 9.415.570 9.482.855 59.501.394 59.793.759 60.620.361 61.073.279 61.571.647 62.042.343 62.510.197 63.022.532 63.495.303 13 COMPARACIÓ DE LES TAXES DE POBLACIÓ RECLUSA Ara podem entendre algunes de les raons de perquè Espanya té molts presos i pocs delictes i Suècia molts delictes i pocs presos, i el perquè el Regne Unit és un dels països amb més presos per càpita. Per veure-ho de manera més visual el següent gràfic mosta l’evolució de la taxa de població reclusa des de l’any 2003 al 2012.
taxa de població reclusa per cada 100.000 Evolució de la taxa de població reclusa per 100.000 (2003-2012) 180,00 160,00 140,00 120,00 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 Spain Sweden UK 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Anys 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Spain 134 140 141 145 150 161 Sweden 75 81 78 79 74 74 UK 124 125 127 129 131 135 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Eurostat.
165 75 135 159 74 136 151 71 135 147 68 136 Es pot observar que el país amb més població reclusa és Espanya amb un petit increment a l’any 2007, probablement degut a la crisis, que es va iniciar aquell any, i això provocà una sèrie d’actes delictius. Veiem que a partir de l’any 2003 la taxa d’empresonament augmenta lleugerament, probablement degut al moviment migratori. El fet de que tingui un alt nivell de població penitenciaria és deu a l’enduriment del Codi Penal de 1995 i la incorporació de nous delictes com la violència de gènere i els relatius a la seguretat viària. També per la poca probabilitat de saldar la condemna i la dificultat de l'Estat per concedir la llibertat condicional.
El Codi Penal de 1995 va eliminar la redempció de pena per treball o estudi i establí el compliment complet. Això significa que la majoria de les condemnes es paguen íntegrament.
Un recurs, del qual també s'abusa massa i fa saturar les presons, és la presó preventiva o provisional. Aquesta és una mesura cautelar que afecta el dret de llibertat personal durant un cert temps i és aplicada pel jutge, a petició del Fiscal o de l’acusació. Quan es dicta la presó provisional, l’acusat d'un delicte està obligat a ingressar en presó fins a la celebració del judici.
I també trobem els presos penats que ja tenen una condemna, hi ha una sentencia firma a la qual no es pot recorre.
En el sistema penitenciari espanyol les penes són més dures, és a dir, són més llargues que en altres països.
14 Veiem que tot i que el Regne Unit tingui més presos per càpita, Espanya el supera en taxes d’empresonament, això pot ser degut a que en el sistema penitenciari britànic, aconseguir llibertat condicional no és tan complicat. Al Regne Unit, normalment, és compleix la meitat de la pena i si es creu en la reinserció del reclús se’l dóna la llibertat condicional amb la condició de que compleixi certes normes i que no en trenqui d’altres.
Els britànics disposen de la “probation” que és una alternativa a la presó, com ja s’ha explicat anteriorment, per tant és més probable que tant jutges com delinqüents intentin utilitzar aquesta alternativa per tal d’estalviar recursos econòmics.
Un altre fet important en aquesta comparació, és que al Regne Unit, fins als 21 anys no pots anar a una presó, almenys no tal i com la coneixem, sinó que envien als joves a centres alternatius com la “Young Offender Institution”.
Per últim tenim a Suècia en el gràfic mostrat. Com ja hem remarcat, és un país on hi ha un nombre considerable de delictes però on la taxa d’empresonament és molt baixa (68 per cada 100.000). Suècia no té com a primera opció la presó, sinó que com a primeres alternatives proposen penes de llibertat condicionada.
Molts dels delinqüents suecs, en comptes de ser enviats a presó, duen a terme treball comunitari o arrest domiciliari on s'aplica el monitoratge electrònic. Aquest sistema és aplicat a presos amb delictes menors o que es troben en l'última etapa del procés. Per ser utilitzat, la persona ha d'acceptar de manera voluntària i s'ha de comprometre a fixar un domicili, acceptar un pla de seguiment, no consumir drogues, alcohol i ser monitoritzat per un personal tècnic. A més, haurà de pagar 5 € diaris que seran aportats a un Fons de les víctimes de delictes.
Aquesta pena és molt útil perquè permet que el presoner contribueixi a la societat sent un ésser productiu i a més és un fet que fa que les presons no estiguin saturades. El seu sistema és basa en que la privació de la llibertat és càstig suficient i per tant un gran percentatge dels delinqüents tenen de penes alternatives.
LOÏC WACQUANT Sociòleg, especialista en sociologia urbana, la pobresa urbana, la desigualtat racial, entre altres.
Les seves idees són que amb l'avanç del neoliberalisme, els governs han anat deixant d'augmentar o fins i tot reduint les seves partides de despesa dedicades a fins socials. No es tracta per igual a tots els barris, sinó que es dedica el màxim esforç als barris més "conflictius", que són els més pobres. En dedicar els majors recursos a aquests barris , el resultat és que es deté més gent, la qual cosa fa que es qualifiquen com més perillosos. Aquesta explicació, és correspon a la teoria del etiquetament.
El resultat de l’anterior és que les classes pobres acaben tancades a la presó per delictes menors. L'important és donar seguretat als rics, evitar revoltes i problemes al sistema mitjançant l'ús selectiu de la "justícia" que demostra no només estar cega, sinó a més que es deixa dirigir per els interessos d'altres.
15 CRIMINALITAT Delictes registrats per cada 100.000 habitants Número de delictes 60000 50000 40000 30000 Spain 20000 Sweden 10000 England and Wales 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Anys 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 51261 50327 51526 51514 Sweden 14041 13913 13781 13539 England and Wales 10107 9428 9231 8953 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Eurostat.
51577 14334 8109 52484 15005 7638 50589 15186 6992 49422 14671 6640 Spain En el gràfic podem veure que el número de delictes registrats per cada 100.000 és molt més superior a Espanya, seguit per Suècia, amb molts menys delictes registrats, i per Anglaterra.
Tot i això, com bé diu el títol del gràfic, aquests són els delictes registrats però si comptem amb la xifra negra5, el número de delictes augmentarien notablement.
Per tant, el nombre de delictes no té relació amb el nombre de presos. Que hi hagi un elevat nombre de delictes (alta criminalitat) no significa que hi hagi un nombre elevat de presos. Així doncs, la taxa d'empresonament no guarda relació amb la criminalitat, sinó amb la política penal. El que ocorre a Espanya no és que els jutges fiquin a més gent a la presó, sinó que passen molt temps. A més, per a molts presos és molt difícil aconseguir la llibertat provisional o la possibilitat de reduir la seva condemna millorant la seva conducta o amb un altre tipus de treballs.
CONCLUSIONS El que més destacaria d’aquest treball és com Suècia duu a terme les seves polítiques criminals i crec que la resta de països haurien d’aspirar a aquest sistema.
A llarg termini i amb esforç una altre política criminal és possible i les penes alternatives per delictes menors a Suècia són un exemple. Ajudarien a descongestionar les presons i reduirien la despesa pública. Una mesura així costaria 3,05 euros diaris, mentre i el cost d'un pres és de 93 euros al dia. Tot i això no es pot deixar de castigar al delinqüent, però sense tanta duresa i aplicant les polítiques que ja han donat resultats en altres països. Estudiant els casos particulars seria possible una societat amb menys població penitenciaria.
5 Número de delictes no registrats per la policia.
16 La taxa d'empresonament no guarda relació amb la criminalitat, sinó amb la política penal. És a dir, no és que a Espanya els jutges fiquin a més gent a la presó, sinó que les condemnes són més llargues i dures, apart que és un país que no dóna gaires possibilitats per a la llibertat condicional.
Les diferencies en les taxes d’empresonament no només rauen en el Codi Penal de cada país, també en el paper que la societat dóna a la presó.
L’increment en el nombre de ciutadans que estan a la presó i l’ús que nosaltres fem de l’empresonament té conseqüències importants per al tipus de societat que volem ser.
Les presons haurien de tenir un caràcter més social com als països Nòrdics, ja que d’aquesta manera la seva funció seria més social i el reclús es sentiria més útil. Desgraciadament en la societat en la que vivim tenim la impressió de que els presos són un grup marginal que no podem “arreglar”, aquest és un dels nostres problemes ja que hauríem de treure’ns aquest estereotip i treballar conjuntament per facilitar en la mesura del possible la seva reinserció a la societat i no etiquetar-los, ja que sinó és probable que actuïn en funció del paper que la societats els ha assignat.
BIBLIOGRAFIA BCS. (2010). Number of crimes and risk of being a victim based on BCS interviews in the year to June 2010 compared. Consultada el 15 de Febrer del 2014, en https://www.gov.uk/ Marsh, K. (2008). The real cost of prison. The Guardian. 28 de juliol del 2008. Disponible a www.theguardian.com Ministry of Justice. (8 de mayo de 2013). Prisons and probation statistics and Offender management statistics quarterly. Consultada el 18 de febrer del 2014, en www.gov.uk Ríos, P. (2009). Muchos presos para tan pocos delitos. El País. 5 d’agost del 2009. Des de www.elpais.com Wacquant, L. (2001) Las cárceles de la miseria. Madrid: Alianza editorial www.institucionpenitenciaria.es www.prisonstudies.org 17 ...