Tema 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures de la Comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1 L’ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ Pràctica o activitat bàsicament humana.
Varietat de formes basada en el llenguatge.
- Comunicació verbal: basada en el llenguatge.
Comunicació no verbal: basada en els gestos.
Comunicar: acció dual (enviar i rebre).
LA COMUNICACIÓ HUMANA Activitat vital: vivim en societat.
- Acció social Acció a dues bandes: interacció social Posada en comú, intercanvi de signes Requisits: codi compartit Activitat intencional: intencions, objectiu (possibilitat de fracàs) “Activitat vital que consisteix en posar en comú o intercanviar significats mitjançant un codi compartit amb unes finalitats primordials: influir, arribar a l’entesa o controlar.” COMUNICACIÓ – PROCÉS E M Canal R Feedback L’emissor genera i codifica el missatge i l’envia a través d’un canal. El receptor descodifica i rep el missatge i després dóna resposta.
TIPUS DE COMUNICACIÓ C. de masses: com a forma de comunicació social, tota la societat.
C. de grup dins d’una comunitat: grup petit o gran.
C. interpersonal: d’una persona a una altra.
C. intrapersonal: d’un mateix (pensament, diari...) COMUNICACIÓ DE MASSES Emissor: institucionalitzat (empresa), especialitzat en difondre continguts adreçats al públic en general, socialment reconegut per fer aquesta tasca.
Canal: suport artificial (tecnològic) – comunicació indirecta (// natural – c. directa).
Receptor: quantitativament nombrós, fonamentalment heterogeni, geogràficament dispers, anònim per l’emissor i entre els receptors.
Relació emissor-receptor: comunicació unidireccional, tendència de l’emissor i el receptor a mantenir-se en el rol (// comunicació recíproca o bidireccional).
Difusió pública dels missatges: - Periodicitat: regularitat.
- Estabilitat: permanent, consolidada.
- Rapidesa: creixent, immediatesa.
- Ubiqüitat: a tot arreu i de tot arreu.
SISTEMA DE COMUNICACIÓ Conjunt de mitjans (de masses o no), formes, xarxes i circuits de comunicació de què disposa una societat en un moment determinat.
Caràcter dinàmic.
EVOLUCIÓ Nou canvi: digitalització (anys ’90).
- Convergència tecnològica, econòmica i empresarial.
Reducció del pes/paper de la comunicació de masses.
Trenca la unidireccionalitat.
Nou tipus de comunicació: selecció i producció individualitzada, personalitzada, autocomunicació de masses.
Caràcter dinàmic.
Necessitat de comunicació el més ràpida possible pel públic en general.
Comunicacions a distància, telecomunicacions (bidireccionalitat).
TEORIES SOCIOPOLÍTIQUES Four Theories on The Press, 1956 – F. Siebert, Th. Peterson i W. Schramm Relació entre sistema polític i sistema de comunicació. No són teories de la comunicació, són més bé pensaments filosòfics.
TEORIA AUTORITÀRIA Relació entre sistema de comunicació i sistema polític amb països amb dictadura, que històricament s’havien organitzat en un sistema autoritari.
Seguretat de l’Estat: mitjans de comunicació al servei de l’Estat, control dels sistemes de comunicació.
Mitjans governamentals.
- Subordinació dels mitjans de comunicació i els professionals.
Falta d’independència dels anteriors.
Qui té dret a difondre: el mateix Estat, directament o mitjançant permís.
Continguts: censura, restriccions a la importació de continguts...
Receptor controlat.
Vigència: - Històrica (Mussolini, Franco...) Contemporània: societats i tendències (Corea del Nord, Canal 9...) TEORIA LIBERAL Relació entre el sistema de comunicació i el sistema polític en països organitzats a través de democràcies liberals.
L’individu al centre: marc de llibertats.
Mitjans privats i comercials (publicitat).
Llibertat intel·lectual: llibertat de pensament i llibertat d’expressió.
Lliure empresa: mercat.
Funcions dels mitjans de comunicació: informar, entretenir, vendre i vigilar les institucions governants, promoure el debat d’idees...
No censura ni traves en la importació de continguts, llibertat i independència dels professionals.
Vigència: societats liberals democràtiques (reconeixement constitucional de les llibertats). Límits: altres llibertats o drets fonamentals. Conflictes: àmbit judicial.
TEORIA DE RESPONSABILITAT SOCIAL Relació entre sistema de comunicació i sistema polític en països que s’organitzen amb una democràcia.
Pràctica teoria liberal: contradiccions amb els principis. Resposta: TRS.
Llibertat d’expressió i llibertat d’empresa per tothom vs. concentració de la propietat i reducció del pluralisme.
Finançament mitjançant la publicitat: dependència dels anunciants i cerca d’audiències rendibles qualitativa o quantitativament.
POST IIGM: mitjans de comunicació amb funcions essencials en política (democràcia) i cultura, combinant: - Independència dels mitjans de comunicació i obligacions davant la societat.
Propietat i control dels mitjans de comunicació: privada i de servei públic.
Organismes públics de radiotelevisió.
Professionalisme com a valor.
Certa intervenció dels governs per limitar efectes i professions al mercat: límits en publicitat, límits en concentració empresarial, control parlamentari, ajuts econòmics als mitjans...
TEORIA COMUNISTA Relació entre sistema de comunicació i sistema polític en països comunistes (URSS i Corea).
Influència històrica: amb la caiguda del mur de Berlín els països que funcionaven d’aquesta manera han canviat. Sols queden Corea del Nord, Xina i Cuba.
Pràcticament és una forma concreta de teoria autoritària, avui dia no té vigència.
DIFICULTATS CONTROL DEMOCRÀTIC Aquestes teories sociopolítiques fan referència a la comunicació de masses dins dels estats. A partir dels anys 90 aquestes no són suficients ja que cada cop és més difícil controlar democràticament els mitjans.
- Evolució tecnològica: canals electrònics, més canals, internacionalització...
Extensió liberalisme: privatització (pes interessos econòmics, transnacionalització) Indefinició de “bé comú”, “bé general de la societat” i qui ho defineix.
Com fer possible el “dret real d’accés”? (que tothom pugui ser emissor a l’espai públic) EUA I EUR – SISTEMES MEDIÀTICS COMPARATS Hallin, D. C. & Mancini, P. (2008) – Sistemas mediáticos comparados: tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política.
Països democràtics. Models “actuals”: desenvolupament històric específic.
No estàtics ni heterogenis: tendències.
Relacions entre el sistema mediàtic i el sistema polític.
Models o tipus “ideals”.
Diferències, en un mateix sistema polític, entre mitjans, sobretot premsa/ radiotelevisió.
Tendència: convergència dels sistemes europeus amb el liberal (accelerada des dels ’80).
PARÀMETRES DE COMPARACIÓ 1. Desenvolupament dels mercats dels mitjans de comunicació, sobretot premsa de gran difusió.
2. Paral·lelisme polític: vincles entre mitjans de comunicació i partits polítics; “fins a quin punt el sistema de mitjans de comunicació reflecteix les principals divisions de la societat”.
3. El desenvolupament de la professionalitat dels periodistes.
4. Grau i naturalesa (eficàcia) de la intervenció estatal.
PLURALISTA POLARITZAT (SUD EUROPA MEDITERRÀNIA) “La integració dels mitjans de comunicació en la política de partits, un desenvolupament històric més feble dels mitjans de comunicació comercials i un important paper de l’Estat.” Estat, paper important: propietari, regulador i font de finançament dels mitjans, “aunque su capacidad para regular de manera efectiva es limitada”.
Premsa elits i difusió relativament baixa: pes radiotelevisió.
Retard: llibertat de premsa i indústries mèdia Paral·lelisme polític alt.
Tendència disminució a EUR, però creixent a Espanya (2004).
“Es habitual la instrumentalización de los medios de comunicación por parte del Gobierno, por parte de los partidos políticos y los Industriales vinculados a la política, la radiotelevision pública suele seguir los modelos gobernamentales o parlamentarios (...)” Professionalització relativament poc desenvolupada.
“Los medios de comunicación de los paises mediterranios se desvían en muchos aspectos de la norma liberal predominante de profesionalidad neutral.” Radiotelevisió: transició molt ràpida (i “descontrolada”) des d’una radiotelevisió controlada per l’Estat a privada; desregulació salvatge.
DEMOCRÀTIC CORPORATIU (NORD I CENTRE D’EUROPA) Coexistència històrica dels mitjans de comunicació comercials i mitjans dependents de grups socials i polítics organitzats; paper de l’Estat legalment limitat però relativament actiu.
Desenvolupament primerenc de la llibertat de premsa i indústria periòdica.
Premsa: grans tirades.
Paral·lelisme polític alt; en disminució.
Professionalització neutral i periodisme orientat a la informació.
“Los medios de comunicación estan ampliamente concebidos como Instituciones sociales por las cuales el Estado asume la responsabilidad, y la libertad de premsa coexistente con un apoyo y una regulación relativamente fuertes (...) por parte del Estado.” LIBERAL (ATLÀNTIC NORD: RU, IRLANDA, EUA I CANADÀ) Mecanisme de mercat i mitjans de comunicació comercials.
Desenvolupament primerenc de la llibertat de premsa i tiratges alts.
Domini de la premsa comercial.
Paral·lelisme polític baix.
Professionalització relativament important.
Tendències: “El triomf del model liberal” – Premsa comercial + “diluvi comercial” radiotelevisiu/ domini de la radiotelevisió privada.
Homogeneïtzació: - Americanització Innovació tecnològica Globalització Comercialització/privatització Algunes contra tendències: diferències entre sistemes polítics estatals.
...