TEMA 15 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Medieval
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 09/02/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 15. Les Croades. Plenitud de la Teocràcia pontifícia: Inocenci III. Heretgies i Ordes Mendicants - Idea de Croada. Complexa. Paraula malgastada, fins a l’actualitat. Cal situar-les dins del gran fenomen del pelegrinatge cap a Terra Santa, viu des dels temps de Constantí.
- Precedents de Compostel·la, sobretot. La litúrgia pasqual convida a veure Terra Santa. Precedents:  La Reconquesta hispànica, amb el vincle amb Santiago.
 “Croada” de Barbastre, de 1064, i de Coïmbra (1064).
 Alexandre III donà suport a la conquesta de Toledo (1085), on hi participen nombrosos cavallers estrangers.
Situació prèvia - Islam dividit en dos grans blocs (s. X-inicis XI): Bagdad i Xiïtes d’Egipte (califat Fatimita). Migracions turques des d’Àsia central. Des del 1055 hegemonia a l’Irak i Iran.
- Annexió d’Armènia i l’orient d’Anatòlia. Bizanci ha demanat ajuda a Occident davant la pressió turca i la derrota de Manzikert (1071) infligida a Romano IV Diògenes.
- L’emperador fou fet presoner, hagué de pagar un fort rescat i renunciar a una gran part del territori d’Armènia, Edessa i nord de Síria (Antioquia).
- El soldà turc no cercava altra cosa que consolidar la frontera tradicional de l’Islam desbordada pels bizantins des del 970, i reconquerir el califat herètic fatimita d’Egipte.
- La derrota significà que els turcs envaïssin Anatòlia, creessin el Sultanat de Rum (o de Roma) a Nicea, amb la qual cosa només quedava a Bizanci els territoris costaners de difícil defensa, i havia perdut les terres centrals agrícolament molt rendibles i una gran força demogràfica.
- Les cròniques bizantines parlen de Manzikert com “aquell dia terrible”, i suposà el principi de la fi de Bizanci.
- Miquel VII, mancat de visió política i estratègica, afavorí que el soldà turc, Malik Shah, iniciés la conquesta sistemàtica d’Anatòlia.
- En aquest context, i difícil situació, un membre de l’aristocràcia anatòlica, el general Alexis Comnè, s’apodera del tron el 1081.
- L’emperador Aleix I Comnè, en accedir a l’Imperi (1081) posà fre a l’erosió del poder imperial i caos administratiu; a més defensà l’Imperi dels atacs normands de Robert Giscard. Però es troba amb la invasió dels petxenegs que envaeixen Tràcia i arriben a 100 Km. de Constantinoble (1087).
- En morir el soldà turc Malik Shah (+1092) pot replantejar-se una nova estratègia, aprofitant que la situació del món islàmic era de pau a les fronteres i amb possibilitats de recuperar territori perdut.
 i el 1095 demana ajut occidental al concili reunit a Piacenza.
- Tràgic malentès: els grecs cercaven solament ajuda per a una empresa militar, sense cap connotació religiosa, i es trobaran amb que arriben a Orient una massa incontrolable de guerrers i homes desordenats amb l’esperit de la guerra santa, aliè a l’ambient d’aquell àmbit.
- Per què de la Croada?  Els turcs són perill per Occident però sobretot per a Bizanci.
 Aleix Comné demana ajuda al Papa contra els turcs (Piacenza, 1095).
 Hi hagué problemes amb Occident? No ho sembla pas. El tancament d’església llatines del 1054 és per resultat del Cisma. Incidents amb peregrins el 1055.
 Recordem que Gregori VII havia imaginat la guerra justa contra infidels excomunicats. Urbà II la popularitza i la canalitza contra els sarraïns.
- Concili de Clermont-Ferrand (1095), convocat en el marc de la presència d’un antipapa a Roma (Climent III), i amb dos grans monarques cristians excomunicats (Enric IV d’Alemanya i Felip I de França).
- El Papa crida més als cavallers que als monarques, que es presenta així com a primer senyor de la Cristiandat.
- El Concili de Clermont-Ferrand (1095) no fou una assemblea de la guerra. S’hi prenen decisions importants de caràcter reformador, en la línia de Gregori VII. El Papa exerceix la seva autoritat en disputes episcopals i monàstiques. Prohibeix a bisbes i clergues que prestin fidelitat a laics.
- Confirma l’excomunió contra Felip I de França (1060-1108) pel repudi de la seva muller, Berta de Frísia, i per haver-se ajuntat amb la dona del seu vassall, Bertrada de Montfort, casada amb el comte d’Anjou. Això li permet al Papa adreçar-se directament als cavallers cristians del regne.
- Fa el mateix contra l’emperador Enric IV (1084-1105) i l’antipapa Climent III (Guibert de Ràvena), en el concili de Piacenza. Generalitza les institucions de pau, que fins ara eren d’àmbit local o diocesà.
- Ofereix a tots aquells que vagin a alliberar els llocs sagrats dispensa de les penitències imposades pel clero (“Remissio poenitentiae”), d’aquí que els predicadors parlin abundosament de la “Remissio peccatorum”, fet ja observat a la campanya de Barbastre.
- Resultat: el 27 de novembre del 1095 es crida a l’expedició militar des del redós de l’església on s’ha reunit el concili.
- Oposició frontal dels seguidors de sant Pere Damià (+1071): mai agafar les armes contra ningú, ni per defensar l’Església i menys per defensar béns terrenals.
- La Croada es concep al marge del pla de Bizanci:  Sense reflexió sobre el futur, sobretot de les terres a conquerir.
 Posa de manifest la manca d’acord i entesa entre bizantins i llatins.
 Bizanci recela del desordre i de la pluralitat i heterogeneïtat dels components: esperaven exèrcits mercenaris obedients i preparats i es troben amb contingents feudals mancats de cohesió.
- Hug de Vermandois i Bohemund de Tarent van a la seva. Ocupen Nicea (1097), Antioquia (1098) i Jerusalem (1099). Indefinició dels drets pontificis a Orient.
- Godofred de Bouillon: defensor del Sant Sepulcre. Els ducs de Lorena i Bohemud de Tarent són investits pel Patriarca.
- Tendència centrífuga: comtats d’Edessa i Trípoli; principat d’Antioquia; Regne de Jerusalem.
- Frenen les intencions dels patriarques grecs. Tot es llatinitza.
- Les conquestes relativament fàcils de les principals ciutats i indrets de la costa sirio-palestina, després de l’assetjament d’Antioquia (1098) s’explica per les fortes rivalitats entre turcs seljúcides i els fatimites d’Egipte.
- Els fatimites havien conquerit Jerusalem als turcs poc abans de l’arribada dels croats. Feia difícil la unió de l’Islam contra els cristians.
- Fins i tot els fatimites enviaren una ambaixada als croats per pactar un repartiment del territori.
- Altres aliances, com la del príncep armeni, Thoros, que cerca l’ajut franc contra els turcs. Però finalment Balduí de Boulogne crea el primer estat croat a Orient: el comtat d’Edessa (1098).
- Els croats penetren dins del Pròxim Orient aprofitant les seves divisions. Juguen amb els seus enfrontaments i divisions.
- Turcs i fatimites pensaven que la croada era un atac més en zona de frontera. Només la creació i consolidació del regne de Jerusalem els situa en la dura realitat.
- Amb tot, quan és possible, les llargues etapes de pau afavoreixen la intensificació i estabilitat de les relacions comercials entre el món islàmic turc i els mercaders francs.
- El mateix fan els fatimites, que tot i perdre Jerusalem, s’adapten a la nova situació i prefereixen relacionar-se amb els croats abans que fer-ho amb els turcs.
- Dificultats de la permanència cristiana occidental, tot i la voluntat d’imposar un model social, econòmic i jurídic (“Assises de Jerusalem”).
- Però és evident que el territori sempre serà de difícil defensa. El mar sempre protegeix la retirada.
- Amb escassedat demogràfica (2.000 cavallers + 15.000 sergents i poques dones). Escassa tendència al mestissatge. Mal vistos a Occident. Agressivitat, intolerància i rapacitat dels croats.
- Europa ho veu amb tolerància i permissivitat en tant que assegura el comerç amb l’Orient.
- Aspectes negatius de la I Croada: els pogroms contra jueus a l’Europa central, relacionats amb la Croada dels pobres de Pere l’Eremita.
- Creació dels Ordes religioso-militars: Temple, Hospital, Teutònic.
Segona Croada - La unificació de la zona de Síria per part del soldà de Mossul, la conquesta de Damasc (1154), i la caiguda prèvia d’Edessa (1144) en poder dels turcs, afavoriren la predicació de la II Croada pel papa Eugeni III i Sant Bernat.
- Sant Bernat exalça la croada com una invenció exquisida del Senyor, i hi admet “homicides, raptors, adúlters, perjurs,…’’ que trobaran així una manera de redimir-se.
- Aviat esclaten tensions entre francesos i alemanys, entre croats i bizantins. L’emperador Conrad III i Lluis VII de França abandonen.
- No s’assoleix la recuperació d’Edessa, es reforçà l’hostilitat dels bizantins, i els musulmans reforçaren la consciència de “guerra santa”.
- Nur-al-Din formà un gran estat que anava de Mossul a Egipte (1149-1151). El 1171, el visir turc Saladí suprimí la dinastia fatimita d’Egipte, conquerí Damasc i Alep, i aprofitant els enfrontaments entre croats, i la conducta de Reinald de Chatillon, els derrotà a Hattin (juliol 1187) i ocupà Jerusalem (02/11/1187), Acre, Jaffa i Beirut.
- Tracte exquisit envers els derrotats per part de Saladí.
Tercera Croada - La caiguda de Jerusalem mou Frederic I Barba-roja d’Alemanya, Felip August de França i Ricard Cor de Lleó d’Anglaterra.
- El rei francès recupera Acre. El rei anglès Xipre i places costaneres. Es converteix en l’ídol de la cavalleria occidental i terror dels sarraïns.
- Però de l’antic regne croat només en queda una franja costanera de difícil defensa, mentre Occident cada dia tenia més oblidat aquest món oriental. Saladí autoritza el pas de peregrins.
Balanç - No s’assoliren els objectius inicials:  La conquesta de Jersualem no arribà ni a un segle.
 Enfront de la conquesta llatina els turcs fomenten de nou la guerra santa.
 Les comunitats cristianes gregues, armènies o síries foren marginades o perseguides pels llatins.
Hostilitat creixent entre llatins i grecs, que culmina amb la IV croada.
 Esclat de rivalitats, entre els caps i els cavallers croats; entre diferents nacions cristianes; entre croats occidentals i llatins orientalitzats.
 Propicià brots d’antisemitisme.
 Fiscalitat pròpia de croada, que acaba sent gravosa sobre els clergues.
Quarta Croada (1202-1204) - Innocenci III aprofita la mort de Saladí (1193). Objectiu: conquerir Egipte i després Jerusalem.Venècia té òptima relació amb Egipte.
- Atreu els croats a la conquesta de Zara (depenia del rei catòlic d’Hongria) per aconseguir diners i subvencionar l’empresa. El fill de l’emperador bizantí els demana ajut per recuperar el tron a favor del pare.
- El dux de Venècia Enrico Dandolo aprofita l’avinentesa per reconduir l’expedició cap a Constantinoble.
Saqueig de la capital i divisió de l’Imperi a favor de Venècia especialment. Apareix l’Imperi llatí. Creà odi etern per part dels grecs.
- Durà fins el 1261, però Bizanci mai tornà a ser allò que havia estat. L’Imperi llatí caigué gràcies a l’ajut de búlgars i serbis, amb el suport del Papa, temerós d’un poder omnímode per part de Venècia.
Altres Croades - Oblidades: com la de Ramon Berenguer III i Pisa contra Mallorca (1114-1115), la d’Alfons I d’Aragó contra Granada i Màlaga… - Desvirtuades: contra lituans (1330) per part de l’Orde Teutònic.
- Desnaturalitzades: contra càtars, contra herètics de Bosnia (1227-1234), contra hussites (1415).
- Manipulades: Croada dels Infants (1212), Croada dels pastorells (1251), que ajuda Sant Lluís, Croada dels pobres (1309 i 1320) → desviar problemes cap a orient.
Avantatges - Posa en contacte Orient i Occident. No sempre hi ha enfrontaments. Intercanvis comercials i tècnics. Còpia de tècniques i construccions militars.
- Vidre a Venècia (Murano).
- Literatura.
- Nous costums en la vida quotidiana: roba, paraments de taula… ...