Introduccio i definicions (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Fonaments científics, histórics i socials de la fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments científics Anna Trigueros TEMA 1. INTRODUCCIÓ I DEFINICIONS Definició de fisioteràpia La paraula fisioteràpia neix del grec.
• • “physis” = natura “therapeia”= curació tractament Hi ha dues fites a nivell històric que van fer que la fisioteràpia es formulés als estats europeus i americans, la I i II guerra mundial i les epidèmies (s.XVII-XVIII), ja que no hi havia ningú especialitzat en la rehabilitació física. Per culpa de les guerres hi havia molta gent que no podia treballar i va sorgir un nou grup de mà d’obra (metges i infermeres) per tal de rehabilitar a aquesta gent i reinserir-la ala feina, creant pròtesis i fent rehabilitació com a tal.
Definicions a nivell internacional La primera que veiem és la de la OMS.
La defineix com a l’art i la ciència del tractament per medi de l’exercici terapèutic, calor, fred, llum, aigua, massatge i electricitat. Els mitjans són agents físics i valoracions funcionals.
L’any 68 defineix el que utilitzem per treballar que són els agents físics i la valoració funcional.
La segona definició és la de la confederació mundial per a la fisioteràpia WCPT. La primera és de l’any 67 i explica que la fisioteràpia és una branca de la medicina. Diu que la fisioteràpia no és una disciplina amb caràcter propi sinó que depèn de la medicina que ha de curar, prevenir i readaptar als pacients. Segueix mantenint l’art i la ciència del tractament físic, només els pacients que ho necessiti la rebran.
Es considera la fisioteràpia com un art ja que com a un bon artesà treballa amb les seves mans.
Tota persona que treballa amb les mans és un artesà i qualsevol artesà fa art.
La fisioteràpia és un tema que està en constant evolució i la WCPT 30 anys més tard canvia la definició de la fisioteràpia. Diu que: la fisioteràpia és el servei únicament proporcionat per, o sota la direcció dels fisioterapeuta. (ja es parla de la figura del fisioteràpia) Les finalitats de la fisioteràpia són les mateixes que les que defineix la OMS i al any 99 afegeix una autonomia de la professió podent diagnosticar i realitzar un procés d’atenció, s’afegeixen aquests dos conceptes nous.
La versió anglesa de la fisioteràpia, DEF anglesa (CSPHT, 2000), explica que la fisioteràpia és una professió sanitària relacionada amb els moviment i la funció i maximització del potencial humà…. Els anglesos han sigut els pioners en fonamentar la fisioteràpia basada en la evidencia.
Defineixen que el que fem està pensat i adaptat per a cada pacient en concret. Aquí també ho fem utilitzant els agents físics per promoure i mantenir i restaurar el benestar físic, psicològic i social considerant les variacions en l’estat de salut. Per primer cop és té en conte la psicologia per a restaurar el benestar del pacient.
Parlem dels agents físics com totes les altres, de els mateixes finalitats de la fisioteràpia, el model bio-psico-social tenint en conte tots els factors que poden fer emmalaltir al pacient arribant a un estat de salt.
Fonaments científics Desenvolupament a espanya Anna Trigueros En aquest país anem endarrerits en les tècniques de la fisioteràpia. França i Bèlgica van 10 anys per davant en tècniques fisioterapèutiques.
Això és causat per que fins al 1981 no va aparèixer la figura del fisioteràpia. Hi havia el que era conegut com a practicant i procedia d’una mena de Fp. S’anomenaven ATS i es van convertir en diplomats d’infermeria i alguns es podien quedar com a ajudants de la fisioteràpia i van anar agafant poder i l’any 81 va ser quan es va crear la primera escola universitària de fisioteràpia. I no es podia accedir als estudis de 2n i 3r grau.
A causa de tot això es dona que no s’han pogut donar mai estudis de fisioteràpia i que la gent hagués de marxar a estudiar fora.
És millor el grau que el diplomat ja que això ens permet fer investigació, ja que sortim amb una mínima especialització i podem tenir accés a fer projectes de investigació.
Precedent que són els pràctics sanitaris que s’especialitzen en ATS i al 81 es genera ja el títol propi de fisioteràpia i ara finalment amb la conversió en gran tenim accés a fer ciència.
Primerament el fisioteràpia només curava i era un tècnic. Finalment hi ha una professionalització i al poder accedir als estudis superiors hi ha una evolució de la fisioteràpia. Ara amb el grau és un pas més en el graó de l’evolució es converteix en un tema sobre el qual podem investigar i fer ciència.
Definicions espanya Els fisioteràpia es consideren com un professionals sanitària que utilitzen tècniques d’agents físics cura prevé i recupera i adapta a persones amb disfuncions orgàniques i que desenvolupa les seves activitats en el camp.
Si ens hi fixem aquesta definició (llei general de sanitat, 1986) li dona professionalitat a la fisioteràpia, sense haver de dependre de una altra persona. Defineix els agents físics les finalitats de les altres i a més a més defineix que té una metodologia pròpia. Les meves actuacions es basen sobre persones que estan afectades a nivell de salut i marcant uns àmbits d’actuació. Amb aquesta llei tenim identitat com a professió.
CFC (1990): el col·legi de fisioteràpia estableix que la fisioteràpia és una professió autònoma amb una identitat pròpia dins de l’àmbit de les ciències de la salut. Amb la finalitat de millorar les condicions de vida no només per a fer millorar un individu en si sinó que també en fan programes de prevenció per a millorar l’individu en una societat. Promoció i prevenció de la salut. Això es fa mitjançant tractaments químic i físics que tenim al nostre abast. Químics amb compte ja que no tenim accés als fàrmacs. Com apareixen tractaments, tècniques, patologies,… la definició està en estudi ja que tot està en continua evolució.
Per tant això del col·legi de fisioteràpia: dona autonomia i identitat pròpia donant unes finalitats, mantenint un nivell de salut tant de l’individu com a la comunitat, es fan actuacions en grup i de l’ús dels agents físics.
CGCF (2000): consell general dels col·legis de fisioteràpia. Manté la versió clàssica de la OMS.
Seguim tenint el tema del tractament físic. Tenim les finalitats, els nivells de salut i tornem al model bio-psico-social per a curar les disfuncions psicofísiques. S’ha de tractar l’individu i tot l’entorn. A Fonaments científics Anna Trigueros través de agents físics. No s’ha de tractar un torcement de turmell sinó s’ha de fer que el pacient pugui tornar a jugar futbol.
Denominador comú Totes les definicions tenen un denominador comú que és l’ús dels agents físics per tractar. Però el problema és que la fisio de fa 30 any a la d’ara ha evolucionat i hi han moltes coses que han canviat, hi han avenços científics, tant teòrics com pràctics han marcat la nostra professió. Està en continu canvi.
Tot i que aquestes definicions van funcionant se’ns queden curtes pel que fa al tractament de la fisioteràpia de avui en dia. Anem evolucionant i les definicions es queden enrere, ens veiem obligats a buscar noves definicions que evolucionin amb la professió. Hi han unes diferències entre definicions clàssiques i definicions modernes. Les modernes tenen: art i ciència, exploració, diagnòstic, raonament clínic, autonomia de la professió (que ningú marqui les pautes de la professió com abans feia el metge), globalitat de l’individu model biopsicosocial.
Ara els tractaments són molt més complexes i s’han de mirar moltes més coses que no només la lesió en concret.
Definició de rehabilitació FISIO ≠ REHABILITACIÓ Hem quedat que la fisioteràpia és una especialitat autònoma tot i que en algun àmbit pot dependre d’un metge rehabilitador. En canvi, la rehabilitació és (1968) conjunt de mesures socials, educatives i professionals destinades a restituir al pacient amb una minusvalia. (1981): la RHB inclou totes les mesures destinades a disminuir l’impacte de les condicions d’incapacitat i minusvalia, i fa possible que les persones discapacitades aconsegueixin la reinserció social (la gran diferència amb la fisioteràpia).
És una especialitat mèdica. El metge rehabilitador fa: diagnòstic, avaluació, prescripció de fàrmac, i tractament. Tot i que depèn del fisioterapeuta, perquè és qui fa el tractament.
Equip multidisciplinari / equip interdisciplinari Multidisciplinari: Tots treballen en benefici d’un mateix malalt però de manera individual, no hi ha una relació en els diferents àmbits.
Interdisciplinari: diferents professionals que col·laboren i treballen conjuntament per a millorar l’estat del pacient on es consensuen tractaments i comportaments per al benefici.
El interdisciplinari és el ideal però és més comú trobar un multi.
És millor consensuar i compartir habilitats complementàries coneixements i perspectives i així resoldre els problemes de manera conjunta i de forma complexa. S’ha de tenir clares els competències i les funcions de les diferents parts sense trepitjar, ens hem de complementar.
Punts a favor: • • • cures de salut més eficient i efectives.
Menys costos econòmics Creixement professional Fonaments científics Anna Trigueros • Investigació efectiva i eficient. És una investigació més ample i en més camps.
Hi ha un esquema bàsic i senzill on es relacionen tots els professionals de manera equivalent treballant en benefici del pacient i de la família sempre mantenint la comunicació.
El equip interdisciplinari funciona quan: • • • • • • Hi ha voluntat de col·laboració. Tothom ha de col·laborar per igual, confiar i fer la teva feina.
Confiança. Ha d’haver-hi una falta de confiança en l’equip.
Habilitats de comunicació, llenguatge mínimament tècnic que faciliti la comunicació.
Ser capaços de resoldre conflictes, si no els pot resoldre no serveix.
Respecte Lideratge, ha de ser un líder per coordinar no per manar i tenir més poder. No sempre és el metge.
No funciona quan: • • • • • • • • • • • • • • ignorar o desconèixer les feines i les tasques que fa el meu company.
Comunicació pobre.
Males actituds, envers el pacient o envers els companys amb els que estàs treballant en quant al tracte i al respecte.
Desconfiança.
No reconeixement dels rols, s’han de tenir clars els diferents papers i tasques dels diferent membres.
Lluita de poder.
Desorganització.
Diferències en la història i cultura professional.
Rivalitats.
Diferencia en llenguatge utilitzar.
Diferents nivells de preparació, qualificació i estatus.
Por a perdre.
Estatus o jerarquització de la sanitat, fer veure que el metge no ha de ser el que sempre mani ha fet que hi hagin equips que es puguin trencar.
Diferents responsabilitats, tothom s’ha d’implicar igual.
Marc competencial de la fisioteràpia El fisioteràpia ha de tenir uns coneixements que fa que tingui unes competències i que pugui realitzar unes funcions per al benestar del pacient. Uns coneixements que han de ser de les ciències biològiques, físiques, de la conducta i de clínica. És important també el context administratiu i organitzatiu de la pràctica professional, el context socio-polític de l’atenció a la salut i la dimensió ético-deontologica.
Competències professionals: - Elaborar la historia clínica del nostre pacient.
Examinar i valorar l’estat funcional del pacient.
Determinar el diagnòstic en fisioteràpia (diferent del diagnòstic mèdic).
Dissenyar, executar, dirigir i coordinar un pla d’actuació establint una objectius, dirigir i coordinar el pla d’intervenció o tractament.
Proporcionar una atenció eficaç i integral.
Fonaments científics Anna Trigueros - Mantenir actualitzats els coneixement, habilitats i actituds.
Avaluar i complimentar la historia clínica de la fisioteràpia.
Avaluar l’evolució dels resultats.
Garantir la qualitat de la pràctica de la fisioteràpia.
Intervenir en la promoció i la prevenció de la malaltia.
Elaborar l’informe de l’alta.
Relacionar-se de forma efectiva amb l’equip.
Incorporar la investigació científica i la pràctica basada en l’evidència.
Incorporar els principis ètics i legals de la professió.
Gestionar els serveis de fisioteràpia.
Desenvolupar la funció docent.
Motivar els altres.
Afrontar l’estrès.
Assumir riscos.
Funcions del fisioterapeuta: - Avaluar l’estat funcional del pacient.
Fer el diagnòstic de fisioteràpia.
Proporcionar el tractament més apropiat per al pacient.
Àmbits d’actuació Assistència: És el bloc que tracta amb la societat, ja estiguin malalts o sans. És la relació directa amb l’individu.
Els estris per treballar en l’àmbit assistencial: teràpies alternatives, tècniques manuals, exercicis, tractaments en grup.
Podem tenir 4 tipus d’actuació en l’àmbit assistencial.
1. Preventiva 2. Manteniment à evitar que la simptomatologia del pacient vagi a més.
3. Terapèutica à eliminar la simptomatologia que presenta el pacient.
Fonaments científics Anna Trigueros 4. Pal·liativa à quan el pacient està en fase terminal i aleshores l’objectiu és donar-li el màxim confort en els mesos finals de la seva vida. Patologies respiratòries, coronàries, càncers,… La vessant assistencial es pot treballar en diferents àmbits: - Hospitalari Atenció primària Mútues Escoles d’educació especial Balnearis i spas Residències (gent gran) Domicili de l’usuari.
Fonaments científics Anna Trigueros GESTIÓà de consulta, d’equips de consulta,… No és el més habitual però cal gestionar les consultes tan pròpies com alienes, relació amb el metge, transport de pacients. Cal gestionar ell personal, els recursos, etc.
INVESTIGACIÓ à no està prou desenvolupat, però els fisioterapeutes poden proposar i dur a terme projectes d’investigació per poder aprofundir en nous camps o camps que ja existeixen, però que estan quedant obsolets. Millorar o contrastar tractaments o tècniques de fisioteràpia ja existents.
DOCÈNCIA à formar part del professorat i planificar i desenvolupar: formació continuada del fisioterapeuta, programes educatius a la societat, programes de conscienciació i orientació als familiars o cuidadors i formació per a altres professionals de la salut.
...

Tags: