TEMA 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 16/01/2017
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

Economia Espanyola jramonbrull Tema 8: Sector Públic 4 Sectors:  Llars - Oferir mà d’obra - Consum  Empreses - Produir béns i serveis  AAPP  Sector exterior Quan parlem de Sector Públic ens referim al sector de les administracions públiques (AAPP) Les funcions bàsiques de les AAPP són les següents: 1. Funció empresarial: la podria fer igual el Sector Privat. Produeix bens i serveis adreçats al mercat per a ser venuts. Tenen preus no competitius.
2. Assegurador col·lectiu: Sanitat Pública, pensions, atur... Asseguradors de riscos que poden passar. El fet de l’atur, el Sector Privat no podria cobrir-ho 3. Vigilància de les “fallides del mercat”: es considera que el mercat privat no cal regular-se, però acaba tenint problemes i aquests s’han de regular (CNMU, Tribunal de Competència). Vetllen pel bon funcionament del mercat 4. Redistribució de la renda: Sol la pot fer el Sector Públic, perquè parteix de la desigualtat de les oportunitats. Ho fa a través del sistema fiscal.
5. Producció de béns i serveis no destinats a la venta: indirectament és una distribució de la renda. Sanitat i educació pública són subvencions per abaratir els bens i serveis.
Entenem per Sector Públic la producció de béns i serveis no destinats per a la venta i/o redistribució de la renda. La part empresarial no està inclosa, per tant, al parlar de dèficit es refereix a la funció principal.
AAPP 1. Estat i SS 1.1. Estat i els O.O.A.A 1.2. S. Social 2. Administracions territorials 2.1. CCAAComunitats Autònomes 2.2. Administracions Locals 2.2.1. Diputacions + organismes vinculats 2.2.2. Ajuntaments + marcs d’ajuts 2.2.3. Comarques S’han de considerar els ingressos i les despeses.
1 Economia Espanyola jramonbrull Els ingressos tenen un caràcter especial. El gruix dels ingressos té caràcter coactiu (són obligatoris) i no són finalistes.
Aquests ingressos són fonamentalment de 3 tipus: 1. Impostos: graven diversos fets d’economia 2. Cotitzacions SS: Part finalista perquè van als subsidis d’atur i a les pensions 3. Taxes per la prestació de serveis Estructura del sistema fiscal espanyol 1. Impostos directes 1.1. Sobre la renda 1.1.1. IRPFgrava l’ingrés d’una persona vingui d’on vingui Escala de gravaments. L’IRPF podria ser proporcional. Però és progressiu, és a dir, hi ha una escala de la tarifa per fer una distribució de l’ingrés.
1.1.2. Impost de Societats 1.2. Sobre la riquesa 1.2.1. Impost sobre el patrimoni de les persones físiques 1.2.2. IBI 2. Impostos indirectes 2.1. Sobre el consum 2.1.1. IVA 2.1.2. Especials: a coses que no volen que es consumeixen. Consums que generen externalitats - Hidrocarburs - Alcohol - Tabac - “Begudes refrescants” 2.2. Sobre la riquesa 2.2.1. Transmissions 2.2.2. Impost de successions 1. Definició: amplia/restrictivaSector PúblicAAPP  Produir bens i serveis no destinats a la venta  Operador de redistribució de la renda -IngrésIRPF -DespesaSanitat/EducacióMolt redistributiva perquè tenen accés famílies que si no hagués subvenció no tindrien.
 Els ingressos són COACTIUS. S’han de pagar per llei 2. Ingressos públics INGRESSOS CORRENTS  Interessos, dividends... Rendes de la propietat 2 Economia Espanyola jramonbrull  Ingressos fiscals (impostos)  Cotitzacions socials (estan vinculades només als que treballen)  Taxes  Transferències corrents INGRESSOS PER COMPTE DE CAPITAL  Transferències de capital (UE) INGRESSOS FINANCERS  Variació d’actius financers (vendre actius financers, es redueix el volum dels actius financers)  Variació de passius financers (endeutar-se, és el dèficit públic) Compte de Renda del SP Usos (despeses) Interessos del deute (3% del PIB) Transferències corrents (pensions, subsidis...) Recursos (ingressos) Impostos Cotitzacions Socials Taxes Rendes de la propietat RENDA DISPONIBLE (per ser consumida o Transferències corrents ser estalviada) COMPTE D’UTILITZACIÓ DE LA RENDA Usos (despeses) Recursos (ingressos) CONSUM PÚBLIC RENDA BRUTA DISPONIBLE ESTALVI PÚBLIC (si es negatiu, es finança amb deute) COMPTE DE CAPITAL Usos (despeses) FBC (+)/(-) Capacitat o finançament necessitat Recursos (ingressos) ESTALVI de Impostos s/capital Transferències de capital Dèficit a Espanya al 20164.6% del PIB FBC2% del PIB El dèficit és una cadena, surt de la pressió fiscal que el país te: 𝑃𝑟𝑒𝑠𝑠𝑖ó 𝑓𝑖𝑠𝑐𝑎𝑙 = 𝑖𝑚𝑝𝑜𝑠𝑡𝑜𝑠 + 𝑐𝑜𝑡𝑖𝑡𝑧𝑎𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠 𝑠𝑜𝑐𝑖𝑎𝑙𝑠 + 𝑑𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑎 𝑃𝐼𝐵 A 201537% del PIB UE47% del PIB 3 Economia Espanyola jramonbrull Per que de forma individual la pressió fiscal és molt alta i de forma agregada molt baixa? 1. Frau (evasió fiscal)50.000M d’ingressos perduts 2. Estructura fiscal del país. Figures fiscals legals que permeten pagar menys. Hi ha una sèrie de desgravacions a l’impost a pagar Sistema fiscal  Impost sobre la renda  IRPF  Impost de Societats - 25% L’IBEX tributa al 7% - 20%  Impost sobre el consum  IVA - 4$ tipus súper reduït (aliments) - 10% tipus reduït (Hosteleria) - 21%  Impost Especials - Hidrocarburs - Alcohol - Tabac - Medi ambient - Begudes ensucrades  Impost sobre la riquesa IRPF Definició de renda personal: Fins l’any 1995, es sumen tots els ingressos del contribuent vinguin d’on vinguin:  Rendes del treball  Rendes mixtes professionals  Rendes del capital - Interessos dels comptes corrents - Dividends de les accions - Operacions de capital  Loteries Tot això són rendes universals. Es mirava l’escala de gravamen de l’impost (012.0000%; 12.000-18.00015%;...;+60.00052%) La reforma del 95 d’Aznar és important perquè diu que algunes rendes han de deixar de ser rendes universals i les rendes del capital passen a ser del 15%.
Hi ha dos maneres de gravar la renda: els ingressos del treball per l’escala de gravamen de l’import i les rendes del capital al 15%.
4 Economia Espanyola jramonbrull Deduccions i desgravacions per inversióés un dels motors del boom immobiliari.
Deduccions per inversió a l’habitatge principal. És una despesa fiscal.
Deduccions per inversió a un fons de pensions.
Dinàmica de l’ingrés i la despesa pública Procés de consolidació de les AAPP.
El punt de partida és al 1977 (% del PIB) Espanya Alemanya França Ingrés 25% ≈45% ≈55% Despesa 25% Saldo 05  1era fase (1977-1985) El govern que surt a les eleccions queda clar que Espanya no pot viure en un nivell d’ingressos tan baix- es un sector públic incapaç d’atendre les necessitats més bàsiques del país. Té una despesa molt poc vinculada al cicle.
L’IRPF en època d’expansió frena el creixement, creixen els impostos; en canvi, en recessió cauen més els impostos que la renda de les famílies.
El nivell de despesa ajuda a estabilitzar el cicle, en recessió disminueix la elasticitat i en expansió augmenta.
Reformes sobre els impostos directes (IRPF, IS) Ingressos Despeses Saldo 1985 37% 42% -6%  2a fase (1985-1995) Al 1986 entrem a la UE. A causa d’aquesta entrada s’implementa l’IVA.
1/1/862ª reforma fiscal (IVA i impostos especials) però no augmenta la pressió fiscal.
1985-1991dèficit estructural. Saldo≈ -3/-4% 1992-1995el dèficit es dispara. El sistema públic es molt generós en la despesa respecte els ingressos. Saldo ≈ -7%  1995-2007Reducció del dèficit 2007 Superàvit +1.9%. té un component cíclic que quan arribi la crisi desapareixerà.
Reduccions a la tarifa d’impost. Baixada de la tarifa de l’impost marginal final al 42%.
Baixar la pressió fiscal. Reduccions de la tarifa d’impost la qual no és beneficiosa en un moment de la ultra expansió ja que injecten a les famílies diners per al consum en un moment en que el consum ja es trobava suficientment alt.
 Crisi (2008-2016) Reformes: - Zapaterosuprimeix l’impost sobre el patrimoni. Augmenta la tarifa que grava les rendes del capital (2007-15% 2016-28%) - Rajoy2012Augment de la tarifa de l’IRPF. Passa l’IRPF fins al 52%. En la reforma del 2015 s’ha reduir al 45%.
5 Economia Espanyola jramonbrull Increment de l’IVA, del 18% d’abans al 21% actual.
Entre 2007 i 2012 els ingressos sobre els impostos cau un -30%.
Al estar en crisi la despesa pública augmenta (45% del PIB) tot i les reformes. La despesa està finançada amb deute.
Fins 2012  So= ≈-10% del PIB/any La correcció del dèficit a 2012, a part de les reformes és gràcies a la baixada d’interès de Dragi.
A 2016 el dèficit serà de -4.6%, A 2017 de -3.1% i a 2019/20 ≈0% En el context europeu: Ingrés (% del PIB) Espanya 37% Zona Euro 46% Alemanya 45% França 54% Itàlia 48% Irlanda 32% No es pot tenir un estat del benestar amb aquest nivell d’ingressos, Montoro a 2013 prohibia els pagaments en metàl·lic superiors a 2.500€ i ara, a 2017, ho ha reduït als 1.000€ Ingressos públics Estructura fiscal (IMPOSITIVA) - IRPF40% dels impostos - IS10% dels impostos ≈50% imposició directa Cotitzacions12% PIB El sistema fiscal és poc just. Quan menys pesa la imposició directa, menys justa la distribució de la carga tributària perquè els costos indirectes no són regressius respecte la renda del consumidor, no depenen de l’ingrés.
A mesura que augmenta la despesa, la carga tributària disminueix en efecte de la renda - IVA30% - Impostos especials10% - Resta ≈50% imposició indirecta Despesa pública Educació Sanitat i serveis socials Ocupació (subsidi atur) Pensions Deute públic 6 Espanya ≈4% ≈6% ≈2% ≈13% Mitjana € 6% 12% 15% Economia Espanyola jramonbrull El volum del deute públic no ha parat de créixer.
En termes relatius al PIB no ha parat d’occilar.
1976 Volum absoluts (MMd’€) Termes relatius 0% al PIB 1995 300.000M€ 2007 700.000M€ 2016 1.1B -75% -35% -100% El -35% del 2007 és el mes baix dels grans països occidentals.
1r Baix context UE 1977 2n El gran esforç 1977-1985 Ingressos 35% Despesa 42% L’emergència del dèficit (-7%)”estructural” (-4%)+ “cíclic” Lenta moderació del dèficit (2002-2004). Emergència del superàvit cíclic (2005-2007) Amb la crisi hi ha una reaparició del dèficit estructural i una reaparició del dèficit cíclic que era molt elevat.
Canvi dels ingressos fiscals (200.000150.000) i de la despesa pública: augment del subsidi d’atur i augment dels interessos del deute (augment del deute i augment de l’interès; entre 2008-2012 augmenta la prima de risc) 3er La crisi 1992-1995: Ingrés 36% Despesa 43% Dèficit 1995≈-7% Despesa pública mitjana a Espanya agregadament ≈40%. A l’àrea de l’Euro47%.
Corregida la part cíclica del subsidi d’atur, Espanya passa a 38% i la de la zona de l’euro continua en un 47%.
Entre el 1995 i el 2007 no es va tornar cap euro, sinó que el PIB nominal es va més que doblar.
PIB2007=PIB1995(1+α)(1+β) (1+α)creixement real (1+β)creixement dels preus El problema d’aquest deute tant elevat (el més alt de la història moderna d’Espanya) és que s’ha de tornar i és una fragilitat enorme sobre el futur de l’economia perquè 7 Economia Espanyola jramonbrull des d’un punt de vista cíclic si es tornés a entrar en una recessió, els ingressos públics disminuirien i la despesa pública augmentaria com el dèficit.
El marge de maniobra del Sector Públic és molt poc si n’hi ha. Al augmentar el dèficit en més de 100% del PIB, les primes de risc augmentaran.
Quan canviïn els tipus d’interès també hi hauria un problema. Ara és paguen més de 300.000€ d’interessos del deute que és una mitja del 3%. Si augmenta hi hauria un problema en la capacitat del Sector públic, hi hauria una reducció de la despesa pública a un mateix nivell d’ingrés.
La pujada de tipus d’interès o prima de risc retroalimenta l’endeutament.
L’endeutament mig de la zona de l’Euro és del 90%. Espanya està per baix d’Itàlia (125%) i Grècia (170%). A 2007, Espanya era de 35% i la mitjana de l’Euro, 70%. El ritme del creixement del deute és molt elevat.
Per tant, l’augment del deute quan no està vinculat a la inversió ni al cicle té un contingut molt injust entre generacions.
Si estan vinculades a la inversió és just.
Mecanismes per disminuir el deute a) b) c) d) Creixement econòmic Creixement de preus (inflació) “Default”no pagar, quotes de deute Pagar (quina generació?)Les generacions futures pagant impostos (per reduir el deute, impostos dels interessos...) Deute públic 1. Inici crisi≈35% del PIB 2. 2016≈100% del PIB. 1.1 bilionsNo és extraordinària ja que la mitjana de l’Euro és del 90%. És rellevant pel fort ritme de creixement 3. Expectatives 3.1. Creixement nominal del PIB: creixement real + creixement PIB 𝐷𝑒𝑢𝑡𝑒 𝑅𝑎𝑡𝑖 = 𝑃𝐼𝐵 3.2. Deute públic estructural A llarg termini: Creixement potencial del PIB (a quin ritme podem esperar créixer en els propers 10 anys) En termes reals: 1.8%/1.5%/2% + inflació≈1.5% Aquest creixement no té en compte una possible crisi.
És important reduir el volum de l’endeutament: 8 Economia Espanyola jramonbrull 1. Tipus interès (QE): els tipus d’interès estan extraordinàriament baixos.
Aproximadament 1/3 del deute Espanyol estarà comprat pel BCE. Del 2018 cap avant, el tipus d’interès augmentarà.
Ara, la carga financera del deute és del 3%. Quan el tipus d’interès pugi, la carga financera augmentarà. En promig, per cada punt percentual augmentarà 10.000M€.
Si el BCE vengués deute Espanyol, el tipus d’interès pujaria. Si no es comprés ni vingués també pujarà perquè els mercats també influeixen.
2. Marge de maniobra: en un sector públic tant endeutat, si hi hagués una altra crisi el marge de maniobra es casi inexistent 9 ...