Economia Política: classe 08/03/2016 (tema 6--> externalitats i béns públics ) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Economia política
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 19/03/2016
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: EXTERNALITATS I BÉNS PÚBLICS Bibliografia: Mankiw, Caps. 10 i 11 6.1 Externalitats o efectes externs 6.2 Benestar 6.3 Solucions privades (teorema de Coase) 6.4 Polítiques del govern 6.5. Tipus de béns 6.1 EXTERNALITATS O EFECTES EXTERNS Hi ha externalitat de producció i externalitats de consum. La definició serveix per ambdós: una empresa que produeix un bé, però paral·lelament alguna altre cosa.
- En el cas de la Nestlé, el bé seria en cafè i l’altre cosa seria l’olor.
Efectes de - A poble nou van començar a tossir = fuita d’algo… tots els medicaments que es va producció haver de proporcionar al poble… per tant, en el cas de Poble Nou, la fabrica produïa un bé en si, i l’altre cosa seria el clor que va despendre’l.
Efectes externs en el consum: - Positius  ex: nosaltres estem estudiant Criminologia. Si el sistema universitari català ha trobat convenient oferir aquest grau és perquè pensa que la societat catalana futura requerirà en el futur per viure millor. Nosaltres que som els principals interessats estem invertint 4 anys de la nostre vida amb un cost d’oportunitat de no fer una altre cosa i amb una despesa de transport, material… per tant, nosaltres tenim uns costos contra uns guanys que pensem tenir, una feina personal, una satisfacció personal… a més d’això també afavorirem a la societat gràcies a la nostre activitat. Si estudiéssim en una privada, no internalitzaríem tot el benefici. En l’ensenyament públic, el que fa és abansar-nos aquest efecte extern que produirem quan aportem alguna cosa a la societat (aprox. 75%).
- Negatius  ex: durant tota la vida es podia fumar i els altres eren fumadors passius.
Ara ja no. Ex: O quan algú escolta música en veu súper alta a la platja a les 12 del migdia i hi ha gent que no li agrada aquella música o sí per no aquella hora… produeixen uns costos externs de consum negatius.
Per tant:     EXTERNALITAT POSITIVA El benefici no compensat que reben les persones que no estan directament implicades en la producció o el consum dels béns o serveis que produeix el mercat.
L’acte de produir o de consumir béns o serveis genera, de vegades, beneficis a uns altres que no paguen per aquests béns o serveis.
Ex: vacunes i recuperació d’edificis EXTERNALITAT NEGATIVA El cost no compensat que s’imposa a les persones que no estan directament involucrades en la producció de béns o serveis del mercat.
  L’acte de produir o consumir béns o serveis genera, algunes vegades, costos a persones que no han estat compensades per aquells béns o serveis.
Ex: pol·lució generada per vehicles i fum dels cigarrets.
Què és una externalitat? Per què una externalitat pot generar nivells ineficients de producció?    Examinarem com algunes vegades la gent pot resoldre per si mateixa el problema de les externalitats.
Considerarem per què algunes vegades les solucions particulars a les externalitats no funcionen.
Examinarem les diverses polítiques dels governs dirigides a resoldre el problema de les externalitats.
Recordem: «La mà invisible del mercat», en Adam Smith, condueix l’interès dels compradors i dels venedors a maximitzar el benefici total que la societat pot obtenir del mercat. Però es poden presentar fallides al mercat.
Provoquen: Les externalitats condueixen els mercats a ser ineficients i a fallar en la maximització del benestar.
Efecte extern màxim, al límit: béns que si una persona el consumeix no pot eximir a l’altre de fer-ho.
- Ex: si tu no pagues els impostos per poder encendre les faroles del teu poble, però com que els altre ho paguen, a la nit tens el carrer il·luminat. BÉNS PÚBLICS (ningú esta disposat a comprar-los ni pagar-los i com que tots ho volem passem la demanda a l’administració).
- Ex: a l’exèrcit (excepte Costa Riga i Andorra) no pots discriminar al subjecte passiu de la defensa. Es a dir, encara que estiguis en contra l’exèrcit, si cau una bomba i dos estan de costat i a un li encanta l’exèrcit i a l’altre no, no et deixaran morir perquè no t’agradi.
En presència d’externalitats, l’interès de la societat en la producció del mercat s’estén més enllà del benestar dels compradors i dels venedors del mercat s’ha de considerar el benestar de tercers.
6.2 BENESTAR Mercat de l’alumini:  La corba de demanda reflecteix el valor de l’alumini per als consumidors, mesurat en els preus que estan disposats a pagar.
 La corba d’oferta reflecteix els costos de produir alumini.
 Q mercat: la quantitat produïda i consumida en equilibri del mercat és eficient en el sentit que maximitza l’excedent del productor i del consumidor.
Externalitat que distorsiona el mercat  Si les fàbriques d’alumini generen pol·lució (externalitat negativa), llavors el cost per a la societat de produir alumini és més gran que el cost dels productors.
 Per cada unitat produïda, el cost social inclou els costos privats dels productors més els costos dels tercers que han estat afectats per la pol·lució.
Quina quantitat d’alumini s’ha de produir?  La quantitat per a la qual la corba de demanda i la corba de cost social es creuen.
 Per sota de Q òptim, el valor de l’alumini per als consumidors excedeix el cost social de produir-ne.
 Per sobre de Q òptim, el cost social de produir unitats addicionals excedeix el valor per als consumidors.
Com es pot aconseguir l’òptim social de producció? Impost als productors d’alumini que desplaçaria la corba d’oferta cap amunt en la quantitat de l’impost, de tal manera que coincideixi amb la corba de cost social.
 Internalizant l’externalitat s’alteren els incentius perquè la gent prengui en compte l’efecte de les seves accions com a externalitats.
 Impostos Pigou: són impostos orientats a corregir l’efecte negatiu de l’externalitat.
 En la figura anterior, l’impost Pigou és igual a la distància ab.
EXTERNALITATS POSITIVES   Quan una externalitat beneficia a tercers, és que es tracta d’una externalitat positiva.
- Exemple: quan les innovacions o dissenys d’una empresa beneficien no solament a l’empresa sinó a tota la societat, en la mesura que el coneixement tecnològic afavoreix at tothom.
El cost social del bé és menor que el cost privat.
La intersecció entre la corba de cost social i la corba de demanda determina l’òptim  L’òptim és més gran que la quantitat d’equilibri del mercat.
 El mercat produeix una quantitat menor que la desitjada socialment.
 El cost ñaslkjfñlaskjfd EXTERNALITATS DEL CONSUM Algunes externalitats s’associen amb el consum.
 La gràfica de l’esquerra mostra un mercat amb una externalitat de consum negativa (el mercat de begudes alcohòliques.
 La gràfica de la dreta mostra un mercat amb una externalitat de consum positiva (el mercat de l’educació).
6.3 SOLUCIONS PRIVADES (TEOREMA DE COASE) No sempre és necessària la intervenció del Govern per resoldre el problema que genera una externalitat.
Es poden trobar solucions privades:  Sancions i codis morals  Donatius  Integració de diferents tipus d’empreses  Contractes entre les parts TEOREMA DE COASE  En absència de costos de transacció, els actors econòmics privats poden arribar a un acord en el qual el resultat aconseguit sigui eficient (és a dir, poden internalitzar les externalitats entre ells).
 Això ocorre amb independència de quina hagi estat l’assignació inicial dels drets de propietat.
- Exemple: el gos de Dionisio Perquè sempre funcionen les solucions privades? En el món real els acords no sempre funcionen.
Solucions privades: si els particulars poden assignar els recursos sense cap cost, llavors el mercat privat sempre resoldrà el problema de les externalitats. Els costos de transacció (costos per arribar a un acord i fer-lo complir) poden portar a què no es compleixi aquest teorema.
6.4 POLÍTIQUES DEL GOVERN Quan les externalitats són significatives i les solucions privades no funcionen, el govern ha d’intentar resoldre el problema mitjançant...
 Polítiques d’ordre i control, que regulen el comportament de manera directa.
 Polítiques basades en el mercat, que proporcionen incentius als prenedors de decisions per trobar una solució privada al problema.
Polítiques de govern  El Govern pot internalitzar una externalitat mitjançant l’ús de subsidis i impostos Pigou.
 El govern pot crear mercats (permisos de contaminació).
6.5 TIPUS DE BÉNS Quan pensem en els béns en l’economia, és habitual agrupar-los d’acord amb les característiques següents: Segons la seva funció:  Bé de consum: són béns que no busquen produir altres béns o serveis. Un bé de consum és aquell que s'usa per a satisfer directament les necessitats específiques de l'últim consumidor que ho demanda i ho adquireix. Exemples: l'habitatge (bé de consum durable) i el menjar (bé de consum no perdurable).
Béns privats:  Bé rival: L'ús d'aquest per una persona en particular provoca que altres persones no puguin usar-ho en aquest moment.
 Bé excloent : L'ús d'aquest per una persona en particular provoca que altres persones no puguin tornar a usar-ho en el futur o només puguin usar-ho d'una forma més limitada.
Béns gratuïts  Els béns gratuïts representen un desafiament a l’anàlisi econòmica. La major part de béns en l’economia s’han distribuït a través dels mercats i per a aquests béns, els preus són senyals que guien les decisions de compradors i venedors.
 Quan els béns estan disponibles gratis, les forces del mercat, que normalment assignen els recursos, estan absents. En aquests casos, la política del govern pot corregir la fallida del mercat i incrementar el benestar.
Diferents tipus de béns  Béns privats  excloent i rivals  Béns públics  no rival i no excloent  Recursos comuns  rivals però no excloent  Monopolis naturals  excloent però no rivals Diferents tipus de béns: PROBLEMA DEL PARÀSIT Persona que rep el benefici d’un bé però que evita pagar-lo.
    En la mesura en què algú no pugui ser exclòs de gaudir del benefici d’un bé públic, evitarà pagar, esperant que uns altres ho facin per ell.
El problema del paràsit inhibeix els mercats d’ofertar béns públics.
El govern pot decidir proporcionar el bé públic, si el benefici total excedeix els costos.
El govern pot fer que tots obtinguin benestar proporcionant el bé públic i fent-lo pagar en l’impost sobre la renda.
ALGUNS BÉNS PÚBLICS IMPORTANTS  Defensa nacional  recerca bàsica  Programes de lluita contra la pobresa RECURSOS COMUNS Com els béns públics, no són excloent s. Estan disponibles gratis per a tothom que vulgui usar-los. Però són béns rivals, perquè quan una persona els utilitza en redueix l’ús d’una altra persona.
La tragèdia dels béns comuns És una història amb la paradoxa següent: quan una persona empra el recurs comú, disminueix el gaudi d’una altra.
Exemples:  Aire i aigua nets  Jaciments de petroli  carreteres congestionades  Peixos, balenes i altre espècies salvatges IMPORTÀNCIA DELS DRETS DE PROPIETAT El mercat falla en la provisió eficient de béns quan l’absència de drets de propietat genera fallides del mercat que el govern pot resoldre.
...

Comprar Previsualizar