2.Les cultures autòctones i els pobles colonitzadors a la Península Ibèrica (Grecs) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura HISPANIA ANTIGA
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 03/04/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

Els Grecs La colonització grega, amb assentaments estables, es produeix a inicis del segle VI a.C.
Tot hi això trobem presència d’algunes ceràmiques gregues, en el sud de la Península, de principis del segle VIII a.C., això és causa del comerç fenici a la zona.
Només hi ha dos ciutats gregues que coneixem amb seguretat a la Península, Rhode i Emporion, situades a l’Empordà. Rhode (Roses) posseeix el millor port natural, tocant el Cap de Creus. Algunes fonts literàries (Pseudo-Escimne i Estrabó) indicaven que era una colònia del grecs doris1 de l’illa de Rodes, contradint amb l’afirmació del mateix Estrabó quan indica que a Roses veneraven l’Àrtemis d’Efes (deïtat jònia, com els foceus). En tot el Golf de Lleó el nombre d’objectes rodis localitzats és irrellevant. Altres fonts també assenyalaven una fundació anormalment antiga, anterior a la Primera Olimpíada (776 a.C.) que, de ser certa, la convertirien en la més antiga colònia grega, fins i tot anterior a Pitecusa (Golf de Nàpols) que les fonts situen en 770 a. C., però això té constatació arqueològica. Igual que en el cas de la fenícia Gadir, sembla que avançat el món hel·lenístic circularen falses llegendes sobre fundacions en l’extrem Occident. Davant de la poc probable fundació ròdia, s’imposa un origen foceu2, similar a Empúries i Massalía (Marsella). El major obstacle és que, ara per ara, ens és arqueològicament desconeguda abans dels segles V-IV a. C.
Les tesis més recents indiquen que Empúries, (de la qual no hi ha dubtes de la seva fundació a principis del segle VI a. C.), va passar d’ésser un simple enclau de Massalía a convertir-se en una metròpoli independent al llarg del segle V a. C. La pèrdua hauria orientat els massaliotes a fundar Rhode en el primer quart del segle IV a. C., en funció d’un territori indígena ben estructurat al voltant de l’oppidum ibèric de Peralada. Roses, al llarg del segle IV a.C. estaria controlada per Massalía , amb important presència de ceràmiques marselleses. D’altra banda l’abandonament de Peralada s’explicaria com la seva integració en la colònia grega, que assoliria un gran desenvolupament econòmic al llarg del segle III a.C., moment en que esdevindria independent de Massalía, demostrable per les encunyacions i per la producció local de ceràmiques de vernís negre (Taller de Roses). Les relacions comercials s’orientarien ara cap els púnics, establerts a Eivissa.
Aquestes tesis deixen, però, punts fos- cos: descansen en una interpretació literal del registre arqueològic i no expliquen perquè en la segona meitat del segle III a. C. ja s’observa una important decadència de la ciutat.
Allò que sí és evident són els forts vincles que la ciutat mantingué amb els indígenes, i que conduïren a la seva adhesió a l’aixecament ibèric de 195 a.C. contra Roma. Un cop 1 Poble indoeuropeu que va envair Grècia al segle XII a.C.
2 Provinent de Focea, ciutat grega de l’Àsia Menor.
desfet aquest per Cató, la ciutat i el seu comerç semblen lliurats pels romans als emporitans com a premi a la seva fidelitat.
Emporion va ser una fundació focea del segle VI a.C., es va instal·lar a l’illa (palaiá pólis) de Sant Martí d’Empúries, però mig segle més tard va pasar a terra (néa pólis). La ciutat vella sembla que s’hauria fundat vers 580 a. C., la nova una generació més tard, vers 550 a.C. Va passar d’ésser un simple enclau de Massalía a convertir-se en una metròpoli independent al llarg del segle V a.C. En els primers temps gravità en l’esfera de Massalia (Marsella), centre rector foceu d’Occident. A aquest moment pertanyen les cartes comercials gregues sobre làmines de plom trobades al sud de França o a la mateixa Empúries, cartes que ens informen de la connexió comercial amb Marsella, però també amb els ibers. La presència autòctona (indiketa) va ésser sempre molt importan. Davant de les populoses ciutats de la Magna Grècia, Emporion mai va passar d’ésser un reduït conjunt de famílies gregues en mig d’una densa població local A inicis del segle V a.C. Emporion ja era independent. Aviat consolidà la seva posició i orientà el seu comerç cap a l’interior català i litoral llevantí, també es relacionava amb els púnics d’Eivissa i es vinculava amb les xarxes comercials del Mediterrani central (Sicília i Magna Grècia), per on fluïen els productes de l’antiga Grècia. Símbol de la seva autonomia foren les seves encunyacions. No obstant, el perímetre urbà no va créixer.
Empúries va ésser sempre una ciutat modesta, estretament vinculada als indicets. La quantitat de l’epigrafia ibèrica i els objectes ibèrics trobats en el seu interior són notables.
Sota el santuari hel·lenístic de Zeus-Serapis es coneixen les muralles dels segles V-IV a.C., encara que les ruïnes avui visibles en la Neàpolis corresponen a la ciutat tar-dana (segles III-I a. C.).
Poc sabem de la seva organització política. L’àgora és de modestes dimensions i no sembla tenir funcions polítiques per a reunir una assemblea, sinó més aviat servir de lloc de mercat, reforçat per la construcció d’una stoá tardana i les obres del moll hel·lenístic.
Aristòtil indica que els seus parents massaliotes no eren precisament gaire demòcrates, la ciutat estava controlada per una oligarquia comercial; Empúries possiblement també.
El 218 a. C. la ciutat va ésser la porta d’entrada dels romans a Hispània. En la reraguarda de les tropes romano-republicanes el negoci comercial emporità va conèixer el seu millor moment. En el veí Turó de les Corts s’establí un campament militar romà com a mínim des de 175 a.C. que cap el 100 a.C. fou substituït per una ciutat romana, la qual Cèsar eleva al rang de colònia en assentar veterans. August unificà les ciutats en una sola.
Pel que fa a la resta d’Hispània tenim problemes per a localitzar altres ciutats gregues.
Les fonts literàries parlen d’algunes ciutats gregues a Llevant, per exemple: Calípolis, Alonis, Hemeroscopeion, Akra Leuké o Mainake. No s’han localitzat arqueològicament.
Hi ha dubtes de la seva existencia no només ens manquen vestigis arqueològics, tampoc hi ha d’epigràfics ni numismàtics que les avalin. Si llocs tan reduïts com Emporion i Rhode disposaven de seca, per què no en tenien aquestes ciutats? L’explicació lògica és perquè no existiren. Les monedes d’Empúries ja eren conegudes pels erudits abans de la localització física de la ciutat i el inici de les excavacions. Podem concloure que aquests llocs, o no van existir, o es tractava, en el millor dels casos, de la presència d’algunes poques famílies de grecs dedicats a la pesca o el comerç en poblats ibèrics, tal vegada convivint amb algunes famílies fenícies també instal·lades a títol individual, pero mai unes ciutats gregues organitzades. Els viatgers grecs haurien exagerat designat els llocs com grecs i haurien omès la resta de la població; els geògrafs, des de la distància en el temps i l’espai haurien caigut en el parany. Estrabó assenyala el origen grec de Mainake, però no és altra cosa que la fenícia Malaka, port que potser va atreure alguns grecs; Akra Leuké era la posterior Lucentum romana, actual Alacant, una ciutat d’origen inequívocament ibèric; Hemeroscopeion ha estat interpretada en el sentit etimològic de lloc d’atalaia d’observació, de les pesqueries, segurament només era això, i no una ciutat, en un lloc imprecís al voltant del Cap de la Nao (Dènia).
...