Egipte Tema 7 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Art de les civilitzacions antigues
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7. Segon Periode Intermedi i Imperi Nou 7.1.El segon Període Intermedi i l’Imperi Nou Relleus de Carros de combat Hicses (Imperi Nou, Museu Metropolità de Nova York) En aquest segon període intermedi ens trobem a una similar a la primera, en aquest cas la crisi ve donada per la invasió d’un poble q son els Hikses, q fan q perdin el poder i la unificació d’Egipte. Molts nomos passant a ser independents, petits estats q ocupa la vall del Nil. Son pobles poc coneguts.
Hikses vol dir q son governants furans i no autòctons d’Egipte. Aquest pobles, els Hikses aportaran coses a Egipte q no tenien, com per exemple el carro el cavall, una espasa corbada q es diu Jepesh.* El Hikses creant 2 regnes, a nivell de dinasties ens trobem amb faraons q s’han agrupat a la dinastia XV. Un altre estat es per la zona del delta, s’anomenen els petits Hikses i configurarien la dinastia XVI, es deien així pq eren mes dèbils i feudataris dels anteriors. Al baix nil q estria integrat per diferents nomos i q serien vassalls dels hikses, serien feudataris dels anteriors.
L’estat mes important q subsisteix es l’estat de Tebes, manté una hegemonia i recull la tradició de l’etapa anterior. Territoris feudataris de Tebes, la monarquia atel·lana esta agrupada a la dinastia XVII.
Aquesta visió del Hikses ens ve marcada per la historiografia, però a nivell arqueològic s’han trobat q les restes contradiuen d’alguna manera la invasió dels pobles semites. Son pobles d’origen semític però q venen en diferents onades, es una invasió pacifica. Es gent q va a buscar una forma de vida millor i se’n van integrant amb el territori. Procés de aculturació. El hikses aporten a la cultura egípcia coses noves però ells també adopten coses de Egipte.
El q fan aquest pobles serà aporta coses noves a Egipte, aquestes coses seran: Una visió militar nova. Es crea una inseguretat per la arribada d’aquesta gent, per tant, es crearà nou exercit. Es converteix es un estat imperialista.
Apareix el cavall, el carros de combat, la espasa Jepesh, i a nivell artístic es trobaran escenes de guerra, la representació del faraó amb indumentària militar q fins ara no veiem.
7.2.Imperi Nou (Dinasties XVIII-XX) 7.2.1. L’Arquitectura religiosa: arquitectura mistèrica “Temple de Khonsu” (Karnak) Aquestes ampliacions tindran dues direccions.
La festa de la ball esta relacionada amb el mon funerari. Visitar els temples funeraris i demanar al faraons difunts q segueixen protegint i treballant per egipte. Tenia lloc en el segon mes de la recol·lecció.
Consistien en les processons rituals en unes barques cerimonials portades per un cos especialitzat per aquest fet. Les imatges de les divinitats no eren visibles per els creients, era un culte mistèric, el ritual s’efectuava en la part mes amagada del temple per les persones autoritzades.
Aquest ritual també podia participar el públic, esta formar per un banquet, balls, festa,etc..es feia l’exterior d’aquests temples.
“Temple d’Amon-Re” (Karnak) Edifici estructurat a partir de dos eixos que tenen a veure en dos rituals, aquests dos eixos s’amplien a partir de donacions de diferents donacions, aquestes ampliacions s’han d’agafar com si fossin exvots, monarquia egipcia com exercit expansionista que s’espandrià cap a la zona del llevant del mediterrani, llavors per agraïr el fet de les seves victories amplíen el temple amb motiu d’agraïment a la protección d’Amon.
Aixó es verifica amb els relleus decoratius que representen les gestes victorioses d’aquestes batalles situades als pilons de les parts accessibles per la gent es a dir, feia funció propagandística per així poder-ne veure el perquè d’aquest gest d’ampliació i gratitud cap a la divinitat per les batalles vençudes.
Un d’aquests factors serien els rituals associats, un d’aquests sería la cerimònia de la Festa de la Vall que te com objectiu honorar les divinitats, que ajudin així al poble a guanyar les guerres, en aquest acs els espais funeraris es dupliquen separant el temple funerari i a l’interior hi anirà la tomba pròpiament dita, això es fa per la por al saqueig. Per tant la festa s’ha d’entendre desde el punt de vista funerari de les divinitats per protegir.
Festa d’Opet, es podia fer per terra o per mar, es a dir, cada temple tenia un petit port que comunicava els dos temples. Festa que va instituir Hatshepsut per legitimar-se al poder arrel que esdevé la primera dona faraó, estipulant el vincle que es filla directa d’un Déu (Teogàmia/Hierogàmia) , per tant aquí es venerava a Amon al Temple de Luxor, no obstant era una atribució anomenada Amon-Min, llavors es traslladava amb la barca les estatues de les divinitats en forma de processó (entre octubre i novembre) ritual on les divinitats visitaven l’altre temple recordant el vincle entre faraons i divinitats.
“Relleu Festa Opet” (Karnak) Esquema típic de temple mistèric, estructura arquetípica de temple, d’aquest podem dir que te unes dimensions impressionants, les diferents ampliacions fan que el que feia una porta quedés inmers dins el recinte.
De les sales internes destacar-ne dos - Capella vermella de Hatshepsut: capella reedificada en un altre indret, aquesta capella es diu vermella per l’utilització de l’esquarzita, era on es guardava la barca processional.
- Sala dels Anals: sala que es dedicava a la victoria de les batalles, relacionat amb la protecció de la monarquia sobre la batalla, crònica de sala amb relleus de caràcter historiogràfic on es recordaven les gestes de les quals els deus havien participat en ferles possibles.
D’aquest recinte de Karnak hi ha 3 temples, hem parlat dels 2 primers (Jonsu i Amon), ara parlarem del temple més allunyat, el de la dona d’Amon, Mut.
“Temple de Mut” Temple que no té tantes ampliacions, estructura típica de temple mistèric, com el del fill Jonsu.
Resaltar el llac sagrat excavat, en el temple d’Amon també hi havia un, no obstant era habitual la presencia perquè l’aigua servia com element de purificació.
LUXOR “Temple Luxor” Vessant més fecunditat d’Amón, es a dir, tot allò que dona raó de ser de perquè Hatshepsut podia ser reina resaltant el caràcter diví de la monarquia, legitimant el poder.
Arquitecte Amenofis/Amenhotep, fill d’Hapu, en aquest cas tenim documentat la seva identificació fins i tot escultòrica arrel de que va tenir una mastaba escribana.
Temple de tipus mistèric amb 2 ampliacions, eix central amb el temple i als voltants dependències sacerdotals, en la part central tenim dues distincions, la primera part feta per Amenofis III i la segona per Ramsés III ambdues parts estàn unides per una rampa amb columnes, en aquest indret de Ramsés al pati tenien 3 sales/capelles d’Amon, Mut i Jonsu per la Festa d’Opet. Al pati de la zona de Ramses s’hi localitza actualment una mesquita musulmana.
Motius ornamentals d’escenes de guerra, apareix la corona militar amb el carro de guerra, escenes de les gestes militars. Es veu processons, sacrificis, tot vinculat en el mateix sentit.
ABU SIMBEL “Temple de Ramses II” Aquest temple es situa a una part més a l’interior del continent i el motiu de la seva construcció era per no entrar en contradicció amb els sacerdots d’Amón, fent-lo en una cota més superior del riu. Erigit per Ramsés II, es consolida per celebrar la festa del Jubileu, d’alguna manera conmemorava la renovació d’aquest jubileu reial que li dota de poders i gloria.
La particularitat actual es que trobem parts reconstruïdes del temple original, als anys 50 Nasser (president Egipci del moment) va voler fer una “reforma faraònica” creant una pressa per controlar l’avinguda del riu, projecte que va portar a una lluita entre la URSS e Israel (Guerra Freda). Aquesta obra provoca que quan pugi la cota de l’aigua del riu hi haurien zones que es cobrien, es per això que es decideix reconstruir en un nivell superior per preservar el possible de l’edificació. (ejemplo de spolia).
Temple excavat a la roca, no es funerari, es dedica a tres divinitats que serien Amon-Horus-Ptah i també una sala dedicada a Ramses com divinitat, estructura habitual de temple misteric l’únic que dins de l’excavació en la roca. A la façana es representa a Ramses, destacar la sobredimensió de les figures, les quals serien característiques de l’ornamentació de les façanes de l’época. Al centre sobre l’entrada trobem la representació d’Horus, després en els peus tendríem les representacions de la seva descendència en dimensions més petites.
A l’interior hi ha la decoració que representa la Batalla de Kadesh, on lluiten contra els Hittites, que d’alguna manera els assegurava el control del llevant mediterrani, trobant vincle amb l’utilització dels temples com propaganda política, típic de l’Imperi Nou.
“Temple de Nefertari” Dona de Ramses II, temple menor amb estatues colossals a la façana on representen a Nefertari i Ramses, en quant a la planta la planta es la mateixa però més simplificada, que seguiria essent la planta de temple mistèric. Fenomen similar a una tomba de la vall dels reis / reines, essent les de les reines més simplificades que les dels reis.
Interior amb sala hipòstila i relleus.
Nasser contribueix amb mitjans econòmics pel salvament dels temples en agraïment al estat espanyol li regala aquest Templet de Debod actualment a Madrid per ajudar a salvar els temples de la pressa.
7.2.2. Arquitectura Funerària reial: Els Temples Separació del temple funeràri amb la tomba pròpiament dita. En quant els temples funeraris podem trobar dues tipologies: - - Temples Solars: fusió entre les tombles Saf i els Temples Solars com el de Niuserre amb l’obelisc (no estructura mistèrica). El més conegut es el de Hatshepsut a Dei-ElBahari, el qual seria una replica de la tipologia que barreja aquestes tombes Saf del Primer període Intermedi amb els Temples Solars. Rampa d’accés amb una sèrie de plataformes i finalment el temple funerari, d’aquest coneixem l’arquitecte que sería Senenmut, bastant vinculat a la reina essent el primer ministre i cuidador de la seva filla. (Ex. “Estatua Cub de Senenmut amb el cap de la filla de la reina Neferure”) D’aquest temple la Decoració es important comentar-ne la segona columnatta amb dos motius decoratius que tenien a veure amb l’element prèviament explicat, el primer tema es el Naixement de la Reina, on s’explica com a partir de la Hierogamia (Relleu de l’escena de coronació i purificació entre Horus i Tot) ella actualment podia accedir al poder donat el seu vincle diví. L’altre tema es un viatge al país de Pun (relleu de l’escena) . A la part superior lluiria el temple excavat a la roca amb les diferents capelles a Amon, Hatshepsut, Anubis, Hator, i també una capella de culte al sol.
Estatues Osiríaques que representen al faraó com Osiris.
Temples i palau funeraris: La majoria de temples d’aquest tipus no tenen exit, llavors la resta de temples que es fan mantenen l’estructura mistèrica, essent una rèplica dels temples convencionals amb funció de memorial del faraó difunt, venerant la memòria del difunt faraó renovant anualment que en el més enllà protegeixi Egipte i l’Estat. Un dels conservats es el Temple d’Amenofis III on només conservem els famosos Colossos de Memnon, els quals decorarien l’entrada. També el Temple Funerari de Ramses II (XIX D.) conegut com “Ramesseum” el qual segueix l’estructura arquetípica de temple mistèric, l’unic que varia es que reprodueix el palau de Ramses, essent la casa del faraó al mes enllà per reproduir la vida que tenia en vida. Estructures amb portes falses, al voltant del temple es recrea aquest doble palau per recrear la vida al més enllà del faraó. Primeres mostres de volta de canó amb maó. També tenim el Temple de Ramses III el qual es igual que l’anterior amb memòria històrica als murs exteriors per honrar la presencia, particularitat que té sales amb policromia conservada.
Temple Amenofis III (Colossos) Temple Ramses II (Ramesseum) Temple Ramses III 7.2.3. Arquitectura Funeraria reial – Necròpolis i cenotafis Punts principals: Vall dels Reis, Vall de les Reines i Sheik Abd El-Querna.
La preocupació es no evidenciar on hi es la tomba per evitar el saqueig. S’aprofiten els torrents, valls per erosió, on s’ha aprofitat per fer l’entrada de les tombes, aquestes tombes necessiten un element exterior. Busquen un lloc intencionat que ja te una piràmide o túmuk inclòs, l’espai natural ja fa una piràmide.
Estrcutures amb element en comú, les disposicions són semblants.
“Temple Amenofis II” (D. XVIII) Passadissos que descendien des de l’entrada mateixa, amb escales que donen accés a una sala decorada amb els deus de l’est i l’oest (dualitat nit i dia/ alt i baix Egipte), després la sala de l’espera o l’obstacle amb un pou funerari que actua com disuació al saqueig. Posteriorment hi ha l’accés a la sala de la guerra on hi ha la imatge del faraó on aquest es dona la mà amb les divinitats protectores, en la que hi ha pilastres. També es un magatzem o hi ha mobiliari i aixovar amuntegat, finalment l’ultima estança correspon a la sala daurada o sala del sacófag.
D’aquestes estructures trobem algun tipus que es diferencía de les comuns: - Tombes en angle (Dinastia XVIII) “Temple Tutmosis III” Tombes en paral·lel (Dinastia XVIII-XIX)  “Temple d’Horembheb” Tombes Desviades (Dinastia XIX)  “Amenmeses (KV10)” Tombes en Linia (Dinastia XX)  “Ramses VII (KV01)” [2/5/17] En quant a la decoració de les tombes els temes son els mateixos vist fins ara, escenes nilòtiques i de caça, cerimònies d’enterrament, etc. Culte funerari sense variació de temes donat al mateix procés habitual.
VALL DE LES REINES Hipogeus més senzills, estructura reduïda amb informació decorativa també reduïda, la més rellevant es la “Tomba de Nefertari”, la qual es important també per les evidencies que encara conserva, dona de Ramses II, inclou un 80% de vestigis conservats.
Relleu de la tomba policromat amb Jafe (divinitat que representa el sol al mati), Njbed, Nefertari i Ra-Heratje (sol del migdia). Divinitats protectores del viatge del sol, que es el que faría el difunt.
ABYDOS: Cenotafis Estructures de tombes pròpiament dites, es fan com a la etapa predinàstica, recuperant la tradició de l’imperi Antic. Aquí s’hi situaria el cenotafi d’Osiris (a Umm el Qa’ab), recuperant la tradició del passat. Es feia una visita a Osiris a Abydos, llavors anaven allà i dipositaven una estela com a testimoni de la peregrinació d’Abydos a la tomba mítica de la divinitat, tenim la concorreguda vall processional on fent aquest fet de pelegrinar cap Osiris, es just al final d’aquesta vall on dos faraons es fan Cenotafis propis: - Seti I: Dos parts rellevants, estructura d’un temple mistèric, ressaltant-ne diferents capelles dedicades a les diverses divinitats al santuari, la part més profunda tenia 7 capelles , de les quals la 5na dedicada a la triada Osiríaca té a veure amb el culte processional del moment a Osiris. Motiu de peregrinació per a la gent senzilla també fins a la tomba on també hi es Osiris. Tenim constància d’una Llista d’Abydos, on s’hi representen els cartutxos dels reis. Un altre part important, es el fet que volien amb aquestes inscripcions que la tomba fos el Cenotafi de tota la família reial amb espai de veneració cap a tots els monarques egipcis, això hi es en moltes monarquies posteriors (França, Escorial, Poblet...), tenint un sentit de recordatori. Un altra part rellevant es l’Osireion, una estructura subterrània que contenia el doble del sarcòfag del faraó situat en una illa que te la particularitat que podia inundar-se en un moment donat per que el sarcòfag quedes aïllat en una illa, per recordar el mateix mite d’Osiris on es diu que va esser enterrat en una illa.
- Ramses II 7.2.4. Arquitectura civil- Vall dels Nobles i la Vall dels Artesans Vall dels Nobles com necròpolis pròpia situada a Sheij Abd El-Qurna, entre mig dels dos valls monàrquics, aquí hi ha la sepultura tan de funcionaris com militars i sacerdots. Es localitzen unes 500 tombes al voltant, on actualment hi ha un poblat contemporani de gent que hi viu.
Estructura senzilla de tombes semblants a les de Beni El-Hassan, excavades a la roca amb una avantsala, i després la capella de les ofrenes amb el Serdab. El sarcòfag seria soterrani amb una entrada a la sala hipòstila que donaria a un passadís soterrani. Cada tomba seria individual, aquí destaquem la decoració de les sales encara que la decoració en part es perd arrel dels saqueigs, com a temàtica trobem temes decoratius típics amb escenes funeràries, quotidianes,etc.
“Hipogeu de Ramose (TT55)” D’aquest complexe, al costat es conservava a Deir El-Medina, la coneguda Vall dels Artesans, ciutat on els artesans que decoraven i excavaven les tombes vivien. Ciutat també que estava envoltada d’un mur perimetral definitori de la ciutat, aquests artesans tenien al voltant la necròpolis amb un area de la ciutat dedicada als temples de les divinitats necesaries per els ssevs carències. Aquesta ciutat tenim constància de diverses ampliacions, la primera ampliació va esser amb Tutmosis III i la segona amb Ramses II.
Zona de temples dedicada a diverses divinitats, zona de tombes varía arrel que l’estructura de la tomba en si es piramidal fent-ne dos tipologies: - Model de superestructyra e infraestructura Model de superestructura e infraestructura De les poques evidencies conservades d’urbanisme d’aquestes estructures.
“Tomba de Sennedjem”: destacable perquè l’Eduard Toda va excavar la tomba portant els vestigis a Vilanova i la Geltruí. Representació de l’obertura de la boca a les pintures, tribunal d’Osiris, en resum totes les escenes de temàtica prèviament vistes amb les oracions que el difunt necessita per orientar-se en el més enllà.
7.2.5. El Periode d’Amarna: Amenhotep IV (Amenofis IV) o Akhenaton Primer ell crea una revolució important dins les formes governamentals de l’estat egipci durant els seus 16 anys de regnat, fent un parèntesis dins les formes de fer a tot nivell, arrel del fet que s’havia convertit en un contrapoder tallant amb la forma de fer escapant del control sacerdotal.
Per evitar tit això converteix el culte en culte solar que no necessités aquest control del cos sacerdotal, a part d’això trenca amb l’estètica, no tenint res a veure amb el que havia prèviament.
El primer moment de ruptura va ser fer-ho des del poder creant un temple solar al propi temple d’Aton a Karnak, el que fan a la part de darrere fan el Gempaten, es a dir aquest temple solar, no obstant quan es restableix amb tuthankamon el poder sacerdotal es fa una Damnatio Memorie d’aquest moment. Per poder-ne esborrar així el record d’Amenofis s’utilitzen els Talatats dels murs, per poder-ne fer els Pilons IX-X de Karnak.
Temple amb estructura de pati amb pilars que representarien els rajos solars, construïdes amb els Talatats qu representarien al faraó fent les oracions/ofrenes al culte solar.
“Temple d’Aton a Karnak” Es canvia el nom d’Amenofis a Akhenaton, a la mateixa vegada fent nova capital la ciutat d’Ajetaton la qual actualment coneixem com Tell El-Amarna, ciutat que després de les excavacions y tot les restes s’han vist intactes conservant-se tot tal y com era. Ciutat construïda a banda i banda d’una gran avinguda que marcava l’estructura de la citat la qual esta feta en una vall. Els límits de la ciutat estarien marcats per unes estel·les que representarien la família reial invocant l’astre solar que es Aton.
Parts més identificatives de la ciutat: - - - Palau Nord: s’estructura com palau secundari de les princesses reials, amb planta rectangular al voltant de dos grans patis, un d’entrada i el de la piscina, les estances tenien forma d’U al voltant dels patis centrals amb capella pròpia privativa. Després hi havia estances dedicades al Déu, un zoo amb animals exòtics, jardí, etc; espai de lleure que no un pati de treball. Esta fet amb toves.
Gran Palau: Diferents estances separades per una via cerimonial que travessava la ciutat, d’aquest palau inetresa un balcó anomenat Finestra de les Aparicions, la qual comunicava ambdós espais/recintes del palau (rollo Uffizi), en la qual la família reial també sortia per mostrar-se als súbdits.
“Relleu Tomba Perennefer” (Amarna)  es veu l’escena de la finestra Gran Temple d’Aton: Temple que no es mistèric, destruït arrel de la damnatio memorie, tot estructurat amb patis oberts (solar), en l’explanada amb diferents santuaris hi havia un camp de pilones que va fer en el temple de Karnak amb taules d’Ofrenes votives amb relleus.
També trobem altres parts de la ciutat que n’eren barris residencials, dividits en dues parts: - - Barri dels Nobles: escrivans, administració i funcionaris. Tenien cases al voltant d’un pati, serien com palauets contigus amb capelles privades i la casa seria a partir d’un pati central com les caes romanes, amb un atri i dependències al voltant del pati amb també magatzems.
Barri dels Artesans: Conservem la casa-taller de l’escultor Tutmosis, que estava a les ordres del faraó i qui va fer el famós cap de la reina Nefertiti.
Després els nobles de la ciutat en aquest període s’enterraven en una necròpolis pròpia dels Nobles, situada al costat de la dels Artesans que sería la part sud d’aquesta necròpolis.
Mantenen l’estructura de tombes de Beni El-Hassan, no hi ha una ruotura en la forma d fer els tombes.
D’aquestes s’identifica la tomba d’Akenaton, qui finalment s’enterra a la KV55 de la Vall dels Reis, llavors no s’utilitza per contenir el seu cos. A tot això va esser arrasada quan va morir arrel de la damnatio memorie esmentada prèviament.
2.6. Arts Plastiques 2.6.4.Canvis a la plàstica en el període d’Amarna Estetica de 20 quadres, essent l’excepció fent l’escultura molt més allargada i deforme, trencant amb la tradició, es diu que es busca d’alguna manera no representar les coses com abans per trencar. Ambiguitat amb elements masculins i femenins amb cranis molt allargats i interès de donar èmfasis aquestes deformitats com llavis molt carnosos.
“Amenofis IV i Nefertiti” (Museu del Caire) Es parla qu en aquesta epoca la dinastia reial patia el síndrome de Frölich i de Marfan que portaven aquests tipus de deformitats creient que d’alguna manera es representaven realment amb aquestes deformitats que maybe tenien. En el cas de Tut, es creu que tenia aquesta deformitat gràcies a tenir-ne el seu crani.
Segona etapa on es modelava/idealitzava els personatges sense evidenciar les deformitats buscant l’estetica de qualitat que correspondria a Tutmosis per donar una imatge més dolça de la monarquia.
“Akhenaton i Nefertiti” (Museu del Louvre) Disc solar amb raigos que acaben en forma de mans con si el déu escalfes la gent, també déu jugant amb els fills i la dona, es diferent al que hem vist fins ara essent atípic a la forma de representació.
“Estel·la de Akhenaton adorant al sol” (Museu de Berlín) També hi ha una part de natura molt ben presentada i realista, que només conservem en restes.
Obra més rellevant de totes serà el famós Bust de Nefertiti conservat al museu del Caire.
...

Tags: