3. Anàlisi de la postura. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació instrumental en fisioteràpia de l'aparell locomotor.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 16/01/2015
Descargas 41

Vista previa del texto

Anàlisi de là posturà.
1. La postura.
La postura pot ser font de dolor o de desgast. Aquesta s’ha de valorar de forma estàtica i dinàmica. Coordinar un bon moviment, equilibri i l’adaptació al context i la situació seran temes claus per obtenir una bona postura.
El gest ha de ser eficaç, eficient, senzill i fàcil. Es tracta de gestos automatitzats, que no passen pel còrtex, fem de forma inconscient. El moviment equilibrat deixa al cos i a la ment lliures per treballar en absència d’esforç. D’aquesta manera permetem que als pacient els hi costi menys moure’s i desconnectar la ment del cos.
Imatge: tot i estar estàticament quieta hi ha sensació de que caigui cap enrere, de manera que ha de fer un esforç per tal de mantenir-se cap endavant. Desgast energètic i equilibri de forces en negatiu, en desequilibri.
 Postura: Capacitat de conduir el cos en base a dos objectius, l’orientació i l’estabilitat. Parteix de la capacitat de mantenir en la base de sustentació (definida per el pes) el centre de gravetat.
Una actitud adequada és aquella on la distribució de la massa corporal és la més adient al centre de gravetat, més distribuïda al voltant d’aquesta (S1-S2). Poden haver-hi lesions o alteracions morfològiques que ens ho impedeixin.
Han d’estar en equilibri: - Postura mecànica: controlada per la sinestèsia. Encaix mecànic/anatòmic de les estructures.
Postura sinestèsia: controlada per la neurofisiològica. Percepció de l’articulació.
Postura neurofisiològica: contrada per la psicomotriu. Senyals neuronals.
Postura psicomotriu: patrons de moviment cerebrals.
Aquesta postura pot ser modificada per l’esport, per la morfologia personal, el gènere, l’edat, deformitats (també vertebrals), experiències (lesions, conductuals), herència, l’ambient (patrons de gesticulació familiar)...
Els mamífers identifiquem per cada emoció una postura específica, ens canviarà el to muscular. Quan analitzem la postura també haurem de tenir en compte el context sentimental de la persona. Sentiments bàsics: ira, tristesa, alegria, aversió, por. Per altra banda, el manteniment de una postura també ens influenciarà les emocions (tècnica d’Alan Questel).
Quan naixem tenim una sèrie de patrons de moviment reflexos que responen a estímuls sensorial (reflexa de la marxa, pedaleig, etc.). aquest desapareixen a mesura que el còrtex va madurant. Patrons primaris que ens integraran la postura i la marxa.
La funció de la postura serà: - Antigravitatioria d’estabilització D’orientació cap al mon exterior Agafar i manipular Relacionar-nos La eina bàsica de la postura es basa en el to muscular. Es dona gracies al reflex miotatic. Si falla tenim peu en equinisme i mans excessivament caigudes.
Reflexes posturals automàtics: - De redreçament: alineació dels peus amb el cap.
De suport: relació d’agonista – antagonista.
De reequilibració: en ensopegar, en ser empès, etc.
2. Exploració en bipedestació.
S’explora en bipedestació per veure la reacció de la musculatura en contra de la gravetat.
Hi ha una sèrie de relleus, punts ossis en els quals ens fixem per trobar les desigualtats, estructura de referencia. I la posició de les cames ens mostren el desequilibri en el recolzament.
També és una postura menys costosa i en principi indolora. Te una presentació estètica acceptable.
3. Factors que influeixen en la postura.
- Les males posicions mantingudes, repetides.
Retraccions muscolotendinoses. Associat a la flexibilitzat.
Alteració de la propiocepció / alteracions de l’esquema corporal (imatge pròpia).
Donada a partir de estímuls sensorials.
L’acció de la gravetat. Variacions en el to muscular.
Dolor.
4. Línia de gravetat.
 Línia vertical imaginaria que travessa el centre de gravetat, pressuposant una certa alineació en un a postura correcta.
Aquesta passa per: - Pavelló auditiu extern Per la majoria dels cossos vertebral cervicals Per l’articulació de l’espatlla Cossos vertebrals lumbars Per S1/S2 Darrera de l’articulació del maluc Lleugerament davant del genoll - Discretament davant del mal·lèol extern En vista posterior: - Línia mitja del cap Línia mitja del tronc Equidistant a les dues escàpules Equidistant a les cames, genolls En el punt fixe entre els talons i dins de l’àrea de sustentació.
5. Anàlisis de la distribució del nostre recolzament.
El 45-65% del pes corporal es troba sobre els talons.
El 30-47% del pes corporal sobre l’avantpeu.
Menys del 10% del pes corporal en el mesopeu.
El centre de gravetat correspon a 55% del seu pes. Quan estem asseguts el centre de gravetat es situa en la apòfisis xifoides.
6. Entorn recomanable.
Condicions que afavoreixen l’exploració: - Un ambient acollidor: climatització, privadesa.
Realitzar l’exploració descalç i en terra lis.
Realitzar l’exploració amb el pacient en roba interior.
L’espai cal que permeti fer l’exploració axial i anteroposterior.
Explicar prèviament al pacient cada procediment a fer.
7. Exploració de la postura.
- - Alteracions anteroposteriors de la postura o Exploracions dinàmiques de la postura o Afectació de la mobilitat costal. Pot afectar a la respiració. Es mesuren els tres diàmetres (axil·lar, submamari,..) per tal d’avaluar la capacitat respiratòria de la persona.
 Desenvolupament del patró ventilatori costal en el cas de intervencions quirúrgiques que afectin a la zona abdominal.
Alteracions axials de la postura Comparar simentria/asimentria dels relleus ossis i dels plecs cutanis.
Observar els recolzaments Test de la plomada. De C7 deixar caure una plomada per veure la curvatura de la columna.
Espondilitis enquilopoietica. Malaltia de Betcherew. Posició del esquiador. Enquilosi de tota la columna. Flexió dels genolls i de malucs per tal de mirar recte.
Hiperostosi enquilosant.
7.1. Test d’Adamns.
Demanem de fer una flexió de tronc. Normalment tenim retracció de la musculatura lumbar i hiperlongació de la musculatura dorsal. Es poden valorar també asimetries.
En el moment de recuperació s’ha d’observar segment a segment com va recuperant-se fins la posició de normalitat.
En posició normal observem un cilindre en la zona lumbar. Si l’observem deformat aixecant la cama es pot augmentar o corregir. També pot ser causada per una dismetria (fractures, episiolisis).
8. L’equilibri.
Successió de segments.
Un cos esta equilibrat quan el seu centre de gravetat cau dins de la base de sustentació. “la bipedestació no es un equilibri en el sentit físic del terme, sinó un desequilibri permanent constant compensat” Quan un te un domini d’un moviment te menys to muscular. Però quan desconeixem el patró de moviment augmentem el to muscular.
9. La coordinació sensoriomotriu.
Ens ajuda en base a lo estàtic, la postura, en base a la marxa, la gesticulació (comunicació amb els altres).
Tot això es du a terme gracia a una sèrie d’òrgans mecanoreceptros a nivell podal, (quimioteràpia pot donar dèficits), a l’aparell vestibular (posició del cap, velocitat en la que anem, etc. grans problemes de vertigen) i la visió (canvis lateromedials, diferencies de l’ambient de forma inconscient, la distancia amb objectes...). tot coordinat per la protuberància, la medul·la i el cerebel.
El sistema musculoesqueletic te que: vèncer la força de la gravetat, mitjançant la regulació de la postura i els nostres sentits.
Aferències posturals: l’afectació en aquesta informació provoca alteracions del to muscular. Aquest provenen: - Propicocepció Ull Auditiu Receptor de la musculatura cervical 10. Peusaspectes rellevant.
- El centre de gravetat La base de substentació (un basto augmenta la base de substentació) Les forces distorsionades 11. Que millora l’equilibri.
- Quan mes baix sigui el centre de gravetat (ho fan els avis) Quan major sigui la base de substentació En funció del pes Millorar les habilitats motrius (taichi) (autor: s. Mesure.) Competències habituals i especifiques o Components atencionals: ens permeten graduar el ritme velocitat de l’execució de moviment. La velocitat d’execució ens varia el to muscular.
o Components temporals o Components espaials o Components energètics 12. Prova de romberg.
Pacient en bipedestació, braços en extensió al costat del cos. L’avaluador es situa darrera o al costat del pacient. Es demana que es tanqui els ulls. Es positiu davant la presencia de retropulsió del tronc o desplaçaments laterals.
13. Proba dels braços estesos.
Pacient en sedestació, sobre cadira amb respatller. Demanem que mantingui l’esquena recolzada i flexioni els braços a 90º.
L’avaluador es situa davant del pacient, col·loca els dits polzes davant de les mans del pacient. Posteriorment demanem al pacient que tanqui els ulls i comprovem que no hi hagi desviament de les extremitats superiors.
Es pot repetir la mateixa prova, situant el cap en diverses posicions (extensió, flexió, rotació cervical) Avantatges davant de la prova de Romberg, es asseguda i es sent segura, per tant els resultats no son atribuïbles a l’ansietat o nerviosisme de la proba. L’altre es que el desviament sol pot ser lateral respecte els braços.
Escales que objectiven l’inestabilitat. Escala de balanceig de berg.
...