1. Generalitats (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitologia
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 12
Subido por

Descripción

Resum de la unitat de Generalitats

Vista previa del texto

Breca PARASITOLOGIA: GENERALITATS U1. PARASITOLOGIA PARASITOLOGIA Ciència que estudia els paràsits (P).
• Parasitisme: associació biològica.
• Parasitosi: malaltia parasitària.
• P: organisme que necessita espoliar una espècie hoste (H) (diferent de la seva espèice) per aconseguir nutrients i poder així desenvolupar totes les seves capacitats vitals.
• Associació temporal/permanent (relatiu a la vida del P).
• Externa/Interna.
• L’H no pot compensar l’acció espoliadora.
• Especificitat.
• Dependència metabòlica.
• La relació té lloc al medi ambient.
• Parasitologia: part de l’ecologia (sinecologia) que pretèn l’estudi integral del fenomen del parasitisme.
• Passius: ens arriba en menjar quelcom. Anisakis.
• Actius (vector): • Mecànic: picades amb capacitat transmissora i interval de transmissió. Tabànids.
• Multiplicatiu: el P es multiplica dins del vector. Paparres.
• Cíclic o evolutiu: el P evoluciona a FMI dins seu. Culícids.
• Cíclic-multiplicatiu. Plasmodium, Trypanosoma, Leishmania.
El vector pot ser d’estació anterior (saliva) o d’estació potserior (femta).
• Vicariant (de substitució): en absència de l’HI habitual agafa el seu paper. Molt importants en l’expansió de paràsits.
Schistosoma mansomi - Biomphalarie/Tropicolis.
• Paratènic: tot i no ser imprescindibles, afavoreixen la transmissió d’un P. Diphylototrium latum.
U3. ESPECIFICITAT PARASITÀRIA NIVELLS D’ESPECIFICITAT • P. Estenoxens: específic d’un gènere d’H (poden ser vàries espècies).
• P. Oligoxens: específic d’una família.
• P. Eurixens: mínim nivell d’especificitat.
L’especificitat és del paràsit respecte el tipus d’H (HI1, HI2, HD…).
ASSOCIACIONS BIOLÒGIQUES Poden ser intraespecífiques o interespecífiques.
Grau Dependència Tipus Dependència Benefici / Perjudici Foresi1 No obligada Ecològica2 +, unilateral Transport Comensalisme No oblig.
Trò, Eco, T-E +, unilateral Protecció Mutualisme No oblig.
Trò, Eco, T-E +, bilateral Prot-neteja Simbiosi Obligada Trò, Eco, T-E +, bilateral Depredació Obligada Tròfica - (A), + (B) Parasitisme Oblig., facult., ocasional T-E - (A), + (B) Predadorpresa3 1.Comensalisme de transport, 2.Hàbitat, 3.Mort instantània presa.
MODALITATS DEL PARASITISME • Accidental: ocasional, inoactiu. Piophila casei (larves formatge).
• Facultatiu: poden escollir. Caliphora i Lucilia.
• Obligat: temporals o intermitents (Insectes hematòfags), estacionaris permanents (Plasmodium, Taenia solium, Ascaris lumbricoides) o estacionaris periòdics (Oestridae i Ancylostoma duodenade).
• Hiperparasitisme: P que està éssent parasitat per altres P. Mus domesticus > Aspiculuris tetraptera > Entamoeba muris > Sphaerita.
• Poliparasitisme: més d’un P parasitant un mateix hoste (un sol P per hoste = monoparasitisme).
U2. CICLES BIOLÒGICS • Disseminació: en l’espai i en el temps.
• Cicles: directes (1 tipus d’hoste, P monoxens), indirectes (2 o + tipus d’hoste, P heteroxens: di…, poli…, auto…).
• Autoheteroxè: el paràsti mor si el seu H no és predetat.
Trichinella spiralis.
• Hoste: definitiu (HD: f. adultes o sexuades del P) o intemediari (HI: f. immaadures o asexuades).
FORMES • F. Metacíclica o infestant: forma de transmissió a un altre H.
• F. Disseminació: formes eliminatives del P que requereixen una evolució o formes metacícliques.
HOSTES INTERMEDIARIS • Transitori: H on no es forma la FMI o sí que es forma però no es transmet a HD.
• Infestant: s’hi produeix la FMI del P i es condueix activament o passiva a l’HD.
PARÀSITS POC ESPECÍFICS • H normal o habitual: • H principal: el P està millor adaptat → Màxim desenv. i fecunditat. Leishmania infantum (gos).
• H secundari: menys adaptació. Leishmania infantum (guineu, rata).
H • accidental: no és el normal. Leishmania infantum (humà).
TIPUS DE PARASITOSI • Antroponosi: P molt específic en humà com a únic vertebrat.
• Zoonosi: parasitosi on intervenen altres vertebrats ≠ de l’humà.
• Reservori: parasitosi sobre un animal vertebrat amb les mateixes formes evolutives que en l’humà.
• Portador: parasitosi on l’H no manifesta símptomes tot i estar parasitat i en què és una font de transmissió.
ESPECIFICITAT RESPECTE L’HOSTE I L’HÀBITAT Error en la selecció de l’H o de l’hàbitat.
• Parasitisme extraviat: H.
• Parasitisme erràtic: hàbitat (dins de l’H).
CARÀCTER DINÀMIC DE L’ESPECIFICITAT PARASITÀRIA Amb el temps, es pot passar de… • Coevolució H-P → Especificitat.
• Cohabitació → Captura (Oligoxè → Eurixè) • P extraviat → Eurixènia • H vicariant → Expansió • Vida lliure → P • P accidental → Obligat U4. PATOFISOLOGIA DE L’ASSOCIACIÓ H-P CONCEPTUALITZACIÓ • Susceptibilitat: capacitat d’un H per ser colonitzat per un P.
• Resistència: conjunt de factors que dificulten o impedeixen la colonització d’un H per un P. Poden ser físics (T corporal), fisicoquímics (pH) o ou (absència de l’àc. desixocòlic de la bilis dels cànids).
• P oportunista: aprofiten variacions en l’estat fisològic.
TERMINOLOGIA • Parasitisme: “-asis” o “-iasis”.
• Parasitosi o malaltia parasitària: “-osis” o “-iosis”.
Excepcions: Botriocefalosi (D. latum), Fibrosi limfàtica (W.
bancrofti)… FACTORS DETERMINANTS DE LA VIRULÈNCIA • Teixits i òrgans afectats.
• Mida i nombre.
• Edat, estat funcional i estat nutricional.
• Estat immune i malalties concominants.
ACCIONS PATÒGENES • Espoliadora: el P es nodreix de l’H.
• Directes: nutrició dels teixits i de les cèls. de l’H. Ancylostoma duodenade, Plasmodium.
• Indirectes: nutrició de productes en trànsit de metabolisme.
Trypanosoma, Ascaris.
• Selectives: s’estableix competència vs H → nutrició selectiva.
Diphyllobotrium, Giardia.
• Mecàniques: • Traumàtiques: degudes a òrgans de subjecció → lesions.
Ancylostoma, Taenia solium.
• Compressives: compressió d’òrgan. Hidatidosi, Cisticercosi.
• Obstructives: obstrucció canal/conducte. Ascaris, Plasmodium falciparum.
Químiques i toxicogèniques: alliberacio de químics o toxines • amb regeneració sobre l’H.
• Químiques: Ancylostoma, artròpodes hematòfags.
• Tòxiques: Ixòdids.
Infeccioses.
P que condicionen una infecció a l’H.
• • Directes: P que ens transmeten, amb la picada, l’agent infecciós. Anopheles, Glossina.
• Indirectes: Redúvids, artròpodes hematòfags.
PATOGÈNIA DE BASE IMMUNE • Reaccions d’hipersensibilitat: sensibilització + alèrgia.
Artròpodes hemtòfags, Schistosoma.
• Granulomes parasitaris: grànuls per aïllar el paràsit que poden provocar complicacions (obstruccions). Schistosoma.
• Complexos antigen-anticós: agregació plaquetària.
Schistosoma, Leishmania.
• Processos autoimmunes: Paludisme.
...

Tags: