Lliçó 8. El govern o poder executiu (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciència Política
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 12/02/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes 8. EL GOVERN o PODER EXECUTIU Es el braç de l'Estat amb capacitat de executar accions, de fer complir les lleis, i també un òrgan especialitzat en les seves funcions, precisament per evitar la discrecionalitat en l'aplicacio de les lleis. Històricament, el paper de l'executiu ha anat augmentant amb el pas del temps, es a dir, ha anat creixent i generant estructuresinstitucionals de suport, d'assesorament, més quan ha anat assumint (sobretot en lestat social o del benestar) funcions rellevants per exemple en materia eduativa, de salud, de serveis socials, seguretat social, cultura, etc etc Funcions concretes que té el govern : 1) Té la iniciativa política principal (no exclusiva) : Per elaborar determinades politques publiques o abordar diferents accions 2) Tasca de supervisio de direccio i de coordinacio de tots els serveis, els organs (agencies, empreses publiques, instituts,...) que son els encarregats dexecutar les politiques abans mencionades.
3) El govern ostenta la representacio simbolica de la continuitat de tota comunitat politica, fins al punt de que alla on no hi ha govern, es considera que hi ha un estat fallit.
4) Gestiona les crisis de qualsevol tipus. Hauria dintentar donar resposta immediata per intentar resoldre les crisis.
5) Finalment, al govern li correspon donar satisfacció o resposta a les demandes socials, a traves del contacte directe amb la ciutadania, i aquest contacte directe consta que se lia tribueix a ladministracio publica ( el que esta en contate amb el ciutada) DIFERENTS DEFINICIONS DE GOVERN En aquest sentit, es considera que el terme govern es un terme amfibològic, - Hi ha una primera ascepcio que és govern (amb minúscula), quan en parlem, parlem del que modernament es denomina la governança, que es la direcció o el lideratge d'una determinada comunitat política. I aquesta governança s'executa a traves fa a partir d'un entramat constitucional, que es el que coneixem com a Govern (amb majúscula), amb un doble sentit, es a dir, en un sentit tant funcional com orgànic, es a dir, com a Govern entenem tant el que es l'organ executiu maxim com l'Administració que d'ell en depén, i en tercer lloc, tambe s'utilitza el terme govern per designar, no sempre pero sovint, el màxim òrgan del poder executiu, ja sigui el cap d'estat, el cap de govern.
Constatar que el paper de l'executiu o del govern en l'actualitat és un paper molt més determinant que en el context de l'estat liberal, això te a veure en primer lloc amb el desplacament progressiu de l'epicentre del procés de presa de decisions, des del parlament cap a l'executiu, com a consequencia de la necessitat de dotar de la maxima estabilitat els governs, i la irrupcio de l'estat social o l'estat del benestar (es un fenomen que entre daltres coses suposa un increment en primer lloc de la complexitat de les tasques assumides per l'Estat, en segon lloc donar satisfaccio amb celeritat davant els problemes o les crisis que poden anar sorgint, en tercer lloc com a consequencia dacumular coneixement necessari per donar 1 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes resposta cada dia mes a les demandes més concretes de la ciutadania i per descomptat, a mes a mes, lestat social incorpora un factor, que es l'intervencionisme (on hi ha un estat protector dels drets socials per una banda, pero per laltre es un estat que interve alhora de planificar i regular lactivitat economica..
QUANTS TIPUS D'EXECUTIU O DE GOVERN ES CONEIXEN? N'hi ha dos bàsicament : - L'executiu monista : Associem el govern monista als sistemes presidencialistes, en segon lloc, com la mateixa paraula expressa, estem davant dun govern dun sol òrgan, que és la presidencia de la República (perque les monarquies democràtiques avui dia son regims parlamentaris). Parlem doncs dun sol organ que ostenta totes les funcions execuitives, i la figura del president exerceix les funcions alhora de cap destat i cap de govern. Es una figura elegida a les urnes per sufragi i, el fet que acumuli totes les funcions executives, vol dir que nomena els seus secretaris i membres del govern, pero aquests no formen entre si un organ executiu colegiat.
En els regims semipresidencialistes si que hi ha un organ colegiat, el que passa es que el president de la republica te la facultat de nomenar el cap de govern, a diferencia del sistema parlamentari pot.
- L'executiu dual : Es diu dual perque en aquest sistema separem el poder executiu en dues esferes diferetens: la primera es el cap d'estat (que te una fncio merament simbolica o representativa), i el cap de govern, que ostenta funcions plenament executives. El cap d'estat, per be que te una funcio representativa i simbolica, es evident que pot ser de dos tipus, pot ser un president de la republica electe (cas d'Italia o portugal), i en segon lloc, pot ser que sigui un monarca (en aquest cas es hereditari, i parlem duna monarquia constitucional o parlamentaria).
QUINES FUNCIONS GLOBALMENT TE UN CAP D'ESTAT? En primer lloc ja hem dit que ostenta una funcio representativa (que es simbolitzar la continuitat en el temps duna determinada comunitat politica).
En segon lloc, les constitucions li atorguen també la funcio darbitratge i mediació dels diferents poders poders de l'Estat.
En tercer lloc, es el cap visible de la representacio exterior de l'Estat. (parlem duna funcio doncs purament testimonial).
FInalment, podriem dir que tots els caps de l'Estat ostenten un seguit de competències purament formals, reglades. Son actes deguts que no deixen marge de discrecionalitat, que són : proposar el nom del cap del govern, sancionar i promulgar les lleis (signarles i manar que es publiquin), acte purament formal com es declarar la guerra.
I en els sistemes semipresidencialistes, el cap d'Estat te alguna atribució més, com es la possibilitat de fins hi tot nomenar el cap de govern, i de dissoldre el parlament.
Una altra caracteristica es que no es responsable politicament dels seus actes, i quan parlem de irresponsabilitat en termes tant politics com civils o penals.
Una altra caracteristica es la durada del mandat, quan es un president de la republica, en la majoria de supostis, el mandat esta taxat per cuatre cinc o sis 2 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes anys, en ocasions hi ha sistemes que limiten els mandats.
PEL QUE FA AL CAP DEL GOVERN Normalment es un membre de l'òrgan executiu col·legiat, en seguent lloc, es elegit com sabem directament pel parlament ( en tant que sestableix una relacio de confianca) FUNCIONS El cap de govern lidera o dirigeix les polítiques públiques que executa el govern, proposa i designa lliurement els ministres, i té la facultat (que no te el cap destat menys el semipresidencialista) de dissoldre el parlament i convocar eleccions.
El cap de govern si que es responsable, i ho es en termes politics i tambe penals i civils. Tot i que aqui els sistemes varien, trobarem sistemes en que per inculpar o acsar un cap de govern es necessita una autoritzacio parlamentaria, i en daltres no cal i sel pot encausar.
Una altra funcio important que te el cap de govern, que no li cap al parlament, es presentar el projecte de pressupostos, per tant, la iniciativa pressupostaria es excluciva del cap de govern, que es una manifestacio mes daquell privileig que te lexecutiu envers el legislatiu. Tambe pot fer la iniciativa legislativa ordinaria, es a dir, comparteix amb el parlament i amb daltres susbjectes la potestat de presentar lleis per la seva aprovacio.
I finalment, la ultima funcio relleveant del cap del govern, es la direccio de l'Administració.
En el sistema politic espanyol, lantecendent mes remot, podriem dir que ja en lantic regim els diferents monarques tenien diferents consellers, per exemple els famosos balidos de lepoca de Felip IV, pero segurament no sera fins letapa del regnat de Carles III que es crea el primer organ, que el podriem definir, Suprema Junta del Estado.
Pero el pr de la ma de Ferran VII el 1823, i seria precisament una del les primeres constitucions espanyoles de lepoca liberal que defiia per primera vegada el paper del govern. Amb l'Estatuto Real es constitucionalitza per primera vegada l'executiu, i se li atorga un paper auxiliar del rei, per tant no te funcions propiament executives, sino que continua siguen el rei que te un paper absolut.
Tambe es dona amb lepoca de la Restauracio, pero el primer govern democratic el trobem a partir de la Segona REpublica, on la seva constitucio separar la prefactura de l'estat del que es propiament el govern, aixo es dons un sistema clarament dual o parlamentarista, que es el que sincorpora de nou en la conostitucio democratica del 1978 (despres de la dictadura).
La constitucio del 1978, defineix en larticle 98 l'estructura i la composicio del govern, i ens parla de diferents actos com a membres del govern o de lexecutiu, es parla dun president o cap de govern, de la figura dels vicepresidents (figura no obligatoria), en tercer lloc parla tambe dels ministres, i finalment parla amb una locucio oberta que diu que la resta de membres els estableixin les lleis.
Segona caracteristica de la regulacio constitucional del govern, es el caracrter obert daquest precepte, en la mesura que com sa dit, la constitucio estableix un mandat per el legislador ordinari, perque faci una llei que reguli amb detall les funcions i la composicio del govern, i precisament aquesta configuracio definitiva legal, en aquests moments la fa la Ley del gobierno, que defineix les funcions del govern.
3 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes CARACTERISTIQUES - La colegialitat : A lhora de formar la voluntat del govern, les decisions san de prendere de manera conjunta.
- La preeminencia del president o cap de govern, que sota el que coneixem com el principi de direccio presidencial, exerceix tot un seguit de funcions que estan per sobre de les dels seus ministres.
- Solidaritat : La seva responsabilitat politica es ventila davant del parlament de manera conjunta, FUNCIONS DEL CAP DEL GOVERN SEGONS LA CE Art 98 i llei del govern.
- Proposar i nomenar els ministres.
- En segon lloc, li correspon l suprema del govern.
- En tercer lloc te la funcio representativa del govern, pot delegarla en un dels ministres, pero qui dentrada lostenta es el cap de govern.
- Pot sotmetre a la confianca del parlament la seva continuitat.
- Estableix amb caracter general el programa i les directrius del govern.
- Pot proposar la dissolucio del parlament i consequenment desembocar en eleccions.
- Sotmetre a referendum consultiu (Art. 92.3 CE) qualsevol decisio de particular o d'especial trascendencia politica.
- Direccio de la defensa.
CONSELL DE MINISTRES QUE ES? Hi ha alguns autors que distingeixen clarament entre el que es el govern i el que es el consell de ministres, de manera que sostenen que per govern enetenenm tant la figura del president com dels ministres, com dels alts carrecs de ladministracio que son de lliure dessignacio, i per contra reserven la designacio de Consell de MInistres a la reunió colegial formal, deliberant i prenent decisions.
COMISSIONS DELEGADES Una comissio delegada es, dacord amb la llei del govern, uns organs especialitzats que apleguen a diferents ministres especialitzats en un determinat ambit, per exemple, la comissió delegada d'afers economics (lunica existent en aquests moments), aplegaria als ministres deconomia, hisenda, el dindustria i energia, i la presidencia de la comissio delegada se li atribueix a un dels vicepresidents normalment.
Aquesta comissio delegada sa daprovar per decret. GABINETS DE CRISI Es un organ informal, no constitcuionalitzat pero que s'acostuma a utilitzar. Quan sorgeix un episodi critic concret, es reuneixen separadament els ministres duna determinada questio.
MINISTRES Realitzen les seves funcions sota el seu propi criteri, però sota el poder de direcció presidencial, en la mesura que han estat elegits pel cap de govern. I entre les seves principals funcions estan primer la de desenvolupar laccio politica del govern en un departament en concret, exerceix la potestat reglamentaria. En tercer lloc, exercir 4 ecortes38 -> Más apuntes en https://unybook.com/perfil/ecortes38/apuntes aquelles funcions que les lleis li encomanin, i finalment la funcio de contrasignar els actes que fa el cap de l'Estat (el monarca). UNA Altra caracteristica dels ministres es que no tenen les mateixes prerogatives dels parlamentaris, (com la inviolabilitat i la immunitat, no pot ser detingut en cas de delicte flagrant, lenjudiciament correspon a la Sala Penal del TS, aquests privilegis processals no els tenen els ministres)nomes tenen un privilegi, que es que, per ser inculpats per delicte de traició o contra la seguretat de l'Estat, la inculpacio correspon ferla al Congres dels diputats, i no demanera automatica, sino que aquesta iniciativa la de suscriure una cuarta part dels diputats, i sa daprovar per majoria absoluta. FInalment una altra caracteristica, es que no poden adoptar mesures de gracia, es a dir no poden concedir indults, potestat que nomes correspon al Consell de Ministres, pero no als ministres considerats inidividualment.
SECRETARIS D'ESTAT Altres membres que estableixin les lleis. Es una figura que no forma part del govern propiament dit, la llei del govern parla dels secretaris d'Estat com els organs superiors de l'administracio del l'Estat.POdriem considerar que alguns escretaris destat, tot i que al a practica no es aixi, haurien de ser com funcionaris, tot i que normalment son carrecs de confianca i cessen quan cesa el govern.
L'ADMNISTRACIÓ PÚBLICA (Epígraf) L'administracio es lencarregada de la gestio ordinaria per donar satisfaccio als objectius politics del govern, a traves de l'utilitzacio dels mitjans pertinents. En segon lloc, realitza una activitat subordinada al nivell o a l'ordre politic, (la seva gestio ve predeterminada per les directrius politiques), i en tercer lloc, la tercera idea es l'alteritat, estem dient que utilitza bens que no son propis, sino que esta gestionant els bens dels altres (el patrimoni dels altres).
Normalment distingim dins ladministracio tres nivells : - Un nivel que podriem dir superior : Parlem dorgans decisoris (secretaris destat) - Un segon nivell seria l'intermig : No es un nivell decisori sino purament tecnic, i en aquest cas parlem de figures com el secretari general tècnic, o la direcció de serveis.
- Un tercer nivell que correspon amb la funcio publica : Estem parlant d e persones que accedeixen a ladministracio a partir dels principis de merit i de capacitat. (Caps de seccio).
EN EL SISTEMA POLITIC DE CATALUNYA El president de la Generalitat exerceix una funcio triple. En primer lloc es el cap de lexecutiu, exerceix la funcio representativa o simbolica de la Generalitat, i en tercer lloc, es el representant ordinari de l'Estat a Catalunya.
COMPOSICIO DEL GOVERN DE LA GENERALITAT És un organ executiu, colegiat, els seus membres son dessignats tambe pel president, pero a diferencia del cas espanyol, el president de la Generalitat rep la confianca del parlament, i necessariament ha de ser membre del parlament.
Pel que fa a ladministracio la llei catalana estableix un model que segueix lesquema de ladminstracio de lestat, entre altres coses perque dacord amb la CE correspon a lestat fixar la legislacio basica en materia de regim juridic de les administracions publiques. Per tant es la legislacio catala es limita a copiar la llei 5 ...

Tags: