Art egipci (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Art Antic i Medieval
Profesor F.X.M.
Año del apunte 2015
Páginas 8
Fecha de subida 12/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ART ANTIC I MEDIEVAL Francesc-Xavier Mingorance i Ricard Bloc I: Manifestacions artístiques del Món Antic.
Bloc II: Formes artístiques de les cultures clàssiques.
Bloc III: Les primeres manifestacions de l’art medieval.
Bloc IV: Desemvolupament de l’art medieval.
BLOC 1: La Cultura de l’Antic Egipte L’art egipci apareix al voltant del 3.000 a.C., paral·lelament amb l’escriptura, de la qual en depen força (inscripcions en les mostres d’art). En aquest context l’home ha acceptat a la divinitat (ésser creat i el món del més enllà): La monarquia prové d’origen diví.
Tindran un art propi amb molt poca influéncia exterior a causa destar mig aïllats pel desert, i aquesta no canviarà gaire al llarg del temps. Tenen una societat estamental i una religió politeista amb un culte al més enllà; primer reservada únicament al faraó i posteriorment s’esten a tota la població. La mayoria de monuments conservats estan relacionats amb el culte a la mort.
— La pedra rosseta: apareix en l’època ptolomaica, escrit en jeroglifics, domótic i grec, a partir d’aqui es va poder desxifrar l’escriptura jeroglifica egípcia.
Marc geogràfic Limita amb el desert del Sahara, el riu Nil i el Mar Roig. El riu Nil va significar el nexe d’unió, tenien pocs recursos naturals, període de conrreu i període d’inundació (moment en el que es dedicaven a la construcció perque es podien baixar pedres pel riu). La costa est del riu significava la vida (palaus, habitatges, ciutats…) en canvi la costa oest es la mort (enterraments, necròpolis…).
Atributs del faraó (permet identificar-lo)
 - Corona blava: Alt Egipte - Corona roja: Baix Egipte - Ceptre: Típic dels pastors , ell és pastor del poble (líder) - Fuet: Administrar la justicia.
- Maça: Símbol de la guerra, relacionat amb - la corona blava.
Ankh: Símbol de l’eternitat i de la vida al més enllà.
 ARQUITECTURA a) Fan servir molts tipus de pedra i adob.
b) Grans construccions i colossalisme.
c) Arquitectura arquitravada, i amb coberta plana (TT) a més hi ha capitells de molts tipus.
d) Murs atalussats (més amples a la base) e) Decoració en baix relleu, policromat amb escrits o pintures.
No es conserven gaires mostres, només les religioses o funeràries, cap palau o construcció domèstica. Aquestes construccions, en contra del que es pensava, no van ser construïts per esclaus, sinó per la població en els períodes d’innundació.
TIPOLOGIES ARQUITECTÓNIQUES Funeràries: Mastaba: Piràmide truncada (no te punta) l’entrada es troba a la part superior.
Peràmide esgraonada: Superposició de diferents mastabes, tot i que les llises també.
Piràmide de paret llisa: Piràmide esgraonada amb un recobriment, requereix molt treball. Moltes van ser saquejades amb l’arribada d’extranjers.
Hipogeus: Tombes excabades dins les roques, petites i no requereixen tant treball.
Religiosa: Temple: Al Principi molt simple. Tenen pòrtic, sala principal, un santuari, i un llac sagrat.
Speos: Part exterior i part interior, el santuari és a l’interior. Relacionat amb el culte funeràri.
PINTURA: Carregada d’un gran simbolísme i relacionada amb la temàtica funerària, sempre amb la mort i la vida postmortem en relació amb les divinitats i la vida quotidiana, amb la voluntat d’envoltar el mort amb la seva vida (poder de la imatge).
S’utilitza la técnica del guix sec, es pinta una paret amb guix i es pinta a sobre amb un pigment inorgànic per evitar que es cremi amb la calç.
La representació dels homes es més oscura i la de les dones més blanca. Les figures es representen aspectivament (manca de perspectiva) es representen amb perfil egipci: cames de perfil, torç frontal, cap de perfil, ull frontal,… cada part del cos es pinta amb la seva forma més representativa.
La seva pintura no és realista pero sí molt naturalista, els dos representen la realitat, però el realisme des de la mimesis, i el naturalisme representa elements de la realitat representats de forma subjectiva.
ESCULTURA: És caracteritza per l’hieratisme (manca d’expressió i amb abstracció, cap lleugerament aixecat), per mostrar superioritat en vers la població, l’escultura era realista i volia representar la realitat amb un cert simbolísme, eren fetes de forma cúbica i per ser contemplades frontalment. La figura de la dona insinua el seu cos amb una certa sensualitat.
Les tipologies que trobem no són exclusives d’Egipte:
 - Dempeus - Bust - Petites estàtues - Colosos
 - Sedent - Tríades - Esfinx IMPERI ANTIC Paleta de Narmer — Representa la victória del faraó contra els seus enemics, se’l relaciona amb les divinitats. Apareix el portasandalies per remarcar la superioritat del faraó. Gran jerarquització, el faraó és el més gran i el tamany del personatge disminueix del portasandalies al enemics decapitats.
La piràmide de Djoser a Saqqara — La primera piràmide a Saqqara construïda per Djoser, segon faraó de la III dinastia al segle XXVII a.C. situat al complex de Gizah, el mestre d’obres a qui se l’atribueix l’obra és Imhotep, concebuda com a mastaba pero desprès es va acabar superposant i creant la primera peràmide esgraonada.
Necròpolis de Gizah — Es composa d’un conjunt d’enterraments (piràmides) les principals les dels faraón, Khufu, Khafre, i Mankaure. Aquest compléx es compon de: - El temple de la vall: a la vora del riu, un temple sencill amb columnes arquitabrat, al seu interior es dú a terme el procés de recepció del cadàver i on s’envalsama el seu cos i es fica al sarcófag.
- Temple: on es feien els ritus al mort.
- Piràmides: on s’enterra el mort.
- Mastabes subsidiàries: on s’enterren els familiars o treballadors amb el dret de ser enterrats allà.
- Barques solars: dedicades a portar el cos i anima del mort al seu viatge.
La piràmide de Keops (Khufu) — segon faraò de la IV dinastia, va patir una gran crisis a causa de les grans construccions i l’augment dels impostos. Una de les 7 maravelles conservades, construïda pel mestre d’obres Hemiunu, sabem qu no treballaven els esclaus. La piràmide es lleugerament esgraonada però és un intent de piràmide llisa, i complementada amb 3 piràmides menors. A l’interior hi ha la cambra del faraó i la de la reina, les dues amb elements de descarregació per evitar que s’enfonsin.
La piràmide de Kefren (Khafre) — germà de Keops i construeix la primera segona piràmide de Gizah, va regnar en un període de crisis económica per gastar més del que tenien construïnt molts temples. La seva escultura se sembla a una esfinx, figura cúbica, amb els braços recolzats a les cames amb molt poc realisme, amb molt hieratisme i frontalitat; localitzada al seu temple funeràri.
La piràmide es troba acompañada d’una esfinx que representa el faraó amb cos de lleó i permet la protecció.
La piràmide de Micerino (Menkaure) — Fill de Kefren, vivia una vida de luxe, l’oracle el va donar 6 anys de regnat així que el seu regnat va estar marcat de les festes. Per la mort a la por i assegurarse la seva vida al més enllà va reobrir molts temples, i per perdurar en la história va fer moltes estructures. La seva piràmide és la més petita de les tres, i no va perdre el temps en construïr la camara dins la piràmide sinó sota.
Tobem una escultra seva amb hiretisme i el peu lleugerament adelantat, la seva dona amb un vestit apretat i amb sensualitat; aquesta fa un gest d’amor al seu home, un fet estraordinari.
IMPERI MIG Comenzarà amb Montuhotep II, de la dinastia XI. Els monuments seran més modests pero mantindran les proporcions faraoniques (no es faran molt petits) i l’art comença a humanitzar-se , començarà a ser més expresiva, més propera a les persones, especialment les del faraó, sorgeix la literatura, la filosofia i les arts considerant aquest període com la seva época clàssica.
S’apropa al realisme i la naturalitat, tot i que encara hi ha escultures on no és fàcil de veure, el faraó es representa de forma més humana, però els símbols (atributs) continuaran presents durant tot l’art egipci.
Temple funerari de Menhotep II (DEhir el Bahari) — Es troba, com és habitual, a la riba esquerre de Tebes, per una avinguda s’acc9edeix al temple amb un pórtic hipostil amb una sala hipostila i una piràmide central que sobresurt per sobre de l’edifici, per tant es un temple esgraonat ja que la forma piramidal es troba només a l’últim pis. (temple exterior).
Temple monumental amb edificis construïts en gradació, aquesta gradació crea la monumentalització i remarca la superioritat del faraó, si en l’art el faraó sempre es la figura més gran, per sota dels deus, la seva tomba també s’eleva per mostrar aquesta superioritat. Al temple es poden reunir milers de persones per fer culte al faraó, la pirámide permet la identificació del seu poder.
Monhotep — Escultura sorrenca de força altura i amb cert primitivisme, on trovem poca expresivitat centrada en els ulls en contrapossició amb el nou estil, continua tenint forma cúbica i amb un color de la pell bru, peró trobem la novetat que l’escultura ya no es troba anclada a la pared.
Observem una desproporció amb les cames (més grans) i la resta del cos més petit, aixó es deu a que sotim d’un període de crisis i els escultors no són suficient habils per desarrollar un nou estil.
Es tracta del faraó de l’alt Egipte, porta la corona blava de l’alt Egipte y a més és negre. Continua mantenint els atributs del faraó de l’imperi antic, excepte la barba y la corona.
Les escultures del faraó juguen dos papers: - Profiláctic, de protecció per a qui la poseeix.
- Prestigi, si un vasall té una escultura del faraó es un vasall important, per tant té més prestigi.
Escultures de Sesostris I — Trobades al temple funerari de Lisht, un total de 10 escultures molt nautalistes i la mayoria denpeus. Tot i ser pensades per ser vistes de front, ja trobem que es poden observar per més costats, també comencem a trobar la policromiamolt lluminosa com a element definidor.
Mostren al faraó per primer cop en diferents edats, abans sempre es representaba en una edad adulta i vigorosa, representant-lo en diferents edats demostra que és humà, que creix i envelleix perdent facultat, s’humanitza el faraó amb aquestes escultures. Comencem a veure el faraó amb arrugues, considerem que es una equiparació del faraó com a més humà i una acceptació de l’envelliment.
Expressió dura tot i feltar troços de la cara, falten també braços i cames.
Necròpolis de Beni Hassan — Trobem fins a 40 tombes que apareixen totalment policromatiques en baix relleu o pintura seca molt lluminosa y detallista, tot això ens permetrà reproduïr la vida dels personatges enterrats. (hipogeu) La vall dels Reis — Ocupada de la dinastia XVIII fins l’imperi nou, descoverta per Napoleó al segle XVIII on es tenia gran curiositat per la cultura egipcia i buscaben les tombes durant molt de temps.
Aquí trobem els enterramenst d’alguns dels més importants faraóns de la história, Ramses II i III, Thutmose, Hatshepsut y Amenhotep II i trobem grans tresors deguts a la importància dels difunts que hi ha enterrats, pero han desaparegut tots a causa dels saqueyadors, preocupació important perque les ofrenes les necesita el difunt al més enllà. Hipogeu, temple funeràri escabat a la roca.
Les tombes estan completament policromàdes amb ofrenes, pintures amb finalitat simbólica amb un enorme detallisme, molt naturalista, pero no realista, (propi d’Egipte) la cualitat dels artistes d’aquestes tombes es molt superior a la dels pintors de l’imperi antic. L’art i la pintura seran humanitzadores de la figura del faraó, apareixen personatges fent vida cotidiana que expliquen de forma historicista (com un cómic) la vida del difunt.
IMPERI NOU Últim gran període de manifestacions artístiques propies de l’art egipci, al període ptolomeic coincideix amb l’art grec i romà i es combina.
Moment en que pren molta importància l’arquitectura i els temples comencen a ferse colosals (enormes). El que realment importa d’aquestes tombes son les seves composicions pictóriques i els tresors que guardaven, que van ser saquejats.
Tomba de Tutankamon — És una tomba petita es va trobar intacta pero va ser profanada i es va tornar a tancar per tant es la tomba que es conserva més intacta i amb tots els seus elements.
Descoverta per Howard Carter al 1922.
Trobem una entrada petita amb unes escales que condueixen a un pis inferior amb cuatre portes segellades. S’ahn trobat tres o cuatre sarcófags antropomórfs amb inscripcions profiláctiques, amb el cetre i la barba, sota el cual es troba la momia amb la màscara d’or del faraó, que dona una idea de com hauria estat pintada l’esfinx de Kephren. El sarcófag presenta un rostre inexpressiu amb les celles i ulls molt marcats (representa el faraó), el faraó porta tots els seus atributs. Amb les pintures que trobem a la tomba podem observar quina vestimenta portaven. (hipogeu) A totes les parets trovem horror vacui, estan totalment treballades i pintades, els artistes pinten (aspectivament) així perque es la forma més convenient, no representen la realitat sinó el que veuen.
A les cambres trobem escultures i ofrenes pel difunt, tant a les pintures de les parets com a les escultures podem apreciar una humanització i cotidianitat en la representació dels personatjes, trobem el faraó en posició relaxada parlant amb un Déu, i veiem el faraó en diferents edats.
Temples de Luxor — Es troben a Tebes a prop de la Vall dels reis, unit per la “dromos” al temple de Karnak. Reuneix totes les poars d’un temple egipci, consta d’un pòrtic, un pati, una sala hipóstila un santuari de la Barca, sala d’ofrenes i santuari. Un temple rectangular i lineal, longitudinal i geomètric. (hipogeu) Temple de Karnak — Mayor complexitat que Luxor. Construït principalment per les tombes de Seti I i Ramsès III, però hi ha més de 30 faraóns que van aportar temples al recint, tots volien deixar emprenta per a la prosperitat. Desapareix el concepte lineal del temple, en origen era longitudinal i geométric, però amb els temples que cada faraó afegeix perdeix aquesta forma. L’entrada es conserva però s’ha perdut els colossos i el cap de les esfinx de l’entrada.
Les columnes estan decorades amb geroglifics, relleus en el seu moment policromats ha estat una del les mayor fonts d’informació d’Egipte.
Temple Dehir-el-Bahari — Conjunt templari amb tres speos un per a Montuhotep I de l’imperi mitjà, Hatsepsut i Tutmosis III de l’imperi nou. Mitjançant terrasses es construeïxen els temples funeràris dels tres faraóns, el de Tutmosis III és el més petit. L’escultura que trobem a l’entrada no és tant colossal però destaca en contraposició amb el terreny. (speo) El temple de Hatshepsut té una escenografia imponent en gradació, mig escabat a la roca trobem uns edificis colosals, s’accedeix al segón pis on es troba el temple de la reina, per una enorme rampa, el primer pis de la part inferior del temple és porticat. Gran simetria i simplicitat de les líneas, escasa decoració i estructura rectilínea. El temple de la reina es troba aqui però ella es troba enterrada a la Vall dels reis.
Temple Abu-Simbel — Situat a la Núbia, construït per Ramses II, va quedar amagat sota la sorra i va ser redescovert l’any 1813. Està format per un temple mayor de Ramses II i un altre més petit de Neufrati, tots dos amb aparenza sencilla, però destaca l’entrada del speo amb escultures de gran colosalitats i amb una gran quantitat de detalls, semblants a les de l’imperi antic perque volen recuperar i demostrar el seu poder de l’època clàssica. Les escultures del temple de Ramses II són sedents i les de Neufratis dempeus. (speon) Temple 1. Avinguda d’accés. En els ritus funeràris es feia la processó.
2. Pórtic. On poden haver-hi pilonos o les figures del 3. Pati 4. Sala hipóstila.
5. Llac 6. Sala hipóstila.
7. Temple 8. Santuari Temple — Totalment exterior, tenen pòrtic, sala principal, un santuari, i un llac sagrat.
Els hipogeus — Posteriors a les piràmides, excabat completament a la roca, el temple es situa a l’interior de la muntanya o roca.
Speo — Temple parcialment excabat a la pedra, tenen el portic i fins les sales hipòstiles exteriors i només el temple i santuari interiors.
...

Comprar Previsualizar