Tema 5. Identitat (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura la dimensió social de la persona
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 22/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej Tema 5. Identitat La identitat és una de les conseqüències de les relacions socials: les relacions ens fan ser com som.
La identitat està formada per tres nivells, els quals només coexisteixen en la seva totalitat. Aquests nivells són: - Nivell I: Individu social  El jo reflexiu o l’experiència fenomenològica d’un mateix: Ens podem constituir com a fenòmens nosaltres mateixos i ens podem veure des de fora. Podem pensar sobre qui som.
o La idea del jo únic, profund i veritable Reflexionar ve del llatí reflectus, el qual significa replegar-se. Les persones som capaces de reflectir-nos, replegar-nos sobre nosaltres mateixos i veure’ns. En el moment en que em pregunto què o qui sóc, em duplico: un és el jo que coneix (el que es fa la pregunta i intenta respondre-la) i l’altre el jo conegut (allò sobre el qual fem la pregunta). Planteja que som subjecte i objecte simultàniament.
El subjecte que coneix és un subjecte molt social perquè està construït a base de les experiències i el contacte social (per exemple: com pensen les altres persones que un ha de ser).
Cada cop que pensem sobre qui som i com hauríem de ser, ens estem creant constantment: ens modifiquem i construïm.
Les persones ens expliquem qui som a través de diferents llengües. Les llengües tenen vocabularis diferents per explicar diferents aspectes de la realitat i, per tant, una de les coses que condiciona la manera en que em construeixo és el què em permet el llenguatge que utilitzo. Per exemple: en la nostra societat hi ha només dues maneres per descriure el gènere (home/dona) i, per tant, és pràcticament impossible identificar-se amb d’un altre.
Les persones ens acostumem descriure a través de trets de personalitat, preferències personals o gustos, rols (ex. germà), pertinença a grups petits, a categories socials i a llocs, trets físics i altres (filosofades, tòpics).
El context és un factor molt important i poderós a l’hora de descriure’s a un mateix. És important que un es trobi en un context que li permeti actuar.
El llenguatge està compost de metàfores. Per exemple: el pensament màgic.
Una de les metàfores principals a partir de les quals ens construïm és que hi ha un interior i un exterior de les persones. → El jo del nostre interior o Allò veritablement important és dins de cada persona.
o La veritable bellesa és a l’interior.
o La imatge no és important, ho és allò que realment ets.
1 La Dimensió Social de la Persona  Oliwia Ciurlej o Sigues tu mateix.
 No permet pensar sobre les condicions externes que ens han fet com som.
 Per canviar cal canviar les circumstàncies. Per exemple: Si eduquem els nens d’una forma diferent, canviarà la societat futura. No és possible canviar les persones una per una perquè canviï la societat.
La vana cerca del jo autèntic → Les persones som com les cebes: formats per capes.
El jo: un de sol o múltiple? → Les persones ens acostumem considerar una sola cosa. Això es pot veure en frases com: o Ell és així des de sempre.
o No canviarà mai.
o Ho he fet perquè jo sóc així.
o Sempre fa el mateix / es comporta de la mateixa manera.
o S’està comportant de manera falsa.
o Ell no és així.
o No li coneixia aquesta faceta.
o Mai m’hagués imaginat que em comportaria així.
Les persones no sempre actuem de la mateixa forma: tot depèn de la situació i el context. Per exemple: podem ser persones introvertides, però no vol dir que ho serem amb, per exemple, la nostra família. Per tant, depèn de les diferents situacions: o En quina mostrem el nostre veritable jo? La identitat social: Teoria de la identitat social (TIS) Identitat social = part de l’autoconcepte d’un individu que deriva del coneixement de la seva pertinença a un grup (o grups) social, juntament amb el significat valoratiu i emocional associat a aquesta pertinença. (Henry Tajfel) La identitat social és aquesta part del nostre coneixement que deriva de a quin grup social pertanyem.
o Categorització: estereotips, prejudicis i discriminació La categorització és una forma de reduir l’enorme complexitat dels estímuls amb els que ens enfrontem, reduint les diferències de diversos objectes de forma que siguin tractats com a equivalents entre sí i diferents dels membres d’altres categories. La categorització és una forma d’anomenar els objectes i, per tant, és una de les eines que ajuda a construir la realitat. Les categories són col·lectives, que canvien segons els grups culturals. Qualsevol categorització és arbitrària.
La categorització també es pot veure com tractar objectes diferents com si fossin equivalents, agrupar en classes els objectes, els successos i les persones que ens envolten, i respondre envers ells en funció de la 2 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej seva classe de pertinença més que no pas de la seva unicitat (Bruner, Goodnow & Austin, 1956, p. 1).
Exemple:  Classificació d’animals segons Borges (conte) o Funció cognitiva ESTRUCTURACIÓ ORGANITZACIÓ Establiment de diferències i similituds SIMPLIFICACIÓ Agrupació de conjunt d’estímuls TRANSFORMACIÓ Amplificació o disminució de les diferències i similituds o Funció normativa  La categorització constitueix un fenomen essencial per a orientar els comportaments socials i per a mantenir i crear els valors, les normes i les creences. En definitiva, constitueix un sistema sociocognitiu que crea, orienta i defineix la situació concreta d’un individu en la societat (Tajfel 1972).
Paradigma del grup mínim (Tajfel): Grups de joves que han de valorar dos quadres i dir quin els hi agrada més. Els reparteixen de forma aleatòria dient que ho fan segons el quadre que els hagi agradat més, però realment sense tenir en compte la seva opinió. A continuació han de repartir monedes, el qual poden fer segons quatre criteris diferents:  Màxim benefici del grup propi  Màxima diferència del grup propi  Màxim benefici conjunt  Distribució igualitària L’opció B és la més comú ja que s’intenta marcar aquesta diferència entre les “classes socials”.
→Efectes de la categorització: Havent categoritzat a una persona com essent més o menys d’un tipus particular, un és guiat per expectatives generals sobre el que és probable que faci o no aquest tipus de persones, i això redueix el rang d’accions esperades d’aquesta persona en situacions particulars, induint un sentiment, 3 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej en ocasions il·lusori, de control sobre el curs de les interaccions socials (Cantor 1979).
o Estereotips:  Imatges mentals simplificades de categories o grups de persones, que són compartides, en les seves característiques essencials, per gran nombre de persones.
 “Conjunt de creences, compartides, sobre els atributs personals que posseeixen els membres d’un grup”. Morales i Moya, 1996, p. 163  Estereotips i processament de la informació  Percepció distorsionada de manera que la informació que perceben s’ajusti a la categoria a la qual s’ha assignat estímul.
 Atribució: Els esdeveniments / conductes que confirmen l’estereotip s’atribueixen a trets estables (i viceversa).
 Selecció: Es presta major atenció i es recorda millor la informació que confirma l’estereotip.
 Recerca selectiva d’informació que va en la direcció de les expectatives.
 Recerca limitada: La recerca d’informació es detindrà abans que es confirmen les expectatives.
o Prejudici / Discriminació  El prejudici és una disposició, en general negativa, envers els membres d’un grup o una categoria pel simple fet de pertànyer a aquest grup o categoria.
 Els prejudicis són la base de la discriminació, és a dir, de les accions en contra de grups o categories i dels membres que pertanyen a aquests grups o categories.
→ Experiments de Hotels de Canadà (Wax, 1948). Es truca a diversos hotels per demanar una habitació en una data concreta. Les persones que truquen es presenten de dues formes diferents:  Lockwood → 95% van respondre → 93% tenien lloc  Greenberg (cognom jueu) → 52% van respondre → 36% tenien lloc o Estigma (P. S. S.) 4 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  L’estigma és un atribut profundament desacreditador (Goffman, 1963).
 El procés d’estigmatització fa referència als estereotips negatius que s’assignen a les persones quan algun atribut seu es considera diferent o inferior a la norma social imperant (Buchanan, 2008)  L’estigmatització implica una severa desaprovació social de persones amb característiques o creences que es consideren en un moment donat com a inacceptables des del punt de vista de les normes culturals dominants (Buchanan, 2008).
 Persones que poden patir estigmatització:  Persones amb alguna discapacitat  Persones amb alguna deformació física o malaltia visible  Membres d’una minoria ètnica o social  Persones amb problemes amb les drogues  Persones amb dificultats vinculades a la salut mental  Persones amb la SIDA  Persones que tenen relacions sexuals amb d’altres del mateix sexe  ...qualsevol persona definida com a “diferent” en un context  Dels estereotips i l’estigma a la discriminació  La discriminació implica que aquells que es troben en una situació de poder l’utilitzen per difondre prejudicis contra altres persones que tenen menys poder, per a jutjar-los i per a actuar-hi en contra.
 La discriminació es basa en la diferència d’atributs, es reforça a través de l’estigmatització i els estereotips, i serveix per a sostenir la separació i el diferencial de poder.
o Processos de discriminació  Deshumanització  Ideologies de la perillositat social  Aïllament: manca o pèrdua de capital social  Rebuig: reducció de possibilitats de vida  Hostilitat: víctima de violència  Marginació: exclusió  Segons Buchanan (2008) restringeixen les possibilitats d’una persona de desenvolupar el seu potencial i impacta negativament en: 5 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej → Relacions → Habitatge → Salut → Feina → Assegurances → Educació → Viatjar o Efectes de l’estigmatització i dels estereotips  Identitat deteriorada “spoiled identity” (Goffman) o Identitat social negativa (Tajfel):  Baixa autoestima  Autoaplicació dels estereotips  Identitat única o Canviar la identitat social (Tajfel, 1981)  Si el grup contribueix a aspectes positius de la nostra identitat la persona tendirà a mantenir-se dins el grup.
 Si el grup no satisfà aquest requisit la persona tendirà a buscar nous grups.
 Excepte si: 1. Abandonar el grup és impossible per raons “objectives”.
2. Abandonar el grup entra en conflicte amb valors importants que formen part d’una autoimatge acceptable.
 Si no es pot abandonar el grup, hi ha dues solucions: 1. Canviar la interpretació que es fa dels atributs negatius, o bé justificar-los o bé fer-los acceptables.
2. Comprometre’s en una acció social que canviï la interpretació social d’aquell atribut com a negatiu.
- Nivell II: Interacció simbòlica 6 La Dimensió Social de la Persona  Oliwia Ciurlej El jo reflectiu: El que realment som prové dels altres. La reflexivitat és producte del llenguatge i, per tant, producte de la vida social.
o La identitat emergent: el Jo i el Mi: Aquesta capacitat reflexiva sorgeix de la relació amb altres persones. La identitat coma mirall de l’altre:  Pragmatisme nord-americà (1880-1930): James, Baldwin, Cooley i Mead.
 William James → Si mateix = JO + MI (Self = I + Me) → JO (I) = cognoscents = font de l’experiència → MI (me) = allò que conec de mi → Components del sí mateix (self): » El nostre cos » Les nostres possessions » Els nostres rols » Les nostres creences  James Mark Baldwin (1861-1934): → Paper dels triomfs i fracassos en la imitació.
→ AUTOCONSCIÈNCIA com a CONSCIÈNCIA DE L’ALTRE: Entre el si mateix (self) i la societat (els altres) no hi ha una oposició (no és una lluirà de la personalitat contra les repressions socials). Sé qui sóc quan sé qui són els altres.
 Charles Horton Cooley (1864-1929): → Si mateix (self) com a imatge del mirall que són els altres. Quan estem davant d’una altra persona, el que veiem és el que som.
→ Els nens aprenen poc a poc a veure’s a sí mateixos com els veuen els altres. Som molt sensibles al que diuen els altres de nosaltres, i això ens permet desenvolupar el nostre autoconcepte.
→ El sí mateix i la societat són bessons, coneixem l’un quan coneixem a l’altre i, per tant, la idea d’un ego separat i independent de la resta és un il·lusió.
 George Herbert Mead (1863-1931) → Mi = consciència de mi mateix (jo + Mi de James).
Tot el que conec sobre mi mateix.
→ Jo = organisme que actua = no és consciència, simplement reacciona als altres.
→ Altre = el Jo de l’altre particular.
7 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej → El self és dinàmic, està en canvi constant. L’altre em dóna consciència de mi mateix i pot modificar la meva següent acció.
 → Altre generalitzat: Suma de tota la gent que hem conegut al llarg de la vida = expectatives dels altres sobre mi = conjunt d’actituds dels altres = allò que crec que és correcte/adequat/normal (forma part de mi).
Com a conclusió: La identitat segons l’interaccionisme simbòlic: La identitat és:  Situada (sorgeix en cada situació, depèn del context) i múltiple.
 Emergent (emergeix en cada nova situació, es crea de nou, la identitat no preexisteix a les situacions en les que ens veiem involucrats).
 Recíproca (els altres ens defineixen i nosaltres definim els altres).
 Causa i resultat de la interacció social.
 Negociada (tenim un cert paper actiu a l’hora de pretendre com volem que els altres responguin a la nostra manera de ser).
o La identitat negociada: Autoconsciència i agència.
La gestió d’impressions: El que els altres pensen de nosaltres és el que ens constitueix. Per això és molt important gestionar les impressions que donem als altres.
o Estratègia? Manipulació? Planificació? En alguns casos sí. Exemple: Si busquem feina, tindrem molta cura de la impressió que donem. Si volem lligar amb algú, gestionarem d’una manera planificada la impressió que donarem.
Però normalment no som planificadors ni manipuladors. Tot i així, gestionem la impressió:  Normes d’autopresentació: Com ens hem de comportar davant dels altres.
 Interiorització del rol: Un rol és un conjunt de normes que regulen la nostra conducta en funció de la posició que ocupen en un moment donat.
 Self-impressió: Imatge de qui som.
8 La Dimensió Social de la Persona - Oliwia Ciurlej o Erving Goffman (1922-1982) Descriu com les persones se les arreglen per controlar les impressions que causen en altres persones utilitzant una metàfora sobre el teatre (som actors que representen un paper al llarg del dia) → Hi ha gent a qui li resulta més fàcil actuar (aquestes persones són més admirades).
En canvi, les persones amb menys habilitat social són menys valorades.
Si mateix = actor + personatge  Actor: L’encarregat de posar en escena l’actuació, de forjar la impressió.
 Personatge: Una figura, en general agradable, les qualitats del qual han de ser evocades en l’actuació.
L’escena ha d’ajudar a que el personatge funciono. Si no identifiquem correctament l’escena, el personatge no tindrà les qualitats que ha de tenir.
La credibilitat que podem aconseguir en una determinada situació també ens afecta.
Escenari: Goffman afirma que tots els escenaris tenen una regió pública (on té lloc l’actuació) i una regió posterior (privada, invisible).
Quan la regió pública i privada entren en contacte es produeix un trencament de la credibilitat de la persona. Passem d’unes regions a unes altres constantment.
o La gestió d’impressions a Internet:  Com funciona la gestió d’impressions a la xarxa?  Quina relació mantenim amb el nostre avatar?  Quants avatars solem tenir?  Canvien en funció de la xarxa on estic? A partir de les coses que poso i comparteixo a les xarxes socials, vaig creant una identitat.
Nivell III: Sociohistòric  El paper de l’estatus i dels rols o El joc  A través del joc, els nens poden descentrar-se de la seva pròpia identitat i centrar-se en algú altre.
 Jugar a pare, mares, metges, mestres...
 Regles i posicions  Jocs que obeeixen a regles molt precises. En funció de la posició que un ocupa en el joc, haurà de seguir unes determinades regles. El mateix passa en la societat: depèn de la posició que ocupis, hauràs de seguir unes normes o d’altres.
o Estatus i rol 9 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  o o o o Estatus: Posició social  Societat és, entre altres coses, un sistema d’estatus.
 Rol: Conjunt de normes que una determinada posició porta associades.
 Expectatives de comportament de qui ocupa la posició en qüestió.
 Exemples: home, dona, mare, pare, metge, pacient, mestre, nen, estudiant, cambrer, amic, amant, avi, policia, germà, cap, subordinat, veí...
El sistema d’estatus (I)  Les posicions tenen diferent nivell:  És millor ser metge que pacient i millor ser metge que mestre però millor ser mestre que cambrer...
 El marge de maniobra de la persona ubicada en un rol és variable:  Algunes normes són més bàsiques que d’altres: → No tots els professors posen exàmens, però tots fan classe.
 El nivell de la posició (estatus alt o baix) modula el marge d’execució de determinats rols.
El sistema d’estatus (II)  No totes les posicions estan descrites:  Per exemple: no hi ha a Catalunya un rol d’immigrant occidental com a tal.
 El grau de definició i precisió de cada rol és variable:  Per exemple: rol de cosí està menys definit que el de germà.
 La relació entre les posicions també està subjecta a normes:  Per exemple: hi ha normes que regulen la relació metge-pacient o estudiant-mestre, però no metgemestre.
El sistema d’estatus (III)  Cada persona pot ocupar vàries posicions simultàniament:  Es pot ser pare, veí, policia, amic, germà, etc... alhora.
 Les normes marquen les compatibilitats i incompatibilitats dels rols:  No es pot ser pare i amic alhora.
 El sistema d’estatus, les relacions entre posicions, el seu valor i compatibilitats canvien al llarg de la història i les societats.
Rol i identitat (I) 10 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  Cal afegir a les coses que conformen la identitat, el conjunt de rols que una persona desenvolupa.
 Cada un dels quals porta associat unes normes determinades, un valor determinat i unes possibilitats determinades de relació amb d’altres estatus.
 La identitat és, per tant, també un producte situat sociohistòricament.
 El sistema d’estatus és un sistema d’interdependències:  La majoria de rols tenen contrarols: → Metge-pacient → Mestre-alumne → Mare-fill  Si el contrarol no executa el seu paper el rol no pot exercir el seu.
 El marge de flexibilitat del nostre rol depèn també de les expectatives del contrarol.
o Rols adscrits i adquirits  Una posició, i el rol que l’acompanya, pot ser adquirida o adscrita:  Adscrita: és assignada per la societat i la persona individual no té gaire marge de decisió sobre d’ells.
→ Posicions vinculades al sexe o l’edat, al ser de família rica o pobre, ser fill...
 Adquirida: depenen de la nostra decisió, d’habilitats personals i dels rols prèviament adscrits.
o Conflictes de rol (I)  Conflicte interrol  Dos rols habitualment compatibles deixen de ser-ho.
 Exemple: Una mare fa de mestre al seu fill.
 Conflicte intrarol  Demandes antagòniques al mateix rol.
 Exemple: Un director d’escola ha d’atendre a les peticions de mares i pares, alumnes, professors, la generalitat... les respostes sovint no són compatibles.
 Conflicte persona-rol  Creences i valors personals incompatibles amb el rol.
 Exemple: El comportament que ha de desenvolupar un policia no sempre ha de ser compatible amb els seus valors.
11 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej   Sobrecàrrega de rol  Acumulació de demandes compatibles entre elles però simultànies.
 Ambigüitat de rol  Dificultat per reconèixer les expectatives que comporta una posició. Saps que estàs ocupant un estatus, que s’espera alguna cosa de tu però no tens clar el què. Això pot passar perquè: → Perquè no estan ben definides socialment.
→ Perquè estan en procés de canvi històric o cultural.
o Rol i identitat (II)  La força constitutiva de la identitat que tenen els rols és deguda a:  Són part d’un sistema social  Els rols tenen consistència interna  L’acció acaba modelant les persones La construcció sociohistòrica de la identitat o Estatus, rols i història  Variacions històriques en el sistema d’estatus:  Canvia el contingut dels rols → Diferents normes (Ex. rol de mestre o policia) → Diferents significat i valoració del rol (Ex. rol de metge)  Canvien les diferents posicions o estatus → Ex. desaparició de la noblesa com a posició significativa  Canvien les relacions entre rols → Dona ≠ mare o El jo i l’entramat sociohistòric  Quan un neix ho fa en un món que ja està fet:  Tradicions i costums Contingut de la  Institucions ment (Pensament  Convencions com a xarxa social  Creences i ideologies intersubjectiva)  Llenguatge  Les possibilitats de ser ja estan definides:  Què és una persona?  Quins “jos” són possibles?  Exemple: aparició de “l’inconscient” o El self com a problema (Baumeister, 1987) La pròpia pregunta del Qui sóc jo? es troba històricament delimitada.
12 La Dimensió Social de la Persona  Oliwia Ciurlej  El problema del self és un problema modern.
Els 4 problemes moderns del self:  Autoconeixement: En l’edat mitjana les persones no han de resoldre el problema de l’autoconeixement perquè les persones eren el que tenien.
 Autorealització: A mida que la societat va perdent característiques religioses, la realització s’ha de produir en vida i cal que les persones descobreixin per què serveixen.
 Relació individu-societat: A partir de les revolucions industrials i polítiques, hi ha una certa mobilitat social i, per tant, la ubicació d’un mateix a la societat passa a ser considerada una responsabilitat pròpia.
 Autodefinició: Qui sóc jo? En la modernitat apareix l’ideal d’haver d’escollir entre múltiples posicions a la vida.
Tensió entre romàntics i il·lustrats (segles XVIII a XX): o Model dominant del self (segles XVIII a XX):  Self romàntic  Món interior ocult (ànima, esperit, energia...) → Onada d’espiritisme i màgia → Recuperació del folklore de fades i éssers màgics  Amor com a unió mística: → Pèrdua de l’amant com a trencament de l’ànima  Geni i intuïció  Apassionament  Self il·lustrador o modern:  Món visible i observable, possibilitat d’una ciència empírica → Existència d’unitats bàsiques (essències) que són la causa (única) dels fenòmens.
→ Desenvolupament tecnològic i progrés.
 Metàfora de l’organisme com a màquina  Metàfora de la ment com a ordinador (2a meitat del segle XX): → L’home com a ésser racional  Objectiu del desenvolupament de la persona: assolir una identitat ferma, estable, lliure de contradiccions.
→ Possibilitat de classificació de les persones en base a trets de caràcter estables.
o Model dominant de self (segle XX):  Autònom: Independència i separació dels altres.
 Autosuficient: S’autoregula i és capaç de sobreviure sol i aïllat.
13 La Dimensió Social de la Persona Oliwia Ciurlej  Nucli escindit: Amb atributs interns que són els motius del comportament:  Raó i voluntat  Emoció i instint o Model dominant de self (2a meitat segle XX a segle XXI):  El self postmodern:  Tecnologies de la informació i la comunicació: Desaparició de la idea → Saturació del self d’essència individual → Colonització del self  La persona flexible: → Formació permanent Noves exigències del → Mobilitat mercat laboral Compromís variable i optatiu  Valors i racionalitat en el self postmodern: → Multiplicació del que és raonable » Ambigüitat enlloc de coherència » Reflexivitat permanent: ˃ Ironia i sarcasme o Transicions del jo:  Els canvis en els models del que és desitjable ser generen canvis en les persones, perquè hi ha una exigència social d’adaptació al model vigent.
 Recordeu: La normalitat és seguir les normes...
 Trencar les normes és la única manera de produir canvi social però també té un cost personal sobre la nostra identitat.
14 ...

Comprar Previsualizar