Tema 03: Barreges Endovenoses (MIV)_Farmàcia Clínica (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Tema 3: Mescles Endovenoses (MIV) Són barreges extemporànies que s’obtenen per la incorporació d’un medicament a un envàs amb una dilució que s’utilitza en fluïdoteràpia. El medicament és l’additiu i el fluid és el vehicle.
Hi ha dos tipus de preparacions: • • Preparacions de gran volums: > 500 ml Preparacions de petit volum: < o= a 250 ml Motius d’elecció de la via endovenosa com a forma d’administració de un medicament: 1.
2.
3.
4.
Necessitat d’efecte immediat Assegurar la biodisponibilitat del fàrmac Aconseguir nivells estables de medicaments Ser l’única forma possible Avantatges: • • • • Biodisponibilitat al 100% Evitar l’efecte de primer pas Inici de l’acció immediata Garantia de compliment Inconvenients: • • • • • • Impossibilitat de corregir errors Risc de contaminació bacteriana Flebitis Risc d’embòlia aèria Moltes vegades requereix hospitalització Major iatrogènia Divisió clàssica de l’accés endovenós: a) Via perifèrica: l’administració generalment la duen a terme infermeres o farmacèutics especialistes en anàlisis clíniques. Les vies que constitueixen la via perifèrica són les venes dels braços (cefàlica, basílica, radial, cubital, mediana del colze, mediana de l’avantbraç), les venes superficials del cos cabellut (en bebès), dors de la ma, dors del peu i vena umbilical (precaució en bebès) b) Via central: utilitza venes grans dels cosa: vena cava superior i inferior, subclàvia, femoral, jugular, celíaca, vena innominada.
Es realitzen a quiròfan, introduint un catèter que recorre el sistema circulatori i que arribarà (la punta del catèter) a la vena cava, a partir d’aquesta es distribuirà el medicament. De l’administració per via central s’encarrega personal mèdic especialitzat a quiròfan.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Localització de la vena Accés Duració de l’accés Altres fluids Complicacions Seguretat VIA PERFIFÈRICA VIA CENTRAL Superficial Profunda Fàcil Requereix experiència Curta Llarg No possible Possible Freqüents Greus Inestable Estable Criteris d’elecció: a) b) c) d) e) Temps previst de canalització Volum a perfondre Situació hemodinàmica del pacient Mobilitat esperada del pacient Característiques de la medicació a perfondre La selecció del mètode d’administració IV dependrà de: • • • • • • • • • Efecte buscat Localització de la biofase del fàrmac Mecanisme d’acció del medicament Toxicitat local i general Complicacions Estabilitat del medicament Incompatibilitat e interaccions Condicions del pacient Cost Objectius generals: 1. Preparar i dispensar una MIV que farmacéuticament sigui adequat per administra a un pacient ha de ser estèril, ha de ser a un pH similar al de la sang, lliure de contaminants microbians, pirògens, lliure de partícules.
Des de que jo creo el fàrmac fins a l’administració d’aquest, no s’ha de degradar o perdre l’activitat més de un 10% del principi actiu 2. Preparar i dispensar MIV que terapèuticament sigui adequat per el pacient he de assegurar-se que el principi actiu és estable abans de administrar-se, així com garantir que els fàrmacs que administro són els correctes. He de administrar-ho també a una velocitat coneguda i exacte per tant de tenir una màxima activitat i una màxima seguretat. He de tenir també present el factor de dilució que he de posar per tal de tenir la màxima seguretat i efectivitat, coneixent que si es per goteig és corba de ordre 0 o si es endovenosa, és una reacció de ordre 1.
Una solució endovenosa, s’ha de tenir present, la formula farmacèutica i el vehicle que ajuda a administrar el medicament. Els tipus de fluids que usarem més freqüentment són: • NaCl 0.9% és una solució de suero fisiològic (és el primer que s va crear). Al prepararpar-lo tinc 9 grams de NaCl en 1000 grams de aigua. Aquesta solució dona dos tipus de ions (Na+ i Cl-). La solució isotònica és de 308mEQ/L.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes El sodi s’encarrega de regular l’osmolaritat plasmàtica. Aquesta solucó porta 154 mEQ/L. Aquesta concentració és molt similar a la concentració fisiològica.
o En aquests solució, hi ha una concentració de 154 mQ/L. La concentració fisiològica és una concentració de 100 mEQ/L. Administro més clorur del normal.
L’osmolaritat del plasma són un 300mEQ/L. Per tant, es compatible amb la solució isotònica que administraré. La solució isotònics la puc administrar en una alcalosis metabòlica. A part de ser vehicle de medicament, també em servirà per deshidratacions i per una pèrdua del volum sanguini, per tal de incrementar el volum plasmàtic.
Un excés de solució pot provocar hipertèrmia.
Glucosa al 5% aquesta solució no aporta ions. Són 50 grams de glucosa per 1 litre.
Aquesta solució també es isotònics amb el plasma (278mOsm/L). Al ser un hidrat de carboni, cada un proporciona 4 calories. Aquesta solució proporciona energia el pacient, concretament, 200 cal/L. De fet, a part de funcionar coma vehicle de alguns medicaments, sempre és vehicle de la Amfotericina B (antifúngic). És un fàrmac mol nefrotoxic. Aquest fàrmac és incompatible amb qualsevol fàrmac que tingui ions. És una solució molt hidratant de tipus hipertònic que ajuda a disminuir el nombre de ions del plasma, i nodrir.
Un excés de solució, puc arribar a una intoxicació per aigua Glucosalinas: NaCl + glucosa (1/3) barreja de NaCl 0,33% i glucosa al 33%.
L’osmoralitat és de 285mOsm/L i per tant, aportarà ions i també 132 cal/L. Aquesta solució s’usa molt. És una solució hipotònica.
o • • L’aigua NO és un vehicle per administrar fàrmacs per solució endovenosa. No puc administrar aigua per la seva tonicitat. En cas de deshidratació, com puc administrar aigua en absència de ions? Puc administrar Glucosa al 5%. En el metabolisme de l’organisme, es metabolitza la glucosa i el que queda és aigua. És diu que són solucions d’aigua fisiològicament lliure. Estic administrant aigua de manera indirecta ja que directament no es viable.
Altres solucions que puc usar són: • • • • • Glucopotásiques: glucosa al 5% + KCl al 15% Ringer: NaCl + KCl, CaCl2 + lactat sòdic aquesta solució és la solució més semblant a la composició plasmàtica Mannitol al 20 i 20% Bicarbonat sòdic 1/6M Lactat sòdic 1/6M Per saber quina solució he de agafar he de tenir en compte: • • • • Raons clíniques: en funció de l’estat del pacient.
Estabilitat del medicament: no tots els medicaments són estable en tots els vehicles Possible reaccions entre el medicament i el fluid intravenós Osmolaritat plasmàtica vindrà donada per tres component: el Na, la glucosa i la urea. El que realment contribueix a mantenir l’osmolaritat plasmàtica ja que: 2∗ + 18 + 3 ( ) Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Medicament: l’addicció del medicament per via intravenosa a un fluid per l’administració endovenosa en forma endovenosa, s’ha de fer quan el mètode sigui el més idoni per la seva administració.
Algunes qüestions prèvies a la preparació d’un medicament per via endovenosa: • • • • • En necessari que el medicament es dongui per via endovenosa? Es coneix la seva estabilitat en el vehicle escollit? Si l’administració del medicament es múltiple, es coneix l’estabilitat de cada un addictiu en el vehicle intravenós escollit? Es coneix el efectes terapèutic desitjat a la dilució prevista i durant el període d’administració establerta El temps que transcorre entre la preparació del medicament per via endovenosa i el seu total administració al pacient, el medicament per un 10% del additiu? Mètodes d’administració IV: • IV directa: només amb agulla i xeringa pot ser de dos tipus: tipus bolus (administració de la dosi a temps inferior de un minut) o administració endovenosa lenta que pot ferse fins a un temps màxim de 10 minuts. Aquestes dues administracions es poden realitzar: o Directament en vena aquesta administració només és útil quan nomes vull donar una dosis.
o A través de un punt de injecció lateral de l’equip de perfusió primari un equip de perfusió normalment hi ha una línia de perfusió primària (conducte que va des de la bossa amb el vehicle fins al vena) on hi ha diferents ramificacions per on es posen els medicaments. El medicament ha de ser totalment compatible amb el líquid que s’està administrant a la vegada.
o A través de l’obturador de un catèter (catèter intermitent) consisteix en usar un catèter curt que normalment esta format per una obturador amb una agulla metàl·lica que va amb una camisa (plàstic). Amb aquest agulla jo punxo el braç el pacient, retiro el fiador metàl·lic i queda unit al pacient la camisa de plàstic i de manera intermitent, a partir del catèter vaig administrant el fàrmac. Aquest catèters es poden taponar, raó per la qual, porten el seu interior una solució de heparina al 0,1% per evitar la formació de coàguls.
Avantatges: • No hi ha pèrdua de dosi • Menor volum de líquid • Garanteixo que el fàrmac arribi al pacient • Hi ha una llibertat de perfusió del pacient entre les administracions • Amb el catèter intermitent: accés al sis tema venós en qualsevol moment Inconvenients: • Major risc de toxicitat • Majos indis de irritació venosa • Major risc de contaminació Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes • • • Major risc de complicacions El volum total del fluid administrat pot incrementar-se hi ha medicament que son incompatibles amb la heparina. Per tal de treure-la del catèter he de posar una solució que netegi el catèter, passar el fàrmac, tornar a netejar i posar de nou heparina. Per tant, el volum total de líquid es veu augmentat.
Perfusió: s’usen diluents i equips d’administració: o Continua: el medicament s’incorpora a una dissolució IV d’un volum superior a 250ml i el temps d’administració ha de ser igual o superior a 4 hores. Mantenir nivells sostinguts de en plasma al llarg del temps.
Avantatges: • Menys irritació • Menys numero de manipulacions • Nivells plasmàtics constants Inconvenients: • Incomoditat per el pacient • Risc de flebitis e inflamació, degut al temps tant llarg que estàs passant algú estrany en el organisme durant un temps sostingut.
• Fluctuacions en l’acció de medicaments de semivida curta. En aquests casos no és útil ja que no tindre nivells sostinguts de fàrmacs.
Els sistemes d’administració es classifiquen en funció dels equips que s’usen: Equips amb flux regulat per la gravetat: 1 ml és aproximadament 60 gotes i per tant, per controlar la velocitat d’administració.
Equips basats en la velocitats de perfusió: usant bombes. Jo poso la velocitat a la qual que s’administri al fàrmac i tota l’estima s’administrarà a la mateixa velocitat. Aquest sistema és més car i només s’usa quan es molt important en quan la velocitat d’administració com en el cas de citostàtics o en pediatria.
Factors que determinen la inexactitud dels equips de perfusió per gravetat: Augment del colom de infusió Variacions del diàmetre de pes de la cambra de goteig Viscositat de la solució Regulador i tubs de l’equip Filtres finals d’administració Pressió sanguínia i moviments del pacient Variacions en l’altura dels fracassos Extravasació Formació de coàguls Velocitat d’administració Temperatura i naturalesa de la solució Administració simultània de 2 o més solucions Variacions en la pressió del fracàs Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes o Intermitent: s’incorpora el medicament en un volum petit i es connecta en Y amb l avia principal. L’administració del fàrmac ha d’estar en un temps inferior a 60 minuts. El fàrmac estarà en un volum petit (250 ml). Existeixen diferents sistemes: Sistemes per volums de 50 a 250 ml (sistema en Y) Sistemes per volums inferiors a 50 ml usem una bureta dosificadora amb xeringa acoplada ja sigui per gravetat o per bombes volumètriques.
L’administració endovenosa, pot dinar lloc a complicacions: • Tècniques: pròpies de la via endovenosa o Sepsis provocant infeccions per la pròpia utilització de la via, com una contaminació per catèter, o l’agulla, no desinfectar la zona d’administració (mala praxis).
o Relacionades amb la coloració del catèter mala col·locació i per tant, que pugui perforar qualsevol òrgan o sistema. Podem haver-hi complicacions del tipus pneumotòrax.
o Relacionades amb la malposició del catèter s’ha mogut el catèter i quan s’administra el fàrmac es a una zona equivocada a la que hauria de ser.
o Obstrucció dels catèters els canviem o els desobstruïm.
• Locals: a la zona d’administració. Són freqüents però no són greus.
o Flebitis inflamació de les venes. Uns 50% dels pacients que porten mes de 4 dies amb una administració endovenosa presenten flebitis. Factors que condicionen la seva aparició: Composició, pH u osmolaritat de es MIV i del FIV Per intenta minimitzar aquest factor, es fa amb l’administració de heparina.
Contaminació tant microbiana com de partícules 1/3 de les flebitis és per aquesta causa. La manera de evitar-ho es posant filtres de 0,45 o 0,22 micres.
Medicaments IV, en especials als químicament irritats quan més irritants i problemàtic, el risc augmenta.
Duració de l’administració IV més temps s’administri més risc de flebitis.
Localització anatòmica de la seva canalitzada les venes de les extremitat inferior són més trombogèniques que les de les extremitats superiors.
Mida i naturalesa de les cànules i catèters el plàstic es més trambogènic que el metall.
o Extravasacions: administro algú per via endovenosa, i per la raó que sigui, surt de la paret venosa i va al líquid intersticials. Són freqüents però lleus. Quan això passa, es crea dolor i per tant, es ràpidament solucionable. Només hi ha una excepció: si el que s’extravasa és un fàrmac citostàtics, si que es un problema GREU. Factors de risc: Edat: nens i ancians Estat de circulació venosa Historia previs de radioteràpia: la radioteràpia afecta a les parets venoses i les crema (es queden rígides i dures) Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Habilitat de l’operador Lloc d’injecció: més freqüents en el dors de la ma o del peu que en el braç Quan es produeix una extravasació hi ha un protocol a seguir sempre a excepció de citostàtics: 1. Aturar l’administració 2. No retirar l’agulla o la cànula 3. Aspirar l’infiltrat tan com sigui possible 4. Administrar 5-10 ml de ClNa al 0,9% 5. Administrar localment el antídot específic si es coneix 6. Administrar si esta indicat un corticoide en l’àrea extravasada 7. Extraure el catèter IV 8. Aplicar localment compreses calentes o gel: depèn del tipus de medicaments que haguem administrat.
Complicacions: o o o • Embòlia endovenosa: ni ha poca probabilitat que això passi. En aquest cas es greu. En una via perifèrica es casi impossible que això passi. En un catèter central són majors.
Infeccions: poden sospitar-se quan: Aparició immediata de signes i símptomes de sèpsies La teràpia antibiòtica apropiada falla El pacient millora ràpidament al suspendre la FIV S’aïlla el mateix germen en els FIV i en la sang del pacient.
Granulomes: per contaminació amb partícules materials degut a que administro algú que esta contaminat per partícules materials que corren per el organisme i si arriben a capil·lars molt petits com els dels pulmó i es queden aturats i, per tant, aquella zona es queda sense irrigació. Les partícules més dolentes són les que tenen caràcter metàl·lic, perquè el nostre organisme no les poden degradar.
A nivell sistèmic: derivades de l’administració d’algú per via centrals Manipulació de citostàtics Manipulació de citostàtics (medicació antineoplàstica) és una mediació especial que requereix una administració amb molt de compte no solament de la persona que el rep sinó també de la persona que l’elabora. Pot provar una alta incidència de efectes adversos a nivell de teixits que es reprodueixen de manera molt ràpida. Els citostàtics son potencialment mutagènics, carcinogenics, teratogènics, vesicants e irritants. I a més, poden donar reaccions al·lèrgiques.
No solament s’ha de protegir a la persona a la qual se li administra, sinó que també s’ha de protegir al que el manipula perquè també pot tenir ell efectes adversos. Per això, s’ha de tenir en compte: • • • Ús de cabines de seguretat biològica: cambra de flux laminar vertical de tipus B, Classe II Protecció de l’elaborador: bata, guants, mascaretes, etc.
Protecció de l’administrador: bata, guants, calçat, etc.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes • Procés de control del personal manipulador No es convenient que manipulin citostàtics: • • • • • Dones en estat de gestació o que estan planejant quedar-se embarassades Dones en període de lactància Mares amb fills amb malformacions congènites o historia d’avorts Personal amb historia d’al·lèrgies o tractament previs amb citostàtics, radiacions o ambdós.
Personal del que es sospita possibles danys genètics Conceptes a tenir en compte: • • Manual de procediment: són protocols que explicant la manera de preparar, la dosi, les incompatibilitats, entre altres dels citotòxics.
Processos especials per les exposicions a les agulles i les extravasacions Les extravasacions són lleus excepte si són de citostàtics. Precaucions especials davant de qualsevol extravasació. Si es dones el cas s’hauria d’intervenir de forma immediata. Sospitarem d’extravasació quan el pacient es queixi de cremor, dolor o algun canvi agut en la zona d’administració del fàrmac, tumefacció de la zona d’administració i en cas que no obtinguem retorn venós.
Classificació dels citostàtics segons a seva agressivitat tissular: Mesures físiques i antídots (mesures facrmacologiques) en els medicaments en que estan ben contrastat en cas d’extravasació: • • • Para la perfusió Retirar l’equip de perfusió però no la via Extreure el líquid: si es formés una ampolla per l’extravasació no l’hem de punxar perquè els contingut es difondria El tractament a seguir variarà segons el citostàtic: • • • N’hi ha que no tenen tractament Tractament tòpic: DMSO al 99%, assecar-ho al aire 2 setmanes de tractament Tractament parenteral: administració de l’antídot a través de la pròpia cànula o en forma de petites injeccions subcutànies al voltant de la zona d’extravasació: tiosulfat sòdic, hialuronidasa.
Al requerir acció immediata en cas d’extravasació s’ha de tenir preparats botiquins específics.
Són responsabilitat del servei de farmàcia. Han de contenir: Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes 1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Antídot DMSO Compreses de fred o calor sec Antisèptics (per a la preparació de la zona de punció) Material d’administració Algoritme de com tractar una extravasació Classificació de citostàtics segons agressivitat tissular Full de recollida de dades per fer un seguiment posterior Estabilitat de una MIV: és el temps durant el qual és apta per la seva administració als pacients.
Període de validat d’una MIV: temps en el qual una MIV arriba a una pèrdua d’eficàcia superior al 10%.
Factors que poden condicionar l’estabilitat d’una MIV: 1. Naturalesa i concentració del medicament cal conèixer la seva solubilitat, i comprovar-la en diferents fluids, en diferents pH i a diferents temperatures. La concentració no té una regla fixa.
2. Composició i pH del fluid IV (vehicle) influeix en l’estabilitat 3. Condicions d’envasat i naturalesa de l’envàs principalment en medicaments susceptibles de ser oxidats com l’àcid ascòrbic, tiamina, heparina, fenotiazina, cortisona, morfina, penicil·lina, etc. Evitem l’oxidació preparant en absència d’oxigen o incorporant antioxidants.
4. Temperatura no sempre una temperatura baixa assegura la disminució de velocitat de degradació.
5. Efecte de la llum i altres radiacions hi ha medicaments que s’han de protegir amb paper d’alumini per evitar la seva fotòlisi.
PLÀSTIC: • • • Permeabilitat: pas de molècules en forma de gas a vapor a través seu PVC Cessió de plastificants i partícules materials Sorció (adsorció i absorció): o Diacepam: s’uneix a un gran % de PVC o Insulina: s’uneix a vidre, PVC, PE i PP o Nitroglicerina: es fixe de manera rapida i forta al PVC o Vitamina A, Fenotiazina, Warfarina Na, ...
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Incompatibilitats: és la formació de productes inadequats per la seva administració als pacients.
Els resultats més freqüents de una incompatibilitat són: 1. Precipitació: és la forma més freqüent i la més perillosa. Els principals factors de la precipitació són: solubilitat intrínseca del medicament i pH. També s’ha de tenir en compte la possibilitat de: a. Formació de complexos insolubles b. Efecte salí c. Possibles efectes dels excipients d’un additiu 2. Canvi de color 3. Formació de espuma i formació de gas 4. Nebulització i terbolesa Per evitar les incompatibilitat s’aconsella: • • • • • • • • • Utilització immediata de les solucions Evitar mescles de medicaments Conèixer la solubilitat dels fàrmacs en la solució Tenir llistes de incompatibilitats Considerar altres vies d’administració Utilitzar mesures asèptiques Llegir les recomanacions sobre el fàrmac No barrejar amb sang i derivats Protegir de la llum ...