Tema 3.1 [CAT] - Angiospermes: Grups basals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGMES 4t BIOLOGIA Tema 3.1: Angiospermes – Grups basals *Repassar característiques de la flor, el fruit, la pol·linització i la fecundació en angiospermes.
Origen de les angiospermes Les primeres Angiospermes trobades daten del Cretaci Inferior (135-140Ma), d’on tenim mostres de pol·len amb 1 porus o 1 colp. Tot i això, els majors dipòsits de pol·len daten de fa 127-120Ma, on ja n’hi havia de triporats i tricolpats.
Determinar l’origen i la diversificació de les angiospermes és difícil degut a un registre fòssil bastant pobre. Les flors més antigues del que es té constància són de 2 tipus:   Flors petites, oligòmeres i unisexual.
Flors grans, amb moltes peces i bisexuals.
Tot i les diferències notables, totes les flors primitives comparteixen la característica de tenir gineceus apocàrpics i una forma vital d’arbre o arbust. Tot i això, els fòssils més antics són d’espècies herbàcies (Archaefructus spp.), de flors unisexuals oligòmeres.
Les hipòtesis sobre la diversificació de les Angiospermes es basen en una modificació de la configuració dels continents, fa 124-83Ma, en la que es van definir molts dels continents actuals. Degut als moviments tectònics va pujar el nivell del mar, el CO2 i l’escalfor del mantell (més volcans i terratrèmols). Les angiospermes van adaptar-se a aquest canvi amb la formació de cutícules més desenvolupades, mides foliars petites, més eficàcia en el transport d’aigua, llavors amb testes ben desenvolupades, cicles anuals curts, reproducció ràpida, etc.
Actualment hi ha unes 250.00 espècies d’angiospermes (14% de la diversitat del planeta), les quals tenen una gran importància florística, paisatgística, econòmica, etc.
Un dels seus principals avantatges alhora de colonitzar tot tipus d’hàbitats és la plasticitat del seu cos vegetatiu i la possessió de cicles vitals curts (comparat amb les Gimnospermes). Aquesta reproducció més eficient es dóna gràcies a tenir flors sovint hermafrodites, fecundació més ràpida, protecció dels primordis seminals, pol·linització zoògama (més eficient), endosperma secundari que només es forma si hi ha fecundació (estalvi energètic) i protecció de la llavor amb un fruit que sol contribuir a la dispersió.
Filogènia de les Angiospermes Dins les angiospermes (grup monofilètic), se solen distingir dos grans grups, les monocotiledònies (monofilètic) i les dicotiledònies (parafilètic). Dins d’aquest últim hi ha els grups basals i les eudicotiledònies (monofilètic).
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGMES    4t BIOLOGIA Grups basals: Arrel axonomorfa, nervadura reticular, conductes perifèrics, moltes peces florals en disposició gradual i helicoïdal, 2 cotiledons.
Monocotiledònies: Arrel fasciculada, nervadura paral·lela, conductes dispersos, peces florals en múltiples de 3, 1 cotiledon.
Eudicotiledònies: Arrel axonomorfa, nervadura reticular, conductes perifèrics, peces florals en grups de 4-5.
Tendències evolutives de les flors          Peces florals en espiral  Peces florals en verticils.
Reducció i fixació del nombre de peces per verticil.
Escurçament del receptacle.
Simetria actinomorfa  Simetria zigomorfa (es dóna molts cops de manera independent).
Pol·linització biòtica  Pol·linització anemòfila (regressió secundaria).
Periant indiferenciat  Periant doble (pètals i sèpals).
Carpels lliures  Carpels soldats.
Ovari súper  Ovari ínfer.
Flors solitàries  Inflorescències.
Evolució de les inflorescències BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGMES 4t BIOLOGIA Grups basals i Magnòlides Les plantes d’aquest grup solen ser llenyoses i amb olis essencials. Tenen arrel axonomorfa, fulles simples sense estípules (generalment), nervació reticulada i feixos conductors en cercles.
Les flors estan formades per nombroses peces del periant lliures, indiferenciades i disposades helicoïdalment. Aquestes solen tenir una transició gradual cap a estams a mesura que ens apropem al centre de la flor. El gineceu és apocàrpic.
F. Amborellaceae Amborella trichopoda Arbust dioic que es troba a Nova Caledònia. Es tracta de l’angiosperma actual més basal, tot i no tenir característiques dels grups basals. Presenta flors petites amb 5-8 tèpals helicoïdals, 10-14 estams (en les flors masculines) o 1-2 estaminodis i 5-6 carpels lliures (flors femenines). El fruit és una drupa d’uns pocs mil·límetres.
F. Nymphaceae Família amb 5-6 gèneres i 60-95 espècies, totes d’herbes aquàtiques, perennes i rizomatoses. Tenen fulles simples, esparses, heteromorfes i amb o sense estípules. Es troben àmpliament distribuïdes pel planeta gràcies a la distribució per ocells migradors.
Les flors són helicoïdals, amb 4-6 sèpals, molts pètals i estams i varis carpels súpers (Nuphar) o semiínfers (Nymphaea).
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGMES 4t BIOLOGIA sbCl. Magnoliidae F. Magnoliaceae Família amb 7 gèneres i 200 espècies d’arbres o arbustos de fulles esparses, nerviació pinnada, i estípules envoltant els brots, de seguida caduques. Tenen flors hermafrodites vistoses, amb ovari súper, receptacle allargat i cònic, generalment tepaloides i amb estams i carpels en disposició helicoïdal.
El fruit pot variar dins el gènere: Magnolia fa fruits en polifol·licle i Liriodendron en sàmares.
Magnolia grandiflora Arbre del Sud-Est dels EEUU, de fulles perennes i flors blanques solitàries i grans, amb 3 sèpals petaloides i 6-12 pètals.
Magnolia champaca Magnòlia de la Xina de la que s’obté oli de champaca, usat en perfumeria oriental.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGMES 4t BIOLOGIA Liriodendron tulipifera Arbre caducifoli de fins a 50m, amb fulles trapezoïdals de 4 lòbuls. Flors amb 3 sèpals i 6 pètals.
F. Lauraceae Família amb 45 gèneres i 2.200 espècies d’arbres, arbustos o lianes, de fulles simples, enteres, esparses, sense estípules i amb olis essencials. Les flors es troben en inflorescències, són petites, actinomorfes, tepaloides (3+3), amb estams en 3-4 verticils de 3 i 1 carpel d’ovari súper. El fruit és una baia o drupa.
Són espècies molt típiques de formacions subtropicals (Laurisilva).
*L. azorica és quasi indistingible de L. nobilis.
Laurus nobilis Arbret dioic, de fulles persistents i coriàcies, amb olis essencials. Les flors són unisexuals i es troben en inflorescències umbel·liformes. Aquestes solen tenir 4 tèpals, 8-12 estams (masculines) i 2 nectaris a la base. Les flors femenines tenen 1 ovari súper i estaminodis.
La dispersió de les baies es fa per ocells.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGMES 4t BIOLOGIA Usos de les Lauràcies   Fruits comestibles: Persea americana (alvocat), originari d’Amèrica Central.
Olis essencials: En fulles (Laurus nobilis) i escorça (Cinnamomum camphora).
...