Seminari 1 (2012)

Otro Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 2º curso
Asignatura Economia de l'Educació
Año del apunte 2012
Páginas 5
Fecha de subida 27/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Economia de l’Educació Seminari 1: Liberalismo Grup:M2 14-03-2013 Xavier Soler Martos Seminari d’Economia Davant dels textos de Adam Smith ”La riqueza de las naciones” i el de Francis Fukuyama ”¿El fin de la historia?¿Y de las ideologías?” En el conjunt de la classe, hem pogut extreure unes idees més o menys importants dels textos, les quals si observem atentament, es poden donar a l’actualitat, o bé hi han hagut situacions semblants durant els últims anys.
Dintre d’aquest escrit m’agradaria destacar només les que considero més importants, ja sigui per que es dona més joc a l’hora de comparar o bé perquè es més proper per a mi, i evidentment, amb fonts contrastables, es compararà amb la situació que es viu actualment.
“Un pueblo inteligente e instruido siempre será más ordenado y decente que uno ignorante y estúpido” A. Smith La cita en qüestió ens parla com una població que hagi estat educada pot arribar a estar ordenada, i això comporta prendre decisions conjuntament, aprendre a viure unit i a mirar per el bé del col·lectiu i no per l’individu, en canvi un poble que no hagi tingut una educació, es fàcilment manipulable per qui dirigeix el territori, la població no s’adona del que els qui dirigeixen fan, per tant, si estiguessin en contra tampoc no podrien fer-hi res, ja que no tindrien ni mitjans, ni capacitats d’organització entre ells mateixos.
Un dels més clars exemples, en la situació actual va ser el moviment del 15-M, un moviment, en el qual es reivindicava contra la política actual i els bancs. Un dels lemes de les manifestacions treia l’essència de la cita de l’Adam Smith, ja que segons el 15-M, un poble instruït era capaç de reivindicar-se i d’unir-se per fer front a les situacions adverses que pateix el poble, en canvi el poble que no estava ben educat no es podia mobilitzar ja que no tenia coneixença suficient com per fer-ho.
La educació com es pot veure, està estretament lligada a la política, i el vincle en comú es el poble, el poble rep una educació, la qual ha d’estar garantitzada per els representants del poble.
Un altre autor, Kant, té una cita on ve lligada la essència de Smith, la cita “Un pueblo educado es un pueblo libre.”. L’educació que rebem ens determina el grau de llibertat que tenim, ja que per a que una persona tingui més llibertat ha de conèixer, i la millor font de coneixement que hi pot haver es l’educació(ja sigui formal, informal o no-formal), o bé que sigui de forma autodidacta, per el desig que té un mateix de voler conèixer. L’altre element, es la llibertat que hauríem de designar que representa, alguns ho denominen com “la capacitat d’escollir”, altres com “la capacitat d’actuar d’acord amb la raó”. Mentre una persona va tenint més coneixements, més capacitats de raonar té, i per tant d’escollir, ja que té nocions, per tant, podríem dir que aquella persona és més 1 Economia de l’Educació Seminari 1: Liberalismo Grup:M2 14-03-2013 Xavier Soler Martos lliure, i que per tant, l’educació ens ha de proporcionar la capacitat de ser més lliures.
"El saber leer, escribir y conocer la aritmética, es muy necesario para aquellos cuyos negocios requieren tales conocimientos, pero donde la subsistencia de la gente no depende de ellas, estas artes son muy perjudiciales para el pobre... La asistencia a la escuela, comparada con cualquier trabajo, es holgazanería: cuanto más tiempo continúen los menores en este cómodo tipo de vida, más ineptos serán cuando crezcan, tanto en fortaleza como en disposición para el trabajo al que están destinados." A. Smith La visió que tenia Adam Smith sobre l’educació, era que tota la població havíem de rebre una mínima educació, però la suficient, ja que, el treball era el més important, i que per tant, havíem de ser educats a partir del treball que anéssim a exercir. Una persona que anava a treballar de pagès, no necessitava cultivar-se intel·lectualment si desprès aquelles capacitats no les podia utilitzar, en canvi, un empresari, necessitava la lectura, l’escriptura, la aritmètica, ja que per la seva professió eren útils i bàsiques.
"Inculcar a los alumnos universitarios a que no piensen solo en estudiar lo que les apetece o a seguir las tradiciones familiares a la hora de escoger itinerario académico, sino a que piensen en términos de necesidades y de su posible empleabilidad". J. I. Wert La cita d’Adam Smith, m’ha fet recordar a una frase que va dir el ministre d’educació, cultura i esports. Fent una comparació entre Adam Smith i el ministre Wert, podem observar on hi han possibles relacions entre les dues opinions. El primer punt es que mentre Smith opinava que la població havia d’estudiar un grau mes o menys elevat segons el treball que anava a exercir, el ministre Wert, considera oportú haver d’estudiar segons la demanda que hi ha, hem d’estudiar per possibilitats d’ofertes de treball que tinguem. Per tant, hem d’estudiar una cosa o una altre segons la probabilitat i possibilitat que tinguem de trobar feina.
Considero que, actualment, tenint la opció tan àmplia que tenim d’estudis, és veritat que un dels ítems importants es la possibilitat de trobar feina, però, no podem decidir la nostra llibertat i la nostra felicitat acadèmica, amb la multitud d’opcions que hi han? Tenir un coneixement es la nostra decisió avui en dia, hem de ser educats per les postres motivacions i aspiracions, i fins i tot per els postres desitjos, sempre i quan, puguin ser factibles.
Una característica que es important per l’educació i per la nostra formació acadèmica i laboral, es la qualitat, o quins resultats obté la nostra educació.
Sembla que en Espanya concretament, en l’actualitat , no hi han gaires bones crítiques per els resultats obtinguts, ja que: “Uno de cada tres jóvenes españoles 2 Economia de l’Educació Seminari 1: Liberalismo Grup:M2 14-03-2013 Xavier Soler Martos de entre 15 y 24 años dejaron sus estudios antes de acabar la enseñanza secundaria”. Els joves que estudiem actualment, som qui en un futur haurem d’ocupar els llocs de treball, per els quals necessitem pocs o molts estudis, però, de que serveix si els que ho han d’aprofitar no ho aprofiten, si no hi han ni recursos, ni una educació que sigui adequada i que es pugui garantir a tota la població. Les nocions bàsiques que se suposa que hem d’obtenir(la ESO, una educació que es obligatòria i reglamentada), ni les obtenim amb aquest al nivell de fracàs escolar que hi ha actualment a Espanya, que s’hauria de fer? Per a Adam Smith llavors, si la excessiva educació es mandra comparada amb el treball, tota aquesta gent que no es treu ni les nocions bàsiques, que hauria de fer? Respecte al text de Francis Fukuyama, m’agradaria destacar “En la década pasada ha habido cambios inequívocos en el clima intelectual de los dos países comunistas más grandes del mundo, y en ambos se han iniciado significativos movimientos reformistas. Pero este fenómeno se extiende más allá de la alta política, y puede observársele también en la propagación inevitable de la cultura de consumo occidental, en contextos tan diversos como los mercados campesinos y los televisores en colores, ahora omnipresentes en toda China;[…] y en la música rock que se disfruta igual en Praga, Rangún y Teherán” Comentar, que en aquesta cita s’anomena els canvis a través d’una comparació de les ideologies passades amb les presents. On abans hi havia una Rússia i una Xina amb un règim totalment comunista, avui en dia podem observar, com en el primer dels cassos ha passat a ser un país capitalista, mentre que en el segon, a pesar d’estar en un règim comunista encara, poc a poc està adaptant part de la ideologia capitalista, per el que podríem dir que ja no conserva l’essència principal, del que abans era. L’obertura al món dels seus mercats ha provocat que l’economia dels països hagi crescut, ja que hi han hagut més importants però, també més exportacions. Amb tot això, ha fet, que la publicitat exterior hagi arribat en mans de la població, i amb això, que les necessitats hagin crescut, i per tant la demanda.
Es evident, que el consumisme ens envaeix, cada dia, ens bombardegen amb el que hem de consumir, el que hem d’escoltar o el que hem de seguir. Ens creen la necessitat de ser i fer el que ells volen, darrere d’una mera propaganda es troben les manipulacions més poderoses. I amb aquesta, tot es transforma, ja sigui el que hem de consumir com la modificació d’objectius o d’ideologies polítiques. Tot canvi, modifica. Però sempre es modifica de manera positiva i negativa. Que s’hagin obert al món els beneficia, ja que les mercaderies per exemple troben nous mercats on instal·lar-se, però d’altra banda, tal com s’han obert, els fan més vulnerables a la crítica social i a l’intent de modificar les essències i les governances, ja sigui per defensar alguna cosa justa, o bé per ficar pressió per a que canviïn certs aspectes de la seva política.
3 Economia de l’Educació Seminari 1: Liberalismo Grup:M2 14-03-2013 Xavier Soler Martos Però avui en dia, tot es troba en el consumisme? No hi han opcions de remodelació del sistema, o bé de petites idees o projectes que es duen a terme, i que dia rere a dia es poden extendre? De fet, hi ha un projecte anomenat “Gratiferia” la qual consisteix a donar una nova vida a tot tipus d’objectes que es puguin re-utilitzar, ja sigui roba, joguines, objectes de decoració, o fins i tot aliments. Aquest projecte també anomenat “tenda gratis” té com a lema la representativa cita de Mahatma Gandhi “Hay suficiente para las necesidades de todos, pero no para la avaricia de cada uno”. Darrera d’aquesta iniciativa hi ha un grup de persones, les quals creuen en el canvi, en la remodelació del consumisme, i en la unió de la població, la ajuda mútua. Cal destacar que aquesta iniciativa es regalen les coses, per tant es gratis, i la persona que porta objecte per donar-los ha d’estar predisposat a fer-ho. Qualsevol persona, hagi portat o no objectes pot endur-se alguna cosa, sempre i quan sigui necessària. Davant d’aquesta iniciativa per fomentar el no-consumisme, la qual està extesa per més països del món, de fet, aquesta iniciativa va començar a l’Argentina, i actualment es fa en altres països, com són Uruguay, Xile, Brasil, Perú, França, Itàlia, Espanya, entre altres.
Pel que fa a ideologies, podríem destacar els moviments polítics o plataformes en defensa del poble, com ha estat el moviment del 15-M tal com hem comentat abans, la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca) o partits polítics com Coalició comprimís en el País Valencià. Aquest partit polític està a favor d’una política per el poble, però proposa buscar un nou model econòmic per a l’Estat. “Defienden la aplicación de un nuevo modelo de desarrollo sostenible que ponga énfasis en superar las carencias del modelo económico vigente ".
Per tant, considero que els valors ideològics habituals, s’estan afeblint, però que a partir d’iniciatives del poble, sorgiran nous moviments i ideologies polítiques i econòmiques, ja que ja es poden veure els primers indicis que faran sortir de la situació actual i ens duran a un futur diferent, tot evolucionarà.
4 Economia de l’Educació Seminari 1: Liberalismo Grup:M2 14-03-2013 Xavier Soler Martos Bibliografía i Webgrafia http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-5ick.htm http://ca.wikipedia.org/wiki/Llibertat https://plus.google.com/106612995127846682650/posts/3goG15WuCm2 http://www.elmundo.es/elmundo/2012/10/16/espana/1350346752.html http://es.wikipedia.org/wiki/Coalici%C3%B3_Comprom%C3%ADs Fukuyama, F. (1992). “El fin de la historia y el último hombre” Smith, A. (1776). “La riqueza de las naciones.” Reino Unido, W. Strahan & T.
Cadell 5 ...