Embriología. Tema 6 (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Morfologia I
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 23/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 6 Crestes neurals La cresta neural és un component transitori de l’ectoderma, localitzada entre el tub neural i l’epidermis d’un embrió durant la formacio del tub neural. Les cèl·lules de la cresta neural emigren ràpidament durant -o immediatament després- la neurulació, un esdeveniment embriologic marcat pel tancament de la cresta neural.
Les cèl·lules de les crestes neurals són unes cèl·lules que originalment es troben al costat de la placa neural i que durant el procés de neurulació acaben sent més dorsals. Acabaràn situades a la regió més dorsal del túbul.
Wilhelm His (1831-1904) ja va descriure les cèl·lules de la cresta neural com una banda que es troba entre el túbul neural i l’ectoderm superficial (futura epidermis). Aquestes cèl·lules acabaràn migrant per donar lloc a una sèrie de teixits diversos. Wilhelm fer estudis d’aquestes cèl·lules amb vertebrats inferiors com peixos i amfibis. Un cop començen a migrar costen de trobar.
* Podem considerar les cèl·lules de la cresta neural com estructures transitòries formades per cèl·lules pluripotents capaces de migrar fins a llocs molt allunyats del seu origen.
Nicole Le Douarin (1930) també va contribuir molt a l’estudi de les crestes neurals. Ella va estudiar el transportament de teixit de guatlla (codorniz) a embrió de pollastre. Va fer transplantaments d’embrions que es trobaven a periodes equivalents del desenvolupament. Va seccionar un tros de tub neural de l’embrió de pollastre. Del de guatlla el va treure igual i es va assegurar de transferir només tub neural. Això ho va fer perquè per tècniques d’immunohistoquimica es poden distingir les cèl·lules de guatlla i de pollastre. D’aquesta manera es podria seguir el moviment e les cèl·lules.
*Tinció de feulgen: tenyeix el DNA. El DNA de les celules de “Guatlla” es tenyeix més facilment que el de pollastre, per això les seves cèl·lules es podien detectar fàcilment.
Es posa un anticos primari i despres un anticos secundari amb enzim p.e. peroxidasa o fluorocrom que ens indicarà si estava o no cert Ag.
Placa neural—> Cresta neural—> ↑ [BMP] ↑ [Wnt-6] La zona de confluència entre la placa neural i la cresta neural tindrà concentracions elevades de les dues proteïnes. Les cèl·lules amb els dos tipus d’estímul tindràn alta probabilitat de convertir-se en cèl·lules de la cresta neural.
Les cèl·lules d’aquesta zona, davant dels estímuls adients (BMP i Wnt-6) induiràn els factors de transducció FoxD3, Slug i RhoB.
-FoxD3: permetràn que s’expressin determinats gens específics de les cèl·lules de les crestes neurals.
- RhoB serà important perquè dotarà a la cèl·lula de citoesquelet, necesari per a dur a terme la migració. Induirà la polimerització d’actina als µ-filaments.
- Slug: permet que les cèl·lules, un cop dotades de citoesquelet, es desfacin de les unions intercel·lulars que els hi conferien caràcter epitelial. Aquestes cèl·lules pasaràn a ser mesenquimàtiques. Seràn més laxes, ja no estaràn enganxades les unes a les altres i podràn migrar.
Aquestes cèl·lules que abans formaven l’epiteli hauràn perdut les unions i es transformaràn en mesènquima, serà una transició epiteli-mesenquimàtica. Hi ha teixits que poden fer transicions a la inversa, de mesènquima a epiteli.
Derivats de les crestes neurals Les crestes neurals es poden dividir en quatre dominis no excloents entre sí: Crestes neurals A la regió cranial Ectomesènquima: mesènquima ectodèrmic que contribuirà a formar una bona part dels teixits connectius i esquelètics del cap.
A la regió del tronc Algunes cèl·lules migraràn cap a dorsal i altres cap a ventral.
Primer ocorre la migració ventral.
Migració ventral: - Ganglis de l’arrel dorsal del nervi espinal - Ganglis simpàtics - Cèl·lules de Schwann (prod. la beina de mielina) - Mèdul·la adrenal (localització CR als ronyons) P.e. alguns ossos de la cara, de l’oida mitja, etc.
Migració dorsal: formació de melanòcits, les cèl·lules pigmentàries de la pell.
A la regió sacra Ganglis parasimpàtics (entèrics): associats a l’intestí.
A la regió cardíaca Situades entre la regió cranial i la del tronc.
- Teixit connectiu i muscular de l’arc aòrtic - Tabic espiroïdal entre l’aorta i l’arteria pulmonar Als embrions aparèixen una sèrie de diverticles denominats bosses faríngies o fenedures branquials.
Arc visceral: nucli centra de teixit mesodèrmic cobert per ectoderm superficial i revestit interiorment per epiteli d’origen endodèrmic. La part central dels arcs serà colonitzada per cèl·lules de la cresta neural que emigren cap a aquests per a constituir els components esquelètics de la cara. Els arcs viscerals es poden numerar. En funció de l’arc visceral colonitzat les cèl·lules de les crestes neurals donaràn lloc a una estructura o a una altra.
Primera onada de migració - 1r arc visceral: • Mandíbula • Ossos de la cara • Martell i enclusa (2/3 ossos oída mitja) - 2n arc visceral: • Estrep (1/3 ossos oída mitja) • Part de l’aparell hioidal - 3r i 4rt arc visceral: • Timus (teixit endocrí) • Tiroides (teixit endocrí) • Paratiroides Segona onada de migració Formaràn part de les placodes olfactòria i òptica.
Crestes neurals del tronc Foto sup: la segona migració es veu les cèl·lules que hi ha dorsolaterals. Acabaràn formant els melanòcits. Aquestes es disposen entre la epidermis i la dermis.
Migració de les cèl·lules de les crestes neurals Al voltant del tub neural es troben unes estructures anomenades somits, son estructures mesodermiques. Cada somit es pot dividir en dues porcions: - Porció cranial - Porció caudal Les cèl·lules de la cresta neural únicament migraràn a través de la porció cranial dels somites.
¿Per què només a la cranial? A la porció cranial/rostral dels somites s’expressen receptors d’efrines.
A la porció caudal dels somites s’expressen efrines.
Les cèl·lules de la cresta neural també expressen receptors d’efrines.
Quan les cèl·lules migratòries de les crestes neurals arriben a la part caudal detectaràn les efrines (gràcies als receptors). Quan ocorri aquest contacte entre les cèl·lules de les crestes neurals i les efrines de la porció caudal dels somits les cèl·lules de les crestes neurals quedaràn immobilitzades, és una senyal que li diu a les altres cèl·lules de la cresta neural que no passin per aquesta zona. Les cèl·lules de la cresta neural únicament passaràn per la porció cranial dels somites perquè aquestes no expressen efrines.
*Efrina: proteïna transmembrana amb receptor de tipus tirosin quinasa. El que fan és inhabilitar el citoesquelet de les cèl·lules migratòries de les crestes neurals, ja no podràn seguir-ho fent.
Anomalies de les cèl·lules de les crestes neurals Exemple—> Piebaldisme Piebaldisme: anomalia a les cèl·lules de les crestes neurals per mutació al gen C-kit, gen present a les cèl·lules de la cresta neural, a precursors hematopoiètics (precursors de la sang) i a cèl·lules de la línea germinal. Aquest gen expressa una proteïna molt important per la proliferació cel·lular. A les imatges veiem una manca de pigmentació a la panxa i al front. Aquest síndrome presenta albinisme localitzat, sordesa, manca de neurones intestinals, anèmia i esterilitat. Això ocorre perquè hi ha hagut problemes a les cèl·lules derivades de les crestes neurals. P.e.
sordesa perquè les cèl·lules de la cresta neural contribuien a formar el martell, l’enclusa i l’estrep.
En general tot, igual que l’anemia per les celules de la linea hematopoiètica. Esterilitat per les cèl·lules de la línea germinal.
...

Tags:
Comprar Previsualizar