TEMA 11. DESIGUALTAT I CILE DE VIDA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/05/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 11. DESIGUALTAT I CILE DE VIDA El cicle de vida vol dir que cal incorporar al estudi de la desigualtat el fet de que les persones creixen i que el fet de estar en una etapa o una altra de la vida pot tenir conseqüències en la desigualtat.
BENJAMIN SEEBOHM ROWNTREE YORK (ANGLATERRA), 1871-1954 Pioner en l’ús de la perspectiva del cicle de vida. El que va descobrir Rowntree és que la pobresa sol concentrar-se en els extrems del cicle de vida. Va arribar a una conclusió molt important en la que atribueix les situacions de privació i pobresa al desequilibri entre necessitats i recursos al llarg de la vida de les persones.
Segons ell, la infància i la vellesa eren les etapes que comportaven més riscos de pobresa, ja que en aquestes fases els individus no participaven en el mercat laboral.
KARL ULRICH MAYER (1945) TRAJECTÒRIES I OPORTUNITATS VITALS DES D’UNA PERSPECTIV A COMPARADA Avui dia hi ha molts sociòlegs que han situat aquest cicle de vida com un eix fonamental d’anàlisi. Un d’aquests sociòlegs és Karl Ulrich Mayer. Amb el terme de trajectòria vital els sociòlegs denoten la seqüencia d’activitats o d’estats i esdeveniments en diversos àmbits vitals que es desenvolupen des del naixement fins a la mort.
Mayer diu que és molt útil estudiar la situació de determinats grups al llarg de la seva vida, ja que segons ell, sembla que hi ha algunes persones que neixen i ho tenen tot solucionat i d’altres que tenen moltes més dificultats, i aleshores segons ell és molt interessant de veure els mecanismes o les transicions segons les quals aquests itineraris es torcen. Uns tenen trajectòries acumulatives que van a pitjor sembla i d0altres que sempre van a millor.
En resum, si volem entendre com les forces socials, els condicionants i les oportunitats conformen les vides dels individus i si volem anar més enllà de les condicions socials universals de les trajectòries de vida, podem seguir tres estratègies de recerca: a.
b.
c.
Tractar d’explicar les diferencies observades a l’interior dels països Identificar canvis històrics al llarg del temps Explorar les pautes de trajectòries de vida comparant diversos estats.
Proposo la darrera estratègia com la més adequada, ja que permet de desentranyar d’una manera més efectiva les variacions dels mecanismes generadors que ocasionen marcades diferencies en els resultats de la trajectòria de vida.
Tant des de la banda de les institucions com a cossos de normes i com a estructures d’incentius com des de la banda dels resultats de les trajectòries vitals, podem observar pautes d’associació sistemàtiques i recurrents.
Això ens permet retenir la idea dels règims de trajectoreis de vida propis de cada país, si més no com a una eina molt profitosa en aquesta mena d’estudis (Mayer, 2005) María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ANALISI EN TERMES DE COHORTS Una cohort (anomenada també promoció) és un conjunt d’individus (generalment persones) que tenen en comú el fet que tots ells han experimentat un esdeveniment donat durant un cert interval de temps. L’anàlisi en termes de cohorts és l’estudi dels esdeveniments datats a partir del moment en que es produí l’esdeveniment que fou iniciador de la cohort. Sovint s’estableix el contrast entre l’anàlisi en termes de cohorts i l’anàlisi en termes de període, l’estudi dels esdeveniments que es donen en múltiples cohorts en un determinat moment històric, com ara un any concret.
Una cohort de naixement no és tan sols un conjunt d’individus nascuts en el mateix període sinó també un conjunt d’individus cadascun dels quals experimenta un efecte en la mateixa etapa de la trajectòria de vida (any en curs = anys de naixement + edat). Les cohorts es diferencien perquè han experimentat determinats esdeveniments històrics clau ( per exemple, certes condicions econòmiques, l’aparició de la píndola anticonceptiva) en diferents moments, que a vegades poden resultar crítics. La historia determina el destí d’una cohort (Imhoff,2003) Richard A. Easterlin mostra que la grandària d’una generació – el nombre de persones nascudes en un determinat – afecta directament i indirecta el benestar personal dels seus membres, la constitució i la ruptura de la família i les perspectives generals de l’economia. Les dimensions d’una població poden ser un factor tan restrictiu sobre la igualtat d’oportunitats com el sexe, la raça o a classe social.
IL·LUSTRACIÓ DE L’AN ÀLISI TRANSVERSAL ENFRONT DE LA LONGITUD INAL Anàlisi tranversal. Explotació d’una mostra extreta en un any de referencia Anàlisi longitudinal. Seguiment d’una cohort a partir d’un any de referencia. Estudi dels determinats i dels resultats de les transicions.
L’anàlisi en termes de cohorts obre la porta a l’ús de tècniques longitudinals amb dades de panel. Aquests estudis comporten molts avantatges des d’un punt de vista tècnic. Però requereixen la perfecció dels processos en curs i, per tant, suposen l’acceptació d’un compàs d’espera. És per aquesta raó que gran part de l’anàlisi de cohorts fa servir dades agregades de caire transversal (per exemple, estudi del contrast entre generacions a partir de l’anàlisi estadística dels resultats d’enquestes basades en mostres representatives del conjunt de la població). Total Fertility (indicador conjuntural de fecunditat / index sintètic de fecunditat) vs.
Completed fertiliy (descendència final) com a il·lustració del contrast entre anàlisi transversal i longitudinal.
RÈGIMS DE BENESTAR I TRAJECTÒRIES DE VIDA Hi ha alguns autors com Chauvel que han tractat d’aplicar aquest concepte de regim de benestar en funció de les trajectòries de vida. El que es fa es veure si aquest concepte esta relacionat amb les característiques de les trajectòries de vida.
Els països de l’Europa del sud mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia) comparteixen un profund problema de desigualtats entre generacions i sostenibilitat generacional del seu model social, és a dir, una dificultat per a garantir a les noves generacions d’estatut i una protecció social tan favorables com els deus María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social seus projenitors. Des de fa tres decennis el procés d’integració dels nostres joves es veritablement detestable i consentim taxes d’atur dels joves incompatibles amb l’ambició d’una correcta socialització. El perill es que aquests joves guardin durant massa temps la cicatriu d’aquesta mala entrada en la vida adulta i que no puguin recuperar mai més el seu retard (Chauvel, 2010).
Les fronteres entre l’adolescència, la joventut i l’edat adulta varien molt d’una societat a l’altra i mostren la representacions polítiques, socials i culturals dels atributs lligats a diferents edats de la vida. Els règims de benestar i la manera com articulen ajuda publica, solidaritat familiar i recursos per al mercat laboral en la gestió d’aquest període de dependència econòmica potencial, expliquen en gran part l’estructuració nacional de les trajectòries.
DIVERSIFICACIÓ DE LE S TRAJECTÒRIES DE RI SC EN LA INFANCIA Persistència (o transitorietat) de les situacions de risc i acumulació (o compensació) d’avantatges i desavantatges? Els resultats en termes de benestar dels infants establerts de forma transversal i agregada en funció dels tipus de llars en què viuen són prou contundents per estimar-nos a prevenir i corregir adequadament l’impacte negatiu de determinats factors de risc sobre la infància. Perspectiva del cicle de vida i utilitat de l’anàlisi longitudinal.
...