Metodología (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Sociología - 1º curso
Asignatura Metodología y Diseño de Investigación Social
Año del apunte 2014
Páginas 30
Fecha de subida 15/09/2014
Descargas 24
Subido por

Vista previa del texto

METODOLOGIA 14/02/2013 ¿QUÉ ES LA CIENCIA? Él método científico.
Observa: tu entorno y busca patrones y solicitudes. Eso es la inducción, partir de la observación y teorizar.
Ejemplo 1: Una persona que muere con 3 años.
Ejemplo 2: Una persona que muere con 20 años.
Ejemplo 3: Una persona que muere 50 años.
Inducción: las personas son mortales El inductivismo, conocimiento científico que parte de la observación y que se basa en enunciados para pasar a conclusiones: -Cuando el nombre de enunciados observacionales sigue suficientemente grande -Cuando las observaciones representan en una diversidad de situaciones -Cuando ningún enunciado observacional contradice la ley general Dos críticas al inductivismo: 1-Los problemas del pavo inductivista (Bertrand Russell) Las teorías solo son válidas hasta que dejan de serlo. Hasta que alguien las desmonta. No podemos construir teorías verdaderas basándonos en observaciones sistemáticas.
2-Percepción y cultura (teoría vs observación). Observar las cosas tal cual las conoces. Veras determinadas cosas según las” gafas que lleves”, ósea el conocimiento que tengas.
Ejercicio.
La tierra es plana.
-Se puede poner a prueba.
-Es falseable, se pude contradecir.
Si dios existe: -No se pude poner a prueba Una mayoría de personas tituladas se insertan laboralmente el primer año después de acabar la carrera.
-se puede poner a prueba El paro puede subir, bajar o mantenerse: -No se puede poner a prueba.
La educación debería reducir las desigualdades sociales: Es un juicio de hecho no de valores -Esto va más allá de la investigación, pero no puede ser una afirmación.
Karl Popper (1902-1994).
-El conocimiento comienza con la teoría. Uno ve determinadas cosas en función de las gafas que lleve, del conocimiento que tengas. Primero teorizas y luego contrastas empíricamente.
-La teoría ha de poder ser puesta en prueba y falseada.
La ciencia se ajusta al máximo posible a la verdad, pero siempre con un margen.
-Todo conocimiento es provisional, porque puede haber cambios climáticos, mutaciones….ejemplo, todos los cisnes son blancos, pero uno puede tener una mutación y salir negro.
Según Pooper la ciencia es ciencia, no distingue de médicas, filosóficas… Una sola ciencia. El método es el método.
Críticas al falsacionismo. De Pooper: 1-Pooper es muy restrictivo, dice que cuando una teoría es falsa, ya no existe. Los resultados no dependen de la solidez, sino del método. El método es imperfecto.
Ejemplo: Políticas de prevención de violencia de género, lleva a la concienciación de la población y eso produce que reduzca los maltratos a la pareja, sabemos que se ha reducido éstos maltratos mediante un indicador, en éste caso, por ejemplo el número de denuncias.
Cogeríamos datos de diferentes años y haríamos un gráfico en que deberíamos observar que disminuyen (según nuestra teoría e indicador)…si aumentara, falsearíamos nuestra teoría.
Al subir la sensibilización, aumenta el número de denuncias por tanto puede salir el gráfico en aumento, y no quiero decir que haya más maltratos, sino más denuncias. Por tanto, falseamos la teoría porque el método no es correcto 2- El núcleo de las teorías, el centro, contiene determinadas suposiciones que no son falseables.
Thomas Kuhn (1922 – 1996) Se basa en historia de la ciencia. Suposiciones básicas sobre cómo son las cosas, condicionan los métodos que se utilizan.
Paradigma: aquellas suposiciones básicas que comparten los científicos, sobre como son las cosas y como se ha de orientar la investigación Se poduce un momento de revolución científica, se cuestionan que acaban sustituyendo por otros supósitos.
Los científicos denominan que es la ciencia y como se estudia la realidad. Hay relaciones de poder internamente en la comunidad científica. La visión más radical de todo esto es la de PAUL FEYERABEND(1924 -1994) también contemporáneo. Dice que el método científico no existe, no es un método jerárquicamente superior a otros. De acuerdo con los conocimientos que tenían en esa época, eran tan sólidos como los que utilizaba galileo en su época para defender sus teorías. Va a ser muy criticado.
Tiene dos críticas: 1-Su argumento es la ciencia como una forma de conocimiento relativa a conocimiento científico tiene la misma validez que otros.
2-La ciencia ofrece sistematización del proceso de conocimiento transparente que no tienen otras formas conocimiento. Es más sólido que otras.
 2-Los diversos enfocamientos de investigación en ciencias sociales.
La ciencia contemporánea nace en occidente.
Mardones, tiene dos grandes tradiciones en ciencia: -Tradición aristotélica: La ciencia a de explicar para Aristóteles el porqué de la cosas. Este por qué de las cosas a de contener una explicación teleológica (a los fines a las metas) que no teológica. Para qué se hacen las cosas. No es la forma más habitual de proceder.
-Tradición galileica: Los momentos del incipiente capitalista, desarrollo técnico e industrial. Eficiencia pasa a ser tan importante. El énfasis en máquinas, mecanismo. Por tanto la ciencia se ha centrado en cómo funcionan las cosas, no ya a las metas al fin, sino a explicaciones causales entre diferentes variables. Matematización de la realidad. Expresar la realidad en tema matemáticos.
Durkheim (1858-1917): Modos de actuar, de pensar, de sentir que presenta la (...) propiedad de existir fuera de las consciencias individuales(…) El hecho de estudio de la sociología son los hecho sociales (son hecho causales, de causa efecto) Los hechos sociales de han de tratare como cosas externas al individuo.
El suicidio Cuál es el grado de integración en determinadas sociedad, y el grado de integración de determinados grupos sociales en estas determinadas sociedades. Se interesa por el suicidio anómico, el de baja regulación social y de integración.
Sociedades con mayor grado de industralización el grado de suicidios aumenta. Hace su investigación en base a variables externas a hechos sociales A.COMTE (1789-1857). No comenta nada más de este autor.
Weber (1864 – 1920): el objeto de la sociología son las acciones sociales. Tienen una diferencia con las actuales.
Hacen referencia cuales son las motivaciones que han inspirados la acción, a las metas.
(Autor que menciona mientras habla de weber). Wilhelm Dilthem(1833-1911) . Rompe con esta idea, porque dice que las ciencias naturales se han de ocupar de estudiar las cosas como cosas.
Continúa con Weber….
Ascetisme: la vida correcta y moral, sin los excesos, gastarse el dinero en determinadas diversiones. Si eres un buen ciudadano tienes que trabajar mucho y así ganas dinero, sino puedo gastarme el dinero en fiesta, lo reinvierto en el trabajo. Así tienes la acumulación de capital.
Técnicas de investigación: -Métodos cuantitativos: Epistemológicos. Reducen la realidad de forma numérica.
-Métodos cualitativos. Teológico. Se basan en observar la realidad y mantener la información observada en lo que encuentra a la realidad.
Ejercicio.
1er ejemplo.
¿Conseguiremos desarrollar y someter y someter a control empírico un modelo teórico capaz de explicar el crimen y la desviación? (La explicación y la comprensión. No es lo mismo.) FACTORES ESTRUCTURALES FACTORES DE PROCESO FACTOR A EXPLICAR Diseño: Análisis de datos secundarios.
Muestra original: 500 autores de delitos jóvenes, varones y blancos de 10 a 17 años 500 no autores de las mismas características.
Ven el desarrollo a lo largo de los años de estas personar. Ven el comportamiento de las personas dependiendo de los hechos sociales de la tabla 2º ejemplo.
“El hecho de que las bandas no hayan ido comprendidas como organizaciones, ha impedido nuestra comprensión de su comportamiento”.
Si estudiamos las bandas únicamente en factores externos sin comprender quienes son las motivaciones que tienen los jóvenes para hacer determinadas acciones, no terminaremos de comprender el fenómeno.
Diseño: Análisis de datas, las cuales son: -Incentivos de materiales. La banda estaba allí cuando la necesité. Hubo veces que yo no tenía suficientemente para comer. Así que necesitaba un poco de dinero, justo hasta que consiguiera juntas un poco por mi cuenta o hasta que mi familia estuviera un poco mejor. Ellos estaban allí para ayudarme (niño pequeño de 15 años) -Diversión. Entré por todo lo que sucedía. Chicas guapas se relacionaban con el grupo y estaban con ellos Y además sus fiestas eran magníficas. Había música estupenda y la hierba era la mejor que se podía encontrar. (jóven de 23 años).
-Refugio. Me decidí a entrar en la banda porque la banda te da una cobertura. ¿Entiendes lo que quiero decir? Cuando por ejemplo, uno como yo o cualquier otro está metido en algún trapicheo y formamos parte de la banda, es difícil que nos identifiquen, porque lo que quieres que diga la gente es. La banda era para mantenerse resguardado (joven de 17 años).
¿Son incompatibles estas tradiciones de investigación? Hay dos formas de ver las cosas: -Triangular: cuantitativa, cualitativa y confrontas -Complementar: Si sumo cuantitativo y cualitativo tengo mayor riqueza de información.7 Una cosa es lo teórico y meta-teórico: La sociología son multiparadigmáticas: múltiples teorías y enfocamientos. Por un lado dicen que es enriquecedora, porque cada uno nos da información diferente, y otros que dicen que esta realidad es entorpecedora del desarrollo de la metolodogía. (cuanti-cuali). Hay un pluralismo metodológico, hay métodos cualitativos y cuantitativos, que son diferentes, no son ni mejor ni peor.
19/02/2013 Qüestió metodològica.
Pluralisme metodològic.
Taula comparativa: Article 2010 comparació de les revistes top de cada disciplina.
Psicologia Quantitatiu: 93% qualitatives: 0% Sociologia: Quantitatiu: 77% qualitatives: 18% Educació: Quantitatiu: 54% qualitatives: 30% Son majoritàriament quantitatives més q qualitatives, d’aplicació.
Text de Mardonex: Planteja els grans debats de la ciència, galileu, aristotèlic, positivisme/armaneutica, explicació – comprensió.
Debat: cercle de Viena: positivisme lògic, assenta les bases d’una part important de la ciència, més galiliana, un conjunt de filòsofs q van estar als anys 30 al entorn de Viena, intenta definir, que caracteritza la ciència.
Racionalisme crític: comparteix en part el positivisme lògic però el critica.
Escola de Frankfurt: que ha aportat a les ciències socials? Anys 37 primers llibres sobre teoria critica, contribucions de Habermas, criticant bona part de les bases de les corrents anteriors.
1. Que creus q aporta cadascuna d’aquestes corrents a la metodologia? 2. Quins veus q son els principals punts de disputa entre elles?  Cercle de Viena Mètode científic, mètode de les ciències naturals.
Superació de la pseudociència basant-se en el anàlisis lògic del llenguatge. Argumentació racional.
Comprovació i verificació empírica de totes les afirmacions, estat de coses objetivo, capaz de ser sometido a observació directa i comprovació.
La Sociedad como objectiva  Racionalisme crític Popper Arremet contra el positivisme lògic.
Teories q resisteixen la falsació. No podem observar tots els ànecs.
La mort de la ciència es quan analitzem tot empíricament.
 Escola de Frankfurt Es contraposa a la tradició positivista.
Autores: adorno, neomarxistes, etc.
Teoria crítica: Societat Ciència Com influeix la societat en la ciència. La escola de Frankfurt situa el debat d ela ciència en un pla diferent, una estructura social, una estructura de poder.
“mediado per la societat” La ciència ha de tenir un interès emancipatori, en relació a desemmascarar les situacions de desigualtat, dominació, etc. Tot esta al text 3 de Mardonex.
Text a comparar: - Portes, A. Aparicio.
- Article Mateu - Galbert. P.2004 PARTS COMUNS Tema: immigració DIFERÈNCIES - El text de Portes és quantitatiu: presenta Estructura: - Objectius i justificació q volem saber pregunta de recerca.
- Teoria.
- Mètode: transparent, procés d’investigació.
- Resultat i conclusions q donen resposta a les preguntes.
els resultats en un esquema amb variables, efectes estadístics. Percentatges.
Llenguatge numèric.
- El text de Mateu és qualitatiu: buscar els motius, el xq. Llenguatge natural.
Mateu: estudia 25 joves. Quali.
Portes: 3.375 joves. Quanti.
La durada: Mateu: 5 anys.
Portes: poques setmanes.
Hipòtesis = possible resposta.
- Investigació de Portes: Diferencies clarament les aspiracions i les expectatives. La claredat conceptual es molt important.
Varies hipòtesis. Que determina les aspiracions dels joves? Després de revisar, afirmo provisionalment “hipotitzo”: 1. Els resultats del pares.
2. Famílies bi-parentals.
3. País.
4. Etc...
- Investigació del text de Mateu: No fa hipòtesis, fa afirmacions basades en teories.
Dinàmica: Dinàmica plenament deductiva on la teoria mana totalment sobre l’observació, comprovació d’hipòtesis.
Dinàmica inductiva on s’investiga una lògica més oberta de feedback entre teoria i informació.
Quali: mostres molt més petites. Molt informació en pocs casos.
Quantis. Condicionants de l’estadística, gran volum de casos, més ampli. Poca informació sobre molt casos.
Text per les següents classes: MARTINEZ RIZO polèmica, texto librito. Efectes perversos si ets d’un canto o d’un altre.
Teddlie/tashakkori 2003. Combinació de mètodes quantitatius i qualitatius, quins contextos es pertinent integrar aquest mètodes.
21/02/2013 Esquema q ha penjat a intranet: Etapes.
Esquema del llibre de Quivy.
Esquema de les etapes del procés d’investigació Construcció de l’objectiu: Ruptura i Construcció.
1. RUPTURA Quan plantegem un problema el q volem es trencar amb prenocions donats per descomptat.
 Etapa 1: Selecció del problema.
Pregunta inicial: Per a què / per a qui?  Etapa 2: Exploració.
Estat de la qüestió. Teories i investigació realitzades.
Cerca de documentació.
Treball exploratori (entrevistes, observacions, ...)  Etapa 3: Definició de la problemàtica.
Contrastar la informació exploratòria.
Definició d’objectius.
Selecció de la perspectiva.
Precisió de la problemàtica: conceptes i relacions.
2. CONSTRUCCIÓ (model d’anàlisi)  Etapa 4: Conceptualització i formulació d’hipòtesis.
Definició de conceptes. Dimensionalització.
Relació entre conceptes: enunciació de les hipòtesis.
Etapa 1, 2, 3 i 4 són el QUÈ volem estudiar.
 Etapa 5: Elaboració del disseny d’investigació.
Delimitació de l’univers i les unitats d’observació.
Elecció i construcció de les tècniques d’observació.
Elecció de les tècniques d’anàlisi.
 Etapa 6: Operativització de conceptes.
Elaboració de definicions operatives i d’indicadors.
La mesura dels conceptes.
(La part empírica no la farem al treball, només fins a la part de construcció.) 3. COMPROVACIÓ (validació empírica)  Etapa 7: Recollida /Producció de les dades Realització del treball de camp.
Control i verificació de les dades.
Preparació de les dades per a l’anàlisi.
 Etapa 8: Anàlisi/Interpretació de les dades Estudi empíric de la problemàtica: anàlisi i interpretació.
Validació dels resultats.
 Etapa 9: Conclusions de la investigació Teòriques, metodològiques, empíriques i practiques.
Elaboració del informe final.
Temes possibles: Mercat de treball Exemples: atur, inserció, qualitat del treball, qualificació, sortida (jubilacions).
Generacions Exemples: joventut, emancipació, trajectòria laboral, escola – treball.
La recerca segons els seus objectius  Exploratoris Identificar les característiques i context d’un fenomen poc conegut.
 Descriptius Identificar quines són les propietats d’un fenomen i/o els factors amb els quals està relacionat.
 Explicatius Identificar el mecanisme causal q produeix el fenomen estudiat. Implica descriure els conceptes q formen par d’ella.
 Avaluatius Analitzar el disseny, implementació, resultats i/o impacte d’un programa o política, i valorar-lo amb relació als seus objectius. Es quin impacte ha produït determinat fet, exemple un programa d’ajuda d’inserció, millora la situació? La pregunta a tractar en el nostre treball ha de ser del tipus explicatiu.
Etapa 2: Exploració Finalitat de l’exploració:  Precisar/reorientar la pregunta inicial.
 Elaborar un estat de la qüestió (coneixements existents).
 Conèixer diferents estratègies metodològiques per analitzar el fenomen objecte d’estudi.
Tipus de lectures:  Literatura teòrica: textos generals que continguin capítols o apartats sobre el tema.
 Literatura empírica: informes i articles científics en publicacions especialitzades Investigacions especifiques sobre la temàtica objecte d’estudi.
 Consulta de font estadístiques i altres dades secundaries existents.
05/03/2013 RECAPITULACIÓ del últims dies:  Ciència i coneixement comú.
 Elements centrals del coneixement científic.
 Filosofia de la ciència  Tradicions de recerca CCSS  Quantitatiu vs qualitatiu  Fases del procés de recerca (ruptura, construcció, comprovació)  Fonts d’informació científica.
 El procediment basic de la recerca. Visió general de les diverses etapes.
 L’elecció i pertinença del tema.
 Els protagonistes de la investigació.
Pròxim dia.
BLOC II: EL PROCÉS D’INVESTIGACIÓ Tota investigació comença per una pregunta de recerca. Segurament la pregunta anirà variant.
Formulació de la pregunta inicial Alguns punts de partida per formular preguntes de recerca:  Deducció i abducció Un raonament deductiu: va de la teoria a la pregunta concreta, comencem a llegir veure q diu la teoria i veure si aquesta teoria es compleix o no. Teoria – Efectes: beure alcohol – efectes.
X causa Y Y causa Z X causa ? Z no te xq però es probable.
Un raonament abductiu: Pensament teòric q ens ajudi a creure en allò q estic veien. Partim d’un fet concret i ens plantegem una pregunta sobre els efectes d’aquest fet.
Treball: Estratègies d’aproximació successiva, partim d’una observació i utilitzant el nostre coneixement sociològic em formulat una pregunta.
 Ruptura Coneixement comú hem de trencar amb ells, trencar amb els nostres coneixement, hem de reflexionar, exemple: Fragment de Claude Lévi-Strauss en tristes tòpics: “pels indis valia més ser homes esclaus, q animals lliures” Metodològicament es correcte, quin es el problema q no hi ha una ruptura prèvia sobre el seu prejudici del q es o no es ser un esser humà. Com l’objectiu era esclavitzar-los tota la lògica s’ha fet sobre aquest plantejament, no s’ha trencat amb aquest donats x descomptat q tenim.
Les bones preguntes a més de ser clares, viables i rellevants, permeten:  Descriure un fenomen des d’una perspectives/conceptualització diferent a la “donada per descomptat” mostrant noves dimensions de la realitat social: Pregunta descriptiva: Quina es la carrega total de treball assumida per dones i homes? Treball pot ser: remunerat 80% dones – 20% homes, o No remunerat aquell treball q es fa a casa q no esta remunerat: 43% dones – 57% homes.
La carrega total de treball es q les dones treballaven molt més q les dones.
 Explicar xq es produeixen situacions aparentment contra-intuïtives: Xq els joves de classe obrera abandonen els estudis per inserir-se en llocs de treball desqualificats? Willis 1977.
Arriba a la conclusió de q els joves deixaven l’escola era q l’escola era x ells l’escenari de la lluita de classes, el lloc on coincidien amb la classe mitjana, el fet de rebotar-se contra l’escola era com a rebel·lió.
Xq les persones q tenen més por a ser víctimes de delinqüència comú són aquelles amb menor risc de victimització? Idea de plantejar preguntes d’investigació q permet fer la pregunta donant-li la volta.
Del tema a la pregunta de recerca Sobre aquest subtema pensem en la pregunta de recerca, prou especifica com per a q puguir ser contestada per tothom i així poder comprovar els resultats i a l’hora es pugui plantejar amb documents teòrics.
Han de ser de recerca, concretes i generals per a q es pugui complementar amb lo existent.
Espai i temps per situar la recerca.
Per exemple: quins són els factors explicatius de les trajectòries d’inserció laboral dels joves universitaris? Hem de fer un mapa conceptual: Factors q estan relacionats amb la imatge de les noies adolescents: pares, comentaris, dels iguals = amics, la pressió grupal, els mitjans de comunicació implícits i explícits, etc.
amics mitjans de comunicació familia imatge noies adolescents La pregunta ha ser formulada amb:  Claredat Gramaticalment correcte i claredat conceptual.
 Viabilitat Ha de tenir una delimitació espai i temps observable al qual puguem accedir, passat o present, però no futur.
Ha de ser viable dintre dels límits ètics dins de la investigació.
 Rellevància Estem fent sociologia, el q hem de fer es entendre els fenòmens socials, entendre sociològicament. No som estadistes, no volem números.
Tipus de preguntes  Descriptives: característiques d’un fenomen i/o els factors amb els quals està relacionat.
Exemple Descriptives simples: quines son les trajectòries formatives dels i les joves immigrants? Exemple Descriptives comparatives de temps: com han canviat les trajectòries formatives dels i les joves immigrants en els darrers 10 anys? Exemple Descriptives relacionals: quina relació hi ha entre les trajectòries formatives dels i les joves immigrants i les expectatives de mobilitat social?  Explicatives: identificar els factors q expliquen el fenomen estudiat. Responen als xqs, això passa per això.
Exemple: Les condemnes de presó tenen efectes dissuasius de la reincidència? Eixos metodològics condicionats per la pregunta de recerca  Extensió vs intensió Bosc – fulles q e millor estudiar? Extensió: observació de conjunts de casos, seria el bosc.
Cerca de patrons /regularitats generals a partir de l’observació de conjunts amplis de casos.
Exemple: quina es la incidència del fenomen Y en l’univers U? Intensió: entrevistar a 8 persones concretes.
Estudi intensiu d’un pocs casos.
Exemple: com es relacionen X, Y i Z en un context particular C?  Sincronia vs diacronia Fa referencia al eix temporal, com canvia un fenomen al llarg del temps.
Sincronia: l’eix temps no hi es, parlem d’una cosa actual. Ara.
Diacronia: hi ha eix del temps.
Foto o evolució d’un fenomen?  Mètodes quantitatius vs qualitatius El tipo de mètode q necesitarem serà en funció d ela pregunta.
Quantitatiu: contar, números.
El capital social augmenta la probabilitat de mobilitat social ascendent? Quin grau d’influència exerceix la xarxa personal en el comportament electoral? Qualitatius: Quins són els discursos dels mitjans de comunicació sobre les causes de la crisis econòmica? Com es produeix el procés de ruptura d’una relació de parella?  Deducció vs inducció Deducció: de les teoria a les dades.
La presó te efectes dissuasoris en la posterior reincidència o bé té efectes estigmatitzadors q acaben augmentant la predisposició a reincidir? Inducció: de les dades a la teoria, pregunta més oberta.
Quines son les conseqüències de les condemnes de presó en la transició a la vida en llibertat? Teoria Deducció inducció Dades Realitat social 12/03/2013 Falta primera hora Els protagonistes de la investigació Aspectes ètics en la recerca  Respecte a la dimensió política de la recerca.
 Respecte a la disciplina i als/les professionals.
 Respecte a la relació amb participants.
Principis de l’informe Belmont (1979)  Respecte  Justícia  Beneficiència: no causar dany als participants. Encara q el sociòlegs si podem causar d’any.
Criteris en sociologia:  Consentiment informat: consentiment de veritat, 100% informat.
 Confidencialitat: enquestes anònimes, però a vegades el investigador si sap qui són però es compromet a no dir qui son les persones, es publiquen sota pseudònims per no donar els noms reals.
 (no) perjudici Si et confessen un crim que ja ha prescrit tu no pots denunciar-ho xq ja ha passat i llavors hi ha confidencialitat. Però si vol cometre un crim si ho has de denunciar.
Quan la persona q estàs entrevistant es desmorona hem de mantindré distancia i parar la entrevista i després si ella vola tornar.
19/03/2013 EXPLORACIÓ Fases del plantejament teòric 1. Identificar temes d’interès i possibles preguntes.
2. Primera exploració de la literatura:  Hi ha coneixement sociològic sobre aquest tema de recerca?  Què s’ha estudiat i com s’ha enfocat? 3. Qüestionar la pregunta o preguntes inicials: Claredat, viabilitat, rellevància.
Ruptura.
4. Concretar nova o noves preguntes.
5. Definir una estratègia d’exploració orientada a perfilar la pregunta (Tema 2).
6. Estat de la qüestió (Tema 2).
7. Definició de la problemàtica (Tema 3).
8. .....
Exploració: Exploració: entrevistes exploratòries Objectiu: • Obtenir assessorament sobre el plantejament teòric del problema i les lectures a realitzar.
Tipus d’informants: Professionals amb coneixement teòric.
• Investigadors/es.
• Professionals del camp que, alhora que tenen un coneixement pràctic, tinguin també un coneixement teòric.
Exploració: dades secundàries Objectius: • Obtenir dades exploratòries per avaluar la incidència del fenomen analitzat i possibles factors associats.
• Avaluar la disponibilitat i adequació de les dades secundàries existents Fonts: • Estadístiques oficials: IDESCAT, INE, EUROSTAT, UNSTATS, … • Sondejos organismes públics: CIS, CEO.
• Altres estadístiques públiques. P. ex Instituto de la Mujer, Observatori de Joventut • Entitats no públiques. Ex. F. Jaume Bofill, Panel de Desigualtats Socials a Catalunya: www.obdesigualtats.cat Exploració: lectures Tipus de lectures: • Literatura teòrica: textos generals que continguin capítols o apartats sobre el tema (manuals, llibres temàtics, etc.) -> preguntes de recerca/teories/enfocaments existents.
• Literatura empírica: Informes i articles científics en publicacions especialitzades _ Investigacions sobre la temàtica objecte d’estudi.
Fonts: • Catàlegs biblioteques.
• Bases de dades (i metacercadors científics ex. Trobador UAB).
• Altres cercadors (ex. Google Scholar).
• “Estirant del fil” Exploració de la literatura 1. Revisió tipus narratiu: és el més utilitzat.
2. En ciències naturals es treballa més amb la sistemàtica.
Diferencies: en la primera, la revisió narrativa explora, pensa en la pregunta i selecciona materials representatius i rellevants de les diferents perspectives, agafa allò q es rellevant. Assumeix q hi ha diferents maneres de veure la realitat.
En canvi la revisió sistemàtica no parteix de la base de q hi hagin moltes perspectives i no q parteix de les causes q intervenen, fa una revisió de la literatura orientada a un tema. I fa percentatges de les conclusions, en aquest tipus es una revisió més objectiva, l’investigador intervé menys, agafa els estudis q l’interessen i sintetitza els resultats.
Exploració de la literatura: Passos en la revisió de la literatura: 1. Cerca i selecció de materials.
2. Lectura i avaluació comparada de la informació.
3. Redacció de l'estat de la qüestió.
1. Cerca i selecció de materials CRITERIS PER SELECCIONAR MATERIALS PERTINENTS    Inclusió de diversitat de perspectives.
Criteris per seleccionar la pertinència d’un text en particular:  Grau de relació amb la pregunta de recerca: en base als títols, abstracts (en articles), contraportades i índexs (llibres).
 Coneixements previs de l’investigador/a (autors/es, institucions, etc.)  Impacte (referència citada a la literatura científica).
 Data (algunes lectures seran rellevants en tant que clàssiques; altres per la seva actualitat).
 Credibilitat de la font.
 Llenguatge científic (basat en la raó i en el diàleg amb la literatura científica).
Consell Quivy i Campenhoudt (1997): evitar l’empatx de lectures.
2. Lectura i avaluació comparada de la informació.
COM LLEGIR    Dos nivells de lectura: Consulta: Lectura ràpida d’abstracts, introduccions, conclusions (extracció de les idees principals).
Detall: Lectura atenta dels textos de major interès (comprensió i lectura crítica).
LECTURA DETALLADA.
 Nivells de comprensió (Jesson, Matheson i Lacey 2011): 1. Repetir el que diu el text (o subratllar).
2. Reescriure i sintetitzar.
3. Reflexionar críticament i vincular les idees del text al propi projecte.
FITXES DE LECTURA FITXES DE LECTURA    Síntesi del contingut.
 Perspectiva teòrica  Objectius  Hipòtesis  Mètode  Resultats Reflexió crítica  Aportacions  Limitacions i crítiques Aspectes rellevants per la pròpia recerca  Teòrics  Metodològics 3.Redacció de l’estat de la qüestió L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ… És una exposició crítica del debat disciplinar sobre aquells temes vinculats a la pregunta de recerca.
Ha d'incloure, de forma integrada o separada, (a) una descripció del coneixement existent i (b) una reflexió crítica sobre aquest.
PER TANT: NO és una successió de resums de lectures.
NO és un resum de resums de lectures (perquè integra una reflexió crítica orientada a la pregunta de recerca).
NO és un resum d'un estat de la qüestió que s'ha trobat en una lectura.
NO és una successió de fonts bibliogràfiques que recolzen els propis arguments.
ESTRUCTURA DE L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ 1. Presentació de l’estructura de l’apartat, emmarcant-lo en la pregunta de recerca.
2. Divisió de l’apartat en subapartats temàtics. Criteris més comuns d’ordenació (Wakefield, 2011): • Temàtics • Cronològics • Metodològics • Combinacions dels anteriors 3. Conclusions: • Síntesi dels principals punts recollits a l’apartat, • Limitacions i crítiques a la literatura existent • Justificació de la rellevància de la pregunta d’investigació realitzada en el context de la literatura.
ASPECTES ESTILÍSTICS I FORMALS  Redactat argumentatiu i analític  Precisió i delimitació conceptual  Diàleg amb la literatura existent  Reconeixement d’autoria  Idees generals  Idees específiques parafrasejades  Fragments textuals Consultar estil APA: http://ddd.uab.cat/record/99623 http://www.apastyle.org/learn/tutorials/basics-tutorial.aspx ASPECTES ESTILÍSTICS I FORMALS: REFERÈNCIES AL TEXT AMB EL SISTEMA [COGNOMAUTOR, ANY]  Integrant el nom de l’autor/a al redactat i exposant la idea: … Com afirmen Quivy i Campendhoudt (1997), les hipòtesis són…  Exposant la idea i afegint la font entre parèntesi: Poden distingir-se dos estils en la revisió de la literatura: el narratiu i el sistemàtic (Wakefield, 2011; Jesson, Matheson i Lacey, 2011).
 Citant textualment quan és rellevant conservar la literalitat (cal afegir la pàgina d’on s’ha extret la cita).
La principal característica de l’etnografia és que l’investigador “participa, obertament o de manera encoberta, en la vida diària de les persones” (Hammersley i Atkinson, 1994: 15).
Consultar estil APA: http://ddd.uab.cat/record/99623 http://www.apastyle.org/learn/tutorials/basics-tutorial.aspx ASPECTES ESTILÍSTICS I FORMALS: REFERÈNCIES FINALS (BIBLIOGRAFIA)  LLIBRES: Cognom, N.; Cognom, N. (any). Títol del llibre en cursiva. Lloc d’edició: Editorial.
Shipley, W. C. (1986). Shipley Institute of Living Scale. Los Angeles, CA: Western Psychological Services.
 ARTICLES EN REVISTES CIENTÍFIQUES Cognom, N.; Cognom, N. (any). Títol de l’article. Títol de la revista en cursiva, volum, pàgs.
LeDoux, J. E. (1995). Emotion: Clues from the brain. Annual Review of Psychology, 46, 209–235.
ASPECTES ESTILÍSTICS I FORMALS:  TAULES I GRÀFICS MICRODICCIONARI CATALÀ-CASTELLÀ-ANGLÈS * A vegades traduït per “falsificar” o “falsear” (i derivats), tot i que la RAE no contempla el significat científic d’aquests termes.
04/04/2013 ETAPA 3: DEFINICIÓ DE LA PROBLEMATICA Reconduir la pregunta inicial cap a uns objectius de recerca i cap a un determinat camp d’anàlisi (2ª entrega).
Conceptualització de la formulació d’hipòtesis (3ª entrega).
Exemple professor: “Xarxes persones immigrada a Catalunya” POWER POINT (2ª ENTREGA) 1. CONSTRUCCIÓ DE LA PREGUNTA INICIAL Punts de partida:   Debat (social i acadèmic) sobre integració de la població immigrada a Catalunya.
Interès metodològic de l’equip de recerca en treballar la integració des del punt....
2. ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ Que diu la recerca sobre això? Exploració bases de dades científiques: perspectives teòriques....
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ 3.1. Tres grans perspectives en el debat sobre “integració” de la població immigrada.
Assimiliacionisme: Multiculturalisme i assimilació segmentada: Transnacionalisme: Al veure que era més complicat del que pensàvem ens preguntem si hi ha varis models explicatius, que es el que explica aquestes diferents perspectives? 3.2. Llavors vam trobar que hi havia: Dues perspectives en el debat sobre els factors q incideixen en els patrons d’integració de la població immigrada:   Perspectiva macro: estudiar els efectes de les polítiques.
Perspectiva micro: trajectòries de les persones immigrades. La literatura assenyala com a factors explicatius: - Factors premigratoris - Factors postmigratioris 3.3. Discussió de les perspectives: Ruptura amb el concepte d’integració:  El terme integració prejutja un patró òptim d’assentament (l’assimilació).
 Pot connotar que la responsabilitat d’integrar-se la tingui la persona immigrada.
 No hi ha “una sola manera” d’integrar-se.
Interès en una perspectiva “micro” centrada en les xarxes personals i les trajectòries de les persones immigrades.
REFORMULACIÓ DE LA PREGUNTA DE RECERCA Quins factors pre i postmigratoris...
(aquesta part no està al power, són apunts de la pissarra del professor) Idees per identificar les perspectives:  Disciplinar (exemple de Quivy) Per exemple el suïcidi segons Durkheim: es pot estudiar el suïcidi des de dos perspectives: psicològica i sociològica.
 Macro/Micro Efectes de l’última reforma o expectatives dels joves que acaben la carrera de cara a la inserció laboral i com ha canviat en els últims anys.
 Perspectives Estructurals (causes fets externs) vs. Perspectives de l’acció (causes en els actors, estratègies q tenen els actors).
On busquem aquestes classificacions? Revistes científiques o recerques d’estudis, manuals de sociologia del treball o de la joventut (està penjada a intranet), la ultima practica identificava diferents perspectives de classificació dels joves.
4. OBJECTIUS DE RECERCA Objectiu general:  Identificar els factors pre...
Objectius específics:  Identificar diferents patrons d’assentament d’acord amb la...
 Identificar....
5. CAMP D’ANÀLISI: QUI? QUAN? ON? Qui: Mostra de població marroquí i equatoriana resident a Catalunya. (xq son els que més abunden a Catalunya).
On: Tres ciutats il·lustratives de tres hàbitats diferents: Barcelona, Sant Feliu del Llobregat i Balaguer.
Quan: Població residint a les ciutats estudiades l’any 2010.
6. MARC CONCEPTUAL (DEFINICIONS) Factors dinàmics: relacions socials q son font d’aprenentatge d’habitants i actituds; i/o que exerceixen un suport social (material i/o emocional); i/o q poden generar vincles de compromís.
Canvi cognitiu en la persona...
7. MODEL D’ANÀLIS Mapa power point 8. RESULTATS 09/04/2013 1. CONSTRUCCIO DE LA PREGUNTA INICIAL Constatació de la relació edat – delinqüència.
Fenomen que: - Ens crida l’atenció.
- És objecte de debat en la literatura.
- És socialment rellevant.
2. ACTIVITATS D’EXPLORACIÓ.
3. ESTAT DE LA QÜESTIÓ Dues grans perspectives per explicar la relació edat-delinqüència.
Perspectives Exercici a classe: “maltractament a la gent gran”.
¿que li hem de preguntar a la gent? Son els indicadors que son d’interès per a el investigador.
Definició teòrica: Accions:  Físiques  Psicològiques Omissió: Se trata de aquel sector de la población de una edad avanzada (80 años) que depende de otras personas para moverse y que son maltratadas física y psicológicamente por terceras personas.
Dimensiones: Biológica: edad avanzada, dependientes.
Indicadores OPERATIVITZACIÓ Representació literària del concepte i la seva construcció abstracta.
Especificació de les dimensions dels conceptes emprats.
Elecció dels indicadors observables d’aquestes dimensions.
16/04/2013 Operativització: tema “La incertesa de futur”.
Dimensió Econòmica: perspectives d’inserció laboral.
Dimensió Cultural: Dimensió Política: ELS CONCEPTES EN EL MÈTODES QUALITATIUS “Mientras que los conceptos definitivos/operativos (definitive concepts) dan prescripciones sobre qué ver, los conceptos orientativos….” Bloomer MODEL D’ANÀLISI Les Hipòtesis Elaboració d’arguments fonamentats en la revisió crítica del debat disciplinari (estat de la qüestió) que permetin entendre (descriure, explicar) el fenomen concret analitzat.
Poden:  Situar-se en una aproximació teòrica per confirmar-la, refutar-la o enriquir-la en un projecte concret de investigació.
 Integrar diferents perspectives teòriques o elaborar-se a partir de la reflexió sobre aquestes.
FONAMENT TEÒRIC DE LES HIPÒTESIS ABSTRACCIÓ---------------------------------------------------------------CONCRECIÓ    Teories generals: proposicions generals sobre el funcionament dels fenòmens socials i el paper q hi juguen els actors. Su`pòsits de com creiem q funcionen les relacions socials.
Teories específiques: proposicions relatives al tipus de fenomen estudiat.
Proposicions teòriques (hipòtesis) Relacions entre conceptes observables.
FONAMENT TEORIC DE LES HIPÒTESIS Teoria general: elecció racional. -> teoria específica: dissuasió.
Teoria general: interaccionisme simbòlic. -> teoria específica: etiquetament.
1.confessionalitat centre educatiu ------ creences religioses ego (confessionalitat familiar, com és?) Quant més confessionalitat en el centre eductiu major creences religioses del ego.
2.videojocs violents ------ comportament violent la recerca no es concloent en si hi ha o no hi ha relació.
Es causal o es per altres variables? 3.consum de drogues amistat ------ consum de drogues ego 23/04/2013 Model d’anàlisi HIPOTESIS - Afirmacions provisionals.
- Empíricament contrastables, refutables.
- Relatives.....
Tipus d’Hipòtesis:  Descriptives Hipòtesis simples Hipòtesis comparatives....
Hipòtesis relatives...
 Explicatives Hipòtesis relacionals de dependència.
PROBLEMES EN LA FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS EXPLICATIVES  Explicacions tautològiques Les causes formen part dels efectes : Y->Y Les persones graduades en sociologia han augmentat xq hi ha mes gent q s’ha tret el títol.
 Raonaments circulars No queda clara quina.....
 Relacions....
TIPUS DE RELACIONS DE DEPENDÈNCIA ENTRE CONCEPTES ASSOCIACIÓ RELACIÓ DIRECTA (no implica DEPENDÈNCIA) X Y Comparació variable dependent X Y Variable independent Exemple:  Classe social origen (pares)  qualificació laboral EGO.
Però hi ha moltes coses entre mig: Expectatives professionals Classe social origen (pares) – capital econòmic - inversió estudis – qualificació EGO.
- capital social RELACIÓ INDIRECTA Variable Antecedent X Y Z Variable Mediadora RELACIÓ MODERADA X Y Z Variable Mediadora TIPUS DE RELACIONS DE DEPENDÈNCIA ENTRE CONCEPTES Exemple: Hipòtesis 1: la confessionalitat del centre educatiu AFECTA a.... (Relació directa).
ESQUEMA IMPORTANTISIMO ? EXPLORACIÓ I I EQ (Q diu la teoria de recerca existent?) I I DEFINICIÓ PROBLEMATICA: - objectius (q volem saber) - camp d’analisi I I MODEL D’ANALISI (TERCER ENTREGA) - Conceptes Representació gràfica - Hipòtesis I I DISSENY com farem el contrast empiri? - quanti - quali - mixt 1.
- IDENTIFICAR - DEFINIR - OPERATIVIZAR (indicadores).
2.RELACIONAR HIPOTESIS -> REPRESENTAR GRAFICAMENTE.
Metodologia i disseny de la recerca BLOC II. 6. El disseny d’investigació.
Disseny quantitatius, qualitatius i mixtos.
Las enquestes son quantitatives:  Treballen amb llenguatge numèric. Això te a veure amb la mesura, conten xifres.
Els mètodes qualitatius:  Treballen amb un llenguatge verbal y no verbal. Per comprendre els punts de vista o també puc interpretar dibuixos de nens.
 Comprendre el pust de vista dels altres xq la visio q tenim no la tenim codificada al nostre cap del 0 al 10 sino q la tenim al amrc una visio mes visual y narrativa.
Objectius de recerca Llenguatge Dinàmica teòrica-empírica Conceptualització d’hipòtesis Proximitat objecte-subjecte Mostra Instruments d’observació Mètodes Quantitatius Orientats a la mesura i al contrast estadístic d’hipòtesis.
Mètodes Qualitatius Pertinents quan el fenomen es difícilment mesurable, quan es vol comprendre el punt de vista dels actors.
Orientació extensiva.
Numèric Seqüencial , deductiva Orientació intensiva.
Narratiu Interactiva, deducció-inducció.
Conceptes operatius, hipòtesis prèvies.
Conceptes sensibilitzadors, hipòtesis orientades o generades en el procés d’anàlisi.
Màxima distancia Major proximitat Representativitat estadística /aleatorització.
Estandarditzats Casos rellevants.
Adaptats a la situació d’observació.
30/04/2013 ? I I MODEL I I I I I REALITAT PLANTEJAMENT TEORIC, QUE? CONTRATS EMPÍRIC, disseny.
Aquests models com són? Si ningú la falsa aquets mètode te suport empíric. Disseny, com? Disseny factible amb recursos raonables e imaginables, serà adequat per al treball.
A partir d’ara ens centrarem en disseny fins a la realitat.
Diferents eixos: quanti, quali i mixtos.
Quan fem una enquesta una de les coses del investigador, el físic no pot afectar al resultats no han de condicionar els resultats de l’enquesta.
METODOLOGIA I I (REFLEXIÓ) I METODE (ESTRATEGIA) I I I TECNIQUES (INSTRUMENTS) - observació: obtenció informació.
- Anàlisi.
Tècniques documentals es agafar el discurs de la premsa sobre la crisis si jo vull estudiar la crisis, estudiar els grafitis, estudiar els acudits, el judici doncs agafo les actes.
Modalitat Tècniques conversacionals Quantitatiu Qüestionaris Tècniques d’observació directa Observació quantitativa Qualitatiu Entrevista qualitativa Grups de discussió Observació participant Tècniques documentals Observació documental quantitativa Observació documental qualitativa Preguntes d’investigació molt concretes.
Mètodes quantitatius i qualitatius  Mètodes quantitatius:   Mesura: procés d’assignar valors a les propietats d’una variable.
Variable: una variable es qualsevol característica o propietat d’un fenomen que contingui dues o més categories possibles amb les quals es poden identificar les unitats.
La mesura es el resultat d’observar un fenomen i traduir aquesta observació en termes numèrics o categòrics.
Tècniques quantitatives d’obtenció d’informació:  Dades primàries: producció mes costos, permet obtenir la dada que necessitem.
 Enquestes  Observació directa  Observació documental  Dades secundàries: en molts casos dades disponibles públicament. Condicionades per com s’ha definit i generat des d’altres instàncies.
 Registres oficials: població empadronada, denuncies realitzades, morts segons causa.
 Censos  Enquestes per mostreig: ex. ESPC, sondejos, opinió, etc.
 Mètodes qualitatius:  Tècniques conversacionals  Kfjffnff Estratègies d’integració metodològica  Modalitats d’integració    Complementació: complementar el tipus de dades obtingudes en tècniques quantitatives i qualitatives, de manera q la informació obtinguda en unes i altres tècniques no s’encavalca, sinó q es complementa, ja q apunta a diferents dimensions.
Encadenament: vincular els resultats d’una fase quantitativa al disseny d’una fase posterior, qualitativa, o viceversa. Permet q diferents tècniques es retro-alimentin entre si.
Triangulació: convergir informacions quantitatives i qualitatives obtingudes independentment per analitzar un mateix aspecte d’un fenomen des d’una diversitat de fonts.
 Mètodes mixtes  Mètodes combinats Trajectòries laborals dels joves: - edat inserció - establiment inserció Enquesta quanti ens permet veure les trajectòries:    D’èxit precoç.
Trajectòries precàries.
Trajectòries d’atur crònic.
Entrevistes Enquestes + entrevistes, m’ha ajudat a trobar aquesta classificació.
Pròxima entrega: Model anàlisis: sistematització q el q vull saber: 1. Definir conceptes i objectius. Representacions gràfiques del model d’anàlisi. Argumentació d’hipòtesis vinculada a l’estat d ela qüestió. Per cadascun dels conceptes s’ha de operativitzar-los en dimensions i amb indicadors. Definits i delimitats conceptes i les relacions fonamentades.
2. Disseny: treballar amb la lògica de quin tipus de mètodes son: qualis, mixtes. Tècnica concreta d’observació, observant, revisions documentals o preguntant a la gent.
Camp d’anàlisi:  Quan? Delimitació de la referencia temporal.
Definim dos grans tipus:   Dissenys transversals: un sol moment d’observació. Pregunta sincrònica.
Dissenys longitudinals: es van fent com a mínim 2 observacions, tenen com objectiu veure com canvia en el temps. Pregunta diacrònica però no necessàriament.
 Delimitació de les unitats d’anàlisi.
Entitats q son objecte d’estudi: ¿que es el q varia?     Individus Grups, organitzacions Artefactes (llibres, webs, fòrums...) Territoris (ciutats, països...)  Delimitació de l’àmbit espacial: abast de la població estudiada.
...