Examen Geografia [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Geografia
Año del apunte 2017
Páginas 21
Fecha de subida 28/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Del tema 5 no vam fer res. Hi ha tot l'imprescindible per aprovar l'exàmen sense problema. Gairebé tot són definicions de conceptes i una pregunta pràctica que pot ser: climograma o mapa del temps.

Vista previa del texto

TEMA 0. INTRODUCCIÓ Geografia: geographia  “Descripció i representació gràfica de la Terra” Etimològicament vol dir descripció de la Terra. Ciència que estudia els fets i fenòmens físics, biològics i humans que es produeixen a la Terra i les seves interrelacions.
Aprenentatge memorístic Descripcions de viatges Realització de mapes Veure geogràficament Exploració i tradició cosmogràfica Fins al segle XX, els viatges de descobriments i la cartografia dels nous territoris estaven estretament relacionats amb la geografia.
L’edat d’or de les exploracions va ser des de el segle XV fins al XIX. Les persones que desenvolupaven aquestes tasques des de una perspectiva d’estudi científic en realitat eren cosmògrafs més que geògrafs.
Cosmografia. El paper de les societats geogràfiques Société de Geographie de Paris 1821 Gesellschaft für Erdkunde (Berlin) 1828 Royal Geographical Society (Londres) 1830 American Geographical Society 1852 La geografia universitària d’aquell moment era minsa. Durant molt temps les universitats es van resistir a fer de la geografia una carrera universitària.
1874 geografia va ser declarada carrera universitària en totes les universitats de Prusia (Alemanya).
1887 la Royal Geographical Society crea les càtedres de Geografia a Oxford i Cambridge.
Estructuració de la Geografia Nevin Fenneman (1865-1945) Diversificació en blocs temàtics: tècniques geogràfiques, geografia psicològica, geografia humana.
Les tres geografies: física, humana i regional 1.G. Física: Estudia i analitza els fets que configuren els paisatges terrestres en els seus aspectes abiòtics i biòtics sense tenir en compte l’acció de l’home. Geomorfologia, Climatologia, Hidrologia, Biogeografia,..
2.G. Humana: Estudia els elements del paisatge que han estat creats, a l’actualitat o a l’antiguitat, per l’home. Aquests elements es deuen a la seva activitat agrícola, urbana, industrial, de transport, comercial i a la pròpia dinàmica geogràfica. Geografia de la població, geografia urbana, geografia rural,...
3.G. Regional: Estudi d’àrees en el seu conjunt i complexitat. Bàsicament se centra en l’estudi de la relació entre els habitants i el seu hàbitat. Tracta de donar una idea de conjunt d’una àrea específica.
La geografia en el món antic El terme geografia es va començar a utilitzar fa 2300 anys BP pels alumnes del Museu d’Alexandria.
Les primeres contribucions al desenvolupament de la geografia va ser feta pels grecs. Escriptors erudits van fer descripcions topogràfiques dels indrets del món conegut (condicions naturals, la cultura, i el modus de vida de les persones).
 Heródot (c. 485 – 425 a.C.) 2500 BP o Era historiador o Va fer descripcions geogràfiques 1  Ptolomeu (c. 168– 90 a.C.) 2200 BP o Va escriure una obra magna de 8 volums: El vuitè volum contenia mapes de diverses parts del món o Ecúmene  Estrabó (64 a.C – 20 d.C.) 2000 BP o Va escriure una obra magna de 17 volums o Descripció enciclopèdica del món conegut o El tercer llibre el dedica a la Península Ibèrica La geografia en la edat mitjana El coneixement clàssic va ser preservat als països islàmics, a les universitats àrabs de Espanya, Àfrica del nord i Orient mitjà. Importància dels comerciants que recollien dades per millorar la cartografia de Ptolomeu.
 Ibn Batuta (1304 – 1368) 600 BP va viatjar a Pequín i va navegar al sud de l’Equador rodejant la Costa Africana.
 PiriReis – Almirall i cartògraf otomà que va fer un mapa detallat d’Amèrica El mapa es va descobrir al 1929 a Estambul.
La geografia en l’Edat Moderna  Vareni (1622-1650) o Realitza la obra Geographia generalis En ella exposa les diferències entre la G.
Física i la Humana (la geografia de les regions). La geografia té un caràcter més científic.
 Kant (1724-1804) o Filòsof. Per ell la geografia era només un aspecte del coneixement empíric necessari per la recerca filosòfica.
o Assenta les bases de les ciències sistemàtiques i treballa en el concepte de la geografia com a estudi dels fenòmens que es produeixen en un determinat emplaçament.
o Assenta les bases filosòfiques de la geografia i Alexander von Humboldt (1769 – 1859) i Carl Ritter (1779 – 1859) estableixen els seus fonaments científics com a branques del coneixement.
La geografia en el període clàssic  Alexander von Humboldt (1769 – 1859): Més que un geògraf va ser un cosmògraf. Obra magna Kosmos (1845 – 1862), cinc volums Oeconomia naturae senta les bases del pensament ecològic actual  Carl Ritter (1779 – 1859) Erdkunde obra de dos volums (Asia i Àfrica). Firmes conviccions cristianes; la formació dels continents no va ser accidental, sinó que va ser Deu qui els va disposar.
La nova filosofia de la ciència A la mort de Humboldt i Ritter (1859) es publica l’origen de les espècies.
 Charles Darwin (1809 – 1882) fou un naturalista britànic.
Va establir les bases de la moderna teoria evolutiva, en plantejar el concepte de que totes les formes de vida s'han desenvolupat a través d'un lent procés de selecció natural.
El seu treball va tenir una influència decisiva sobre les diferents disciplines científiques i sobre el pensament modern en general.
Va recollir aquesta teoria en el llibre L'origen de les espècies, publicat el 24 de novembre de 1859 i que es va exhaurir el primer dia que va sortir a la venda.
2 De la cosmografia a una disciplina institucionalitzada  Cal definir uns criteris comuns i uns continguts  Es professionalitzen els geògrafs  Primeres revistes professionals L’escola francesa de geografia regional  Pau Vidal de la Blache (1845 – 1918)  Regió és l’unitat d’anàlisis  Le France de l’Est (1917) Els regionalistes britànics  Les connotacions dels estudis regionals Els geògrafs germànics  Geografia de caràcter més científic, parteixen d’un determinisme ambiental (Humboldt i Darwin), tot i que el que succeeix depèn de factors climàtics, biològics… Per exemple: una ciutat està ubicada en un lloc per factors ambientals i no antròpics.
 Ratzel (1844 – 1904), fundador de la geografia humana. Aplica els nous mètodes de les ciències naturals a la G.Humana.
La seva darrera obra Anthropogeographie (segon volum) (1901) modifica i suavitza el seu determinisme ambiental: l’home també té alguna influencia i no només els factors ambientals.
La revolució quantitativa  S’inicia a mitjans del XX després d’una crisi de la disciplina  Hi ha un canvi de paradigma: Neopositivisme (l’únic coneixement es a partir d’un mètode científic).
 Recupera autors com Christaller o von Thünen En la seva teoria, parla de que les societats s’organitzen entorn a un punt central que es un punt distributiu de bens i serveis (com per exemple el mercat). La seva teoria serveix per les empreses ja que decideixen on col·locar les seves botigues.
La geografia una disciplina de síntesi  El desenvolupament de la ciència: les tres grans fases 1. Descripció 2. Anàlisi 3. Prognosi: s’arriba al punt 3 mitjançant els sistemes d’informació geogràfica.
La geografia una nova síntesi ?  Hagget indica que cal dividir l’àmbit d’estudi de la Geografia en la forma en que s’analitzen els problemes: 1. Anàlisi espacial 2. Anàlisi ecològic 3. Anàlisis regionals complexos 3 TEMA 1. LA CARTOGRAFIA Definició: “La Cartografia és un conjunt d’estudis i operacions científiques, tècniques i artístiques que intervenen en l’elaboració i en l’anàlisi de mapes, plànols, cartes, perfils, models tridimensionals i globus que representen la Terra o part d’ella, o qualsevol cos celeste a qualsevol escala La primera mesura de la TerraEratòstenes (2300 BP) – Des de l’antiguitat: necessitat de compartir el coneixement espacial. Els primers cartògrafs de la història són els xinesos, egipcis i fenicis – S’han trobat mapes de 5000 anys d’antiguitat a Babilònia, però els primers mapes científics són grecs – Els primers mapes moderns: S. XV època dels descobriments/ S. XVII mapes amb finalitats militars – S. XIX : Primers estudis de la component Espacial Una esfera és impossible de desenrotllar. És impossible aplanar qualsevol superfície esferoïdal sense alterar les dimensions de la seva superfície. Les projeccions cartogràfiques sorgeixen com a conseqüència que una superfície esferoïdal, com la de la Terra, resulta impossible d’aplanar sense alterar les seves dimensions.
GEODÈSIA Ciència que estudia la forma de la Terra com a planeta i la representació de la seva superfície corba sobre un pla. Estudia la forma de representació cartogràfica de la Terra i el seu conjunt.
Les coordenades geogràfiques Abans d’analitzar dades, la cartografia i la informació geogràfica han d’estar en la mateixa projecció.
Per això, moltes vegades abans de treballar cal reprojectar les capes d’informació.
 Projecció: un sistema de representació geogràfica que estableix una relació entre els punts de la superfície terrestre, que és corbada, i els de la superfície plana d’un mapa.
Per tant, és la manera de transferir informació de la superfície terrestre (en 3 dimensions) a un mapa o pantalla ordinador (2 dimensions), utilitzant coordenades – latitud i longitud.
 Latitud: cercles paral·lels a l’equador (paral·lels)  Longitud: cercles màxims que passen pels pols (meridians). Meridià primer o zero: Meridià de Greenwich Projeccions cartogràfiques més comunes: - Esfèriques:  Azimutal: S’aconsegueix projectant una porció de la Terra sobre un disc pla tangent.
 Sinusoïdal: Deforma les formes i els angles, els paral·lels son representats rectes per distancies constants; els meridians apareixen representats com corbes sinusoïdals.
 Estereogràfica: Projecció que manté els angles respecte el centre però no les distancies ni les àrees relatives.
- Còniques:  Lambert: La projecció superposa un con sobre l’esfera de la Terra.
- Cilíndriques:  Robinson: Projecció cartogràfica de mapamundi que mostra el món sencer d’una passada.
Gran distorsió dels pols.
 Miller: Finalitats educatives 4  Mercator: La més usada a occident. Respon perfectament a l’objectiu per el que es va crear: aconseguir la màxima exactitud en les distàncies marítimes per a la navegació. Projecció de caire de les matemàtiques, els meridians i paral·lels son rectes. La xarxa UTM fa servir com a base la projecció Mercator. La longitud i la latitud s’expressen en metres i no graus.
 Peters: Alternativa a la de Mercator, la seva proposta fou representar el mapa de tal manera que les àrees dibuixades en el mapa fossin proporcionals a les àrees (però deformant la superfície).
- Polar: Utilitzada per realitzar mapes de les regions polars de la Terra.
Què són les ortoimatges? Representacions fotogràfiques d’una zona de la superfície terrestre, en la que tots els elements tenen la mateixa escala, lliure d’errors i deformacions, amb el mateix valor que un mapa cartogràfic.
Són fotos fetes des d’un avió i que els seus marges han estat georectificats.
CARTOGRAFIA La cartografia es pot classificar en dues categories: 1. Cartografia de base  Proporciona una base de dades territorials en forma cartogràfica.
 Mapa topogràfic (representació de les formes de relleu)  Representació precisa de la localització, forma, classe i dimensions dels accidents de la superfície terrestre.
 És una representació detallada de la superfície terrestre i on s’hi recullen els elements tant naturals com antròpics, de manera que faciliten el coneixement d’una porció de terreny sense necessitat de veure’l realment.
 Una corba de nivell és una línia (isolínia o isopleta) que segueix els punts situats a la mateixa altitud (o cota).
 La lectura de les corbes de nivell ens permet reconèixer les formes de relleu.
A més de la identificació del relleu, que ve identificat per corbes de nivell, cims, cotes, ombrejat,....
els mapes topogràfics contenen molta altre informació: - Hidrologia:  Cursos d’aigua permanents  Cursos d’aigua intermitents o estacionals  Llacs 5 -Vegetació: - Usos del sòl - Població  Agrupada  Disseminada - Carreteres i camins - Ferrocarrils - Límits administratius - Toponímia 2. Cartografia temàtica  Comprèn aquells mapes que transfereixen informació selectiva.
 És un mapa on es representa, sobre un fons de referència generalment topogràfica, un aspectes monogràfic que pot estar relacionat tant amb el medi natural com amb l’humà (geologia, pluges, temperatures, vegetació, densitat de població, conreus, producció industrial, divisions administratives,..)  S’utilitzen per representar diferents aspectes de la vida econòmica, social, ambiental,...
d’una regió, país o continent.
 Segons la quantitat d’informació que inclogui un mapa temàtic, els podem dividir en tres grans categories:  1.Mapa d’inventari: té per objectiu emmagatzemar informació.
 2.Mapa analític: aquest tipus de mapa processa informació i ens és més fàcil d’interpretar.
 3.Mapa sintètic: expressa allò més essencial de la informació i serveix per posar de manifest les tendències generals Per l’elaboració d’un mapa temàtic s’empren diferents tècniques de representació:  Els símbols: símbols en forma de figures geomètriques (quadrats, cercles, triangles, cubs,....), o de pictogrames (monuments, fàbriques,...) que s’empren per a identificar i localitzar els diferents fenòmens geogràfics.
 Les línies: mapes d’isopletes o isolínies. Les línies que uneixen els indrets (punts) que tenen un mateix valor (precipitació, temperatura, altitud,...).
 zones/àrees: Cartografia amb coropletes. Sistema que utilitza diferents intensitats de colors o de tramats per tal que es pugui observar perfectament la gradació dels fenòmens cartogràfics. Parteixen de la definició d’una àrea determinada.
Procés per l’elaboració d’un mapa temàtic A)Procedència de la informació:  Documentació escrita (llibres, revistes, anuaris,...)  Treball de camp: a través de l’observació directa del fenomen a cartografiar  Bases de dades  Anuaris estadístics i webs d’institucions i organismes especialitzats 6 B) Processos a resoldre cartogràficament.
 Simplificació d’objectes per permetre la diferenciació d’elements  Associació d’objectes per permetre la classificació d’elements  Jerarquització d’objectes per contribuir a una certa generalització d’elements És impossible representar el “món real” en el “món paper”.
-La importància dels intervals. Hi ha intervals regulars (de 10 en 10) i irregulars (de 10 en 10 i de 15 en 15...) Llavors és la mateixa informació però els intervals poden modificar-la i enfocar-la cap a on els interessa. Per exemple, en aquest mapa el de la dreta intenta realçar la comunitat autònoma de Castilla i la Mancha però realment diu la mateixa informació que el mapa de l’esquerra.
-Mapes qualitatius -Mapes amb dades lineal -Mapes anamòrfics -Mapes 3D 7 TEMA 2. ELS SIG (SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA) 2.1 Definicions de SIG El concepte SIG és complex. No hi ha una definició estàndard. La més acceptada es: Sistema de representació gràfica que permet representar un conjunt d’entitats espacials, a partir de l’associació d’una base de dades GEO referenciades (amb unes coordenades) que permeten creuar capes d’informació amb l’objectiu d’analitzar i gestionar el territori.
 Un SIG no és només un sistema informàtic per dibuixar mapes a diferents escales i amb projeccions i colors diferents. Un SIG és una eina d’anàlisis que permet identificar relacions espacials entre les diferents informacions contingudes dins del mapa.
 Un SIG no emmagatzema un mapa de forma convencional, un SIG guarda les dades de tal manera que es poden mostrar en funció del nostre propòsit o bé en funció de les eines d’anàlisis que el propi sistema ens facilita.
 La base dels SIG: capes d’informació o Capes (Layers) d’Informació geogràfica digitals que representen diferents variables o objectes. Permet:  La integració de diferents capes d’informació.
 Dur a terme anàlisi per obtenir resultats en imatges o taules.
 Son útils perquè ens permeten...
- Millorar el coneixement que tenim del territori i dels processos que en ell intervenen, per tal d’ajudar-nos a gestionar i solucionar problemes espacials complexos relacionats amb camps tant diversos com poden ser...
 Planificació i gestió del territori (ex.:en quina/es zona/s de la ciutat X caldria construir un nou equipament escolar, hospital, etc.)  Mediambientals (ex.: on localitzar un abocador),  Geomarketing (ex.: on ubicar un nou centre comercial, etc.).
2.2 Breu història dels SIG  Historia i actualitat dels SIG - 1962: Roger Tomlinson, “el pare dels SIG” CGIS (Canadian Geographic Information System): un sistema de medició de mapes informatitzat.
- Anys 70: el Laboratori de Harvard gran influència en el desenvolupament dels SIG.
8    - El 1972 es llança el Landsat1 (Earth Resources Technology Satellite 1), el primer satèl·lit de teledetecció de la superfície terrestre.
Expansió del PC Anys 1980: La comercialització – primers clients: empreses forestals i agències de recursos naturals. Grans avantatges en la gestió.
Anys 1990: El gran negoci Aparició de productes comercials: ArcInfo, MapInfo, IDRISI, ArcView...
A partir del 2000 Durant la última dècada expansió del software SIG demanda de dades cartogràfiques i serveis basats en la localització (LBS).
Degut a: Desenvolupament de les tecnologies de la informació Internet Les tecnologies mòbils Els sistemes de posicionament mundial 2.3 Aplicacions dels SIG Algunes aplicacions • Cadastre - La seva principal funció és la d’ajudar en la recaptació d’impostos.
• Planificació urbana - SIG implementat en un ajuntament per dur a terme tasques com la gestió dels impostos municipals, vigilar que es compleixi la normativa urbanística, localització de nous equipaments, gestió del transport públic, etc.
• Transport - Traçat de noves línies segons les necessitats dels usuaris, valoració de l’impacte ambiental causat per les noves línies, inventari de xarxes, sistemes de navegació, etc.
• Gestió de les xarxes d’infraestructures bàsiques (elèctrica, telefònica, aigua, gas, etc.).
- Necessitat de cartografia de gran precisió i una base de dades amb les característiques de la xarxa. Molt utilitzada per la gestió de les avaries, per a la generació de plans tècnics, etc.
Així doncs, l’objectiu és el manteniment de la xarxa però també s’utilitza per decidir on obrir noves línies, elaborar anàlisi de mercats, etc.
• Geomarketing - Localització i caracterització de la competència, anàlisi de mercat, determinar les zones més adequades per expandir determinades activitats comercials, etc.
• Prevenció de riscos naturals o antròpics - Per la presa de decisions en situacions de catàstrofe (inundacions, fuites de radiació nuclear, etc.).
• Gestió d’equipaments socials - Serveis sanitaris, centres escolars, esportius, culturals, plans d’emergència,... Ajuden en la planificació i localització de nous centres • Recursos Miners - Anàlisis d’elements puntuals (sondejos), lineals (perfils topogràfics o xarxa elèctrica), superfícies (àrees d’explotació) i volums (capes geològiques) • Cartografia digital en 3D - Planificació d’ondes de ràdio o televisió per ubicació antenes, optimització de xarxes, interferències, viabilitat tècnica en la seva construcció. També serveix per l’estudi de l’espai aeri.
9 • Demografia: sobretot en la utilització de variables demogràfiques, per a la seva distribució espacial.
• Medi ambient: recursos naturals - Aplicacions forestals (ex. inventariar el bosc i veure on es poden talar arbres i on no, analitzar les pautes de propagació del foc, etc.).
- Agricultura: inventariar les zones òptimes per un determinat conreu, us del sòl, etc.
- Canvis en els usos del sòl: canvis vinculats a fenòmens com poden ser l’urbanisme, l’abandonament de terres cultivades, expansió de regadius, etc.
- Gestió dels recursos naturals (inventariar els recursos naturals existents, localitzar noves zones per l’explotació de recursos, estudis de l’evolució dels recursos al llarg dels anys, etc.) - Incendis forestals: determinar zones de risc, avaluació de danys i gestió de les masses forestals.
Altres aplicacions: - Gestió forestal Estudis de biodiversitat Seguiment i control d’incendis forestals Anàlisi del canvi dels usos del sòl Estudi d’impacte ambiental: abocament de purins Estudi d’impacte ambiental: impacte visual Gestió municipal Creació i manteniment d’obres i serveis Aplicacions al turisme 10 TEMA 3. GEOGRAFIA DE LA POBLACIÓ Definició: És aquella ciència geogràfica, dins la branca de Geografia Humana, que estudia la desigual distribució espacial de la població humana sobre la superfície terrestre, el seu dinamisme natural i migratori, i la causa de tots aquests fenòmens.
Cens de població - Universal - Simultani - Periòdic - Nominal - Finalitat estadística Fonts d’informació - INE - Idescat - EUROSTAT - ONU Poblament Distribució de la població en l’espai geogràfic. Estudia la distribució espacial dels assentaments humans.
Distribució de la població absoluta per països Distribució de la densitat de població per països Xina: una demografia controlada. La majoria de la població es troba a l’Est, a la costa. Això és un indicador que les condicions ambientals del territori condicionen el lloc on viu la població.
Catalunya: no hi ha determinisme climàtic ni geogràfic, sinó que hi ha determinisme polític. La població està malament distribuïda (molta gent viu a les metròpolis i poca al camp) per culpa de les polítiques emprades pel govern.
Taxes demogràfiques relacionades amb els moviments naturals de la població  Taxa bruta de natalitat: Ens indica quantes persones han nascut per cada 1.000 habitants per a una població i període determinats (normalment 1 any concret).
Formula: Taxa bruta de natalitat = (Naixements o nascuts vius / Població total) x 1.000 (en ‰) Consideracions: Alta >30‰, Moderada 15-30‰ Baixa <15‰. Catalunya 2008: baixa -> 12,1‰ 11  Taxa bruta de mortalitat: Ens indica quantes persones han mort per cada 1.000 habitants per a una població i període determinats (normalment 1 any concret).
Formula: Taxa bruta de mortalitat = (Defuncions / Població total) x 1.000 (en ‰) Consideracions: Alta >20‰, Moderada 10-20‰ Baixa <10‰. Catalunya 2008: baixa -> 8,1‰  Taxa bruta de creixement natural o vegetatiu: És la diferència entre la taxa bruta de natalitat i la taxa bruta de mortalitat.
Formula: Taxa bruta de creixement natural = Taxa bruta de natalitat – Taxa bruta de mortalitat Consideracions: Alta >25‰, Moderada 10-25‰ Baixa <10‰ Molt Baixa <5‰). Si la formula és negativa hi ha un decreixement natural (països centreeuropeus com Àustria), a Espanya també li va passar i es va dur a terme el “cheque bebè”.
Catalunya 2008: molt baixa -> 4‰  Taxa general de fecunditat: És com la taxa de natalitat però només tenint en compte les dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys).
Formula: Taxa general de fecunditat = (Naixements / Dones de 15 a 49 anys) x 1.000 (en ‰) Consideracions: Alta >180‰, Moderada 50-180‰ Baixa <50‰. Catalunya 2008: baixa -> 48,7‰ (s’ha recuperat una mica en la darrera dècada gràcies a la immigració recent en edat fèrtil + les generacions del baby boom que han tingut els seus fills)  Índex sintètic de fecunditat: Ens indica el nombre de fills per dona en edat fèrtil. El valor mínim que assegura el reemplaçament generacional és de 2,1 fills per dona. És 2,1 i no exactament 2 (home i dona) perquè es considera que sempre hi ha el risc que no tots 2 arribin a l’edat de reproducció.
Formula: Índex sintètic de fecunditat = (Sumatori de la taxa general de fecunditat per grups de 5 anys x 5) / 1.000 (en fills/ dona) Consideracions: Es multiplica per 5 perquè els grups d’edat són quinquennals (1519, 20-24, 25-29, 30- 34, 35-39, 40-44 i 45-49). Catalunya 2008: No hi ha reemplaçament generacional -> 1,55  Taxa de mortalitat infantil: Ens indica la supervivència dels nadons. Anirà directament vinculat amb el grau de desenvolupament d’un país. Dependrà de les prestacions sanitàries per a la població en general.
Formula: Taxa de mortalitat infantil = (Defuncions dels infants menors d’1 any / Naixements) x 1.000 (en ‰) Consideracions: Molt alta >150‰, alta 21-150‰, moderada 5-20‰i baixa <5‰ Catalunya 2008: total 3,1‰(nens 3,3‰-153 nens-; nenes 2,9‰-123 nenes-)  Esperança de vida en néixer: Ens indica els anys que s’espera que viurà un nadó en néixer en una determinada població.
Formula: El càlcul de l’esperança de vida es pot obtenir a partir de diferents mètodes i és propi d’estudis més complexes en Demografia.
Consideracions: Els països més desenvolupats tenen una esperança de vida alta, per sobre dels 75 anys. Per tant, també és un indicador del grau de desenvolupament d’un país.Catalunya 2007: homes 78,2 anys i dones 84,5 anys (Font: Idescat)  Sex ratio o relació de masculinitat en néixer: La proporció biològica de naixements segons el seu sexe. En el cas de l’espècie humana està esbiaixada i és de 1,05.
Formula: Relació de masculinitat en néixer = (nombre de nens nascuts vius / nombre de nenes nascudes vives) Consideracions: Cada 1.000 naixements en l’espècie humana 488 són de sexe femení i 512 són de sexe masculí. D’aquí obtenim la relació de masculinitat de 1,05. Sovint s’indica amb índex de masculinitat = 0,512 o índex de feminitat = 0,488. Pot variar segons el context social de cada país.
12  Relació de masculinitat: per països per a la població menor de 15 anys al 2006.
Formula: El rosat representa valors més baixos (més nenes), el gris valors mitjans (igual o més nens) i el blau fosc valors més alts (força més nens) que la mitjana mundial (1,06).
Consideracions: La Xina amb 1,13 té la relació masculina més elevada del món per a la població menor de 15 anys. La segueix de prop l’Índia amb 1,1. Espanya té un valor de 1,06 com la mitjana mundial.
Taxes demogràfiques relacionades amb els moviments migratoris de la població  Taxa bruta d’immigració: Ens indica l’entrada de persones a una determinada població que han nascut o procedeixen d’un altre lloc.
Formula: Taxa bruta d’immigració = (Nombre d’immigrants / Població total) x 1.000 (en ‰) Consideracions: Catalunya 2008: 24‰  Taxa bruta d’emigració: Ens indica la sortida de persones d’una determinada població per establir-se en una altra diferent de l’original.
Formula: Taxa bruta d’emigració = (Nombre d’emigrants / Població total) x 1.000 (en ‰) Consideracions: Catalunya 2008: 11‰  Saldo migratori o taxa bruta de creixement migratori: És la diferència entre la taxa d’immigració i la taxa d’emigració.
Formula: Saldo migratori = taxa bruta d’immigració – taxa bruta d’emigració (en ‰) Consideracions: Catalunya 2008: 13‰ Si el saldo és positiu indica que la població està rebent més persones d’altres llocs que no pas en surten cap a altres, i viceversa si és negatiu.
 Taxa bruta de creixement total: És la suma de la diferència entre la taxa bruta de natalitat i mortalitat, i la diferència de la taxa bruta d’immigració i emigració.
Formula: Taxa bruta de creixement total = (Taxa bruta de natalitat – Taxa bruta de mortalitat) + (Taxa bruta d’immigració – Taxa bruta d’emigració) (en ‰) De manera simplificada: Taxa bruta de creixement total = Taxa bruta de creixement natural + Saldo migratori (en ‰) Consideracions: Catalunya 2008: 17‰ Piràmides de població Piràmides de població: Estructura de la població per edat i per sexe - Reflecteixen poblacions en: - Expansió - Contracció - Estabilització Reflecteixen esdeveniments històrics que deixen petja a l’estructura de la societat i de la població.
Població en expansió Població estable Població en contracció 13 Transició demográfica 14 TEMA 4. CONCEPTES GEOGRÀFICS   Espai: És on se situen tots els fenòmens que estudia la Geografia. Es tracta d’un medi continu i il·limitat que sovint adquireix l’adjectiu geogràfic.
Territori: És aquell espai físic d’un fenomen o fet geogràfic concret.
Ex. Territori d’una espècie vegetal (faig  fageda) Ex. Territori d’una activitat econòmica (indústria  polígons industrials de Terrassa) Sovint es considera sinònim d’espai geogràfic.
Dins el concepte de territori trobem els termes:  Paisatge: És l’aparença externa del territori. La configuració territorial derivada de la combinació de diferents fenòmens geogràfics. Es tracta del resultat visible de la interacció entre els fenòmens físics i humans.
El territori se sol dividir en dues grans unitats de paisatge que són sovint contràries: o El camp (natural) o La ciutat (cultural)  Regió: És el territori dotat de característiques homogènies, ja sigui des d’un punt de vista natural, social, econòmic, cultural o polític, que el diferencien dels altres territoris.
Ex. La Península Ibèrica és una regió d’Europa des d’un punt de vista geogràfic físic o natural.
Ex. Els Pirineus són una regió natural.
Ex. França és una regió politico-administrativa.
Regions politico-administratives Barri, Districte, Municipi, Comarca, Província / Vegueria, Comunitat Autònoma, Estat Lloc: És un fragment determinat i molt concret del territori. Té dues característiques particulars:  Localització (posició exacta dels fets geogràfics; és un objectiu de primer ordre per als geògrafs ubicar fenòmens en el territori) Localització absoluta és aquella que refereix cada lloc a un sistema de coordenades. En Geografia, normalment s’empren les coordenades geogràfiques a partir de meridians i paral·lels.
Localització relativa és aquella que refereix a un lloc respecte d’altres llocs. En Geografia, la forma més comuna de localització relativa és el topònim.
 Subjectivitat (punts a través dels quals els homes aprenen del territori i s’hi relacionen en la seva vida quotidiana) Conceptes pràctics en Geografia  Distribució: On està repartida la població a la Terra  Densitat: nombre d'individus per unitat d'àrea.
 Escala (GEOGRÀFICA): - espacial - temporal 15 TEMA 6. ORDENACIÓ DEL TERRITORI Definició L’ordenació del territori no és només l’execució d’un exercici col·lectiu sobre la forma en que s’ha d’establir un espai. És també un instrument preventiu i/o atenuador de conflictes territorials existents o latents.
L’OT s’ha d’afrontar a diversos conflictes com ara la contradicció entre conservació i desenvolupament, l’existència de sectors conflictius entre sí, la pugna entre l’interès públic i privat i la percepció local dels diversos interessos globals.
LA MIRADA DEL TURISTA VS. LA DE L’AUTÒCTON Un hi viu, l’altre hi està de pas TÈCNIQUES I INSTRUMENTS PER A L’ANÀLISI TERRITORIAL: LA CAPACITAT DE CÀRREGA La capacitat de càrrega és un concepte de l’ecologia que s’aplica a l’estudi d’un territori que es congestiona.
En un sentit convencional, el terme fa referència al nombre màxim de persones que es poden establir en un territori concret.
Segons la OMT, la capacitat de càrrega és el nombre màxim de persones que poden visitar al mateix temps un indret turístic sense malmetre el medi físic, econòmic o sociocultural ....
Intervenció Territori Les Vies Romanes = grans connectors culturals, socials i biològics Casos de dispersió voluntària A) Flora - Pi pinyer (Pinus pinea) - Presseguer (Prunus persica) B) Fauna - Geneta (Genetta genetta) Noves introduccions vegetals - Cítrics - Arròs Evolució dels boscos Noves tecnologies: Agricultura - Conreu en feixes Parets seques L’arada Nous conreus: olivera i vinyes Domus: casa Tecnologia de l’aigua Hidroteràpia Impluvium 16 Descoberta del Nou Món. Regressió Forestal. Increment dels. Sistemes Agraris. Expansió Baixmedieval Intervenció Territori - Castells - Sagreres - Formació de nuclis de població - Territori del Mas - Impacte sobre el territoris Transportadors de combustible: carboners i benziners Repartidors de combustible: Feixinaire i butaner Habitatges típics rurals: Masia catalana, Château francés, Caserío vasco, Pazo gallego, Cortijo andaluz.
Classificació de la morfologia urbana de Dickinson (1950): 1. Pla quadriculat o “damero” 2. Pla radial o radioconcèntric 3. Pla irregular Condicionants de les formes urbanes - El medi físic - Centralització del poder polític - Idees estètiques - Ideologia urbanística - Factors econòmics - Transports Majors aglomeracions urbanes: 2009: Tokyo 35,7 milions / New York: 19,1 milions / Ciudad de México: 19 milions / Bombay: 18,9 milions / Säo Paulo: 18,8 milions.
17 TEMA 7. CLIMATOLOGIA  El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera en un lloc concret i en un moment determinat. La ciència que estudia el temps atmosfèric és la meteorologia.
 El clima, és el conjunt de característiques atmosfèriques d’un lloc concret mesurades durant un període llarg de temps (>30 anys). La ciència que estudia el clima és la climatologia.
EL CLIMA és “L’estat mitjà de l’atmosfera” o bé “la successió habitual d’estats atmosfèrics” FACTORS CONDICIONANTS:  Astronòmics - La latitud  Geogràfics: -Continentalitat/oceanitat - Grau d’afectació dels corrents marins - Ésser en zona de “façana” als vents dominants  Meteorològics: - Deriven de la CGA - Posició i potència dels Anticiclons...
Els mesos de gener i juliol es consideren els mesos més càlids i més freds dels respectius hemisferis.
Altres factors esporàdics del clima D’origen geològic -> grans erupcions volcàniques Principals influències en el clima (injecció de cendres i gasos –aerosols de sulfat– a l’estratosfera):  Reducció de la radiació solar.
 Certa davallada de la temperatura en els mesos següents.
 Pluges àcides de tipus natural.
 Alteració de la circulació general atmosfèrica.
Classificació dels climes (Köppen): (1a lletra) Basada en criteris tèrmics: - A: climes càlids - C: climes temperats - D: climes continentals (o d’hivern rigorós) - E: climes polars (o sense estiu) Basada en criteris d’aridesa: - B: Climes esteparis, desèrtics o subàrids - H: D’alta muntanya Classificació dels climes (Köppen): (2a lletra) Basada en règim estacional de pluges: - f: freqüents o suficients perquè no hi hagi estació seca - s: pluges d’hivern - w: pluges d’estiu - m: règims monsònics 3a lletra: complementària: -a Estius calorós -b Estius suaus 18 RESULTATS: -Climes A: Càlids i humits -Climes B: Secs -Climes C: Temperats -Climes D: continentals -Climes E: freds Per treure conclusions d’un climograma és necessari tenir en compte els següents factors: - Observar quina és la distribució de les precipitacions al llarg de l’any: cal detectar el mes o l’estació amb una màxima precipitació i amb una mínima precipitació, i veure si hi ha màxim o mínim secundaris al llarg de l’any (no sempre hi són).
Els totals estacionals es mesuren sumant els totals pluviomètrics mensuals de DGF (hivern), MAM (primavera), JJA (estiu) i SON (tardor).
- Calcular l’amplitud tèrmica mitjana anual i la distribució de les temperatures al llarg de l’any: per calcular l’amplitud tèrmica mitjana anual cal fer la diferència (en ºC) entre el mes més càlid i el mes més fred.
L’amplitud tèrmica mitjana anual és un indicador de la influència marítima i la continentalitat. Una menor amplitud tèrmica succeeix quan la localitat és propera a la costa, major influència marítima (major oceanitat) i menor continentalitat. Una major amplitud tèrmica es dóna quan la localitat és lluny de la costa, menor influència marítima (menor oceanitat) i major continentalitat.
Amplitud tèrmica mitjana anual baixa (<10ºC), moderada (10-18ºC) i alta (>18ºC).
- Detectar períodes d’aridesa o dèficit hídric: quan les precipitacions es troben per sota de la corba de les temperatures. Cal precisar si els mesos secs es donen a l’estiu o a l’hivern.
19 Les masses d’aire Les configuracions isobàriques - Conjunt d’isòbares que adopten unes formes o figures típiques. Les isòbares són les línies que representen la pressió gràficament als mapes meteorològics.
Principals configuracions isobàriques - Anticicló (sentit horari): Masses d’aire fredes i seques giren en sentit horari, nucli de grans pressions. A - Depressió (sentit antihorari): Masses d’aire calent carregades d’humitat giren en sentit antihorari. Baixes pressions. B o D Tàlveg: zona convexa entre isòbares i corbes de nivell.
Pantà baromètric: Àrea de pressió atmosfèrica relativament baixa, sense diferencies importants de pressió d’uns punts als altres.
Front càlid: Característiques - Velocitat: LENTA - Amplada de la banda de mal temps: 300-1.000 km - Meteors: PLUJA i BOIRA - Temperatura al seu pas: AUGMENTA Front fred: Característiques - Velocitat: RÀPIDA - Amplada de la banda de mal temps: 100-150 km - Meteors: XÀFECS i VENT FORT - Temperatura al seu pas: BAIXA (sobtadament) Front oclús: Característiques (de caràcter càlid) - Meteors: PLUJA i algun XÀFEC - Temperatura al seu pas: AUGMENTA lleugerament Característiques (de caràcter fred) - Meteors: predomini de XÀFECS - Temperatura al seu pas: BAIXA lleugerament 20 TEMA 8. BIOGEOGRAFIA Paisatges naturals: biomes (objecte d’estudi de la Biogeografia) Biomes: Són grans unitats de paisatge constituïdes per comunitats de plantes i animals que s’estenen al llarg d’amples regions naturals, i estan caracteritzades per una vegetació dominant que respon a una regió climàtica.
Els biomes es poden classificar en dues grans unitats: terrestres i aquàtics/marins A les àrees continentals podem trobar 10 biomes terrestres:  Selva equatorial, Selva tropical, Sabana (Latituds baixes)  Deserts, Bosc mediterrani, Bosc temperat humit, Estepes i praderies (latituds mitjanes)  Taigà, Tundra, Gels permanents (latitud saltes) Dendrocultura: és l’estudi de la biologia i la cultura dels arbres significatius. Es creen fitxes amb la ubicació, l’alçada, les coordenades, les mesures, l’estat fitosanitari, el motiu de la singularitat, l’entorn, les espècies que l’envolten i algun aspecte històric i cultural de cada un.
21 ...

Comprar Previsualizar