1. Bloc I - Ambient i salut (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 5º curso
Asignatura Sanitat i gestió ambientals
Profesor J.T.
Año del apunte 2017
Páginas 38
Fecha de subida 13/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

CTRIGUERO SANITAT I GESTIÓ AMBIENTALS BLOC I – AMBIENT I SALUT TEMA 1 - SANITAT I GESTIÓ AMBIENTALS Ambient, salut i qualitat de vida Per què cal preocupar-nos per l’ambient ? Cal que un professional de la salut es preocupi del medi ambient ? Quant a qualitat de vida (salut) estem millor que no estàvem? Tenim el medi ambient en millors condicions de les que hi havia fa uns anys? Hi ha cap lligam entre el medi ambient i la salut ? Factors que determinen la salut i la malalta OMS: - Genètics/biològics - Estils de vida (alimentació, esport, feines, etc) - Atenció sanitària (accés a fàrmacs, bon ús, etc) - Medi ambient DETERMINANTS AMBIENTALS DE LA SALUT - Disponibilitat de recursos naturals. Aliments i altres bens necessaris pel benestar (materials, energètiques...) o Aliments o Fàrmacs o Altres primeres matèries o Fonts d’energia Els recursos naturals que es necessiten fan canviar l’entorn i alhora es canvia la pròpia natura (ex: plasma dels nostres avis és diferent al nostre plasma (el nostre te xenobiòtics les transformacions que hem fet al medi ens ha canviat la natura i tenim una composició de plasma diferent) - Qualitat ambiental. Bon clima, aigua neta, aire net, espai on viure en condicions.  ha de ser un lloc on s’hi pugui viure MESURA DE LA QUALITAT DE VIDA Mirar la Esperança de vida (EV) = en néixer mesura el nombre d’anys que s’espera que visqui un recent nascut, suposant que els nivells de mortalitat per grups específics d’edat es mantinguin constants També els anys de vida saludable (AVS) = en néixer mesuren el nombre d’anys que s’espera que una persona en néixer visqui en condicions saludables.
Història Com ha canviat la qualitat de vida en l’història Interrelació entre l’home i l’entorn: història de la humanitat (1 milió d’anys) 850.00-50.0 anys Fase evolutiva amb un lent desenvolupament de la tecnologia: - Durada 40.000 generacions (94% de la humanitat) - Energia: foc (recurs renovable) - Ús de productes naturals en tecnologia i medicina - Sostenibilitat: molt alta – Esperança de vida molt baixa 1 CTRIGUERO 50 000-10 000 Gran salt endavant. Aparició de la consciència humana. Llenguatge complex. Evolució accelerada de la tecnologia.
- Durada 1600 generacions (5 % de la humanitat) - Energia: foc - Sostenibilitat: menor (extincions de grans animals i de l’home de Neanderthal) - Apareix l’art i els enterraments 10 000 Apareix l’agricultura - Durada 400 generacions (1% de la humanitat) - Energia: foc, vent, aigua, tracció animal (recursos renovables) - Es formen ciutats, estats, imperis, apareixen les classes socials (esclaus), l’especialització, alguns imperis col·lapsen per mala gestió dels sòls. Escriptura.
- Ús de productes naturals en tecnologia i medicina (presència anecdòtica dels productes de síntesi).
- Sostenibilitat: encara menor (processos de degradació de sòls, salinització i erosió) 1776 Revolució industrial. (Es posa en funcionament la màquina de vapor) - Durada 8 generacions (0,024 % de la humanitat) - Energia: combustibles (carbó, i després altres combustibles fòssils) - Inici del creixement demogràfic exponencial i del desenvolupament tecnològic (inclou aspectes de sanitat). Augment de l’explotació dels recursos naturals i de lús dels productes de síntesi.
1950 Actualitat. Revolució verda/era del petroli (la revolució industrial arriba a l’agricultura) - Durada 2 generacions (0,005 % de la humanitat) - Energia: combustibles fòssils (carbó i sobretot el petroli, últimament han guanyat pes les energies renovables) - Augment de l’ús de productes de síntesi en medicina i altres camps.
- Augment de la producció de menjar i en general de l’ús de recursos naturals. Millora de l’atenció sanitària. Coincideix amb un augment demogràfic sense precedents.
- Sostenibilitat: més baixa encara (augmenta molt la pressió sobre el medi ambient) Creixement de la població mundial en els darrers 12.000 anys.
La taxa de natalitat ha baixat molt i ha augmentat molt la esperança de vida (Aixo fa que la població augmenti) On som? Resultats socioeconòmics i ambientals de la industrialització 2 CTRIGUERO Es calcula que cap al 2100 pujarà menys del doble, al voltant de 12 bilions: - Europa + Rússia i Amèrica es mantindran igual (1 i 1) - Asia passarà dels 4 als 6 bilions - Àfrica passarà de 1 a 4 bilions La mortalitat infantil ha baixat molt L’Impacte ambiental de la humanitat ens afecta al clima  canvi climàtic També contaminació ambientant tant global com local, relacionat amb l’augment de l’ús de productes de síntesi Pèrdua de biodiversitat També s’han perdut moltes cultures locals, tradicionals Estem en una situació de adaptació al nou mon Convé buscar l’eficiència dels processos des del punt de vista físic i biològic.
La integració dels serveis ecosistèmics en els models de desenvolupament tecnològic ens pot ajudar a ser més eficients.
MEDI AMBIENT I PREVENCIÓ DE MALALTIES Si es cuides mes el medi ambient es podrien evitar moltes morts Malalties infantils: En nens menors de 5 anys, 1/3 de les malalties són causades per factors ambientals com la insalubritat de l’aigua i la contaminació del aire.
La malària també es podria controlar molt En països desenvolupats hi ha mes incidència de càncers, malalties cardiovasculars, asma, infeccions vies respiratòries inferiors, malalties osteomusculats, lesions per accidents de trànsit i intoxicacions.
En països menys avançats, 1/3 de les morts i les malalties es deuen directament a causes ambientals.
Europa Problemes salut/ambient: contaminació: - De l’aire exterior i interior - Qualitat de l’aigua - Condicions higièniques insuficients - Productes químics perillosos Això afecta a diferents malalties Partícules petites i ozó  moltes morts prematures a l’any a causa de PM2,5 Soroll  molèsties, alteracions del son i efectes nocius a la salut.
Productes químics Salut/ambient: clima, degradació del territori i biodiversitat La salut humana ha estat sempre amenaçada per perills naturals com ara les tempestes, les inundacions, els incendis, les esllavissades i la sequera.
Les conseqüències d’aquests perills estan empitjorant a causa de la manca de preparació i de les accions humanes com la deforestació, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
3 CTRIGUERO SANITAT AMBIENTAL Estudi de la qualitat del medi ambient i la seva repercussió sobre la salut i la qualitat de vida (entesa com a benestar) Relació entre l’home i els ecosistemes en aquells aspectes que poden afectar a seva salut.
OBJECTIUS de la Sanitat Ambiental: - Identificar agents agressors - Avaluar el risc per la salut humana - Vigilància i control ambiental - Proposar mesures preventives i correctores per a la protecció de la salut individual o col·lectiva, del medi ambient i afavorir el desenvolupament sostenible - Proposar i/o participar en l’elaboració i l’execució de la normativa ambiental amb repercussions sobre la salut SALUT PÚBLICA Aconsegueix actuacions que van encaminades a que la gent visqui amb salut La Salut Pública es defineix com el conjunt organitzat d'actuacions dels poders públics i de la societat mitjançant la mobilització de recursos humans i materials per a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut del conjunt de la població.
Vigilància de la Salut Pública: conjunt d’actuacions destinades a recollir, analitzar, interpretar i difondre les dades sanitàries relatives als éssers vius, els aliments, l’aigua, el medi, els productes, les activitats i els serveis, i també l’estat de salut de les persones considerades col·lectivament, amb l’objectiu de controlar les malalties i els problemes de salut.
Determinants contextuals de la salut: Nivells i àmbits d’actuació 4 CTRIGUERO SANITAT AMBIENTAL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE Vincula la satisfacció de les necessitats del present amb el benestar de les generacions futures.
Ha de: - Garantir la qualitat de la vida, actual i futura - Assegurar un accés continu als recursos naturals - Evitar danys permanents a l’ambient Es basa en la generació de tecnologies apropiades a la conservació i protecció ambiental.
Principis basics: - Mantenir el medi net i saludable - Recursos potencialment renovables - Consum de recursos no renovables: cal invertir en el desenvolupament de les fonts renovables - Minimització de la producció de residus - Mantenir la biodiversitat Per assolir el desenvolupament sostenible cal integrar tots els sectors de la societat (individus, empreses, col·lectius, administracions locals i/o internacionals) i considerar factors econòmics, socials i ambientals.
El desenvolupament sostenible es fa tenint en compte: - Objectius Econòmics: creixement, equitat i eficiència - Objectius Socials: participació social, reduir pobresa, etc - Objectius Ecològics: integració en els ecosistemes, biodiversitat...
 Ha de ser biològicament adequat, econòmicament viable i socialment acceptat.
5 CTRIGUERO FACTORS per un Desenvolupament Sostenible - Disponibilitat de Recursos Naturals-> es mira la disponibilitat, la quantitat i la capacitat de regeneració (renovables) - Es busca el Progres Tecnològic-> tecnologies netes (eficients, durables, persistents) que minimitzin els residus - Capacitat d’absorció de residus. Si es generen residus s’ha de fer una gestió adequada.
Es fa necessari implantar actuacions i fer servir eines que permetin desenvolupar tot el conjunt dels principis basics  GESTIÓ AMBIENTAL GESTIÓ AMBIENTAL Activitats i mesures destinades a la minimització de l’impacte ambiental de les activitats humanes. Busca l’adequació de les activitats humanes als principis de l’ecologia i de la biologia Te una doble finalitat: - Racionalitzar l’ús dels recursos naturals i dels serveis ecosistèmics - Millorar la qualitat del medi Afecta: - A la qualitat ambiental i a la salut - Al sistema econòmic i productiu (en millora l’eficiència) S’ha d’intentar recuperar els ecosistemes i si no es pot, suplir d’alguna manera els seus serveis (ex: si no es pot fer que l’aigua del riu baixi més neta, s’utilitza una potabilitzadora) La gestió ambiental inclou diverses eines normatives que determinen l’ús de tecnologies ambientals LEGISLACIÓ AMBIENTAL Es legisla des de Europa Cada País també fa la seva legislació, així com ajuntaments i diputacions locals (no poden ser menys restrictives que les que es diuen des de Europa) La Legislació de la OMS no es obligatòria però és millor, més restrictiu.
CRONOLOGIA DE LA LEGISLACIÓ AMBIENTAL: 6 CTRIGUERO Al principi eren fonamentalment mesures correctores però a partir dels 90 ja es parla mes de Prevenció, evitar que els problemes surtin.
ACV=Anàlisis Cicle de Vida Cada vegada més, més països estan legislant aspectes ambientals Aspectes Regulats: - Aigües - Atmosfera - Sòls - Residus - Ecoproductes i ecoserveis -> Etiquetatge ecològic (ISO, EMAS) - Prevenció i control de contaminants Cada vegada es busca més l’eficiència Llei 18/2009 de Salut Pública de Catalunya - La primera llei de Salut Pública de l’Estat espanyol que incorpora les tendències internacionals més innovadores - Posa la Salut com un element clau de l’agenda política - Respon a les noves necessitats “glocals” (global-local) - Garanteix prestacions individuals i col·lectives - Suposa un impuls modernitzador, resolutiu i eficient.
A nivell local es busca cooperació entre els serveis de salut pública municipal i els ajuntaments COMPETÈNCIES LOCALS DE LES DIPUTACIONS EN SALUT PÚBLICA - Educació sanitària en matèria de protecció de la salut - Gestió del risc en activitats de: o Contaminació del medi o Aigües de consum públic o Equipaments públics i indrets habitats, piscines o Derivats dels productes alimentaris en les activitats del comerç minorista, les restauració, la producció d’àmbit local i el transport urbà o Animals domèstics i plagues - Qualsevol altra activitat de competència local en matèria de protecció de la salut - Activitats complementàries pròpies d’altres administracions: educació sanitària, promoció de la dona, protecció del medi en general 7 CTRIGUERO TEMA 2 – AMBIENT I SOSTENIBILITAT AMBIENT: Espai vital pels organismes (biòtop) Un organisme necessita - Hidrosfera - Atmosfera - Litosfera (sòls i sediments) Els Ecosistemes necessiten recursos del medi, incorporen matèria En el procés de funcionament dels ecosistemes s’utilitza energia, que es va dissipant Aquests sistemes evolucionen Els Ecosistemes són dinàmics ATMOSFERA Arriba fins a 10.000 km El 97% de la massa del aire es troba en els primers 30 km  bàsicament nitrogen (78%) i oxigen (20%) A partir de 100 km la proporció de nitrogen i oxigen canvia  Heterosfera, formada per altres coses.
Primera capa: TROPOSFERA fins a 10-12 km -> la temperatura va disminuint a mesura que augmenta l’altitud.
ESTRATORFERA: deixa de baixar la temperatura, es manté i a les capes altes la temperatura torna a pujar perquè hi ha la capa d’ozó (que ens protegeix de la radiació UV) Els fenòmens meteorològics, núvols, etc es fan a la Troposfera Avions: molt a prop de la tropopausa COMPOSICIÓ DE LA ATMOSFERA CO2: temps de residencia mitjà molt alt -> problema: fa efecte hivernacle.
La fotosíntesi és l’únic que retira el CO2 però és una capa molt fina arran de terra, la majoria d’aire no esta en contacte amb la fotosíntesi.
H2O: també fa efecte hivernacle, però dura molt poc, pot ploure, etc. L’aigua entra i surt de la atmosfera amb molta facilitat (quan hi ha núvols fa menys fred) O3 de la estratosfera protegeix de la radiació UV O3 de la troposfera es produeix a partir dels NOx i és tòxic.
8 CTRIGUERO ATMOSFERA – VENTS GLOBALS Troposfera  fenòmens meteorològics La atmosfera es mes gruixuda al equador i mes prima als pols Al equador la radiació del sol arriba de manera perpendicular, l’aire i la superfície de terra s’escalfa i hi ha una zona de processos convectius = L’aire puja  ens porta a una zona de baixes pressions.
Cap a la altitud dels 30º hi ha predominancia d’altes pressions.
Dels 30º cap al nord hi ha predominancia de vents del oest i dels 30º cap al sud hi ha vents del est.
Nosaltres estem a 41º ens influeixen vent del oest, anticicló de les Azores Si estàs en zona tropical els residus que fas es poden quedar allà o poden viatjar a altres llocs (“Efecte llagosta”) Vents locals: es formen els centres de Altes i Baixes pressions En l’hemisferi nord: - Altes pressions: vents en sentit horari - Baixes pressions: sentit contra horari Si estan en lloc d’altes pressions no hi ha gaire vent, en canvi amb baixes pressions predomina el vent.
INVERSIÓ TÈRMICA: afecta sobretot a les planes interiors Normalment com més amunt, menys temperatura però hi ha situacions que això s’inverteix en situació anticiclònica, sense vent es produeix la inversió tèrmica  l’aire fred es queda estancat perquè és mes dens.
La inversió tèrmica pot actuar de barrera a la dispersió dels contaminants Quan tenim anticicló molts dies la contaminació de Barcelona augmenta.
FUNCIONS Atmosfera: - Participa en la regulació tèrmica (sense atmosfera a la nit faria massa fred, tota la energia dissiparia cap al espai) - Filtra les radiacions còsmiques (raig X i UV): Capa d’ozó - Aporta aigua als continents (és l’únic planeta on l’aigua es troba en 3 estats) - Participa en els cicles del Nitrogen i l’oxigen-> sistemes aquàtics i terrestres - Subministra O2 i CO2 als essers vius - Dispersió i transferència de contaminats, però te poca capacitat autodepuradora.
HIDROSFERA Distribució de l’aigua: - 97% del aigua es dels oceans - 2% aigua en forma de gel als casquets polars o glaceres - 1% rius i aigües subterrànies (tmb aigua freàtica) - 0,002% atmosfera Aigua del mar: composició majoritària de Na+ i Cl- sal mes important NaCl. La composició del aigua de mar es bastant constant Aigua dolça: sal mes important és el CaCO3. Segons la zona la composició varia bastant.
9 CTRIGUERO Temps de residencia Al mar: Aigua que s’evapora entre l’aigua que hi ha a tots els mars = Canvi anual aprox Una gota d’aigua que arriba al mar trigarà 3700 anys en evaporar-se. Si aquesta gota te un contaminant que no sigui degradable es quedarà allà.
Amb l’aigua dels rius, en promig triga 0,3 al any. Si tens un riu contaminat i deixes de contaminar-lo el pots netejar amb una relativa rapidesa.
En canvi el mar si el contaminat no es degrada hi serà per sempre.
Si es contamina l’aigua freàtica, subterrània, costa mes de recuperar perquè al taxa de renovació es molt mes llarga.
Dinàmica de les masses d’aigua Llac on hi viuen organismes, arriba estiu, s’escalfa la superfície i l’aigua calenta es queda a dalt  es crea una capa d’aigua freda: Hypolimnion, una d’aigua calenta: Epilimnon i una al mig: Termocline.
En la situació del principi (primavera) la temperatura i el oxigen està repartit per igual, si hi ha excés de nutrients el llac els pot absorbir millor perquè esta l’oxigen repartit .
Al estiu si hi ha molts nutrients per la contaminació, hi haurà un excés d’algues, que sedimenten i consumeixen tot l’oxigen, el que provocarà la mort dels peixos.
Aigües verdes per algues = EUTROFIA FUNCIONS HIDROSFERA Es un medi força homogeni amb turbulències condicionades als gradients de temperatura - Component bàsic dels essers vius - Vehicle de transport dels elements (gran capacitat de dissolució de substàncies) - Medi on es donen les reaccions metabòliques - Capacitat autodepuradora moderada (mes alta que atmosfera però mes baixa que els sòls) - Deixa passar la llum visible -> permet la fotosíntesi - Regulador tèrmic i climàtic - Dissolvent - Reactiu químic essencial - Participa en la dispersió i transferència de contaminants SÒLS I SEDIMENTS Els sòls es formen a la superfície dels continents I els sediments es formen als fons aquàtics.
Els residus de les plantes van a parar al sòl, que formen la matèria orgànica En el sòl hi ha partícules petites algunes minerals i altres orgàniques que fan porus i quan arriba l’aigua s’hi queda  en un espai molt petit tenim partícules solides, que a mes son reactives, petits llocs on hi ha aigua liquida i porus on hi ha aire –> l’intercanvi en aquest medi es molt eficient.
FUNCIONS DEL SÒL: medi heterogeni, molt poc turbulent - Capacitat de digestió – font/sumidero de C (pesticides, residus orgànics.) - Fertilitat nutricional per les plantes - Filtre de soluts i materials en suspensió - Regulació hídrica: subministra aigua i O2 per les arrels - Suport físic - Hàbitat pels organismes del sòl 10 CTRIGUERO FUNCIONS DELS SEDIMENTS: medi heterogeni, no turbulent - Magatzem/sumidero dels residus dels ecosistemes - Disponibilitat de nutrients (fertilitat) per les aigües - Hàbitat per organismes anaerobis El que passa al Sòl afecta tant a la atmosfera, a la aigua superficial i a la aigua subterrània.
ECOSISTEMES Ecosistema: sistema natural que està format per un conjunt d’organismes vius (Biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop = aigua, aire, sòl/sediments).
Inclou relacions que estableixen entre sí, les característiques físiques del lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes Aquestes interaccions entre els organismes es donen a traves de les xarxes tròfiques o alimentaries  Circulació de matèria i transferència d’energia de l’ecosistema.
Productors primers (plantes, algues...)  productors secundaris (herbívors)  productors terciaris Hi ha una relació de 10: per cada 10 primaris hi ha 1 secundari i així Els primaris capten més energia La bioconcentració porta a la bioacumulació en els organismes i a la biomagnificació en els successius graons tròfics.
PPN anual molt mes en continents que en oceans Més biomassa en continents que en oceans DIVERGÈNCIES ENTRE ELS COMPONENTS DEL AMBIENT 11 CTRIGUERO TEMA 3 – CONTAMINACIÓ I CONTAMINANTS DEFINICIONS: Contaminant: substàncies (mercuri), organismes (microorganismes) o pertorbació física (soroll, temperatura d’abocament de l’aigua...) que lliure en el medi esdevé perjudicial pels éssers vius i pel funcionament dels ecosistemes.
Xenobiòtic: element estrany a la vida, substancies de síntesi, de nova creació, alienes al medi.
Qualitat ambiental: qualitat de l’ambient que permet el desenvolupament de les activitats dels essers vius en el medi.
Degradació ambiental: procés que comporta la pèrdua efectiva de potencial d’ús del medi. Pèrdua de qualitat ambiental Contaminació: tot procés que condueixi a la presencia o increment de la qualitat de contaminació present en un determinat entorn.
FONTS DE CONTMINACIÓ: - Natural: Fenòmens sense intervenció humana. Ex: erupció volcànica, tormentes de sorra, etc.
Nosaltres no podem fer res - Antròpica: Fenòmens amb intervenció humana FOCUS DE CONTAMINACIÓ: - Puntual - Difusa: Plaguicides, adobs.
- Fixes: xemeneia d’una industria - Mòbils: cotxes - Continus: industria - Discontinus: Volcà Algunes causes de la contaminació antròpica - Ocupació indiscriminada de l’espai - Us indiscriminat dels recursos naturals - Síntesi/aïllament i ús de nous productes sense conèixer gaire les seves conseqüències secundàries i/o ambientals (xenobiòtics, medicaments) CONTAMINACIÓ ANTRÒPICA - Extracció/obtenció matèria i energia o Mineria: metalls pesats o Extracció petroli: hidrocarburs o Pedreres: partícules en suspensió, pols o Centrals tèrmiques: COx, SOx, NOx, cendres, CO2 o Centrals nuclears: radioactivitat, temperatura 12 CTRIGUERO - Transformació: processos industrials o Generació de subproductes o Gasos o Compostos volàtils o Partícules, fums o Efluents líquids o Residus sòlids - Ús dels productes: o Residus sòlids o Residus líquids i gasos o Envasos La contaminació s’associa als cicles oberts, cal aconseguir tancar el cicle de la matèria.
Ex: Aigua que tornem a abocar a un riu-> la hauríem de tornar amb una qualitat bona MEDIS AFECTATS ·Atmosfera: - Compostos orgànics volàtils (COVs) o semivolatils (COSVs) - O3 troposfèric -> es un contaminant secundari. No hi ha cap activitat que el provoqui, però es forma a partir d’altres primaris com hidrocarburs o NOx amb radiacions UV. Aquest ozó es nociu perquè es oxidant i irritant.
- CO - PM10, PM2,5 : com mes petites mes perilloses perquè ens penetren mes als pulmons.
- PCBs (estant tant a la atmosfera, a l’aigua i al sòl). És un COP (Compost Orgànic Persistent).
- PAHs: hidrocarburs aromàtics policíclics -> es formen en les males combustions, fregits, cremats - Radiacions · Aigua: - NO3-, PO43- Temperatura - Metalls pesants - PCBs, PAHs · Sòls: Metalls pesants, plaguicides, hidrocarburs, PCB, PAHs CONTAMINANTS DEL SÒL I L’AIGUA · Plom: Intoxicació per Pb: saturnisme · As (també pot ser d’origen natural · Cd: Sindrome itai-itai-> afecta als ossos · Hg: peixos contaminats · plaguicides: son productes de síntesi. Cada any surten un llistat de plaguicides prohibits, es fan altres i així 13 CTRIGUERO NATURALESA DEL CONTAMINAT · Contaminants abiòtics - Físics o Radiacions no ionitzants o Radiacions ionitzants o Radioactivitat o Soroll o Temperatura - Químics o Inorgànics o Orgànics · Contaminants biòtics o biològics - Bactèries, fongs, virus, pol·len, productes d’origen biològic, etc.
10 químics que preocupen a la OMS (No son els mateixos dels del tractat d’Estocolm que son els COPs) - Contaminants de l’aire - As - Cd - Pb - Hg - F: en unes concentracions elevades te un efecte negatiu - Amiant - Benzè - Dioxines i derivats - Plaguicides altament perillosos Conveni d’Estocolm -> COPs o POPs 12 contaminants orgànics persistents mes perillosos EEUU no ho ha firmat Contaminants Primaris: nosaltres emetem directament de una activitat CFC: refrigerants, son precursors de destruir la capa d’ozó Secundaris: no hi ha cap activitat que els produeixi però son transformacions a partir dels primaris 14 CTRIGUERO Contaminants biòtics Virus, bacteris, algues, prions, GMO (Organismes Modificats Genèticament: Soja, remolatxa sucrera, blat de moro...) EFECTES DELS CONTAMINANTS SOBRE EL MEDI Forat capa d’ozo: ha millorat la política (han prohibit CFC, etc) però no millora suficientment Efecte hivernacle: CO2, CH4, N2O, O3, CFCs, Particules, etc - Carburantes fósiles (CO2 ) - Incendios forestales (CO2 , CH4 ) - Deforestación (CO2 ) - Obtención de cemento (CO2 ) Capa d’ozó: NOx, CFCs - Transporte - Explosiones nucleares - Refrigerantes - Aires acondicionado - Extintores 15 CTRIGUERO Hi ha 2 tipus de Smog - Smog fotoquímic (smog sec): a partir de hidrocarbus ...
- Smog humit (calefaccions de carbó antigament) 16 CTRIGUERO TEMA 4 – CONTAMINACIÓ QUÍMICA DINÀMICA DELS CONTAMINANTS EN EL MEDI AMBIENT Dinàmica: evolució que pot experimentar un contaminant un cop alliberat al medi Que pot passar amb aquest contaminant? Això ens interessa saber-ho per fer un estudi de Risc tant ambiental com sanitari i posar les mesures d’actuació.
L’evolució al medi d’un contaminant depèn de les propietats inherents al contaminant i de les que caracteritzen el compartiment on és alliberat.
La combinació de les propietats i de la matriu ens donarà idea de la persistència, transferència i transformació del contaminant.
PERSISTÈNCIA: temps de residencia en algun compartiment ambiental. En funció de la matriu (aigua, sòl o aire) serà diferent.
TRANSFERÈNCIA: com pot passar, dins de la mateixa matriu, d’un lloc a l’altre, i com pot passar entre medis (de l’aigua al sòl, etc) TRANSFORMACIÓ: canvis sobre tot per processos químics o bioquímics. Sovint, no sempre, comporta una baixada de la toxicitat.
Ex: contaminant plaguicida-> pot anar al aire, al aigua (tant superficial com subterrània) i part es queda al sòl o sediment. També pot passar d’un a l’altre-> pot tenir una dinàmica molt variada. També pot passar a la planta.
Reaccions que tenen lloc normalment · Al aire: - Fotòlisi - Fotoxidació - Hidorlisi - Oxidació · Aigua i sòl - Hidròlisi - Biodegradació (normalment aeròbica) - Fotòlisi - Oxidació · Sediments: - Redox - Hidròlisi - Biodegradació (anaeròbica) AIRE: La persistència o acumulació es mínima i la acumulació es abiòtica AIGUA: serà diferent si es una aigua en moviment o estancada (aigua subterrània molta persistència).
Aquí ja tenim part biòtica i abiòtica (pot quedar retingut a partícules i a microorganismes) SÒL: és on hi ha més persistència. També part biòtica i abiòtica.
17 CTRIGUERO SÒL Hi ha aigua, aire i sòlids Si hi ha un contaminant amb unes argiles o amb unes graves l’efecte no serà el mateix.
La part activa del sòl és la argila i la matèria orgànica  tenen carrega negativa i queda retingut allà Les graves no tenen carrega i no queda recollit.
També hi ha els organismes que viuen al sòl.
Com pot passar el contaminant del sòl a la atmosfera? - Es pot volatilitzar. Dependrà de les característiques del contaminant - Es pot evaporar - Resuspensió de partícules. Quan fa aire s’aixequen partícules.
De la atmosfera al sòl: A la atmosfera hi ha partícules que per la seva massa i volum poden caure per gravetat, es van depositant (via seca) També per via humida.
Del sòl a la aigua subterrània: - Lixiviació - Percolació En funció de la matriu del sòl tindrem més o menys lixiviació i percolació Del sòl a l’aigua superficial: - Escolament De l’aigua superficial al sòl: - Sedimentació - Infiltració De l’atmosfera al aigua és igual que al sòl: deposició via humida o via seca.
De l’aigua superficial a l’atmosfera: - Volatilització/evaporació - Suspensió aerosols.
18 CTRIGUERO PARÀMETRES QUE DESCRIUEN EL COMPORTAMENT: · Paràmetres dependents de la molècula: - VOLATILITAT (Pv): a major pressió de vapor, més volàtil  tindrà mes tendència a passar al aire - SOLUBILITAT EN AIGUA o Ks: si te producte de solubilitat elevat vol dir que es molt soluble en aigua - SOLUBILITAT EN DISSOLVENTS ORGÀNICS o Kow: Quan més alt vol dir que te molta afinitat per la lipofilia i tindrà molta facilitat per passar a la cadena tròfica.
Si un contaminant té una Kow molt elevat afectarà mes a la cadena tròfica i serà molt mes persistent que si te un Ks elevat.
- Estat físic a temperatura ambient: punt de fusió i d’ebullició.
· Paràmetres dependents de la interacció molècula/medi: - REPARTIMENT AIRE/AIGUA: Constant de Henry KH Si te KH elevada vol dir que passarà del aigua al aire (ex si hi ha un abocament s’ha de mirar en quina matriu està i tenir això en comte perquè estarà passant al aire) - Repartiment aigua/aire: inversa de la KH Kw - REPARTIMENT SÒL-SEDIMENT/AIGUA o Kd: si és elevada el contaminant es quedarà retingut a la argila, al sòl. Si te Kd molt baixa vol dir que ens passa a al solució del sòl, pot passar a les plantes a l’aigua subterrània, etc.
o Koc: relació del carboni orgànic i la solució  Indica si el contaminant queda retingut a la matèria orgànica. Si te Koc molt baixa passarà a la solució.
- FACTOR DE BIOCONCENTRACIÓ: concentració en l’organisme enfront la concentració que hi ha del contaminant en el medi.
o BCF si es superior a 1 vol dir que hi ha mes concentració del contaminant en l’organisme que no en el medi on està vivint.
EXEMPLE: Coeficient de distribució sòl/aigua pel Cadmi En funció del pH del sòl es pot aplicar mes o menys concentració de metalls.
Podrem aplicar més concentració de metalls en un sòl bàsic.
En funció de la Kd-> si es molt elevada (a pHs basics) vol dir que ens quedarà retinguda a les partícules del sòl. Si te Kd baixa vol dir que ens quedarà al aigua.
Si te pH basic ens quedarà retinguda al sòl Els metalls en un pH basic precipiten i es queden allà retinguts, no passaran al aigua subterrània ni a les plantes.
pHs àcids: estarà en la solució del sòl i pot passar a l’aigua subterrània i a les plantes.
Ex: tenim contaminant amb pH basic, ve pluja àcida, acidifica i tot el que està retingut passarà a la solució del sòl.
PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ DE CONTAMINANTS: - Àcid- base Ex: Destrucció de la capa d’ozó - Hidròlisi NOx-> principalment cotxes - Oxidacio/reducció CFCs -> refrigerants - Complexació A partir d’aquests, reaccionen i es formà l’ozó.
- Precipitació Exemple d’oxidació-reducció: cicle del sofre, cicle del carboni 19 CTRIGUERO RESUM BIODISPONIBILITAT Hem vist les propietats de contaminants i de la matriu però els organismes estem exposats Com afecta als organismes? BIOCONCENTRACIÓ: concentració del contaminant al organisme respecte la concentració del contaminant al medi BCF BIOACUMULACIÓ: l’organisme es va contaminant al llarg de la seva vida.
BIOMAGNIFICACIÓ: A traves de la cadena tròfica  Tendència d’alguns compostos a incrementar la seva concentració a mesura que s’augmenta el nivell tròfic.
Exemples: DDT: al aigua està a 0,02 ppm  al plàncton es multiplica per 265 (5,3 ppm)  en peixos petits x500 (10ppm)  en peixos predadors x85.000 (1700 ppm) TOXAFÉ: Aigua (0,2 ppm)  Plancton (73 ppm; x365)  Peixos petits (200 ppm; x1000)  Pelica (1700 ppm; x8.500) El DDT te una Pressió vapor Pv =0,025 i log Kow= 6,2 Comparat amb el Toxafé que te una Pv mes elevada (0,7) però un Kow menor (3,23), el DDT tindrà mes afinitat per la lipofilia.
Un contaminant perquè es pugui biomagnificar ha de tenir: - Kow elevada - BCF (factor de bioacumulació) elevat - Alta estabilitat - Relativa Baixa toxicitat pels organismes Molts contaminants viatgen als pols mitjançant el moviment d’aires. Als pols la temperatura es molt baixa i es dipositen.
Persistència o vida mitja del contaminant  Són taules 20 CTRIGUERO RUTES D’EXPOSICIÓ DELS CONTAMINANTS Ruta= Com arriba al home D’aigües: - Ingestió - Contacte - Dieta (tots els aliments tenen aigua) Ex: peix contaminat Contaminant al aire: - Inhalació (respirem 20m3) Sòls: - Ingestió (depèn del sòl és mes o menys contaminant) (nens) - Contacte - Inhalació Ens podem contaminant del sòl directament o ve contaminants de l’aigua poden arribar a les plantes que ingerim (o és menjada per un herbívor i nosaltres el mengem).
A la planta també poden arribar contaminants del aire (pels estomes, ...).
Antigament la benzina era amb plom, el plom quedava al ambient i és un metall poc movible per les plantes -> el raïm es contaminava -> cava amb plom.
VIES D’EXPOSICIÓ Via= com penetra al home - Inhalació - Ingestió - Contacte - Ferida EXPOSICIÓ És el contacte d’una població o d’un individu amb una agent físic, químic o biològic.
Pot ser: - Crònica: quan afecta entre el 10 i el 100% de la vida - Subcrònica: afecta menys del 10% de la nostre vida - Aguda: puntual, 1 dia o menys.
DESTÍ DELS CONTAMINANTS EN L’ORGANISME (ADME) Absorció->Distribució->Metabolisme->Eliminació Pot afectar a la pell, intestins, pulmons i sang.
Un cop s’absorbeix es distribueix principalment per la sang i anirà al fetge, als ronyons o altres.
Teixits amb tendència a acumular: - Teixit adipós (orgànics i Elements potencialment tòxics(EPT)) - Ungles i pels (Pb) - Teixit nerviós (organometàl·lics) - Ronyó (Cd) 21 CTRIGUERO Hi ha diferent barreres com BHE, etc que evitaran que el tòxic passi al òrgan diana.
Pot passar que no absorbim bé, no metabolitzem be, etc i tenir un problema.
ABSORCIÓ: incorporació d’un contaminant al medi intern d’un organisme. Sistema gastrointestinal, pulmons, pell, via parenteral (traumes) La taxa d’absorció depèn de: - La concentració en superfície - Àrea d’exposició - Característiques de la superfície d’absorció - Propietats fisicoquímiques del contaminant DISTRIBUCIÓ: Un cop al medi intern, té lloc el transport del contaminant a altres punts del organisme, en general, per mitjà del reg sanguini.
METABOLISME: El contaminant que ha entrat al cos ens interessa eliminar-lo.
Molts dels contaminants són liposolubles i queden al medi adipós, el cos el que ha de fer es tornar-lo hidrosoluble per eliminar-lo per orina.
Ex: benzé: Contaminant poc hidrosoluble  es metabolitza per fer-lo molt més soluble per ser excretat (s’incrementa mes de 500 vegades la solubilitat) EXCRECIÓ - Per orina han de ser hidrosolubles - Per femtes si que s’eliminen liposolubles - Bilis: metabòlits formats al fetge - Compostos volàtils es poden eliminar per l’aire - Llet materna: lipòfils EFECTES DEL TÒXIC SOBRE LA SALUT S’ha de tenir en compte diferents factors: - Propietats intrínseques del contaminant - Sinèrgies i antagonismes amb altres contaminants - Dosi i durada de l’exposició - Freqüència d’exposició - Grup poblacional - Funcionament dels sistemes de destoxificació, metabòlics (fetge, ronyó, etc.) - Via d’exposició Tipus d’efectes: - Inmediat - Retardat - Local - Sistemàtic - Reversible o Irreversible 22 CTRIGUERO Tipus de resposta: · TOLERÀNCIA: acaba disminuint la resposta per pre-exposició repetida.
· HIPERSENSIBILITAT: Increment de resposta en exposicions repetides.
· HORMESI: Estimulació a baixes dosis i inhibició a dosi altes. Ex: Vitamines si prenem moltes mes vitamines de les necessàries tenen efecte tòxic.
Però també al reves: Ex: antibiòtics (a baixes no fan res) Quan al organisme interfereixen més d’un tòxic podem tenir: - Resposta additiva: suma de les respostes individuals - Resposta sinèrgica: Junts es potencia l’efecte. Ex: tetraclorur de carboni (cloroform) te efecte sobre el fetge i etanol també, la combinació dels 2 potencia l’efecte.
- Resposta potenciada: Un compost no te efecte i l’altre sí i la suma dels 2 es potencia. Ex: isopropanol amb el cloroform (isopropanol no te efecte sobre el fetge i el cloroform si però isopropanol potencia l’efecte del cloroform) - Resposta antagònica: la suma dels 2 rebaixa l’efecte o Antagonisme funcional: efectes contraris. Ex: barbitúric + vasodepressor o Químic o inactivació: antitoxines (reactius que formin quelat amb el metalls) o Disposicional: afegir carbó actiu que reté o Antagonisme de receptor: morfina-naloxona Avaluació de la toxicitat · Toxicitat Aguda - Una dosis única - Dos espècies - Dos vies d’administració - Duració exposició < 24h · Toxicitat Crònica - Dosis diàries - Espècies similars al home - Via d’exposició esperable - Duració mínima de 12 mesos Hi ha diferents taules per avaluar la toxicitat QUANTIFICACIÓ TOXICITAT: CORBES DOSI-RESPOSTA Es fan a partir de determinats estudis després sempre aplicant model matemàtic.
C: Des del primer contacte ja hi ha efecte-> molècules cancerígenes , no hi a dosi llindar. L’efecte anirà en funció de la pendent D: Hi ha llindar, primer es beneficiós i després ja no (ex: vitamines, fluor...) 23 CTRIGUERO No cancerígens Hi ha dosi Umbral NOAEL: No s’observa cap efecte Advers  màxima concentració en que no produeix cap efecte advers (NOEL= No s’observa cap Efecte significatiu ) LOAEL: mínima concentració on s’observa un efecte advers.
CE50: Concentració que produeix efecte advers al 50% dels organismes EXEMPLE: ECOTOXICOLOGIA Estudi del efecte de compostos químics sobre els essers vius, especialment a nivell de població, comunitat i ecosistema Es fan assajos aguts, crònics i en medi terrestre.
Determinats organismes es someten a l’acció del contaminant en condicions controlades (des de una sola espècie fins a test que engloben comunitats sencers) L’efecte determinat pot ser la mort o la inhibició d’alguna activitat (mobilitat, respiració, creixement, reproducció...) Organismes aquàtics que es fan servir: - Pseudokirchneriella subcapitata - Lemna minor - Daphnia magna (puça aquàtica): es mira el moviment - Peix zebra 24 CTRIGUERO Organismes terrestres: - Comunitats microbianes del sòl: el sòl ens interessa que tingui microorganismes. Es fa prova de respirometria: es mesura l’oxigen que consumeixen els microorganismes - Raphanus sativus: Es posa al sòl un nº determinat de llavors amb diferents contaminants. Es mira si han crescut, si tenen arrels, si tenen tija, etc.
- Etc.
Paràmetres per poder fer la corba - - NOEC (L) Non Observed Effect Concentration/ Level, concentració/dosi més alta a la que no s’observa cap efecte significatiu respecte a un control (és pels ecosistemes) NOAEC (L) Non Observed Adverse Effect Concentration/Level, concentració/dosi més alta a la que no s’observa cap efecte advers significatiu respecte a un control, LOAEC (L) Lowest Observed Adverse Effect Concentrat A partir de la corba treiem altres paràmetres: - EC50. Concentració efectiva 50. Concentració a la que l’efecte mesurat, respecte a un control, és significatiu per el 50% dels organismes assajats que viuen en aquest medi (aire, aigua) - LC50. Concentració letal 50. Concentració a la que la mortaldat, respecte a un control, dels organismes assajats que viuen en aquest medi (aire, aigua) arriba al 50%, (mg/L) - LD50 . Dosi letal 50. Dosi ingerida o absorbida dèrmicament que mata els 50 % dels individus assajats. (mg/kg) 25 CTRIGUERO TEMA 5 – CONTAMINACIÓ BIOLÒGICA CONTAMINACIÓ BIOLÒGICA Diferents contaminants - Virus - Bacteris - Fongs - Helmints - Protozous - Especies invasores - Alergens, pol·len, espores, acars - Prions - Etc.
Molts d’aquests, una part de la seva vida tenen relació amb l’aigua i moltes de les malalties en els països subdesenvolupats són per la contaminació hídrica.
És molt car i complicar determinar tots els contaminants que hi pot haver per això hi ha uns indicadors buscar un representant del grup i si es troba vol dir que hi poden haver els altres.
INDICADORS Bon indicador= mateixa supervivència, que resisteixi a determinades condicions, etc Els indicadors han anat canviant al llarg de la història.
Bon indicador de contaminació fecal en aigües = E.coli La Legionella s’ha de determinar a part en un sistema d’aspersió d’aerosols amb aquella aigua, que es quan ens contaminem (via aèria) Indicadors de Protozous: quists de Giardia i ooquist de Cryptosporidium  són molt resistents.
Per saber si un aigua te Nemàtodes s’analitzen els Ous de Ascaris Els Virus són molt complicats de determinar i com a indicador tenim els Bacteriòfags (virus que fagotitzen bactèries).
FONTS O RESERVORIS DE CONTAMINACIÓ BIOLÒGICA: - Aigües residuals - Biosòlids= quan es depura l’aigua residual obtenim l’aigua i els llots o fangs, que són els biosòlids  es poden tractar per afegir a sòls.
- Dejeccions: ramaderes, animals de companyia, humanes...
- Plantes (pol·len) - Insectes (al·lèrgens) - Aliments Dinàmica: principalment els microorganismes aniran per l’aigua, també pel sòl i per l’aire.
Factors que afecten la dinàmica - Mètodes físics: si tenim un sòl contaminat, en funció del tamany del por del sòl el microorganisme pot quedar retingut, també depèn de la temperatura, etc.
- Químics: depèn de les reaccions que hi poden haver - Biològics: Depredació, competència entre ells.
Aquests processos poden portar a una Autodepuració.
26 CTRIGUERO PATÒGENS QUE ES TRANSMETEN PEL MEDI Factors que afecten la inactivació: - Aigua/potencial osmòtic - Temperatura, llum i pH - Disponibilitat de matèria orgànica i de nutrients (N i P)-> si hi ah nutrients afavoreix el seu desenvolupament - Biota antagonista: competència, depredació - Temps Factors que afecten el transport: - Temps de residencia - Efectes d’adsorció/desorció o sediments.
Un increment elevat de temperatura afectar negativament tant a virus, bactèries i protozous.
La disminució de l’aigua del sòl també disminueix la supervivència d’aquests.
En canvi el contingut d’argila al sòl als protozous no els afecta però pot augmentar la supervivència de virus i bactèries  Això es perquè l’argila reté aigua i a més és reactiva (normalment te mes carregues negatives).
El pH favorable per virus i bactèries es entre 6 i 8 EFECTES ADOSRCIO-DESORCIÓ Dependrà de: - Morfologia, mida, propietats hidr`files-hidròfobes, etc.
- Les propietats del sòlid a que s’han d’adsorbir La sorció a la matriu del sòl de microorganismes es veu influenciada per: - pH - Presència de sals - Matèria orgànica pH i PUNT ISOELÈCTRIC Cada microorganisme te un determinat punt isoèlectric (quan tenen càrrega neutre) En funció del pH del medi ens variarà Per exemple Polivirus te un pI de 7,2 -> si es troba en un medi de pH 7,2 tindrà carrega neutre, però si augmenta el pH tindrà càrrega negativa  Si tenim un sòl amb moltes càrregues negatives no hi haurà adsorció. Si en canvi tinc un sòl amb pH àcid, el polivirus tindrà càrregues positives i serà adsorbit.
Presencia de nutrients - NH4 + (hidròlisi urea dejeccions) = biocida  Fins i tot a baixes conc: inactivador per a oocists - La presencia de nutrients, per ex N, pot estimular el creixement de la població de patògens.
- El sòl, amb la seva estructura íntegra permet a les cèl·lules evitar la competència i predació, perquè troben refugi, i aprofiten millor els nutrients i es reprodueixen Presencia de sals: La sorció depèn de la salinitat de la solució En bacteris i virus la sorció depèn de la salinitat de la solució (força iònica).  en sediments marins hi ha mes patògens adsorbits que en sediments continentals. Si hi ha molts cations al medi, l’adsorbent se satura de carregues positives i llavors deixa d’adsorbir els virus.
27 CTRIGUERO TRANSPORT Empitjora per: - Colmatació de porositat: depenent de la mida del microorganisme i la mida dels porus - Intercepció - Sedimentació - Adsorció Propietats clau que poden influir en el transport de virus i bactèries: - Mida - Taxa d’inactivació - Hidrofobicitat - Propietats electrostàtiques superficials - Càrrega superficial de la cèl·lula (inclòs càpsules i flagels) VIRUS La majoria de virus entèrics estan adherits a partícules fines Es mantenen infecciosos, per tant un sediment, un llot és un reservori En funció dels canvis que hi pugui haver en el sediment hi pot haver adsorció o desorció.
Protozous S’ha de tenir en comte la mida.
Els cists/oocists de Giardia i Criptosporidium s’adhereixen també a les partícules → en engrandir la mida de partícula, la taxa de sedimentació s’incrementa MOVIMENT HIDRIC La pluja i la intensitat de la pluja son factors importants en l’alliberació de patògens de la matèria fecal i mobilització a l’aigua subterrània.
Els episodis de pluja es relacionen amb brots de malalties transmeses per aigua El moviment de soluts i aigua en un sòl pot ser fet per dos mecanismes: - Redistribució (petites diferencies en elevació) - A traves de macroporositat En un episodi de pluja intens els patògens viatgen en el flux d’aigua preferencial a estrats inferiors,  els processos d’adhesió un cop han entrat en la macroporositat són mínims.
BIOTA ANTAGONISTA Depredació que hi pot haver entre ells.
L’adsorció a sòlids protegeix els patògens d’altres organismes, antibiòtics, enzims extracelulars i de la llum.
Els organismes predadors i els fags son part de la microbiota dels habitats naturals.
Els bacteris intenten reduir els efectes adversos del medi adherint-se entre ells o al medi, rebaixant així la superfície exposada a l’entorn.
Predació / competició (per protozous: invertebrats), els cists/oocists poden sobreviure i tornar a sortir.
Al sediment els patògens estan protegits però també hi ha els predadors.
Hi ha acumulació de patògens en mol·luscs (musclos) (cists de Giardia, oocists de Cryptosporidium…) 28 CTRIGUERO Supervivència de cists de Giardia i oocists de Cryptosporidium En funció de la matriu i les temperatures tindran diferent supervivència PATOGENS EN AIGÜES RESIDUALS I LLOTS Els patògens solen tenir una dosi infectiva.
Els seus efectes solen ser aguts i s'expressen a curt termini.
Patogens: - Somatic coliphage - E. coli - Giardia DOSIS INFECTIVA - Escherichia coli: molt alt(106 – 108 organismes) - Salmonella: prou gran( > 105 organismes) - Cholera: relativament gran (104 - 106 organismes) - Bacillus anthracis: relativament gran (104 espores) - Campylobacter jejuni: baixa (500 organismes) - Shigella: molt baixa(10 organismes) - Cryptosporidium parvum: molt baixa (10 to 30 oocists) - Escherichia coli O157:H7: molt baixa(< 10 organismes) - Entamoeba coli: extremadament baixa (des d’1 cist) Altres organismes generadors de contaminació - Cianobacteris Poden produir toxines com microcistina - Marees vermelles (microalgues)-> algunes produeixen toxines que poden bioacumular.se en peix i marisc POL·LEN Al·lèrgies i asma Com mes petit mes fàcil que sigui transportat per l’aire, com mes gran mes fàcil que sedimenti Hi ha un calendari pol·línic de Barcelona  Cada setmana van mirant quin es el pol·len que està mes al ambient.
29 CTRIGUERO TEMA 6 – CONTAMINACIÓ FÍSICA: Soroll i Radiacions SOROLL El soroll ens pot afectar tant a la oïda com també de manera psicològica (estrés), hipertensió, etc.
S’ha de tenir en compte el tipus de soroll, el lloc, la durada, el moment, etc.
Contaminació acústica: Presència en l'ambient de sorolls i vibracions, sigui quin sigui l'emissor acústic que els origini, que impliqui molèstia, risc o dany a les persones, o que causin efectes significatius sobre el medi ambient.
Dades d’Europa 20% de la població (unes 80M persones) pateix nivells de soroll inacceptables 170M en ares amb nivells de soroll seriosament molest durant el dia Segons l’OMS cada any hi ha una pèrdua de 1,6M anys de vida “saludable” (AVAD) degut al soroll ambiental Hi ha també efecte al sistema cardiovascular, hipertensió, estrés, etc.
TIPUS DE SOROLL - Soroll Ambiental: conjunt de tots els sons - Soroll Específic - Soroll residual: conjunt de tots menys l’específic.
No confondre soroll residual amb el soroll de fons Soroll de fons: es un soroll que “no entra” al aparell, però si que surt. Es per l’excitació tèrmica dels circuits del amplificador o receptor. Es un soroll que genera l’aparell.
Factors a tenir en compte: · Factors físics: - Energia sonora: soroll que ens arriba. Com mes energia mes intensitat de so - Temps d’exposició - Característiques del so: greus, aguts, etc.
· Factors sociopsicològics: - Sensibilitat del individu: no molesta igual a totes les persones - Activitat del receptor - Expectatives de qualitat de vida: -> Subjectivitat Mesura del soroll: Es pot mesurar amb la Pressió sonora en un punt (LP) El llindar d’audició és molt baix, micropascals (μPa) i el del llindar de dolor són 200 Pascals.
La Lp la mesurarem amb Decibels (dB) Llindar dolor: 200 Pa = 140 dB 30 CTRIGUERO Diferenciar entre Pressió sonora i Potencia sonora!! Potencia sonora és d’on surt la veu, es el focus emissor Lw (també en dB) La potència sempre serà la mateixa i la pressió sonora variarà en funció de : - La distancia - Tipus de focus emissor - Vent - Condicionament de la sala - Etc.
Pressió sonora = Lp (dB) EQUIPS DE MESURA La nostre orella atenua els sons greus (freqüències baixes) Hi ha sonòmetres que també ho fan Sonòmetres que no atenuen tindrem la Lp directament Els sonòmetres que atenuen, tenen un filtre  Tindrem la LpA (dB A) Hi ha sonòmetres integradors que ens donen una mesura amb un temps determinat. Ex: li dic 60 segons-> durant aquests temps mesurarà i al final donarà una mesura, tindré 1 valor (mitja)  S’expressa com LA eq T (T=temps d’equivalència) CÀLCULS: (No cal saber formules) Web diapo  poses els sorolls i te’ls suma Ex: L1 = 85dBA L2= 95 dBA L3= ? dBA L1 + L2 = 95,4 dBA L1+L2+L3= 96,5 dBA L3= (L1 + L2 + L3) – (L1 + L2) = 90 dBA ALTRES EQUIPS DE MESURA - Audiòmetre  per conèixer la Capacitat Auditiva d’un treballador.
- Medidor de Vibració DOSÍMETRES ACÚSTICS Mesuren dosi de soroll Hi ha uns nivells mínims que no els comptabilitzen perquè aquest nivell mínim es considera que no és nociu.
Va enregistrant al llarg de la jornada del treballador 31 CTRIGUERO Recomanacions internacionals: El soroll límit LAeq 8h hauria de ser de 80 dB (risc de pèrdua auditiva és de < 1%/vida laboral) PRINCIPALS FONTS DE SOROLL: - Transit: rodat, ferroviari i aeri - Les activitats industrials i recreatives - Les obres - El veïnatge El trànsit és al que estem més exposats (80%), seguit de la industria, ferrocarrils i oci En canvi, les queixes de soroll són: bars/discoteques(35%), aeroports (10%), sorolls de carrers i industria (8%) Tenim una percepció diferent del que realment ens està afectant més.
TIPUS DE FONTS: - Puntuals (ventiladors, xemeneies...) - Lineals (transit, canonada...) TIPUS DE SOROLL: - Continus: Sempre igual - Intermitent: avió - Impulsiu: pistola, tro, petardo Comparant un soroll continu elevat i un soroll intermitent, la oïda es recupera més si el so es intermitent. En els intermitents en el moment que baixa el so, la orella es recupera. En canvi als continus no li donem temps a recuperar.
La percepció i l’estrès que ens pot provocar variarà si és un so esperat o no.
EFECTES · Efectes auditius: - Aguts: tret, petardo pèrdua auditiva - Crònic: hipoacúsia, sordera, acúfens · Efectes no auditius: Depenent de cada persona - Molèstia - Percepció pèrdua benestar i qualitat de vida - Estrès, ansietat, depressió - Alteracions del son - Interferència comunicació - Pèrdua auditiva/retard creixement fetus - Minva rendiment/aprenentatge - Deteriorament cognitiu en nens - Ictus - Malalties isquémiques cardiaques - Perdua AVAD - Augment mortaldat (cardio/resp) - Ingressos hospitalaris 32 CTRIGUERO Deteriorament auditiu: - Deteriorament auditiu induït pel soroll - Presbiacúsia: pèrdua d’audició per envelliment - Deteriorament laboral (NO es el mateix que per traumatisme (tret)) Acúfens: Brunzit que se sent quan s’està en silencia total. Avisa que hi ha un deteriorament auditiu.
EXPOSICIÓ AL SOROLL 85 dB els podem escoltar durant 8 hores de feina Si sentim 91 dB durant 2 hores, equival als 85 dB durant 8 hores 100 dB només 15 min  Segons una recomanació internacional el risc de pèrdua auditiva és < 1% per a L eq 8h de 80 dB si se suposa una vida laboral de 30 anys durant 8 hores al dia i 5 dies a la setmana.
MESURES PREVENTIVES I DE PROTECCIÓ - Fer audiometries - Identificar les fonts de soroll - Mesures de protecció: sobre el lloc i sobre el treballador.
- Formar al personal - Etc.
NORMATIVES (No cal saber normatives) Directiva Europea obligació que els estats membres l’adaptin a cada país ( a Espanya es passa a Real Decret) Normativa Espanyola Tenim una llei, diversos Reals decrets-> un de protecció de la salut i la seguretat del treballadors contra els riscos relacionats amb la exposició al soroll.
Normativa Catalana: Decrets i ordenances municipals LLEI DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Zonificació acústica del territori: En funció del lloc on estem podem tenir mes o menys soroll - Zona de sensibilitat acústica alta, A - Moderada (B) - Baixa (C) També en funció de l’hora del dia 33 CTRIGUERO Objectius de qualitat acústica del territori i usos del sòl: Per interiors: Per mes de X habitants hi ha ordenances de soroll  hi ha mapes del so A Barcelona en funció de la zona hi ha diferent normativa 34 CTRIGUERO RADIACIONS Radiació: energia que es propaga en forma de ona electromagnètica o partícula a traves del espai. Es propaga en línia recta en absència de camps (raigs) i es produeix a la velocitat de la llum Cada radiació ve caracteritzada per la longitud d’ona (λ), la freqüència(ν) i la energia (E) NO Ionitzants: λ↑ ν↓ E↓ Ionitzants: λ↓ ν↑ E↑ Equacions: En funció de la energia tenim unes ionitzants i altres no RADIACIONS NATURALS - Còsmiques - Provinents de la pròpia Terra (Urani...) De que depèn que ens afectin mes o menys - Lloc on es viu - Composició del sòl - Materials de construcció - Estació del any: la inclinació del sòl es diferent - Latitud - Condicions meteorològiques - Estat de la capa d’ozó RADIACIONS ANTROPIQUES - Mediques: Radiació X , radiació gamma, etc.
- Reactors nuclears: Fonts de residus nuclears i contaminació més important en l'actualitat.
- Residus d'explosions i accidents nuclears: “Pluja” radioactiva sobre grans extensions de terreny.
Contaminació de llarga durada del sòl.
- Equips de consum: Receptors de televisió, Monitors d'ordinadors, Rellotges lluminosos, Detectors de fum, Parallamps - Altres: Armament 35 CTRIGUERO RADIACIONS ELECTORMAGNETIQUES - Ionitzants - No Ionitzants o Camps electromagnètics: radiofreqüències o Radiacions òptiques Totes tenen una long d’ona determinada, una freqüència determinada i una energia determinada però: Camps electromagnètics: es parla de freqüència (Hz) Radiacions òptiques: parlem de longitud d’ona (nm) Radiacions ionitzants: parlem d’energia (eV) · RADIACIONS NO IONTZANTS Aparells generadors de radiacions no ionitzants en l’entorn sanitari: - Equips de ressonància magnètica - Eines elèctriques - Monitors de vídeo i televisió - Equips de diatèrmia per RF - Microones - Telèfons mòbils OMS: “Els camps electromagnètics produïts pels mòbils són possibles carcinògens humans” · RADIACIONS ÒPTIQUES - IR: Energia radiant infraroja. λ: 1mm a 760nm - Visible: La llum visible. λ: 760-400nm (resposta visual a la retina) - UV: Radiació ultraviolada. λ : 400-10 nm Característiques λ: de 10-3 a 10-7 m Radiacions UV: - Radiacions solars - Arcs elèctrics i lampades de llum negra Pot provocar reaccions químiques, fluorescència de certes substàncies i indueix bronzejat.
UVA: traspassa latmosfera i arriba a superfície  penetren més profundament a la pell que UVB UVB: penetra menys però pot afectar al DNA  iniciació procés carcinogen UVC: queda retinguda per la capa d’ozó  baix efecte sobre la salut humana Òrgans mes afectats per aquestes radiacions òptiques: ulls i pell Radiacions UV: Efectes sobre la salut Factors llunyans: - Capa d’ozó - Núvols - Latitud - Estació del any Factors pròxims: - Protecció solar - Genètica (pell clara, fosca...) - Cultural (roba, hàbits) 36 CTRIGUERO Factors que ens protegeixen: - Capa d’ozó - Hora del dia, altitud - Condicions climatològiques - Reflexió de la llum a la superfície - Estació de l’any - Latitud Hi ha uns índex de radiació UV Mesura la radiació UV que arriba a la Terra Permet valorar el grau de nocivitat per a la pell Valors de 0 a 16  En molts països propers al equador l’índex és de 20 durant l’estiu.
A Europa < 8 (a les platges acostuma a ser més alt) TIPUS DE PELL L’efecte de la radiació és diferent PROTECCIÓ RADIACIÓ UV - Mesures generals - Protecció dèrmica - Protecció ocular RADIACIONS IONITZANTS Capaces de ionitzar la matèria = arrencar un electró Poden afectar al DNA També incorporem les partícules Hi ha partícules positives i negatives RADIOACTIVITAT: Propietat de certs elements inestables que per assolir la estabilitat de forma natural o induïda, emeten radiacions i es transformen en altres elements. El nº de transformacions disminueix amb el temps.
37 CTRIGUERO · Alfa: Positives, Tenen una massa, son mes gran que els negatius Son grans, amb un paper les podem parar Poca penetració però tenen alt contingut d’energia.
· Beta: més petites, electrons Travessen el paper, queden retingudes en alumini · Gamma: alta capacitat de penetració: penetren fins placa de plom.
· Neutrons: queden retinguts en piscina d’aigua o formigó.
RADIACIONS NATURALS - Còsmica - De la pròpia Terra Mapa de radiacions gamma naturals-> a Catalunya, al Maresme, hi ha una zona amb roca granítica i emet radiació.
Radó Es una contaminació natural important (desintegració del Radi o Urani) Aigua: Problema quan es formen aerosols i els respirem -> sistema respiratori -> pot afectar al DNA Sòl: gasos del sòl.
UNITATS I DOSI Important diferenciar Dosi absorbida i Dosi equivalent !! La dosi que absorbim es en Gy = J/Kg Però no totes les radiacions que rebem són igual  Ens interessa multiplicar-ho per una factor Ponderació i ens dona la DOSI EQUIVALENT (Sv) (també son J/Kg) que ja podem equiparar amb les altres radiacions.
MANIFESTACIONS CLÍNIQUES 1. Probabilistics/estocàstics: alguns tipus de tumors i mutacions genètiques La probabilitat de que un efecte augmenta amb la dosi.
Cap llindar de dosi La gravetat de l'efecte no està relacionada amb la dosi Ex: - Leucèmia - Càncer primitiu de pulmó (lligats a radó) 2. Deterministes: tenim una dosi llindar i la gravetat del efecte està relacionada amb la dosi Ex: esterilitat, cataractes, disminució en la producció de cèl·lules sanguínies.
38 ...

Comprar Previsualizar