Tema 1. El procés de formació de Catalunya - 1.1. Substrats primitius, romanització, llegat visigot i islàmic (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 01/06/2014
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

BLOC  1:  EL  PROCÉS  DE  FORMACIÓ  DE  CATALUNYA       Intentarem  analitzar  els  diversos  factors  que  van  permetre  desembocar  en  la  realitat  política   de  Catalunya.   Veurem  el  pas  de  l’antiguitat  tardana  a  l’alta  edat  mitjana.  Intentarem  veure  el  llegat  visigot,   l’arribada  dels  musulmans  i  com  es  passa  d’aquest  poder  musulmà  al  carolingi,  que  permetrà   la  formació  d’uns  comtats  independents.     Esquema  del  tema:   1.
2.
3.
4.
5.
Substrats  primitius,  romanització  i  llegat  visigot   Presència  musulmana   Intervenció  franca  i  organització  social  i  territorial   Dominació  carolíngia:  formació  comtats  i  reorganització  eclesiàstica   Procés  d’emancipació  comtal.     SUBSTRATS  PRIMITIUS,  ROMANITZACIÓ  I  LLEGAT  VISIGOT     El   procés   de   romanització,   és   a   dir,   de   convertir   aquest   substrat   primitiu   en   ciutadans   de   Roma,  fou  lent  però  constant.  Però  tot  i  això,  ens  va  deixar  un  llegat  molt  important.     Catalunya  formava  part  de  la  província  romana  de  la  tarraconensis.       El  llegat  de  Roma   • • • • • • Vies  de  comunicació  (a  través  d’elles  passaran  els  visigots,  els  musulmans...  permetran   vertebrar  l’espai)   Cristianisme   Urbanisme   Llengua   Agricultura   Carta  organització  administrativa   Són  elements  que  permetran  entendre  com  es  forjarà  posteriorment  Catalunya.       Espais:   Com  s’organitza  aquest  espai?  El  territori  català  formava  part  de  la  Tarraconensis.     Per  veure  com  es  vertebrarà  posteriorment  el  territori,  cal  tenir  en  comte  una  sèrie  d’elements   que  formen  part  del  paisatge  d’aquesta  època  i  que  anirem  trobant  posteriorment  i  que  aniran   evolucionant.   *Roma  fa  romanització  a  partir  de  les  ciutats*:   • • Urbs   o   ciuitatis,   que   està   rodejada   del   pagus     (territori   que   l’envolta   i   que   per   tant,   l’abastia).     Fundus   à   són   les   parcel·∙les,   els   territoris   que   l’estat   romà   donava   als   poderosos,   als   potentiores   (terratinents,   alts   funcionaris...   que   rebien   un   territori   i   beneficis   fiscals,   perquè  estaven  exempts  d’impostos).  Hi  trobem  viles,  vicus  y  mansus  dintre.   o Vil·∙la:  explotació  agrària  autosuficient   o Vicus:  poblet  on  s’agrupen  petits  propietaris   o Mansus:  casa  de  pagès  aïllada   I  en  general,  les  zones  més  romanitzades  son  les  ciutats,  la  costa  i  la  vall  de  l’Ebre.       Cristianització   Fenomen  sobre  tot  urbà  i  lligat  als  espais  més  romanitzats.  Les  ciutats  es  des  d’on  es  difon  la   cultura  llatina.     A  partir  de  Constantí  i  Edicte  de  Milà  del  313  es  tolera  el  cristianisme,  que  serà  amb  Edicte  de   Tessalònica   (finals   del   IV)   en   religió   oficial.   El   gran   impuls   de   la   cristianització   del   territori   es   precisament  a  partir  d’aquests  principis  del  segle  IV.   Comunitat   cristiana   més   antiga   de   Catalunya   es   precisament   Tarragona   (capital   de   la   Tarraconensis),  al  314  es  esmentada  per  primera  vegada.     347  es  seguida  per  Barcelona.  A  Girona  la  documentem  al  314.     I  ja  al  segle  V  trobaríem  la  resta  de  diòcesis,  com  Terrassa  (Egara),  Lleida,  Tortosa,  Empúries  i   Urgell.   Aquestes   dos   darreres   comencen   a   funcionar   ja   amb   el   regne   visigot,   però   probablement  serien  anteriors  a  la  data.       Pervivència  Urbana   Encara  la  trobem  al  nostre  paisatge  urbà:     • • Muralla  romana  que  es  reaprofitarà  posteriorment,  formant  part  de  la  ciutat  medieval   I  també  la  ceca,  la  seu  episcopal,  el  mercat...   Tindrem  una  ciutat  en  que  anirà  decaient  el  comerç,  les  manufactures,  l’artesanat...  hi  haurà   muralles,  però  dins,  poca  factura.     El  Llegat  Visigot     415  à  Primera  notícia  de  presència  visigoda  a  Barcelona.     Però  com  hi  arriben?   • • • • 410  à  els  visigots,  amb  Alaric  al  capdavant,  saquegen  Roma,  i  d’aquí  s’enduren  grans   tresors   i   riqueses.   Però   una   d’aquestes   coses   fou   la   germana   de   l’emperador,   Gal·∙la   Placidia,  germana  d’Honori,  filla  de  Teodosi.     410  mor  Alaric  i  a  Ataülf  (el  seu  cosí)  esdevé  rei  visigot  i  es  casa  amb  Gal.la  Placidia   412   à   s’estableixen   a   la   Gàl·∙lia   com   a   hostes   de   l’imperi.   I   es   podien   instal·∙lar   pacíficament   a   la   Gal·∙lia,   però   a   canvi,   havien   de   defensar   militarment   els   habitants   de   l’Imperi  contra  altres  germànics.   I   arriben   a   BCN,   on   Ataülf   només   està   un   any,   perquè   va   morir.   Ataülf   intentà   aproximar-­‐se  als  romans,  i  per  això  fou  assassinat.     Pau   Orosi,   historiador   que   va   néixer   a   Hispania   i   que   ens   diu   com   un   notable   de   Narbona   explica  a  Sant  Jeroni  les  intencions  d’Ataülf:  volia  acabar  amb  els  romans  i  fer  de  l’Imperi  romà   un   imperi   got.   Però   veient   que   era   impossible,   voluntat   de   restaurar   romà.   I   per   això   fou   assassinat.   Succeït   per   Vàlia   (415-­‐418).   I   fou   Vàlia   qui   va   aconseguir   un   acord   decisiu   pels   visigots:   aconseguí  signar  un  pacte,  un  foedus  (foedra),  al   418.  Era  un  pacte  que  beneficià  molt  al  poble   visigot  perquè  a  partir  del  moment  l’exèrcit  visigot  passava  a  considerar-­‐se  a  ser  al  servei  de   roma  i  per  tant,  podien  instal·∙lar-­‐se  on  volguessin.  Es  basa  en  l’hospitalitas  à  llei  d’Hospitalitat   d’Arcadi  i  Honori.  Estableix  que  els  gots  federats  es  poden  repartir  les  terres  a  sortes  (en  parts)   à  podien  quedar-­‐se  un  terç  de  la  terra  si  els  amos  les  cultivaven  directament  i  2/3  si  ho  feien   per  mitjà  de  colons  o  serfs.     Fou   precisament   la   forma   que   va   permetre   instalar-­‐se   dins   la   frontera   de   l’Imperi,   a   canvi   d’ajuda  militar  a  l’Imperi.   I  s’instal·∙laren  en  un  1r  moment  en  la  zona  del  sud  de  França.  Però  batalla  de  Vouillé  (507)  va   fer  que  es  repleguessin  cap  al  sud  i  així,  neix  el  regne  visigot  de  Tolosa.     Després  baixen,  formen  el  regne  de  Toledo,  per  la  pressió  franca  constant.     Així,  acabaren  instal·∙lant-­‐se  en  la  Narbolense,  Septimània....   Un  dels  llegats:  que  la  frontera  no  s’estableix  en  els  Pirineus,  com  passà  tota  l’E.  Mitjana.       I  un  fet  més  relacionat  amb  el  regne  visigot  de  Toledo:  la  rebel·∙lió  del  duc  Paulus  (673)   Consisteix   en   un   intent   de   separació   de   tota   la   zona   del   nord-­‐est   del   regne   de   Toledo,   per   separar-­‐se  del  regne  de  Toledo.   S’inicia  quan  una  sèrie  de   magnats  de  la   Septimània  es  revolten  i  es  queden  amb  el  control  de   Septimània.  I  el  rei  Vamba  (672-­‐680),  que  estava  en  una  campanya  per  l’actual  Rioja,   envià  un   dels   seus   ducs,   Paulus,   amb   un   exèrcit,   a   sufocar   la   revolta.   Però   ell,   en   lloc   de   sufocar-­‐la,   s’erigeix   com   cabdill   dels   revoltats,   adherint-­‐se   als   rebels   i   a   més,   aconsegueix   sumar   a   la   rebel·∙lió   el   suport   del   duc   de   la   Tarraconense,   de   Barcelona   i   de   Girona.   Això   li   permeté   proclamar-­‐se  com  a  rei.  Una  assemblea  militar  el  proclamà  (la  successió  dels  reis  visigòtics  sol   ser  electiva  en  principi).  I  així,  declara  la  separació  del  regne  visigot.   I   Vamba   es   dirigeix   cap   a   la   zona   de   la   rebel·∙lió   i   la   sufoca,   sotmetent   totes   les   ciutats   que   s’havien   aixecat   contra   ell:   Llivia,   Narbona,   Megalona,   Nimes,   Agatha,   Colliure...   així,   venç   a   Paulus,   el   va   castigar   amb   la   decalvació   severament   (es   pensa   que   era   arrancar   el   cabell   de   l’arrel,  el  cuir  cabellut,  una  infàmia,  ja  no  tornava  a  créixer).  I  va  fer  passejar  a  ell  i  seguidors   per  Toledo  i  darrere  anava  Vamba  com  a  símbol  de  victòria.       Quines  estructures  polítiques  i  socials  van  deixar  i  es  trobaren  els  musulmans?     El  llegat  visigot:   • • • Uns  bisbats  organitzats:  Empúries,  Girona,  Barcelona,  Osoan,  Egara,  Urgell,  Tarragona,   Lleida   i   Tortosa.   Estructura   episcopal   definida,   important   perquè   quan   no   hi   ha   autoritat  política  decidida,  qui  vetlla  per  la  ciutadania  serà  a  vegades  el  bisbe.  Document   del  campus:  Signatures  del  concili  (reunió  de  bisbes)  de  l’any  516,  signat  a  Tarragona.     La  llei  goda  à  la  trobarem  encara  en  alguns  documents  del  segle  XII   o Concepte  clar  de  justícia  i  dret   o Concepte   d’autoritat   pública:   possibilita   crear   un   estat.   Feudalisme   anirà   contra  aquesta  llei  goda,  la  qual  dona  el  dret  a  l’estat.     o Llei  sobre  ocupació  de  terres  ermes:  possibilita  la  repoblació   o Dret  de  família,  vigent  fins  al  segle  XII  à  per  exemple  la  dècima  marital  (10%   béns   marit   pertanyen   a   la   dona,   per   la   qual   cosa   la   dona   a   de   donar   consentiment  al  marit  per  a  qualsevol  transacció).     o Llei  de  Kindasvint  (642-­‐653)  à  passats  30  anys  la  terra  passà  al  que  ha  tingut  la  terra  durant  tal   temps  à  amb  ella  es  basarà  la  repoblació  del  segles  VIII-­‐XI.   Poblat  de  Puig  Rom  (Roses),  L’Esquerda...     LA  PRESÈNCIA  MUSULMANA     Com  es  produeix?  Travessen  l’estret  de  Gibraltar.  Batalla  de  Guadalete  (711).     I   aquest   711,   a   part   arribada   musulmana   a   la   península,   es   dona   el   fi   del   regne   visigot   de   Toledo.     Aquest   ascens   tan   ràpid   (732   ja   son   a   Poitiers),   es   possible   perquè   les   estructures   de   l’estat   visigot  estaven  en  plena  decadència.     Musulmans   comencen   a   pujar,   i   hauran   després   de   mantenir   el   territori   conquerit.   Arriben   a   Tarragona   al   714-­‐16,   a     BCN   al   716...   però   es   bastant   inestable   al   principi,   tant   que   les   cròniques   parlen   més   allà   del   711   de   l’existència   d’altres   reis   com   Akila   o   Ardó.   Encara   amb   l’arribada   musulmana,   es   mantenen   algunes   de   les   febles   estructures,   fins   que   les   ciutats   capitulen.  Al  720  travessen  Pirineus  i  al  732  son  derrotats  pels  francs  a  Poitiers.       La  conquesta   Algunes  ciutats  van  caure  després  de  lluitar  contra  els  invasors:   • Tarragona,  Terrassa,  Empúries...   I  en  aquest  cas,  després  es  fa  un  pacte  (SULH):   • Els  habitants  cristians  accepten  la  capitulació  i  els  musulmans  respecten  els  béns  dels   que   es   converteixin,   però   també   respecten   els   dels   que   no:   així,   respecten   als   que   volen  continuar  sent  cristians,  però  pagant  un  impost  (la  JIZIA)   Però  altres  ciutats  pactaren  sense  resistència:   • • El  pacte  aquí  es  AHD:  es  respecta  la  propietat  i  llibertat  religiosa.  Han  de  pagar  tribut   Cas  de  BCN,  Girona,  Lleida.     I   els   que   arriben?   Arriben   àrabs   (normalment   l’èlit)   i   berbers.   Però   la   majoria   dels   que   s’estableixen   a   territori   català   bàsicament   seran   berbers,   però   les   elits   sobre   tot   seran   àrabs   sirians,  que  s’estableixen  seguint  l’estructura  tribal  (s’estableixen  en  un  lloc  els  membres  d’una   mateixa   tribu,   trasplantant   el   seu   sistema   del   nord   d’Àfrica).   Però   com   la   majoria   en   arribar   són   homes,   incorporaran   dones   del   país   dins   de   les   tribus,   que   son   molt   endogàmiques   i   agnàtiques.   Exemple   del   729   à   per   part   de   Munussa   (belí   berber   de   Narbona),   que   es   casà   amb  la  filla  del  duc  d’Aquitània,  Lampega.     Els  que  es  converteixen  a  l’islam  són  els  muladís,  i  els  que  mantenen  la  religió  cristiana  en  el   context  islàmic  són  els  mossàrabs.  Així,  podem  trobar  jueus,  muladís  i  mossàrabs  (cristians  que   conviuen  amb  els  musulmans).     I  als  mossàrabs  se’ls  respecta  les  seves  institucions,  el  culte,  les  seves  autoritats  i  llei,  però  no   poden  fer  proselitisme,  i  han  de  defensar  en  cas  d’atac  als  musulmans.   A   partir   d’ara   les   fonts   parlaran   poc   de   Tarragona,   que   quedarà   devastada.   Prendran   força   altres  ciutats  com  Barcelona  i  Girona.   Així,  Catalunya  formarà  part  del  territori  islàmic  i  el  seu  territori  (Catalunya)  serà  conegut  com:   Thagr  al-­‐A’là  (frontera  superior  d’Al-­‐Andalús).  I  forma  par  de  la  Umma,  comunitat  de  creients   de  l’islam.       Una  altra  visió  del  món   El  mapa  és  al  revés:  Thagr  al-­‐A’là  forma  part  d’una  concepció  diferent  del  món  que  és  l’islam.   La  visió  del  món  es  diferent  a  la  nostra  amb  la  conquesta  islàmica.   Observem  on  situen  els  Pirineus,  frontera  imaginaria:  al  nord  del  Pirineu  estan  BCN  i  Girona,  i   al  Nord  Lleida,  Fraga,  Tortosa  i  Tarragona.  Mostra  la  idea  què  la  presència  musulmana  serà  una   o  altra.     Presència  islàmica  diferenciada  segons  la  zona:   En  la  Depressió  de  l’Ebre:     • • • • • dominen  els  elements  àrabs  (àrabs  van  per  una  banda  i  berbers  per  una  altra)   grans   explotacions   de   tradició   antiga   continuen   à   es   relaciona   amb   la   revolució   agrícola  que  significarà  l’islam.  I  haurà  continuïtat  d’explotacions.   Es  manté  la  xarxa  urbana:  Tortosa,  Lleida,  Saragossa,  seran  ciutats  importants.   Territoris  fortament   arabitzats  (es  mantenen  els  elements  propis  de  la  cultura   aràbiga)   i  islamitzats  (convertits  a  l’islam,  religió)   Són  territoris  de  la  Catalunya  Nova  en  que  la  ocupació  s’allargarà  uns  400  anys.   El  litoral:   • • • • • Poca  població  islàmica,  només  governadors  i  militars,  per  controlar  la  ocupació.   Poc  interès  pel  mar  i  la  costa  en  general,  viuran  del  comerç  del  sud,  d’Al-­‐Andalús,  i  no   del  mar.   Tindrem  ciutats  centres  de  control,  amb  governador  i  guarnició  militar:  BCN,  Girona  i   Narbona.  Tarragona  resta  abandonada,  perd  el  seu  pes  polític.     Poca  arabització  i  poca  islamització.     Aquestes  ciutats  formen  part  de  la  Catalunya  Vella  à  la  presència  islàmica  és  menor.     Zones  de  muntanya:  Pirineu  i  Prepirineu:   • • • • Poca  presència  islàmica   Zona  controlada  des  d’acantonaments  militars  com  el  d’Àger.   Política   fiscal   i   expedicions   de   saqueig   à   cabdills   viuran   de   la   política   fiscal   i   les   expedicions  de  saqueig  en  els  punts  que  es  mantenen  en  mans  cristianes.     L’objectiu  d’aquests  nuclis  al  llarg  d’aquesta  frontera:  protegir  les  ciutats  de  la  Vall  de   l’Ebre,  que  precisament  es  la  zona  on  realment  hi  havia  població  musulmana.     Permanència  musulmana   Tenim  dos  zones  diferenciades:     1. CATALUNYA   VELLA   (frontera   del   Llobregat,   Cardoner,   Segre,   Montsec   i   amunt),   que   entrarà  en  poc  a  l’òrbita  franca,  sent  la  presència  musulmana  entre  50  i  80  anys.   • Rosselló  s’alliberà  dels  musulmans  al  767   • Urgell  i  Cerdanya  778   • Girona  785   • BCN  801     2. CATALUNYA   NOVA   serà   posterior,   no   seran   els   francs   que   incorporaran   els   territoris,   sinó  conquesta  comtal.  Així,  aquestos,  més  de  400  anys  de  permanència  musulmana.     • Tortosa  1148   • Lleida  i  Fraga  1149   • Miravet,  Siurana  1153   Dos  realitats  ben  diferenciades.  I  que  ens  queda  d’elles?     Llegat  islàmic   Làpida  fundacional  de  la  drassana  de  Tortosa,  s.  X   En  la  toponímia  (Tot  topònims  de  la  Catalunya  nova):   • • • • • • • • Alfarràs,  la  guaita   Almenar,  la  torre  de  senyals   Borges,  torres,  casetes   Alcalà,  cala...,  el  castell   La  ràpita,  talaia   La  múnia,  jardí   Masquefa,  Fèrtil   ...   Paraules  àrabs  que  tenen  a  veure  amb  les  innovacions  de  l’arribada  musulmana:   • • • • • • • • • Xarop,  alcohol,  alambí   Arròs,  safrà,  albergínia,  sucre   Calafat   Zero,  xifra   Sínia,  sèquia,  aljub,  safareig,  rambla   Raval,  aldea,  alqueria   Alcova,  matalàs,  safata,  catifa,  cotó   Llaüt,  tabal,  guitarra   Duana,  arrova,  albarà   Intercanvis:  aquest  llegat  àrabs  també  parla  dels  intercanvis  entre  un  món  i  l’altre:  ja  veurem   les  relacions  dels  comtes  catalans  amb  els  califes,  reis  de  Taifa...   Elements  artístics  (arc  d’alabastre,  escacs  d’Àger  (XI)...)  i  d’escriptura   Sistemes  hidràulics:  sínies,  canals...   La  cuina:   • Introducció  de  nous  productes  vegetals:  també  transforma  l’alimentació:   o Arròs,  fruites,  hortalisses   o Sopes  espesses,  pasta   o Us  de  l’oli   o Dolços:  sucre,  torrons     Les  fonts  i  la  presència  àrab:   • • • • Tortosa  als  textos  àrabs   o Text  d’Al-­‐ldrisi,  s.  XII   Lleida  als  textos  àrabs   Balaguer  als  textos  àrabs   ...     Al-­‐Andalús   Tenint   en   comte   l’evolució   política   d’Al-­‐Andalús   per   entendre   la   diferent   evolució   dels   territoris  de  Catalunya.   • • • • • • 771  à  es  crea  l’emirat  dependent  dels  omeies  a  Damasc.     Quan  revolta  amb  entrada  abbàssida,  traslladen  capital  a  Bagdad,  i  un  dels  omeies  fuig   a  nord  d’Àfrica  i    a  la  P.  I.  es  proclama  emir  independent  (756):  Abd  al-­‐Rahman  I.   929  à  Abd  al-­‐Rahman  III  proclama  el  califat.     Sèrie   de   califes   fins   que   al   1009,  Fitna   (1009-­‐1031),   període   d’inestabilitat,   de   guerra   civil,   d’enfrontaments   que   portaran   al   col·∙lapse   del   califat.   Tot   començà   quan   Sanchuelo  deposa  Hisham  II  à  es  succeeixen  califes  fins  que:     al   1031,   abolició   definitiva   del   califat   de   Còrdova.   I   durant   aquesta   Fitna,   es   formen   una   sèrie   de   taifes,   de   petits   regnes,   que   seran   uns   més   grans   que   altres,   i   aniran   evolucionant.     Així  fins  que  arribaran  els  Almoràvits  i  intentaran  reunificar  de  nou  Al-­‐Andalús  à  1100-­‐ 1153.   Taifes  que  ens  interessen:   • • Tortosa  (1010-­‐1148)   Lleida  (1017-­‐1149)   ...

Tags: