Tema 4. Com treballa la genètica del comportament? (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: Genètica del comportament
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 10/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments de Psicobiologia II – Genètica del Comportament Oliwia Ciurlej Tema 4. Com treballa la genètica del comportament? La genètica del comportament té una sèrie de mètodes per tal d’avaluar la importància dels factors hereditaris i ambientals en una característica conductual determinada.
Les metodologies usades en el camp de la genètica del comportament es poden classificar en dues de principals: - Estudis de genètica clàssica (o genètica quantitativa) → Influència dels factors genètics i ambientals en característiques fenotípiques complexes.
Tècniques basades en el DNA (o genètica molecular) → Identificació de gens individuals amb efectes clars sobre el comportament.
 Mètodes clàssics en l’estudi del comportament Dintre d’aquests mètodes existeixen tres tipus d’estudis diferents: estudis de famílies, estudis de bessons i estudis d’adopcions. Es basen en la variació genètica i ambiental produïda de forma natural (sense manipulacions experimentals), avaluant la seva influència en una conducta o patologia determinada.
 Estudis de famílies En els estudis de famílies es compara el tret en subjectes relacionats biològicament.
Aquests trets poden ser: - - Qualitatius: El tret o la característica es té o no es té. Seran més freqüents com més estreta sigui la relació entre els familiars. El tret en concret, però, ha de rebre influències dels factors genètics.
Quantitatius: El tret té una distribució contínua en la població. La similitud (coeficient de correlació) serà més gran com més àmplia sigui la relació biològica.
També cal que rebi influències genètiques.
Els estudis de famílies tenen alguns inconvenients com: - - No permeten separar les influències genètiques de les ambientals. Aquí apareix l’excepció d’estudis de famílies pluriparentals (dos progenitors amb un o més fills de parelles anteriors). Es basen en comparar els mitjos germans (un progenitor comú) amb els germans complets (dos progenitors comuns). Si els complets s’assemblen més entre si que els primers, deu ser perquè els factors genètics tenen un paper rellevant. Si s’assemblen entre si tant uns com els altres, deu ser perquè els factors genètics tenen menys rellevància que els ambientals.
Els diversos membres de les famílies pertanyen a generacions diferents i, per tant, han rebut influències ambientals diferents.
1 Fonaments de Psicobiologia II – Genètica del Comportament Oliwia Ciurlej No obstant, també tenen moltes utilitats com: - Conèixer el tipus d’herència (arbres genealògics) si el tret està controlat per un sol gen.
Comprendre l’expressivitat del(s) gen(s) → Mateixa família, mateix gen.
Identificar factors de risc (i protectors) i primers episodis de la malaltia per fer una prevenció en individus vulnerables.
Entendre l’heterogeneïtat de diagnòstic.
 Estudis d’adopcions VF = VG + VA + VGxA (GxA → interacció) Els estudis d’adopcions permeten separar les variables genètiques i ambientals, sempre que els ambients siguin contrastats (no similars). Es comparen subjectes genèticament relacionats, sobretot bessons monozigots, ja que comparteixen el 100% dels seus gens i, per tant, les diferències entre ells es deuran a factors ambientals o als epigenètics.
Tenen algunes limitacions (per exemple: tant les mares que donen el fill en adopció com les parelles que els adopten tenen unes característiques determinades), però també són útils perquè permeten: - Estudiar l’efecte de les influències ambientals.
Analitzar la interacció dels factors genètics amb els ambientals (comparant fills i filles que viuen amb els pares biològics amb els que no hi viuen).
Estudiar l’ambient prenatal, comparant la similitud de fills amb la mare i el pare biològics (les mares aporten ambient prenatal). Si els fills i filles s’assemblen més amb les mares que els pares, es deduirà que l’ambient prenatal hi té influència en una determinada característica.
Els dissenys més utilitzats són: - - - Comparar bessons idèntics (donats en adopció) que viuen en ambients molt diferents. Tota diferència en el tret serà deguda a factors ambientals i tota semblança serà deguda a factors genètics (variable genètica igualada).
Mètode de l’estudi dels adoptats  Pares biològics afectats i pares adoptius no afectats vs. Pares no afectats  Diferències → Factors genètics  Pares biològics no afectats i pares adoptius afectats vs. Pares no afectats  Diferències → Factors ambientals Mètode de les famílies dels adoptats 2 Fonaments de Psicobiologia II – Genètica del Comportament Oliwia Ciurlej  - Pares biològics i adoptius amb fills afectats vs. Pares adoptius de fills no afectats  Pares adoptius dels afectats més freqüentment afectats que els pares adoptius de fills no afectats → Factors ambientals  Pares biològics dels afectats més freqüentment afectats que els pares adoptius de fills afectats → Factors genètics Comparar fills que viuen en la mateixa família, on un és biològic i l’altre adoptat.
Si s’assemblen, els factors ambientals tenen una major influència. També s’han de comparar amb els pares i, si tant els fills biològics com els adoptats s’hi assemblen, les influències ambientals també seran importants.
 Estudis de bessons Es comparen bessons monozigots amb bessons dizigots del mateix sexe (els primers són el doble de semblants genèticament). Si els primers s’assemblen més que els segons, deu ser perquè la característica que s’estudia depèn principalment dels gens. Si els monozigots s’assemblen entre ells igual que els dizigots, es deduirà que els factors importants són els ambientals (sobretot l’ambient compartit). Si els monozigots no són idèntics i viuen junts, es deduirà que hi influencia principalment l’ambient no compartit.
Són estudis que tenen limitacions com: - Voluntaris més freqüents: monozigots de sexe femení.
La mida de mostra acostuma a ser petita.
Alguns investigadors postulen que l’ambient prenatal entre els monozigots i els dizigots no és el mateix.
No obstant, són útils per: - Separar l’ambient en compartit i no compartit.
Estudis control: per exemple, intervenció A en un bessó i en l’altre no.
Estudi de factors de risc (examinant les condicions de manifestació d’una psicopatologia).
Estudiar els efectes de l’ambient prenatal.
Estudiar l’efecte de les hormones sexuals durant el període de gestació: comparant els bessons dizigots del mateix sexe amb dizigots de sexe diferent.
Respecte als estudis amb animals, podem trobar:  Cria selectiva 3 Fonaments de Psicobiologia II – Genètica del Comportament Oliwia Ciurlej Procés pel qual se selecciona per la reproducció individus que presenten la característica fenotípica desitjada pel criador amb l’esperança de que aquest fenotip aparegui en els descendents.
L’objectiu és obtenir dues línies extremes d’una característica conductual concreta, per tant, és una metodologia basada en el fenotip. Si, al llarg de generacions de cria selectiva s’aconsegueix potenciar per una banda i disminuir per l’altra la característica d’objecte d’estudi, és que hi ha factors genètics implicats.
 Soques consanguínies Després de creuar germans amb germans durant, com a mínim, vint generacions, s’obtenen individus que són clons genètics de tots els altres individus de la mateixa línia consanguínia. Això implica que les diferents soques consanguínies obtingudes seguint aquesta metodologia són genèticament diferents les unes de les altres. Aquests animals són molt útils per determinar si les diferències genètiques contribueixen a l’adquisició de la conducta. Si els animals de soques consanguínies diferents criats en ambients similars mostren diferències en una conducta determinada, aquestes diferències poden ser atribuïdes als factors genètics. En canvi, si s’observen diferències entre individus de la mateixa soca, però que han estat criats en ambients diferents, podem dir que les diferències són degudes als factors ambientals.
 Tècniques basades en el DNA Són molt útils per identificar i per obtenir el cariotip. Per tant, ens permet observar anomalies cromosòmiques, que tenen una clara repercussió en el comportament. Es fonamenten en el fet de que els cromosomes es poden tenyir, amb la qual cosa s’obté un patró de bandes clares i fosques característic de cada cromosoma. La tècnica de tinció més utilitzada és la de bandes G (tint de Giemsa).
 Anàlisi de lligament i estudi d’anomalies cromosòmiques Les anàlisis de lligament i l’estudi d’anomalies cromosòmiques ens permeten localitzar grans regions en els cromosomes on pot haver-hi un loci de risc o susceptibilitat per la característica o patologia que estem estudiant. En els estudis de lligament, s’hi examinen grans arbres genealògics familiars per tal de buscar associacions entre un marcador de DNA i una patologia concreta. Si dins d’una mateixa família es troben individus que presenten tant el marcador de DNA concret com la patologia, s’assumeix que el gen responsable de la patologia és el que es troba situat a prop d’aquest marcador de DNA (o gen) en aquell cromosoma concret.
4 Fonaments de Psicobiologia II – Genètica del Comportament  Oliwia Ciurlej Estudis d’associació Els estudis d’associació ens permeten analitzar si els gens candidats estan implicats o no en una conducta o en una psicopatologia determinada. Consisteixen en comparar les freqüències al·lèliques de subjectes que presenten valors elevats d’una característica conductual determinada amb subjectes que tenen puntuacions baixes d’aquesta característica.
 Matrius de DNA L’estudi de l’expressió gènica amb l’ús de matrius de DNA, que permet avaluar quins gens s’expressen i com ho fan en un teixit concret.
Es basa en la hibridació in situ i es fonamenta en el fet que, quan se separen les dues cadenes que formen la molècula de DNA, aquestes cadenes són molt inestables i tendeixen un altre cop a formar una doble hèlix. Això s’aprofita per obtenir una molècula híbrida (hibridació) ja sigui de DNA i DNA monocatenari o ARN marcat (sondes) i que permet localitzar gens en els cromosomes.
 Animals mutants i transgènics L’obtenció d’animals mutants i transgènics ha permès obtenir diferents models animals de psicopatologies. Els animals procedents de zigots als quals se’ls ha introduït un gen en concret s’anomenen transgènics. Permeten modelar aquelles patologies degudes a un augment de funció, és a dir, aquelles patologies en les quals es dóna una expressió de la proteïna alterada i, per tant, amb funció anòmala; o bé la sobreexpressió del gen i, per tant, l’excés de proteïna. En canvi, per modelar trastorns deguts a una pèrdua de la funció s’usen els knockouts, en els quals el gen endogen és inactivat o bé s’hi expressa una proteïna alterada no funcional.
5 ...

Tags:
Comprar Previsualizar