TEMA 9 - La llibertat d'expressió i de comunicació (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Drets i Llibertats Fonamentals
Año del apunte 2013
Páginas 6
Fecha de subida 30/03/2015
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Drets i llibertats fonamentals TEMA 9 – La llibertat d’expressió i de comunicació TEMA 9 - LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ I DE COMUNICACIÓ 1. El diferent objecte de la llibertat d’expressió i del dret a la informació Article 20 CE 1. Es reconeixen i es protegeixen els drets: a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciencia i al secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.
2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
3. La llei regularà l’organització i el control parlamentari dels mitjans de comunicació social que depenguin de l’Estat o de qualsevol ens públic i garantirà l’accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, respectant el pluralisme de la societat i de les diferents llengües d’Espanya.
4. Aquestes llibertats tenen el límit en el respecte als drets reconeguts en aquest Títol, en els preceptes de les lleis que el desenvolupin i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la imatge pròpia i a la protecció de la joventut i de la infància.
5. Només podrà acordar-se el segrest de publicacions, gravacions i altres mitjans d’informació en virtut de resolució judicial.
Article 19 PIDCP 1. Nadie podrá ser molestado a causa de sus opiniones.
2. Toda persona tiene derecho a la libertad de expresión; este derecho comprende la libertad de buscar, recibir y difundir informaciones e ideas de toda índole, sin consideración de fronteras, ya sea oralmente, por escrito o en forma impresa o artística, o por cualquier otro procedimiento de su elección.
3. El ejercicio del derecho previsto en el párrafo 2 de este artículo entraña deberes y responsabilidades especiales. Por consiguiente, puede estar sujeto a ciertas restricciones, que deberán, sin embargo, estar expresamente fijadas por la ley y ser necesarias para: a) Asegurar el respeto a los derechos o a la reputación de los demás; b) La protección de la seguridad nacional, el orden público o la salud o la moral públicas.
  1 Drets i llibertats fonamentals TEMA 9 – La llibertat d’expressió i de comunicació Article 10 CEDH 1 Toda persona tiene derecho a la libertad de expresión. Este derecho comprende la libertad de opinión y la libertad de recibir o de comunicar informaciones o ideas sin que pueda haber injerencia de autoridades públicas y sin consideración de fronteras. El presente artículo no impide que los Estados sometan las empresas de radiodifusión, de cinematografía o de televisión a un régimen de autorización previa.
2 El ejercicio de estas libertades, que entrañan deberes y responsabilidades, podrá ser sometido a ciertas formalidades, condiciones, restricciones o sanciones, previstas por la ley, que constituyan medidas necesarias, en una sociedad democrática, para la seguridad nacional, la integridad territorial o la seguridad pública, la defensa del orden y la prevención del delito, la protección de la salud o de la moral, la protección de la reputación o de los derechos ajenos, para impedir la divulgación de informaciones confidenciales o para garantizar la autoridad y la imparcialidad del poder judicial.
Article 11 CDFUE 1. Toda persona tiene derecho a la libertad de expresión. Este derecho comprende la libertad de opinión y la libertad de recibir o comunicar informaciones o ideas sin que pueda haber injerencia de autoridades públicas y sin consideración de fronteras.
2. Se respetan la libertad de los medios de comunicación y su pluralismo Diferenciem dos drets o llibertats: • Llibertat d’expressió: té per objecte expressar pensaments, idees, opinions, judicis de valors. Està més referida a les idees, a judicis de valor: critico, m’agrada.
• Dret de comunicació: relatar fets que mereixen ser anunciables, que tenen una rellevància pública, i expressar-los a través de mitjans de comunicació.
Distinció relativa entre els dos drets. Què és opinió i què és informació? Sovint apareixen barrejats.
Els drets comprenen tant la capacitat per transmetre el missatge com el dret a rebre’l, a sentir-lo.
Són els dos vessants de la comunicació.
La llibertat d’expressió comprèn la crítica, fins arribar al punt de molestar a qui es critica. Però la llibertat d’expressió no permet insultar, la injúria és un límit, aquesta llibertat no permet vexar o incitar a la violència, això és el discurs de l’odi, que està fora el límit de la llibertat d’expressió lícita.
Però sí que es pot criticar.
La llibertat d’expressió normalment s’expressa amb missatges verbals, amb paraules, i els símbols i banderes i les seves manifestacions d’apreci o de despreci també formen part de la llibertat   2 Drets i llibertats fonamentals TEMA 9 – La llibertat d’expressió i de comunicació d’expressió (qui vulgui pot xiular a l’himne d’Espanya). Forma part de la llibertat d’expressió exhibir símbols de qualsevol mena.
A aquest país: excessiva aparença a l’autoritat i s’ha contingut molt les expressions crítiques, però ara s’ha anat canviant i s’ha anat esvaint aquesta por. Les figures públiques parodiades en espais com Polònia eren impossibles d’imaginar a l’inici de la democràcia, s’hagués considerat despreci, una ofensa, pel càrrec i la responsabilitat de qui s’està imitant.
La publicitat, l’expressió dels comercials amb finalitats de lucre, també forma part de la llibertat d’expressió? 24 febrer 1994 TEDH à també forma part de la llibertat d’expressió o del dret a difondre i comunicar informació.
Aquests són drets subjectius, tenen també una dimensió objectiva, constitucional, perquè l’existència d’aquestes llibertats és imprescindible perquè es pugui formar una opinió púbica, perquè hi hagi democràcia, perquè tothom pugui expressar el que pensa, o donar informació rellevant que coneix. Tot això és el que permet que tots ens formem opinió a través de la comunicació. Són drets que serveixen a la recerca de la veritat, a la necessitat de comunicar-se, que forma part de la dignitat de la persona. Si a una persona se li impedeix expressar-se se li vulnera una part important del que és la seva persona.
En són titulars persones físiques i jurídiques privades. Els poders públics no són titulars del dret a comunicar informació. Sentència 244/2007: es dicta quan senyor havia estat detingut per formar part presumptament d’un comando d’ETA. El Governador civil per explicar com va anar l’operació policial, a la roda de premsa va donar dos noms dels detinguts. Una de les dues persones va resultar que no formava part del comando d’ETA, i va posar una denúncia per lesió del dret a l’honor.
El governador civil dóna informació perquè l’assumpte té rellevància pública. Els poders públics poden tenir el deure d’informar de les seves actuacions que tinguin rellevància pública, però això no és un dret fonamental del qual disposin. El TC diu que no tenen aquest dret perquè tenen un deure de neutralitat ideològica. En l’exercici del poder públic no poden expressar lliurement la seva opinió (com a membre de partits polítics sí).
Titulars en els quals concorren circumstàncies especials: • Funcionaris públics, en tant que estan en una organització jerarquitzada i formen part de l’estat, no poden criticar els seus superiors. No és una negació absoluta, però sí una limitació molt consistent. à La crítica als superiors no pot suposar falta al respecte degut ni perjudicar el bon funcionament del servei (STC 6/2000).
• Àmbit laboral: treballadors tenen el deure de bona fe en la relació que els vincula a l’empresa. Això no vol dir que no pugui llençar crítiques a l’empresa, però si com a   3 Drets i llibertats fonamentals TEMA 9 – La llibertat d’expressió i de comunicació treballador es fa crítiques en públic que perjudica a l’empresa... L’empresa pot veure’s afectada. I no hauria de fer aquestes crítiques com a treballador potser. à la limitació resulta de bona fe de les parts unides pel contracte laboral (STC 56/2008 i 151/2004) 56/2008. Treballador CEPSA sancionat per les crítiques a l’empresa. Ell incrementa la protesta, insultant, però el TC diu que forma part del seu dret de llibertat d’expressió. Però l’empresa l’acomiada, i ell invoca reclamant la llibertat d’expressió, i l’acomiadament resulta improcedent.
• Periodistes: titulars especials del dret a comunicar informació.
2. Els drets dels periodistes La CE a l’article 20.1 reconeix la clàusula de consciència (inclosa també en la LO 2/1997). És un dret instrumental que té per funció garantir als periodistes la seva independència en la comunicació, en la informació que componen. El tenen els periodistes i professionals dels mitjans de comunicació. Però les empreses de mitjans són empreses “ideològiques”. Exemple: diaris tenen una orientació ideològica.
• Si els periodistes que hi estan empleats, en un moment donat l’empresa canvia d’ideologia, poden exercir el seu dret de clàusula de consciència i rescindir la relació de contracte amb l’empresa i percebre indemnització com si fos un acomiadament improcedent.
• Aquest dret té un altre contingut: dret a negar-se a elaborar informacions contràries als principis ètics de la comunicació.
Secret professional (article 20.1 d CE): un altre dret específics dels periodistes dins la llibertat d’expressió i comunicar informació. És el dret a no comunicar quines són les fonts de les quals han obtingut la informació.
Ex: informació en què s’ha decretat el secret sumarial. Això vol dir que no es pot saber res del que està passant. Quan hi ha secret, hi ha un especial interès, i els periodistes donen informació, perquè es filtra. És il·legítim que es filtri, però si un periodista ha obtingut informació i la publica, no se li pot exigir res, ni tan sols que digui d’on la treta, ni és il·legítim. Aquest secret no exunera de demostrar que ha estat diligent en obtenir la informació, en contrastar-la abans de posar-la als mitjans de comunicació. Ell ha de “filtrar, comprovar” la informació per si es correspon amb la realitat. Ell ha de contrastar i veure si la font és fiable. I això és un element essencial per garantir la llibertat de la informació, sense el secret de les fonts molta de la informació no es donaria.
  4 Drets i llibertats fonamentals TEMA 9 – La llibertat d’expressió i de comunicació Veracitat de la informació L’article 20.1 d CE condiciona el reconeixement del dret a comunicar i rebre lliurement informació a que es tracti d’informació veraç. Per tant, és una condició pel dret a comunicar i a rebre informació, perquè es pugui parlar del dret fonamental aquesta informació ha de ser veraç, s’ha de referir a fets certs. Difondre falsedats i mentides no té la cobertura de l’exercici del dret fonamental, no forma part d’aquest dret. Veracitat no vol dir veritat absoluta. Aquesta exigència de veracitat té aplicació quan es difonen notícies que es refereixen a què una determinada persona ha comès fets delictius. Si la noticia és veraç es pot parlar que hi ha llibertat d’informació.
L’exigència de veracitat no és absoluta, imposa un deure de bona fe i diligència als informadors que han d’utilitzar fonts fiables i contrastar la informació.
Sentència New York Times contra Sullivan any 63 aprox. El diari que no té responsabilitat en la publicació d’un anunci que conté uns fets que no són del tot veraços, i que suposadament vulneraven l’honor del cap de policia Sullivan. El Tribunal diu que les afirmacions errònies són inevitables en un debat lliure i han de ser protegides perquè la llibertat d’expressió ha de tenir un espai vital per respirar, per sobreviure, ha de tenir el marge de possible error.
Dret de rectificació (LO 2/1984) Si la informació que ens afecta directament i vulnera el nostre dret a l’honor no és certa ni exacta, podem demanar que es corregeixi i es rectifiqui i es posi la informació correctament. Sentència 2/1994 tenim 4 dies des que es publica la notícia per adreçar-nos al responsable i posar-li de manifest quines són les dades correctes. Si no ho fa al cap de 3 dies es pot demandar. Aquesta és una garantia del dret de l’honor en la llibertat d’expressió La prohibició de censura prèvia i el segrest judicial de publicacions No hi pot haver censura prèvia en els mitjans de comunicació à també ho reconeix la Constitució (article 20.2). Com que fins aleshores la dictadura de Franco imposava la censura prèvia als mitjans de comunicació, a la CE era necessària aquesta forma expressa. Pel segrest de la publicació cal una resolució d’un jutge, no pot decidir-ho una figura de l’Administració. L’Administració no pot segrestar les revistes o els diaris, sinó que ho ha de decidir un jutge en garantia del dret fonamental.
  5 Drets i llibertats fonamentals TEMA 9 – La llibertat d’expressió i de comunicació 3. Els límits dels drets a la lliure expressió i informació -­‐ L’article 20.4 CE destaca especialment els límits dels drets de l’honor, intimitat, pròpia imatge i la protecció de la joventut i la infància (provoquen molta controvèrsia).
-­‐ TEDH (article 10.2 CEDH) reconeix aquestes llibertats i estableix que poden ser limitades per preservar béns jurídics com la seguretat o l’ordre públic. Per tant, hi cap la limitació.
Concretament, la llibertat d’expressió i d’informació pot ser restringida si: o Serveix a la finalitat salvaguardar determinats béns jurídics, com la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial, etc.
o Aquesta possible restricció ha estat prevista a la llei.
o Es tracta de mesures necessàries en una societat democràtica.
o Art 55.1 CE en preveure estats excepcionals permet la possibilitat que se suspenguin aquests drets.
-­‐ Cal ponderar la doble dimensió individual i pública de la que es serveixen els drets, veure si tenen transcendència pública, si les opinions tenen interès públic, així es pot ponderar la possible vulneració dels drets de l’honor... amb aquesta rellevància de les informacions es pot veure si es compleixen les pautes del reportatge neutral à quan dóna una determinada informació seguint les pautes que ha definit per exemple el TC stc 76/2002 à objecte de la noticia: declaracions que possiblement lesionen l’honor o intimitat de l’altra persona. La notícia és l’opinió d’un 3r, i el mitjà se situa en una posició neutra, que recull l’opinió identificant la persona que l’emet i contrastant-la i veient si la informació té la veracitat mínima.
-­‐ La llibertat d’expressió s’ha de mesurar en l’àmbit de la llibertat i la lliure confluència d’idees à idea dita ja l’any 1919 als EUA.
4. La lliure creació artística i científica Articles 20.1 b)CE, 19 PIDCP i 13 CDFUE: Las artes y la investigación científica son libres. Se respeta la libertad de cátedra Protegeixen els drets a la lliure creació artística i la recerca i producció científica.
Protegeixen també l’objecte del procés creador i el dret a difondre aquest objecte i procés.
  6 ...