Agenda Setting (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 07/12/2015
Descargas 49
Subido por

Vista previa del texto

ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Teoria de la Agenda Setting.
( Dins d'una perspectiva empírico-analítica Una de les teories que han aperegut a partir dels anys 70 i que te els seus origens en la mass comunication és la teoria de la Agenda Setting. Està dintre de la teoria funcionalista.
D'una banda, s'estudia el repartori de temas que apareixen en una mostra de mitjans de comunicació. Es mesura la seva presència en mes o menys valor per arribar a la conclusió de qunins son els temas que són mes destacats i menys destacats. Quan tenim el repartori de temas, estudiem el public es fa una enquesta a la societat on es diu quin es el tema public més important? Aixó es una pregunta que s'ha instalat obligatoriament en totes les enquestes d'actualitat. A vegades aixó es formula en respostes tancades, que facilita moltissim trobar relacions entre una agenda i l'altre, o es construiexen depenen de les expressions que la gent considera que és mes improtant. Per una banda tenim agenda mediàtica i per l'altre banda agenda pública.
L'any 72 es quan apareix el primer article de Maxwell Mc Combs i Donald Shaw, que son els pares de la teoria i l'any 72 van fer un estudi a una localitat que s'anomena Chapell Hill en el qual mesuraven, per una banda, els temas dels mitjans i per l'altre feien entrevistes a persones. El resultat d'aquesta feina o treball, que és on estava la uni on treballaven, ells van arribar a la conclusió que existia correlació entre la jerarquia de temas dels mitjans i la jerarquia de temas del públic. Aixó vol dir: – la correlació entre dues variables: aquest estudi parteix d'un estudi que preten ser la causa i l'altre l'efecte. Aleshores aquest estudi va permetre acceptar que existia correlació entre la causa i l'efecte, la variable dependent i la variable independent. Aixó no vol dir que aquesta hipotesis mostri causalitat, la unica cosa que mostea es correlació que significa que quan varia una variable, tambè varia l'altre. Quan l'any 1972 van publica aquest llibre es va publicar aixó, la demostració empirica que existeix correlació entre aquestes dues variables. Moltes treballs posteriors van intentar descobrir si es podia parlar de un causa-efecte i dos anys més tard es va fer, en un article de l'any 74, es que sobre una recerca que es va fer durant l'any 72 es va mirar de dissenyar o plantejar una recerca que permetès afirmar que la relació entre les dues variables era dels mitjans cap al públic, i no al revès. Es a dir, que la relció de la causalitat era dels mitjans cap al públic, un sentit unidireccional. Aixó ho van fer observant que els temas publicats als mitjans durant el mes de juny no es treballaven en el public al juny, sino que es tardaven uns quants mesos.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Antecedents: Hi ha tres referències importants que s'han de fer per entendre l'aparició d'aquesta teoria l'any 72: – Walter Lippman: quan ell parla de les coses que passen entre els mitjans i la societat ho situa en un nivell d'efectes que desprès demostrarà la teoria de l'agenda setting. Aixó és el nivell del coneixement, a nivell cognitiu. Moltes de les teories de la influència dels mitjans tenien a veure amb els missatjes com una clau de la orientació del receptor. El que va dir Lippman es que no nomès ens fixesim en contignuts persuasius, sino que tambè ens fixesim en contignuts que ens construien un món el cap, de com entendre la realitat. Com construim la nostra image del món¿ A partir del escaneig dels coneixements que tenim: per questions emotives... El lippman diu que es un tema important que diu que com els mitjas de comunicació influeixen en la manera de veure la realitat i en els coneixement de com és aquesta realitat. Aquesta és la influència del lippman.
– Matrimoni que es diu Kurt Land i Gladys Lang: aquests cientifics socials dels anys 50 van desmentir que els mitjans no tinguessin tant de poder com es deia fins llavors. Van posar un toc d'atenció dient que tot el que es deia sobre els mitjans de comunicació és que els mitjans no tenen efectes a la societat ( el doble esglaó en el flux de la comunicació: two step flow ), aquest matrioni va posar un toc d'atenció que deia que s'estava mesurant a efectes a curt termini pero no s'està estudiant que probablement hi hagui un efecte acomulatiu, es a dir, a llarg termini. Aixó es el que va fer tambè la teoria de l'Agenda Setting que es fixa que els efectes no són inmediats, es un tipus d'efecte molt més lent i necessita un periode de incuvació molt més llarg.
Two step flow/ teoría dels efectes limitats: – Bernad Cohen: ell diu que els mitjans de comunicació no ens diuen com hem de pensar pero si ens diuen sobre què hem de fomentar sobre alló que hem de pensar. Es a dir, quins temas són els que hem de utiltizar per pensar o per decidir.
Es fixen més en efectes cognitius.
Que és la teoria agenda setting: El que diu es que es produeix un efecte o establiment d'Agenda quan la jerarquia o l'ordre de pioritats de temes dels mitjans es transfereix en l'ordre de prioritats de temas del públic. Quan aixó es produeix estem devant de la Agenda Setting . No es tracta de provocar nomès temas, sino prioritats. Es la clau en orientar-nos sobre quin son els temes mes importants: tots els mitjans coloquen temas a la actualitat pero la agenda suposa l'ordre en que es coloca, a mesura que aquest ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ ordre es trasnfereix. No es transmet nomes un tema de una banda a l'altre, sino la jerarquia dels temas.
Perque es produeix aquesta trasfarència? La teoria no aprofundeix en aixó, pero no es una questió menor. La teoria estableix una funció dels mitjans, la de establiment d'agenda, pero el que no ens diu es el per que passa aixó. Sobre el peruqe passa hi ha 3 respostes possibles, que no s'han comprovat empíricament ni hi ha demostracions que aixó sigui així pero s'han llençat per explicar aquest fenomen: 1. El públic quan mira els diaris el que fem és constrastar, valorar les informacions, comparar-les i al final fem una conclusió i arribem a la conclusió que és el tema mes important que concideix en els mitjans. Es una visió que es presenta a l'individu com un esser racional i que es presenta molt bè en la investigació de la relació dels mitjans.
2. La confiança: la gent diposita la seva confiança en una font d'informació, en aquest cas els mitjans de comunicació de masses, els quals considera creibles i que te una credibilitat. Es deixa portar per aquesta credibilitat dels mitjans, confia en ells. Aixó epxlicaria per que s'assembla tant la agenda del publica i la agenda dels mitjans.
3. Caràcter emotiu: com que els mitjas ens expliquen les coses d'aquesta forma tant espectacular, nosaltres ens senzibillitzem i acabem pensant que les coses tan espectaculars són les que realment importan.
Articulació de la teoria a nivell parcial: Tota la teoria del 72 i del 74 obra uns estudis espectaculars que es començen a crear molts estudis que perduren fins actualment i que fa que aquesta teoria sigui més sofisticada i es parlen de moltes fases i de nivells diferents, s'ha complicat molt la cosa.
– Una de les primeres coses que s'observa és que el mecanisme d'influència no varia en funció del tema. No depen del tema: la jerarquia de temas pot ser diferent pero no existeix un tema que sigui sempre el tema estrella, hi ha variació.
– Quan el públic tè una experiencia personal sobre aquelles questions que tracten els mitjans, aixó redueix la influència dels mitjans en la assignació d'un lloc destacat en els temas. La influència dels mitjans en dir a al gent que els preus és un tema molt important en l'agenda pública es molt baixa per que la gent te una experiencia personal sobre els preus molt elevada i per tant, els mitjans tenen molt poca influencia en influir en temas que la gent te experiencia directa ens els temas. Un exemple es el català a l'escola que els mitjans mai conseguiràn posar com un tema important en l'agenda pública ja que molta gent te molta experiencia en aquesta qüestió. La experiencia personal es una mena de blindatje per que la influencia dels mitjans sigui menor. Quan més incertesa, mes influencia.
– Quan el públic o l'indiviu vol estar informat sobre una qüestió o sobre temas la influència dels mitjans es major. Hi ha més influencia quan existeix necessitat de informació o voluntad de estar més informat. Els liders d'opinió que saben de questions són perosnes que tenen que tenen molta influència en la agenda que ells declaren i la agenda pública.
– Quan el públic no vol estar informat sobre una qüestió no rep tanta influència.
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ – Diferents tipus d'agendas: – Interpersonal: – Públcia: son les questions que tenen a veure en l'agenda setting.
– mitjans – Els diversos mitjans de comunicació tenen diversos poders en l'establiment de l'agenda: El paper de la prensa escrita és un, el paper de la tv es unaltre. Els majors de treballs s'han fet en campanyes electorals i sobre tot en prensa escrita i tv. S'ha observat que la prensa escrita coloca els temas i la tv els jerarquitza. Destaca alguns temas com a temas important es molt mes evident a la tv el fet de que un tema és molt important, la prensa escrita tè la capacitat de posar els temas a l'agenda pública. Sobre la ràdio no hi ha molta recerca feta pero per intuició, es vist que per els matins les tertulies radiofóniques són llocs en els quals hi participen han fet una lectura de diaris importantíssima, i motles de les coses de les quals parlen han estat colocades per la prensa escrita, pero la ràdio gràcies a la seva inmediatesa tè més capacitat en introduir temas,més que la tv, per que pot matissarlos molt i donar-li molt de sentit als temas i orintar-los d'una manera o d'un altre. Com es un mitjà tant institucionalitzat el que fa es posar més atenció a uns temas que en altres i reproduir aquestes matissos que ja han aparegt a la ràdio.
– Efecta a mitg termini: aixó fa que la teoria hagui de tenir molt de cuidaod en mirar de mesurar la relació entra la agenda dels mitans i la agenda del públic tenint en compte aquesta distància temporal. Els temas no s'instalen de manera ràpida al públic, sino que passa un temps.
– Estudis que s'han dedicat a observar quant dura el vigor d'aquest efecte de l'agenda, quan dura aquesta efecte. Sobre aquesta questió hi ha una linia de treball que és tot el que fa referència en la construcció de l'agenda. De quina manera els mitjans de comunciació van aportant ingredients a un fet d'actualitat fins en converttir-lo en un tema i aquest tema és desprès o pararel.lament en un fet d'actualitat. Tot aquest procès és el que s'anomena la construcció d'agenda. Es una linia de treball que dóna fils mol interessants.
Segon nivell dels estudis d'Agenda: En aquest segon nivell trovem una linia de recerca que és diu Priming i una altre que es diu Framing: Aquestes dues linies de treball sorgeixen dels estudis d'agenda pero tambè apareix una linia de treball que és diu Agenda building ( la construcció d'agenda anteriorment mencionada ).
– Agenda building: hi ha alguns treballs que intentan conèixer com els mitjans s'articulen entre ells i com els temes viatjes i es posicionen entre els diversos mitjans per aconseguir ocupar un lloc destacar en l'agenda dels mitjans. Tipus de estudi que es centra sobretot en questions relacionades en el tractament informatiu per part dels mitjans de comunicació. Tot el treball periodistic està destacat en la prioritat de temas on tots els periodistes volen que s'ocupi la intenció publica. Per fer-ho aixó la pràctica periodistica disposa d'una serie de recursos que aixó depen del tema i d'altres factors pero la pràctica periodística està orientada, aquí es on comunica la agenda setting en la producció del treball periodistic. En quina manera efecta les questions relacinoes el treball periodistic amb: – Gatekepper – Newsmaking Com efecta a la societat: ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ – Priming: està basat en un estiu de campanyes electorals. Bona part de les campanyes electorls consistiex en mirar de color temes com a molt destacats per serveixin per emmarcar la valoració que s'ha de fer d'un lider polític. Seria com la de associa idees a un líder polític. No es bo que estigui associat amb terrorisme i aixó els estats units és una cosa molt habitual, buscar la possibilitat de relacionar les imatges dels líders politics en temas que puguin deteriorar aquesta imatge: drogues, infidelitats... No es busca constrastar o combatre els assumptes dels quals tracta aquell lider politic, sino elevar a temas que pugin deteriorar la imatge per que l'autor pugui votar en funció d'aixó i no d'altres temas. Es la preparació del public, la base previa del framing. Tots el que actuem dins de la segon dimensió pero com la preparació del public.
– Framing: és el que ha tingut més desenvolupament. Es el desenvolupament més exitos sobre els estudis d'Agenda. Ve de la paraula Frame i el primer que va parlar d'aixó era Goffman quan va dir que nosaltres treballem en marcs interpretatius i la nostra vida quiotidiana es basa en la intepretació de frames. El que deia Goffman és que el frame governa tota la conducta i la relacions en una situació o una escena determinada, aquests casos de camara oculta es pot observar on com avans del descoburment de la camara la gent es comporta d'una manera i quan es descobreix l'engany ha canviat el frame per que el comportant canvia. Es el marc on s'ha d'entendre les accions dels autors. Aquest concepte de frame es trasllada en la teoria de establiment d'agenda. Alguns textos d'anàlisis no aparix gaire citat tot i que ell va ser el que hi va parlar en aquestes termes.
El frame en el cas de l'Agenda Setting és el marc interpretatiu que governa els contignuts mediàtics dintre dels quals s'estructura la infomració d'una manera, es jerarquitza la ifnormació d'una manera o no d'unaltre, elegim unes fonts d'una manera i no d'unaltre i es presenta en unes paraules o no amb unes altres. Es el que governa el tractametn periodistic d'un tema, el que diu la teoria de l'establiment d'agenda és que hem de pensar que no nomès el trasllada la agenda de temas, sino que tambè es trasllada el frame, el marc interpretatiu. Un tipus de efecte més sufisticat, es el mateix que dir que tambè es trasllada la manera de veure les cose, tambè es trasnfareix al public la questió del frame.
A nivell molt macro, bona part de la premsa sobre la questió del procès, la prensa catalana va emmarcar el procès per la democràcia i el dret a decidir i bona part de la prensa de madrid va emmarcar com la al.legalitat i el la il.legalitat constitucional. Si tu ho emmarques des de una perspectiva dels drets democràtics, aixó et porta a entrevista catedràtics sobre politic pero des de l'altre perspectiva, aixó et fa entrevistar a catedràtics sobre politica constituiconal, per tant estarempresentat la mateia infomració pero amb diferents fonts. Quan llegim la prensa o veiem la tv resulta molt dificil percebre el mac interpretatiu, i encara mes dificil és l'efors de desemmarcar per poder entnedre la realitat.
Aleshores els estudis de framing començen a fer-se per intentar descobrir i indentificar quins son els marcs interpretatius que governnen en l'agneda metiadtic i actualmetn ja s'esta treballant en la linia del frame setting: (establiment de frame): – Frame setting: es fa de manera inductiva o deductiva – Inductiva: s'agafa un cort de anàlisi de textos dels mitjans i s'estudia els seus contigunts per extreure quin és el marc interpretatiu de significat dels contigunts i que governa en tota la informació. Aixó vol dir que pràcticament hi ha moltissim marcs interpretatius que dificulta molt la investigació de forma operativa. Aquest marc interpretatiu es pot veure que es produeix per mitjans diferents.
– Deductiva: en un tema determinat formular marcs possibles els quals està marcat aquests tema en els mitjans. Aquests marcs possbiles funcionen com a hipotèsis i el que fan els autors és aplciar aixó als mitjans. Apliquen uns marcs fixes a ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ mitjans diversos.
Problemes o límits que se li poden atribuir a la teoria d'Agenda Setting: – Una de les coses es que no exsiteix una linia clarament definida entre que és un efecte persuasiu i un efecte cognitiu.
– Efectes metodologics o terminologics: – mesurar els continguts dels mitjans: es possible comparar unitats informatives o amb generes diferents o naturaleses diferents que dificilment són comparables, es possible fer una comparació que ens permeti arribar a generar una agenda única dels mitjans? No s'estaràn comparant generes diferents? – Aquesta questió tambè està relacionada en que és molt dificil definir que s'enten per tema. Quan es dedican en treure temas dels mitjans són bastant incertes. De vegades a EUA utilitzen noms diferents per conceptes que hauriem d'anomenar-se igual. No hi ha definició terminologica sobre tema, no hi ha alcaració.
– La teoria fa, accepte el framing, la teoria clàssica fa una reducció d'una realitat molt complexa, una reducció quantitivista. Transforma coses que tenen molts matissos i moltes versions i les converteix en una cosa que sigui mesurable, aixó tambè es discutible. No tots nosaltres entenem el mateix sota de un tema d'actualitat determinat.
– No fa cap mena de diferenciació d'intre del públic: a l'hora d'analitzar la agenda pública és poc sensible a la segmentació social sobre les audiències i els processos de selecció.
Si altres teories ens diuen que es fan interpretacions diferents d'un mateix contigut, significa que s'haura de tenir en compte els fets d'actualitat.
...