TEMA 7 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Metodes i fonts
Año del apunte 2014
Páginas 7
Fecha de subida 16/12/2014
Descargas 33
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: Aspectes bàsics per treballar amb fonts documentals: La documentació per fer periodisme és molt important i s'utilitza massa poc. Al carrer passen coses i a partir dels protagonistes d'aquestes coses o dels testimonis o dels ganivets de comunicació aquests succés acaba incidint i entrant a una redacció i els periodistes que agafen aquesta informació ens temps real fan peces periodístiques, re elaboren la realitat. Això moltes vegades no és fer periodisme per què no tot el periodisme és fer un breu resum, el periodisme necessita context. Per tant, si únicament fem això, ens falta fer periodisme, necessitem documentació.
La documentació ens serveix per donar context, ja que el periodisme te funcions en la mesura que ens ajuda a entendre una cosa, però ens ajuda també a conèixer els perques d'aquesta cosa, a avaluar el nostre context social i a actuar en conseqüència.
Però estem construint coses que li diem periodisme però no ens ajuden a entendre res.
La documentació ens ajuda a entendre que ha passat avui, que ha passat abans, com s'interrelaciona per entendre que ha passat avui. Per exemple, molta gent diuen que això de la corrupció ve de la transició, no hi ha cap dubte d'això. Això fa anys que els periodistes veuen la corrupció i la callen. Cal analitzar la informació, sintetitzar-la i entendre que aquests corruptes no és que siguin mala gent, sinó que el problema el té el país. En medicina, per exemple, ha d'haver-hi un diagnostic exacta. Amb el periodisme igual, s'ha d'entendre que passa, el diagnostic ha de ser correcte per què les solucions siguin exactes sempre. Barcenas, ... tots els corruptes han sortit ara, però ara han sortit per alguna cosa, això ja ve de darrere que explica el perquè. Ningú no pot robar la caixa publica sense la complicitat de la premsa i de polítics, això no es pot fer a cap país del món. Per tant, hi ha d'haver documentació i ben utilitzada. No podem deixar que la desinformació arribi a la gent perquè desorienta i en una democràcia porta a una pèrdua de la credibilitat. Per tant, la documentació és important per donar context.
La documentació proespectiva és la informació que encara no ha succeït, si volem dir allò és més complicat per què no podem veure el futur, però la documentació ens pot permetre informar sobre algunes coses que encara no han passat. Per tant, ens documentem sobre documentació prèvia.
Però aquesta documentació, d'on surt? Surt de l'arxiu. L'arxiu és el cor d'un mitjà per que és on està tota la informació. És on hem de documentar-nos dels temes que hem de publicar, per veure fonts que hem de recuperar, cap a on hem d'anar... És un sistema de documentació propi del mitjà Als periodistes actualment ens contracten per què quan truquem a les fonts personals importants ens agafen el telefon i s'hi posen i per tant, tenim una bona agenda.
L'agenda és el valor d'un periodista. Per a més, també cal que tinguem un bon arxiu personal. Hem d'intentar no dependre de ningú, sinó trobar tota la informació per nosaltres mateixos.
Els suports digitals també desapareixen. Els cds duran 10 anys i els discos tenen una vida. Per tant, la informació s'ha d'anar renovant per tenir-la sempre a mà.
Altres fonts: • Internet: hi ha milers de bases de dades al món però s'ha de saber on són, hem de saber utilitzar-les. Si estem fent un bon periodisme em d'utilitzar tots aquests recursos.
• Registres públics: són fonamentals. La informació que hi hagui a un registre públic és veraç. La realitat és el que surt al registre mercantil. S'ha de saber com a mínim que hi ha en els registres, com els podem utilitzar i utilitzar-los quan calgui.
• Xarxes socials: no podem prescindir d'elles però la credibilitat és 0,001.
Per tant, quan més gran sigui la documentació utilitzada més gran serà la qualitat del treball. No si hi ha molta documentació darrere és millor, ha d'estar ben utilitzada.
Que permet la documentació? – Permet comprovar: si hi ha una festa ens documentem sobre quina festa...
– Permet contrastar: permet contrastar sobre el que ens diuen els altres.
– Permet ampliar: donat un context, podem ampliar, entendre millor.
– Permet obtenir antecedents: informació contextual.
El periodisme té la funció de què la gent entengui les coses, ara aquesta funció sesta perdent. El periodisme ha de mobilitzar a la gent, i com no la mou significa que aquesta gent no està ben informada. Documentació son retalls de premsa, vídeos...
són documents imprescindibles per poder fer un bon periodisme.
Requisits bàsics per autoritzar fonts documentals: • Escrupolositat: busqueda, selecció, anàlisi i interpretació de les fonts documentals que utilitzem. Un exemple pot ser una sentència, un document amb importància. Un balanç comptable que diu que una empresa X té uns beneficis de 400000€, s'hauran d'analitzar els costos de producció...
• Comprovació i contrast: tot ho hem de comprovar i contrastar. Un registre públic si és l'original és verídic, la resta de fonts les hem de comprovar.
• Comprensió del contingut, del context, del llenguatge i de l'estructura formal: s'ha de saber quin document estem llegint.
• Capacitació: capacitat tècnica i de coneixements. Per accedir i per entendre-ho.
Hem d'aprendre com utilitzar segons quins programes i quins documents per entendre-ho.
Funcions esencials de la documentació en el periodisme: Segons Codina: Aquest autor té un article de l'any 2002 que detalla que les funcions són: • Calitat: complementarietat. Les dades per les entrevistes, reportatges... + credibilitat ( contrast de dades, precisió i context.
• Creativitat: no som creatius, hem de ser flexibles i imaginatius per intentat resoldre algun problema, però està prohibit inventar. En alguns gèneres sí que ens trobem amb creativitat com per exemple, les cròniques on hi ha una part important de personalitat i narració amb contingut literari, encara així, es periodística i no inventa res. En certs estils com per exemple en fer un reportatge hi ha periodistes amb una personalitat molt concreta que li donen un estil al reportatge molt literari, però sense inventar res. Codina el que ens diu és que la creativitat serveix per fer informació retrospectiva per investigar, ampliar notes de premsa... però el concepte seria ser creatiu en preguntar, ser creatiu en re alimentar altres productes periodístics.
• Rendibilitat: utilitzar materials informatius propis o aliens [ àudio, vídeos, gràfics, fotos...] ja existents per producció periodística o per explicació comercial.
4 principis bàsics que han de complir totes les fonts documentals per ser utilitzades: 1.
2.
3.
4.
Qualitat Legalitat Utilitat Necessitat 1. Principi de qualitat per l'ús de fonts documentals: elements definitòris • Veracitat en el contingut i en el suport: que utilitza sempre la veritat.
• Credibilitat en l'origen i en el contrast: que mereix ser cregut • Coherència: en el contingut: relació o unió d'unes coses a altres, actitud lògica i conseqüent.
• Traçabilitat: del document: possibilitat d'identificar l'origen i les diferents etapes d'un procès de producció i distribució dels béns de consum. Tot el que fem en el món digital és traçable, és a dir seguible i recuperable. Per tant, hi ha molt de risc.
2. Principi de Legalitat per l'ús de fonts documentals: elements definitòris • Legalitat: prescrit per la llei i conforme a ella.
• Licitud: lícit és just, permès, segons justícia i raó. Hem permet qüestionar, per tant, si una llei no és accessible, pot ser legal però pot ser il·legitim per què no s'adapta al context ni a la raó actual.
• Ètica: ètica és conforme a la moral.
3. Principi de Utilitat per l'ús de fonts documentals: elements definitòris.
• Eficàcia: capacitat d'aconseguir l'efecte que s'espera.
• Eficiència: capacitat d'utilitzar un recurs de la millor manera possible, capacitat de disposar d'algú o d'algo per aconseguir un efecte determinat. Es refereix a la forma d'utilitzar un recurs per un “logro”. Per exemple, per tenir llum a un poble podem cremar tot el poble, és eficaç, tindrem llum i haurem aconseguir l'efecte que s'esperava però no serà eficient per què no és la millor manera possible de fer-ho.
4, Principi de Necessitat per l'ús de fonts documentals: elements definitòris • Oportonitat: que siguin oportuns pel que estem treballant.
• Complementarietat: serveix per complementar o perfeccionar algo Perfils de personalitat i fonts: incidència de la personalitat en el contacte, els relats obtinguts i la seva credibilitat: Les fonts són diferents i per tant, hem d'aprendre a analitzar-les. En un contacte molt breu, podem arribar a treure el màxim possible de la persona que tinguem devant.
Quan més elements tinguem per evitar els obstacles, molt millor.
Perfils bàsics de personalitat: Bases en la Teoria de personalitat de Theodore Millon.
Encara que exposem 8 perfils, no existeix ningún perfil pur. Tots som una barreja de tots i tot 1. Ególatra: rasgos narcistes 2. Teatral: rasgos histrionisme 3. Evitativo: 4. Pesimista: rasgos depresivos 5. Inseguro: rasgos de dependencia 6. Perfeccionista: rasgos obsesivo-compulsivos 7. Suspicaz: suspita de tothom.
8. Antisocial 1. Ególatra: Rasgos de narcismo. És una de les personalitat que més ens pot complicar la vida.
Seria “ un gat que es creu un lleó”.
– Es creu superior al demès. Té fantasies de poder, riquesa, inteligencia, celebritat...
– Miran als demès amb despreci: els demès son inferiors a ells.
– Esperan admiració, ho dónen per suposat.
– La imatge és molt important per ells.
– Creuen que els demès deuen participar a les seves necessitats i cubrir-les – Perfil: politics, pujol, mas, assesinats, violadors, cures, militars...
– Habilitat per explotar als demès.
– Egocentrisme molt elevat – Justificar les seves accions amb raonaments externs: ells mai tenen culpa de res, la culpa es dels altres. Són mes arrogants, mes despreciats, mes violents.
– Si sel's presiona o sel's posa en tela de judici es comportara amb més disciplina. Si el presiones, es suficientment intel.ligent com per no mostrar un escàndol. Si hi ha lluita de forçes es molt cobard, per tant, si té algú a la seva altura no s'enfrentarà.
Claus per entrevistar-los: • Utilizar “cumplidos” o “halagos”, es a dir, que s'expressi admiració.
• Mostrar la importància que tenen per participar, la ajuda que significan.
• No prometre res que no poguem complir.
• Que no es senti presionat ni atrapat.
• No contradiguis ni el posis en qüestió.
• Es rencoros i vengatiu: no olvida qui els ha humillat. Es rencoros i vengatiu i pot ser mol mal enemic.
2. Teatral: rasgos histrionisme: És més divertit pero poc abundant. Necessitat constant de protagonisme.
– Intenta ser sempre el centre d'atenció.
– Buscan muy activamente la valoración de los demas.
– Gran capacitat de manipulació.
– Dramatisme i actituds seductores – no perden l'ocasió per impresionar als que el rodegen amb comentaris ocurrents i conductes sugerents.
– Evitan la indiferencia i la desaprobació dels demés, per tant maximitzan l'atenció i els favors. Tenen grans habilitats socials. No soporten no existir per la gent.
– Insaciable i indiscriminada búsqueda d'estimulació i efecte, no importa la massa.
– Cualsevol indici de que els demès no admiran o veneran, es desperta en ells sentiments depresius o de resentiment.
– Pot cambiar molt ràpid els seus sentiments en funció de la necessitat social que percep.
– Molt influenciables i molt sugestionables: adapten les seves opinions o conductes a cada situació o a cada context. No tè opinió, la va canvian en funció a el que necessita el grup.
– Utilitzen frases impactants, del que parlen ho construeixen amb frases molt florides i adornades.
– L'aspecte físic el cuidaràn moltíssim: molt ben cuidats.
– Ingeniós comportament social que dóna una aparença de confiança, seguretat, que en realitat no tenen.
– Reiterada necessiat de senyals d'acceptació i aprovació.
– Apreci i efecte constant alimentants i es busquen cada font interpersonal.
Claus per entrevistar-los: És fàcil mostrar-lis una certa admiració per el que fan o diuen.
• Mostrar-nos impresionats per la seva forma de ser • Impresindible que es sentin segurs i tenir especial cura en que no es sentin qüestionat.
• Expresar-li efecte.
• El seu llenguatge superficial, abstracte i ambigüo requereix un esforç extra per intentar comprendre que i com ens diu algo i l'haurem de forçar o concretar.
• Esforçar-se per no olvidar el objectiu de l'entrevista, es fácil despistar-se amb la seva “treatilidad”. S'ha de tornar enrere i forçar-lo.
• Al analizr el testimoni s'ha de tenir en compte la vulnerabilitat a la sugestió. Es precis verificar el que diu amb altres fonts.
• Preguntar sempre que guanyarà aquella persona amb la entrevista: no olvidar mai en la manipulació.
3. Rasgos Evitativos: – tímid: evitar situacions socials – tendencia a aplaçar l'afrontament de les situacions difícils.
– Sempre està alerta i en guardia: a la defensiva.
– Perfil de rigidez social: normes clares i estrictes en conducta.
– Gran temor a partir humillacions.
– Pocs amics de confiança.
– Sentiments de incompetència i falta d'adecuació social: es veu socialment inepte, inadecuat, inferior.
4. Insegura – Dificultat per prendre decisions.
– Necesitat excesiva de reafirmació ...