TEMA 5. Ciències de la vegetació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Analisis i cartografia vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 01/04/2015
Descargas 18
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones del docente y el material visto en clase.

Vista previa del texto

ANÀLISI I CARTOGRAFIA VEGETAL Tania Mesa González 2º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 5: CIÈNCIES DE LA VEGETACIÓ OBJECTIUS:  Descriure la distribució espacial i temporal (dinàmica) de la vegetació o dels taxons que la composen.
 Comprendre les causes dels patrons espacio-temporals  Comprendre el funcionament de la vegetació  Integrar aquest coneixement per: a) Obtenir una visió més síntètica i global del sistema Terra b) Gestionar el territori amb el major coneixement de causa possible BIOGEOGRAFIA / GEOBOTÀNICA  Ciència que estudia la distribució dels animals (zoogeografia) i les plantes (fitogeografia) i les seves causes. Molt d’èmfasi en la filogeografia.
ECOLOGIA GLOBAL  Ciència que estudia la relació dels organismes entre si i amb el seu medi a escala global. Molt d’èmfasi en integrar diferents aspectes que influencien el funcionament global del planeta.
VEGETACIÓ  Conjunt d’organismes vegetals que viuen en un determinat domini geogràfic.
 Existència de comunitats: a) Clements (1874 - 1945)  Creia en l'existència de les comunitats vegetals com a super-organismes.
 Visió molt determinista de la successió vegetal fins arribar a la clímax.
b) Gleason (1882–1975)  Visió més individualista de la distribució d'espècies. Aquestes responen a factors ambientals, i les comunitats són producte de la coincidència de les distribucions individuals.
 Visió molt menys determinista que la clementsiana. En el procès de succesió, atribueix un paper molt major als factors aleatòris i contextuals.
 Nivell d’organització de la vida:  Formacions vegetals  conjunt de comunitats vegetals d’un territori que comparteixen estructura, fisiognomia i forma vital (p.ex. landa, alzinar)  Bioformacions  sinònim de Biomes  Ecoregions  àrees que presenten coincidències en les característiques geogràfiques (geologia, relleu, vegetació, clima, hidrologia, fauna, activitat antròpica) relacionades amb el tipus i la qualitat dels sistemes naturals que hi viuen.
 Hàbitat  Condicions ambientals (ecològiques) en què es desenvolupa la vida d’un ésser viu.
 Paisatge  complex de comunitats que interaccionen i que es repeteix de forma similar en altres indrets.
 Regnes florístics i Regions biogeogràfiques  àrees amb una flora i una fauna particulars a causa dels seu aïllament durant la deriva continental.
 Tipus de vegetació: Es considera que la vegetació d’un paisatge alterat, en el supòsit d’una absència de pertorbacions externes, evolucionaria amb una elevada probabilitat cap aquest tipus de vegetació.
1. Vegetació potencial (o climàcica)  vegetació òptima d’un territori en equilibri dinàmic amb les condicions climàtiques.
2. Vegetació actual  vegetació existent en un territori com a resultat de les interaccions multifactorials (condicions abiòtiques, biòtiques, antròpiques i històriques).
[ Vegetació potencial - Vegetació actual = Grau d’artificialització ] 3. Vegetació edàfica (o azonal)  vegetació que depèn molt més de les condicions edàfiques (sòls mòvils, inundats, salins...) que de les condicions climàtiques.
 Successions: a) Progressives  Quan des de una etapa inicial, amb poca vegetació i pobre en sol, s’evoluciona a una etapa de maduresa de la vegetació.
b) Regressives  Quan des de un estat de maduració d’un territori es va perdent vegetació i amb ella part de les característiques del territori.
 Aproximacions: a) Aproximació fisiognòmica  classificació en funció de la forma vital (estructura / tipologia) i la morfologia foliar de les espècies dominants  Formacions vegetals.
b) Aproximació funcional  classificació segons l’ecofisiologia i la fenologia (funcionalitat) de les espècies dominants  Plant functional types (PFT).
 Grups de resposta específica  espècies que responen de forma semblant a factors ambientals específics, com les pertorbacions (rebrotadors, germinadors...).
 En el cas del vegetals  utilització de recursos poc interessant com a aproximació.
c) Aproximació florística  classificació segons la composició global de les espècies  Associació vegetal.
FORMES VITALS: FLORA:  Flora  Conjunt de les espècies que viuen en un determinat territori geogràfic.
El nombre d’espècies que componen la flora d’un país depèn, lògicament, de l’extensió del seu territori, però també de la seva variabilitat geològica, topogràfica, climàtica, biogeogràfica i també de l’acció antròpica.
ESPÈCIE:  Segons el seu origen: 1. Espècies autòctones o natives  Espècies que viuen sense necessitat de l’home en un territori i que no es coneix que hi hagin arribat per causes antròpiques.
2. Espècies naturalitzades  Introduïdes per l’home, però ben adaptades al territori, s’arriben a reproduir sense problemes 3. Espècies Invasores (alien, exotic non-native)  quan la seva taxa de colonització és elevada sense ser natives del territori.
4. Espècies cultivades  Les pròpies de l’agricultura i la jardineria. No poden viure sense ajuda de l’home.
 Segons l’extensió de l’àrea de distribució (Conjunt de localitats on viu una espècie) 1. Espècie cosmopolita  es troben per tot el globus terraqui 2. Espècie regional  la seva àrea coincideix, de manera aproximada, amb alguna de les grans regions biogeogràfiques 3. Espècie endèmica  espècies d’àrea més o menys reduïda 4. Espècie relicta  testimonis actuals d’una anterior vegetació, que es va desenvolupar en condicions climàtiques diferents.
 Segons la estratègia: 1. Ruderals  plantes que viuen molt be quan les condicions de N, P, K. quan aquest son alts son les que màxim profit en treuen. Per això tenen certa independència del clima. Es dona en sols afectats per condicions humanes.
2. Competència  tenen un creixement mes lent i formen estructures mes solides. Les arrels solen ser potents i acostumen a guanyar a altres vegetals. L’alzina es un exemple 3. Tolerant a l’estrés  per exemple són aquelles que resisteixen als sols salins, mitjançant el desenvolupament d’estructures.
4. Germinadora/rebrotadora  estan molt relacionades amb el foc. La seva estratègia es germinar amb fruits restituint a altes temperatures, per tant tot i que la planta mori, aquesta fruits germinen i repoblen el lloc més ràpid que altres especies.
 Segons Begon al 1990 : 1. Les poblacions K-seleccionades  es troben en hàbitats constants o predictiblement estables.
2. Les R-seleccionades  es troben en hàbitats impredectibles o efímers.
ELS REGNES FLORÍSTICS  Biodiversitat amb origen comú, però diferenciat.
REGIONS BIOGEOGRÀFIQUES:  Fit-jor-purpose  Utilitat del mapa  per ha saber les habitet i les polítiques de conservació. Es un consorci que ha format la EU. Posen en comú molts territoris per a mantenir-lo i conservar-ho des del punt de vista global. Per això han fet un esquema comú de treball.
...