Examen Botànica (2015)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 1º curso
Asignatura Botànica
Profesor C.D.L.
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 25/04/2015
Descargas 24

Vista previa del texto

BIOLOGIA II Convocatòria Juny 2010 (28/04/2010) NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell): − Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior la casella que vols anul·lar.
D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta ni suma ni resta.
1.- Els organismes del regne Mòneres són sempre procariotes 2.- El regne Algues està format per organismes unicel·lulars o micelars, autotròfics i immòbils 3.- El regne Plantes inclou els Briòfits, les Criptògames Vasculars i les Plantes amb Flor 4.- Els organismes del regne Fongs produeixen matèria orgànica via fotosíntesi 5.- La teoria de l’endosimbiosi explica com s’han originat les cèl·lules procariotes 6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel·lulars que presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles 7.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix que la primera lletra del nom específic s’escriu en majúscula i tota la resta en minúscules 8.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes 9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis genèticament idèntics 10.- Gàmetes i espores difereixen en que els primers es fusionen i les segones germinen 11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció sexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil (masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) 12.- S'anomena isogàmia la fusió de dues espores morfològicament idèntiques 13.- La fragmentació és un tipus de multiplicació vegetativa que dóna lloc a dos o més organismes d’igual dotació cromosòmica 14.- La fusió de dues espores és un tipus de reproducció asexual 15.- La fusió de dos gàmetes es coneix amb el nom de fecundació 16.- Una espora diploide dóna lloc, per mitosis successives, a un organisme diploide 17.- Un gàmeta haploide dóna lloc, per meiosis successives, a un organisme haploide 18.- Els organismes hermafrodites poden ser monòics o diòics 19.- Els organismes que presenten alternança de generacions, tenen diferent nombre cromosòmic en el gametòfit i en el esporòfit 20.- El plasmodi dels Mixomicots es transforma en esporangis quan ha de reproduir-se 21.- Els Mixomicots presenten plasmodi 22.- Els ascocarps dels Basidiomicots poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci 23.- El resultat d’una reproducció sexual en l’ascocarp d’un Ascomicot és un asc amb ascòspores 24.- El resultat d’una reproducció sexual en el basidiocarp d’un Basidiomicot és un basidi amb basidiòspores 25.- Un basidi és un tipus d’esporangi que forma conidis 26.- Hi ha Ascomicots que formen ascs septats i altres que els formen no septats 4 V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 27.- Anomenem miceli el conjunt d’hifes d’un fong 28.- Els fongs fotosintetitzadors obtenen els nutrients penetrant les cèl·lules dels seus hostes 29.- Els fongs sapròfits obtenen l’aliment de matèria orgànica en descomposició 30.- Els organismes paràsits obtenen el seu aliment a partir d’un organisme viu, sense perjudicar-lo 31.- La part dels Deuteromicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni 32.- Entre els Basidiomicots hi ha espècies que no formen basidiocarp 33.- Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i arrels de plantes amb flor 34.- Els fongs dels que no es coneix cap tipus de reproducció asexual es classifiquen dins els Deuteromicots 35.- Els fongs que es liquenitzen són gairebé sempre Ascomicots 36.- El ficobiont o component fotosintètic dels líquens sol ser un Briòfit 37.- Els líquens de tal·lus fruticulós són de tipus heteròmer 38.- Els soredis es presenten en alguns líquens com a procés de multiplicació vegetativa 39.- La fisiologia dels líquens fa que no suportin gens bé la sequera 40.- Líquens, algues i briòfits absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i per això algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica 41.- Els Cianòfits i els Procloròfits són procariotes i autotròfics 42.- Els Cloròfits són protistes, eucariotes i fotosintètics 43.- Les algues unicel·lulars són sempre mòneres i fan bipartició 44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i formen part del plàncton 45.- Les Diatomees són algues unicel·lulars caracteritzades per una coberta cel·lular rígida de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la forma com es multipliquen vegetativament abans de reproduir-se sexualment 46.- Alguns Cloròfits bentònics presenten un tal·lus pluricel·lular, calcificat i articulat 47.- Les algues planctòniques obtenen l’aliment a través de la superfície del seu tal·lus 48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la paret cel·lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes 49.- Les substàncies de reserva de les algues determinen el límit de profunditat on viure 50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics 51.- Cladophora és un gènere de Cloròfits de tal·lus filamentós i ramificat 52.- Corallina és un Rodòfit bentònic de tal·lus calcificat i articulat 53.- Un Cloròfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides, caulidis i fil·lidis 54.- Els Briòfits no es reprodueixen sexualment 55.- Una de les funcions biològiques dels Briòfits és retenir el sòl 56.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi 57.- Els amfigastris són un tipus de fil·lidis que presenten algunes Hepàtiques folioses 58.- Els gàmetes dels Pteridòfits es presenten agrupats en sorus 59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten esporangis pluricel·lulars 60.- El gametòfit de les falgueres és petit i resulta difícil de trobar-ne en el territori 61.- Les arrels de les Criptògames vasculars serveixen per a subjectar la planta i proporcionar-li aliment 62.- Les Criptògames vasculars són productors primaris 63.- A la Divisió Equisetòfits, les fulles s’uneixen entre elles i rodegen les branques 64.- Les fulles de Polypodium vulgare (Divisió Pteridòfits) surten directament de l’arrel 65.- Les espècies Asplenium onopteris, Ceterach officinarum i Adiantum capillus-veneris 5 V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F són equisets 66.- L’esporòfit de les plantes amb flor o Fanerògames és petit i resulta difícil de trobarne en el territori 67.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors, pluricel·lulars i cormòfits 68.- Les Gimnospermes formen flors, llavors i pseudofruits 69.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits 70.- Pinus pertany a les Gimnospermes, Quercus a les Angiospermes i ambdós són Plantes amb Flor o Fanerògames 71.- La llavor està formada per embrió, teixit nutrici i coberta protectora 72.- Hi ha llavors amb un únic fruit i llavors amb molts fruits 73.- La llavor i el fruit de les Angiospermes es desenvolupen a partir de la reproducció sexual 74.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels 75.- La flor femenina de les Gimnospermes està formada per estams i sacs pol·línics 76.- Les plantes dioiques tenen flors unisexuals sobre la mateixa planta 77.- Les plantes monoiques tenen flors unisexuals sobre la mateixa planta 78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o més peces que s'anomenen carpels 79.- L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels estams 80.- Els sacs pol·línics són una part de l’aparell reproductor femení de les Fanerògames 81.- Pinyes i gàlbuls es desenvolupen a partir de la reproducció sexual 82.- Les Angiospermes es subdivideixen en Monocotiledònies i Dicotiledònies 83.- Les Gimnospermes varen aparèixer primer i les Angiospermes posteriorment, pel que són més evolucionades 84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals i és monoic 85.- Quan més recobriment vegetal te un sòl, més protegit està de l’erosió 86.- Un gra de pol·len, quan es forma, equival a una espora i passa a correspondre al gametòfit quan es divideix el seu contingut cel·lular 87.- El substrat calcari reté millor la humitat que el silícic 88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les àrees contínues 89.- En el lloc on s’ha originat, una espècie endèmica és sempre al·lòctona 90.- Una espècie endèmica pot tenir una àrea de distribució àmplia 91.- Una espècie al·lòctona pot arribar a convertir-se en autòctona 92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil·le i perennifoli 93.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini de prats alpins 94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de clima continental 95.- A Catalunya, l’espècie característica de les fagedes ("hayedos") es Fagus sylvatica 96.- Una espècie característica de les màquies de la terra baixa catalana és el Quercus coccifera (garric o coscoll, "coscoja") 97.- A Catalunya, les fagedes i les pinedes de pi pinyoner creixen a la muntanya mitjana 98.- A Catalunya, la vegetació d’alta muntanya es fa a més altitud que la submediterrània 99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa litoral 100.- Una de les estratègies dels arbres per viure en llocs de clima mediterrani és tenir fulla caduca 6 V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F FISIOLOGIA VEGETAL I BOTÀNICA - BOTÀNICA Convocatòria 21 juny 2012 NOM .........................................................COGNOMS......................................................................................................
DNI............................…………..……….. PASSAPORT ...................................................................................................
Utilitza aquest qüestionari per marcar les respostes escollides encerclant l’opció triada. Quan pensis que ja tens les respostes correctes, omple el full per a la correcció electrònica.
Normes a seguir per omplir el full de respostes per a la correcció electrònica (full vermell): − Escriu les dades de l’encapçalament del full. En l’espai destinat a identificació de l’alumne, el DNI s’escriu marcant el número corresponent en una casella de cada filera, començant per dalt. Si has d’utilitzar el número del passaport, la filera de dalt s’ha d’omplir amb zeros.
− La numeració que se segueix en el full vermell és la de la dreta, amb les columnes A i B, essent A=Veritable i B=Fals.
− Si has de corregir una resposta no esborris, marca a la filera immediata inferior (la que diu ANUL·LADA) la casella que vols anul·lar.
D’aquesta manera, a la primera filera quedaran marcades les dues caselles (la incorrecta i la correcta) i a la segona la incorrecta.
Puntuació de l’examen: una resposta correcta és un punt; una resposta incorrecta descompta una resposta correcta, una pregunta sense resposta ni suma ni resta.
PRIMER PARCIAL 1.- Els organismes del regne Mòneres són sempre procariotes 2.- El regne Fongs està format per organismes unicel—lulars o micelars, autotròfics i immòbils 3.- El regne Plantes inclou les algues, els Briòfits, les Criptògames Vasculars i les Plantes amb flor 4.- Els organismes del regne Plantes són eucariotes pluricel—lulars 5.- El Codi de Nomenclatura Botànica estableix, entre d’altres normes, que la primera lletra del nom dels gèneres s’escriu en majúscula 6.- Anomenem corm el nivell d'organització somàtica dels organismes pluricel—lulars que presenten teixits organitzats en arrel, tija i fulles 7.- Els conidis són un tipus d’espores fúngiques que es formen per mitosi a l’extrem d’hifes 8.- Les espores són sempre unicel—lulars 9.- Una espora dicariòtica conté dos nuclis que procedeixen de progenitors diferents 10.- Espores i gàmetes difereixen en que les primeres es fusionen i els segons germinen 11.- L’oogàmia és un tipus de reproducció asexual en el que es fusionen un gàmeta mòbil (masculí) amb un d'immòbil i més gran (femení) 12.- S'anomena anisogàmia la fusió de dos gàmetes morfològicament diferents 13.- La bipartició és un tipus de reproducció asexual que dóna lloc a individus idèntics genèticament 14.- La gemmació dóna lloc a dos organismes idèntics genèticament 15.- La fusió de dos conidis es coneix amb el nom de fecundació 16.- La germinació d’una espora haploide dóna lloc a un individu haploide 17.- La fusió de dos gàmetes haploides dóna lloc a un organisme diploide o a un dicariòtic 18.- En un cicle amb alternança de generacions hi ha gametòfit i esporòfit amb dotacions cromosòmiques diferents 19.- Les plantes amb flor presenten el cicle de vida amb l’esporòfit i el gametòfit de la mateixa forma (alternança de generacions isomorfa) 20.- Els Mixomicots formen plasmodis i esporangis 21.- Els Fongs mai formen més d'un tipus d'espores al llarg de la seva vida 22.- Segons la seva forma, els ascocarps poden ser de tipus apoteci, clistoteci i periteci 23.- El resultat de la reproducció sexual dels Ascomicots són les ascòspores i dels Basidiomicots les basidiòspores 24.- Els ascocarps i els basidiocarps estan formats per un complex d’hifes dicariòtiques i monocariòtiques entrellaçades i en ells es formen els ascs i els basidis, respectivament 25.- Un asc és un tipus de gametangi que forma ascòspores en el seu interior V/F 26.27.28.29.- V/F V/F V/F V/F Les basidiòspores, quan germinen, donen lloc a basidis Anomenem miceli els conjunts d’hifes dels briòfits Els fongs paràsits obtenen els nutrients dels hostes que parasiten Els organismes que anomenem biodegradadors són paràsits V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 30.31.32.33.34.- Els organismes que anomenem biodegradadors són sapròfits La part dels Basidiomicots on té lloc la reproducció sexual s'anomena himeni Entre els ascomicots hi ha espècies que no formen ascs Les micorrizes són relacions simbiòtiques entre fongs i plantes Els fongs dels que no es coneix cap tipus de reproducció sexual es classifiquen dins els Deuteromicots 35.- El micobiont o component fúngic dels líquens és heterotròfic 36.- El component fotosintètic dels líquens homòmers és un Cianòfit 37.- Els líquens de tal—lus fruticulós són de tipus heteròmer 38.- En els líquens només fa reproducció sexual el component fúngic 39.- Els líquens no creixen en ambients freds 40.- Els líquens absorbeixen aigua i nutrients a través de la seva superfície i per això algunes espècies són molt sensibles a la contaminació atmosfèrica 41.- Els Cianòfits són mòneres, procariotes i autotròfics 42.- Els Cloròfits són mòneres, procariotes i fotosintètics 43.- Les algues són protistes, eucariotes i fotosintètiques 44.- Els Pirròfits i les Diatomees són els principals productors primaris d'entre les algues i formen part del fitoplàncton 45.- Les Diatomees són algues unicel—lulars caracteritzades per una coberta cel—lular rígida de sílice, formada per dues valves encaixades, i per la reproducció asexual per bipartició 46.- Alguns Rodòfits bentònics presenten un tal—lus pluricel—lular, calcificat i articulat 47.- Les algues bentòniques presenten corm 48.- La coincidència de pigments fotosintètics, substàncies de reserva i material de la paret cel—lular dels Cloròfits fa pensar que són els precursors del regne plantes 49.- Spirogyra és un gènere de Rodòfits de tal—lus filamentós i que es reprodueix sexualment per conjugació 50.- Cystoseira i Padina són dos gèneres de Feòfits bentònics V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F SEGON PARCIAL 51.- Les Fanerògames que han conquerit el medi terrestre han desenvolupat mecanismes de resistència a l’efecte de la gravetat ambiental 52.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase d’esporòfit) per rizoides, caulidis i fil—lidis 53.- Un Briòfit del grup de les molses està format (en la fase de gametòfit) per rizoides, caulidis i fil—lidis 54.- Els Briòfits presenten alternança de generacions isomòrfica 55.- Dins els Briòfits hi ha les Molses, que agrupem en acrocàrpiques i pleurocàrpiques, i les Hepàtiques, que diferenciem en folioses i tal—loses 56.- Les espores de les molses es formen dins les càpsules, per meiosi 57.- Els amfigastris són un tipus de fil—lidis que presenten algunes Hepàtiques tal—loses 58.- Els esporangis dels Equisetòfits es presenten agrupats en sorus 59.- Pteridòfits i Equisetòfits presenten tiges subterrànies del tipus rizoma 60.- Els esporangis dels Equisets es formen sobre branques especials anomenades fèrtils 61.- Les Criptògames vasculars són cormòfits fotosintetitzadors 62.- Les Criptògames vasculars pertanyen al regne plantes 63.- Els esporangis de les Falgueres es presenten agrupats en sorus 64.- Les arrels de les falgueres (Divisió Pteridòfits) surten directament des del rizoma 65.- L'anell de l'esporangi de les falgueres contribueix a la disseminació de les espores 66.- Les Plantes amb flor (Fanerògames) són organismes eucariotes, fotosintetitzadors i pluricel—lulars V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F 67.- Dins les Fanerògames distingim tres grups: Gimnospermes, Angiospermes i Plantes amb flor 68.- Les Gimnospermes formen flors i fruits però no llavors 69.- Les Angiospermes formen flors, llavors i fruits 70.- Les Fanerògames presenten alternança de generacions heteromòrfica 71.- La llavor de les Gimnospermes està formada per l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora 72.- La llavor de les Angiospermes està formada per l’embrió, teixit nutrici i coberta protectora 73.- Anomenem folíol cada una de les porcions del calze d'una flor 74.- La flor de les Gimnospermes sol estar formada per sèpals, pètals, estams i carpels 75.- La flor de les Angiospermes sol estar formada per calze, corol—la, androceu i gineceu 76.- Les plantes monoiques tenen flors unisexuals sobre una mateixa planta 77.- L'androceu és la part masculina de la flor de les Angiospermes i està formada pels estams 78.- El gineceu és la part femenina de la flor de les Angiospermes i està formada per una o més peces que s'anomenen carpels 79.- Les flors amb carpels i estams s’anomenen hermafrodites 80.- El pseudofruit de les Gimnospermes forma llavors 81.- En les espècies dioiques els dos sexes són sobre la mateixa planta i en flors separades 82.- Les Fanerògames absorbeixen aigua i nutrients a través de les arrels i per això algunes espècies són molt sensibles a la contaminació del sòl 83.- Les Gimnospermes solen tenir flors unisexuals i ser monoiques, encara que també hi ha espècies dioiques 84.- Pinus presenta flors unisexuals reunides en cons o estròbils unisexuals 85.- Hi ha Angiospermes herbàcies, arbustives i arbòries 86.- Les diferents famílies d’un mateix gènere pertanyen a la mateixa espècie 87.- Els diferents noms d'espècie que ha rebut un organisme s'anomenen sinònims i el més modern és el que s’accepta com a més vàlid 88.- Les àrees de distribució disjuntes faciliten més la diversificació de les espècies que les àrees continues 89.- En el lloc d’origen, una espècie endèmica és sempre al—lòctona 90.- S'anomena Geobotànica al conjunt d'espècies de plantes que creixen en una zona 91.- Les espècies autòctones estan ben adaptades al territori d’origen 92.- La terra baixa catalana, situada entre els 0 i els 800-1000 m d'altitud, es caracteritza pel paisatge esclerofil—le i perennifoli 93.- L'estatge alpí es caracteritza, a Catalunya, pel domini dels boscos de gimnospermes 94.- El carrascar és més resistent a la sequera i al fred que l’alzinar i pot viure en zones de clima continental 95.- L’espècie característica de les avetoses de Catalunya ("abetales") és Abies alba 96.- Les suredes tenen com a arbre principal Quercus suber (alzina surera, "alcornoque") i es fan en terrenys silícics 97.- A Catalunya, les fagedes (Fagus sylvatica) i les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) creixen a l’estatge subalpí 98.- La vegetació submediterrània es presenta en condicions de més sequera que la mediterrània 99.- A Catalunya, les pinedes de pi pinyoner ("pino piñonero, pino parasol" Pinus pinea) i de pi blanc (“pino carrasco” Pinus halepensis) són pròpies de la terra baixa 100.- Una de les estratègies de les plantes amb flor per viure en llocs de clima sec com el mediterrani és perdre la fulla durant la primavera V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F V/F ...