Tema 12 - Artròpodes (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 39
Subido por

Vista previa del texto

ARTRÒPODES 1. GENERALITATS Celoma reduït en l'adult (igual que els mol·luscos).
Número parell d’apèndix articulats.
1. Apèndix locomotors: saltadors, marxadors, excavadors, nedadors, voladors, mantis.
2. Apèndix prènsils: libèl·lula, cranc, 3. Apèndix sensorials: pedipalps (aràcnids), peines (escorpins), antenes 4. Apèndix per l’alimentació: quelícers (aranyes), mandíbula, forcípules (escolopendra) 5. Apèndix amb altres funcions: hileres Òrgans i sistemes: - Aparell digestiu complet.
- Respiració a través de tràquees, brànquies, superfície del cos o pulmons laminars.
Conformat per xarxa de tubs que comuniquen amb l’exterior (espiracle).
Majoria de vegades està tancat per evitar patògens i dessecació.
- Sistema nerviós: model anelidiano. Òrgans sensorials desenvolupats (ulls compostos).
- Sexes generalment separats. Ovípars o ovovivípars, freqüentment amb metamorfosi.
En algunes ocasions partenogènesi.
- Sistema circulatori obert.
Estructura tegument (part més superficial): membrana basal, epidermis i cutícula.
Exosquelet cuticular: composat per proteïnes, lípids i quitina.
- Secreció acel·lular: donà rigidesa - Moviment relatiu: organismes es pot moure per les membrana articulars (cutícules més flexibles) - Col·locada estratègicament per l’evaporació de l’aigua.
- Apodemes (engruiximent de cutícula): amb moviment de musculatura, no es deforma.
- Creixement discontinu: procés ecdisis (muda)  regulat per hormones (juvenil i de muda). Quan d’insecte ha de créixer, l’hormona juvenil i la de muda estan en la mateixa concentració. Quan ha de popar (formar capoll) l’hormona juvenil minva i la de muda està en grans quantitats. Quan sorgeix l’adult, no hi ha hormona juvenil i hi ha molta hormona de muda.
1.2. TAGMATIZACIÓ Després de la segmentació  tagmantació (tagmosis): unió de metàmers per assolit una funció determinada.
Cada tagma està format per capes cuticulars (ventral, dorsal i lateral) i unides entre si per membranes articulars.
1 Regions de tagmatizació: - Cefàlica: captura aliments, ingestió, sensorial, control nerviós.
- Toràcica: locomoció - Abdominal: alimentació i reproducció.
Quelicerats (aràcnids): Aranyes: prosoma i opistosoma Escorpí: prosoma, mesosoma, metasoma Àcars: gnatosoma i idiosoma.
Miriàpodes (cent/mil peus): cap i tronc Crustacis: cèfalon, perèion i plèon Hexàpodes: cap, tòrax, abdomen 2. DIVERSITAT D’ARTRÒPODES 2.1. QUELICERATS Diversitat: picnogònids, merostomats i aràcnids 2.1.1. Classe Aràcnids Tagmantació: prosoma i opistosoma Prosoma: 6 parell d’apèndix  1p quelícer, 1p pedipalp i 4p potes marxadores.
Opistosoma: òrgans reproductors i respiratoris Aparell respiratori invaginat (evita pèrdua d’aigua): pulmons en llibre o fil·lotràquees.
Reproducció: fecundació interna  transferència de l’esperma indirecta: espermatòfor.
Ovípars: posta d’ous en estructures o nius amb protecció fins l’eclosió.
Diversitat: aranyes, escorpins, àcars.
2.2. MIRIÀPODES 2.2.1. Classe diplòpters (milpeus) Cos segmentant i amb un parell d’antenes molt curtes.
Diplosegments (de 25 a <100): cada segment port 2 parells de potes.
Collum: primer segment, aporta protecció.
Detritòfags: s’alimenten de matèria orgànica en descomposició.
2.2.2. Classe Quilòpodes (centpeus) Cos segmentat (fins a 177 parts): 1 parell de potes per cada segment.
Són aplanats amb un parell d’antenes llargues.
Depredadors carnívors trignàtics (3 apèndix bucals) Segment forcipular: encarregat de la captura d’aliment.
2.3. CRUSTACIS Grup heterogeni amb apèndixs birramis i dos parells d’antenes.
Tagmantació: cèfalon, perèion, plèon.
Decàpodes: cefalotòrax (unió cèfalon i perèion) i plèon petit.
Estomatòpodes: cèfalon, perèion i plèon molt gran.
*Classe isòpodes: únic en colonitzar medi terrestre.
2 ...