TEMA 3 Apunte (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicologia Biologica II
Año del apunte 2016
Páginas 36
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. CONDUCTA REPRODUCTORA CONDUCTES SEXUALS REPRODUCTIVES És la categoria més important de les conductes socials (supervivència de l’espècie).
Inclouen diferents conductes:  Atracció sexual (seguici).
 Conducta apetitiva.
o Proceptiva en la femella.
 Copulació (aparellament).
 Conducta post-copulativa.
o Inhibició temporal de l’atractiu sexual i de la conducta apetitiva.
 Conducta parental.
 La majoria de conductes agressives.
Són conductes sexualment dimòrfiques, és a dir, que difereixen en mascles i femelles.
 Les hormones presents tant abans com després del naixement tenen un paper important en el desenvolupament i control de les conductes sexualment dimòrfiques.
1. DESENVOLUPAMENT SEXUAL 1.1.
Producció de gàmetes i fertilització Totes les cèl·lules del cos (excepte òvuls i espermatozoides), contenen 23 pars de cromosomes. L’ADN que constitueix aquests cromosomes conté la informació genètica que programa el desenvolupament de l’ésser humà.
La producció de gàmetes (òvuls i espermatozoides) té lloc mitjançant una forma de divisió cel·lular, procés que dona lloc a cèl·lules que contenen un membre de cada un dels 23 pars de cromosomes. El desenvolupament de l'ésser humà s'inicia en la fertilització, amb la unió d'un únic espermatozoide amb un òvul, els quals comparteixen els seus 23 cromosomes individuals per a reconstruir els 23 pars de cromosomes.
22 dels 23 pars de cromosomes determinen el desenvolupament físic, i l'últim parell de cromosomes consta de dos cromosomes sexuals que contenen gens que determinen si serà nen o nena.
Hi ha dos tipus de cromosomes sexuals: cromosomes X i cromosomes Y. Les femelles tenen dos cromosomes X (XX) i els homes tenen un cromosoma X i un cromosoma Y (XY).
1.2.
Desenvolupament dels òrgans sexuals El cromosoma X i els 22 cromosomes asexuats que es troben en les cèl·lules tant d'homes com es femelles, contenen tota la informació necessària per al desenvolupament dels cossos de qualsevol sexe.
L'exposició a hormones sexuals és la responsable del nostre dimorfisme sexual. El que controla el cromosoma I és el desenvolupament de les glàndules que produeixen les hormones sexuals masculines.
GÒNADES Existeixen 3 categories d’òrgans sexuals: gònades, òrgans sexuals interns i genitals externs.
Les gònades (testicles o ovaris) són les primeres que es desenvolupen.
Tenen una doble funció: produeixen òvuls o espermatozoides i segreguen hormones.
La 6a setmana del desenvolupament prenatal, tots dos sexes presenten un parell de gònades indiferenciades idèntiques. El factor que controla el seu desenvolupament és un gen del cromosoma Y anomenat Sry.
Aquest gen produeix un proteïna que s'uneix a l'ADN de les cèl·lules de les gònades indiferenciades i fa que es converteixin en testicles. Si el gen Sry no hi és, llavors les gònades indiferenciades es converteixen en ovaris. Encara que el gen Sry inicia el procés de diferenciació, es necessiten uns altres dos gens per a completar el procés.
Una vegada les gònades s’han desenvolupat, es desencadenen esdeveniments dirigits per hormones que afecten al desenvolupament sexual de dues maneres.
o Durant el exerceixen desenvolupament efectes prenatal, organitzadors, aquestes que hormones influeixen en el desenvolupament dels òrgans sexuals d’una persona i del seu cervell.
o El 2n paper de les hormones és el seu efecte activador. Passen en una etapa posterior, després de que els òrgans sexuals s’hagin desenvolupat. Les hormones activen la producció dels espermatozoides, possibiliten l’erecció i ejaculació, i indueixen a l’ovulació.
Les hormones tindran efectes activadors diferents en els dos sexes.
ÒRGANS SEXUALS INTERNS Al principi del desenvolupament embrionari, els òrgans sexuals interns són bisexuals, és a dir, tots els embrions contenen els precursors dels òrgans sexuals de dona i d’home. Durant el 3er mes de gestació, es desenvolupa només un dels precursors; l'altre desapareix.
El precursor dels òrgans femenins interns s'anomena sistema de Müller, i dóna lloc a les fimbries i les trompes de Falopi, l’úter i els dos terços interns de la vagina. El precursor dels òrgans sexuals interns masculins s'anomena sistema de Wolff, i dóna lloc al epidídim, el conducte deferent, les vesícules seminals i la pròstata.
El gènere dels òrgans sexuals interns d'un fetus ve determinat per la presència o absència de les hormones segregades pels testicles. Si aquestes hormones són presents, es desenvoluparà el sistema de Wolff, sinó, es desenvoluparà el sistema de Müller. Aquest últim no necessita cap estímul hormonal de les gònades per desenvolupar-se. Les cèl·lules del sistema de Wolff no es desenvolupen a menys que siguin estimulades per això per una hormona.
Els testicles segreguen dos tipus d'hormones: o La primera, una hormona peptídica anomenada hormona inhibidora del sistema de Müller, que té un efecte desfeminitzador.
o La segona, un grup d’hormones esteroides anomenades andrògens, que estimulen el desenvolupament del sistema de Wolff. Tenen un efecte masculinitzant. Dos andrògens diferents són responsables de la masculinització.
 Testosterona: secretada pels testicles.
 Un enzim, anomenat 5-α-reductasa, converteix part de la testosterona en un altre androgen conegut com dihidrotesterona.
El sistema de Wolff conté receptors andrògens que estan acoblats als mecanismes cel·lulars que promouen el creixement i la divisió. Quan les molècules d’andrògens s’uneixen a aquests receptors, l’epidídim, el conducte deferent i les vesícules seminals es desenvolupen i creixen.
En canvi, les cèl·lules del sistema de Müller, contenen receptors de l’hormona inhibidora del sistema de Müller que impedeixen el creixement i la divisió. D’aquesta manera, si està present l’hormona inhibidora del sistema de Müller, s’inhibeix el desenvolupament dels òrgans sexuals interns femenins.
El fet de que els òrgans sexuals interns de l’embrió humà siguin bisexuals, ho demostren dos trastorns genètics:  Síndrome d’insensibilitat als andrògens (SIA). Persones insensibles als andrògens.
o La causa d’aquest síndrome és una mutació genètica que impedeix la formació de receptors d’andrògens funcionals (el gen dels receptors d’andrògens es localitza en el cromosoma X).
o Les gònades primordials d’un fetus masculí amb aquest síndrome, es converteixen en testicles i secreten tant la hormona inhibidora del sistema de Müller com andrògens.
o La falta de receptors d’andrògens impedeix que els andrògens exerceixin el seu efecte masculinitzador i, per tant, l’epidídim, els conductes deferents, les vesícules seminals i la pròstata no poden desenvolupar-se.
o La hormona inhibidora del sistema de Müller segueix exercint el seu efecte desfiminitzant i impedeix que es desenvolupin els òrgans sexuals interns femenins, de mode que l’úter, la fímbria i les trompes de Fal·opi no es desenvolupen i la vagina és poc profunda.
o Els genitals externs són femenins i en la pubertat es desenvolupa el cos d’una dona. Però la manca d’úter i ovaris fa que aquestes persones no puguin tenir fills.
o Les dones, tenen cossos femenins i la força muscular típica de les dones.
o En resum, en una persona amb cromosomes sexuals XY, origina el desenvolupament d’una dona amb testicles, però sense òrgans sexuals interns.
 Síndrome del conducte de Müller persistent o Pot ser degut a dues causes: Error en la producció de l’hormona inhibidora del sistema de Müller, o falta de rectors per aquesta hormona.
o En homes, els andrògens exerceixen el seu efecte masculinitzant, però no es produeix la desfiminització. Per tant, la persona neix amb els dos conjunts d’òrgans sexuals interns, masculí i femení. (Òrgans interns bisexuals).
o L’existència d’òrgans sexuals femenins addicionals interfereix en el funcionament normal dels òrgans sexuals masculins.
 Síndrome de Turner (X0)  En dones: o Persones amb aquest síndrome només tenen un cromosoma sexual: un cromosoma X (X0 en comptes de XX).
o El cromosoma X existent procedeix de la mare, per tant la causa del defectuós.
trastorns radica en un espermatozoide o Degut a l’absència de cromosoma Y, els testicles no es desenvolupen; i com tampoc tenen dos cromosomes X, tampoc es desenvolupen els ovaris.
o Encara que no tenen gònades, es desenvolupen com a dones, amb òrgans sexuals interns femenins i genitals externs normals.
o Se’ls ha d’administrar estrògens per a induir-los la pubertat i la maduració sexual. Tampoc poden tenir fills.
o El Sistema de Müller no necessita òrgans sexuals femenins per desenvolupar-se.
GENITALES EXTERNOS Els genitals externs són els òrgans sexuals visibles. Els genitals externs no necessiten l’estimulació de les hormones sexuals femenines per a convertir-se en femenins.
En canvi, en presència de la dihidrotestosterona, els genitals externs es converteixen en masculins. Així doncs, el sexe dels genitals externs ve determinat per la presència o absència d’andrògens, el que explica que les persones amb síndrome de Turner tinguin genitals externs femenins encara que no tenen ovaris.
Les persones amb síndrome d’insensibilitat als andrògens també tenen genitals externs femenins, perquè sense receptors d’andrògens les seves cèl·lules no poden respondre als andrògens produïts pels seus testicles.
1.3.
Maduració sexual Els caràcters sexuals primaris inclouen les gònades, els òrgans sexuals interns i els genitals externs. Aquests òrgans existeixen en el moment del naixement.
Els caràcters sexuals secundaris, com ara el creixement dels pits i l'eixamplament de malucs o la barba i la veu greu, apareixen a la pubertat.
Durant la pubertat, les gònades són estimulades per produir les seves hormones, i aquestes hormones provoquen que la persona maduri sexualment. L'inici de la pubertat té lloc quan les cèl·lules de l'hipotàlem segreguen hormones alliberadores de gonadotropines (GnRH), que estimulen la producció i alliberament de dos hormones gonadotròpiques a l'adenohipòfisi.
Les hormones gonadotròpiques estimulen a les gònades per a que produeixin les seves hormones, que són les responsables de la maduració sexual.
Les dues hormones gonadotròpiques són l'hormona fol·licle-estimulant (HFE o FSH) i l'hormona luteïnitzant (LH).
La secreció de GnRH, que dirigeix la producció de gonadotropines, les quals estimulen la pubertat i la producció d’hormones sexuals per part de les gònades, està controlada per un altre pèptid, la kisspeptina.
La kisspeptina és essencial pel començament de la pubertat i el manteniment de la capacitat reproductora masculina i femenina.
La leptina intervé determinant l’inici de la pubertat en les dones: actua sobre els receptors de leptina presents en les neurones secretores de kisspeptina del nucli arcuat.
Més greix, més leptina  pubertat abans En resposta a les hormones gonadotròpiques, les gònades segreguen hormones sexuals esteroides. Els ovaris produeixen estradiol, un tipus d'hormona coneguda com estrògens. Els testicles produeixen testosterona, un androgen. Tots dos tipus de glàndules també produeixen una petita quantitat d'hormones de l'altre sexe. L'estradiol i els andrògens provoquen l’aturament del creixement esquelètic.
L’estradiol provoca també el desenvolupament del pit, el creixement de la mucosa uterina, canvis en els dipòsits de greix corporal i la maduració dels genitals femenins. Els andrògens estimulen el creixement del borrissol (“vello”) facial, el de les aixelles i el púbic; agreuja la veu, altera la línia capil·lar del cap; estimula el desenvolupament muscular; i provoca el creixement genital. El borrissol a les aixelles i al pubis en el sexe femení es deu als andrògens secretats per l’escorça de les glàndules suprarenals.
Si un home rep tractament amb estrògens, li creixeran pits i el seu borrissol facial es tornarà més fi i suau; però la seva veu seguirà sent greu. Si una dona rep alts nivells d’andrògens, desenvoluparà barba i la seva veu es tornarà més greu.
2. CONTROL HORMONAL DE LA CONDUCTA SEXUAL Les hormones són les responsables del dimorfisme sexual en l'estructura corporal i els seus òrgans.
Durant el desenvolupament prenatal/perinatal (efectes organitzadors):  Influeixen en el desenvolupament dels òrgans sexuals i el cervell d’una persona (organització d’estructures i vies neurals involucrades en la conducta sexual i reproductora)  Efectes permanents Durant l’edat adulta (efectes activadors).
 Efectes diferents en els dos sexes  Activant la conducta relacionada amb la reproducció en els adults sexualment madurs Tenen efectes organitzadors, activadors sobre els òrgans sexuals interns, els genitals i el caràcters sexuals secundaris. Aquests influeixen en la nostra conducta interactuant correctament amb el sistema nerviós. Els andrògens presents durant el desenvolupament prenatal afecten al desenvolupament del sistema nerviós. Les hormones sexuals tenen un efecte activador sobre i sistema nerviós adult que influeix en els processos fisiològics i en la conducta.
2.1. Control hormonal dels cicles reproductors femenins El cicle reproductor dels primats femelles es denomina cicle menstrual.
Les femelles d'altres espècies de mamífers també tenen cicles reproductors, denominats cicles d'estro. La diferència entre els cicles menstruals dels cicles d'estro és el creixement i la pèrdua mensual de la mucosa uterina. A més, el cicle d’estro de les rates dura 4 dies.
Els cicles menstruals i els cicles d'estro consisteixen en una seqüència d'esdeveniments controlats per les secrecions hormonals de l’adenohipòfisi i dels ovaris. Les secrecions d'una afecten les de l'altra.
El cicle comença amb la secreció de gonadotropines de l’adenohipòfisi, que estimulen el creixement dels fol·licles ovàrics (petites esferes que envolten a cada òvul). Les dones produeixen un fol·licle ovàric cada mes, i si es produeixen dos i ambdós són fertilitzats, es desenvolupen bessons dizigòtics. A mesura que els fol·licles maduren, segreguen estradiol, que causa el creixement de la mucosa uterina, preparant-se per a la implantació de l'òvul en cas que sigui fecundat per un espermatozoide.
La retroalimentació d’un nivell creixent d’estradiol provoca en l’adenohipòfisi l’alliberació de LH. L'augment de LH provoca l'ovulació: el fol·licle ovàric es trenca, alliberant l'òvul.
Sota la influència de la LH, el fol·licle ovàric obert es converteix en el cos luti, que produeix estradiol i progesterona. La progesterona manté la mucosa de l'úter i inhibeix la producció d'altres fol·licles ovàrics.
Mentrestant, l'òvul s'introdueix en una de les trompes de Fal·lopi i comença el seu avanç cap a l'úter. Si es troba espermatozoides i és fertilitzat, comença a dividir-se, i diversos dies després es fixa a la paret uterina.
Si l'òvul no és fecundat o si es fertilitza massa tard, el cos luti deixarà de produir estradiol i progesterona i llavors la mucosa de la paret uterina es desprendrà. En aquest moment s'inicia la menstruació.
2.2. Control hormonal de la conducta sexual d’animals de laboratori MASCLES La penetració, les sacsejades de la pelvis i l'ejaculació són típiques de tots els mamífers mascles.
Les rats mascles arriben a la maduració sexual entre els 45 i els 75 dies d’edat. Quan una rata mascle es troba alguna femella receptiva, es passa cert temps acariciant amb el musell i olorant i llepant seus genitals, per després muntar-la realitzant moviments pèlvics i penetració. La munta diverses vegades, aconseguint la penetració en la majoria de les ocasions.
Després de 8 a 15 penetracions separades per un minut aproximadament, el mascle ejacula.
Hi ha un període refractari (període de temps després d’una acció durant el qual aquesta acció no pot passar de nou) després de cada ejaculació. Si a un mascle "exhaust" per la copulació repetida amb la mateixa femella, se li presenta una altra femella, comença a respondre amb rapidesa (Efecte de Coolidge: efecte reconstituent que produeix presentar una nova femella). La presentació successiva de noves femelles pot mantenir alta la seva activitat durant períodes de temps prolongats.
La conducta sexual dels rosegadors mascles depèn de la testosterona. Si es castra (eliminació de testosterona) a una rata mascle, la seva activitat sexual acaba per desaparèixer. La conducta es pot restablir mitjançant injeccions de testosterona.
Existeixen altres hormones que intervenen en el control de la conducta sexual masculina. L'oxitocina és una hormona produïda per la neurohipòfisi i que contreu els conductes de llet, produint així la secreció de llet en femelles en període de lactància. L'oxitocina s'allibera en el moment de l'orgasme tant en mascles com en femelles i sembla contribuir a les contraccions del múscul llis del sistema d’ejaculació masculí i de la vagina i l'úter.
El període refractari que té lloc després de l'ejaculació podria ser degut a l'acció d'una altra hormona: la prolactina. Aquesta hormona és segregada per l'adenohipòfisi, i estimula les glàndules mamàries per a la secreció de llet. Les rates mascle també alliberen prolactina després de l'ejaculació, i provoca efectes d’inhibició de la conducta sexual. Un dels símptomes de la hiperprolactemia és la pèrdua del desig sexual.
FEMELLES El paper de la femella durant la copulació és merament el d'assumir una postura d'exposició dels seus genitals al mascle (Lordosi). També sol apartar la cua i mantenir-se rígida per suportar el pes del mascle.
Quan una femella es troba en un estat receptiu, sovint s'aproxima al mascle, li acaricia amb el musell, olora els seus genitals, i mostren les conductes característiques de la seva espècie, com ara moviments ràpids de les orelles i salts ràpids i curts.
La conducta sexual dels rosegadors femelles depèn de les hormones gonadals presents durant l'estro: l'estradiol i la progesterona.
L'estradiol augmenta unes 40 hores abans que la femella es torni receptiva; just abans de l'inici de la receptivitat, el cos luti comença a segregar grans quantitats de progesterona.
Les rates ovaractomitzades (ovaris extirpats) no són sexualment actives, tot i que l'activitat sexual pot produir-se mitjançant l'administració d'elevades dosis d'estradiol.
 La progesterona per si sola resulta ineficaç. Millor una dosi petita d’estradiol i després progesterona.
 L'efecte permissiu de l'estradiol requereix entre 16-24 hores, després de les quals la injecció de progesterona produeix conductes receptives durant una hora.
o La seqüència de l'estradiol seguit de la progesterona té tres efectes en les rates femelles: incrementa la seva receptivitat (capacitat i disposició per copular), la seva propioceptivitat (desig de la femella de copular, buscant al mascle i realitzant conductes per excitar l’interès sexual); i el seu atractiu (canvis fisiològics i comportamentals que afecten el mascle).
Els mascles ignores a una femella ovarioctimitzada. Les femelles sense receptors d’estrògens o de progesterona no són receptives als mascles encara que se li administrin el tractament amb estradiol o progesterona.
2.3. Efectes organitzadors dels andrògens Si el cervell d'un rosegador no és exposat a andrògens durant un període crític del desenvolupament, l'animal presentarà conductes sexuals femenines d'adult.
 Si castrem després de néixer i en l’adultesa se li administren injeccions d’estradiol i progesterona, respondrà a la presència d’un altre mascle com si fos una femella.
Si s'exposa el cervell d'un rosegador a andrògens durant el desenvolupament, ocorren dos fenòmens: la desfeminització conductual i la masculinització conductual.
 La desfeminització conductual es refereix als efectes organitzadors dels andrògens que impedeixen que l'animal mostri una conducta sexual femenina en l'etapa adulta. Aquest efecte s'aconsegueix suprimint el desenvolupament dels circuits neurals que controlen la conducta sexual de la femella. Ex. Si s’ovariectimitza a una femella i se l’injecta testosterona després de néixer, no respondrà a un mascle quan sigui adult.
 La masculinització conductual fa referència a l'efecte organitzador dels andrògens que permet als animals mostrar d'adults la conducta sexual masculina.
Aquest efecte s'aconsegueix estimulant el desenvolupament dels circuits neurals que controlen la conducta sexual del mascle. Ex. Si se l’administra a la femella en l’edat adulta testosterona en comptes d’estradiol i progesterona, presentarà la conducta de munta i intentarà copular amb femelles receptives.
2.4. Efectes de les feromones Les hormones transmeten missatges d'una part del cos a una altra. Les feromones transmeten missatges d'un animal a una altra. Alguna d'aquestes substàncies afecten la conducta reproductora. Les feromones són alliberades per un animal i afecten directament a la conducta o a la fisiologia d'un altre (les feromones són detectades per l’olfacte). Per tant, les feromones afecten a la fisiologia i la conducta reproductora.
 Efecte Lee-Boot: Quan els ratolins femelles s'estabulen junts, els seus cicles d'estro es alenteixen i acaben per aturar-se, desapareix.
 Efecte White: Si s'exposa a aquests grups de femelles a l'olor del mascle, els seus cicles d'estro tornen a aparèixer i tendeixen a sincronitzar-se  Efecte Vandenberg: Consisteix en l'acceleració de l'inici de la pubertat en un rosegador femella provocat per l'olor del mascle.
Tant l’efecte White com el de Vandeberg estan provocats per un conjunt de components que només estan presents en l’orina dels mascles adults il·lesos.
Per tant, l’orina d’un mascle jove o castrat no produeix aquest efecte. La producció d’aquesta feromona requereix la presència de testosterona.
 Efecte Bruce: Quan una femella recent prenyada es troba amb un ratolí mascle normal diferent amb el qual s'ha aparellat, és molt probable que la gestació es malmeti a causa de substàncies segregades en l'orina dels mascles intactes.
Els 4 efectes que exerceixen les feromones sobre els cicles de reproducció estan intervingudes per l’òrgan vomeronasal (OVN) (Existeix en tots els mamífers menys els cetacis, balenes i dofins).
 Projecta a: o Bulb olfactori accessori (o secundari), darrere del bulb olfactiu.
 Aquest, envia axons al nucli medial de l’amígdala, que projecta a l’àrea preòptica i a l’hipotàlem anterior, així com al nucli ventromedial de l’hipotàlem.
 Conté unes 200 molècules receptores lligades a proteïnes G que detecten moltes de les substàncies químiques que actuen com a feromones.
 L’extirpació del bulb olfactiu accessori altera els efectes Lee-Boot, Whitten, Vanderbergh i Bruce.
L'extirpació del bulb olfactiu accessori altera l'efecte Lee-Boot, l'efecte Whitten, l'efecte Vandenbergh i l'efecte Bruce; per tant el sistema vomeronasal és essencial per a l'aparició d'aquests fenòmens.
El bulb olfactiu accessori envia axons al nucli medial de l’amígdala, que al seu torn projecta a l'àrea preòptica de l'hipotàlem anterior, així com al nucli ventromedial de l'hipotàlem.
L'òrgan vomeronasal, és sensible a compostos no volàtils que es troben en l'orina i en altres substàncies. Van trobar que les neurones del sistema vomeronasal només responien quan els ratolins estaven explorant activament la cara o la regió anogenital de l’altre animal.
 Té un paper fonamental en la capacitat d’un rosegador per a identificar el sexe d’un altre individu. Si s’impedeix la transducció de la informació química en l’òrgan vomeronasal suprimint un gen, el ratolí ja no pot distingir entre mascles i femelles. (S’aproparà tant a mascles com a femelles i no atacarà cap mascle estrany).
 Feromones detectades pel sistema vomeronasal, el sistema olfactiu o ambdós.
Es troben feromones en l’orina, les secrecions vaginals, saliva i llàgrimes. Això permet a l’animal detectar substàncies químiques no volàtils segregades per un altre animal.
Hi ha una feromona de les secrecions vaginals dels hàmsters femella que provoca atracció sexual: una proteïna anomenada afrodisina.
 El sistema olfactiu principal estimula la conducta d’exploració quan es detecta la presència d’un altre ratolí, i la informació que proporciona el sistema vomeronasal determina el sexe, la condició del període de l’estro i la identitat de l’altre animal.
 Els mascles produeixen feromones sexualment atractives que afecten a la conducta de les femelles.
o Rates femelles prefereixen estar al costat de rates mascles normals que no castrats. (La diferència desapareix si destruïm l’OVN).
 Es pot observar l’activitat de les neurones en l’OVN en mascles per l’olor de l’orina de la femella, però no de l’orina d’un altre mascle.
 Es pot observar activitat de les neurones de l’OVN en femelles, per l’olor del mascle, però no d’una altra femella.
FEROMONES EN HUMANS  El cicle menstrual de les dones que passen molt de temps juntes es sincronitza.
o Suor posterior al cicle, reducció del cicle en la receptora.
o Suor al voltant de l’ovulació, allargament del cicle.
 Dones que passaven cert temps amb mascles tenien cicles menstruals més curts.
 Van exposar a dones a extractes de suor d’un home i van trobar que l’extracte avançava el començament del següent pols de secreció de LH de les dones, reduïa la seva tensió o augmentava la relaxació.
 Aprenem l’olor de la nostra parella i la podem distingir.
 En un experiment dones van afirmar que l’olor d’unes samarretes d’home durant la fase fèrtil, era més agradable i més sexy.
 Dos components a la suor: o Androstenediona (AND): Es troba en la suor dels homes.
 Augment del nivell d’alerta i de l’estat d’ànim positiu en dones, però redueix l’estat d’ànim en homes.
 Dones que havien olorat AND, tenien un nivell de cortisol més alt.
 Activa APOm i NVM en dones.
o Estratetraïna (EST): Homes mostren una resposta encefàlica a una substància química present en l’orina de les dones.
 Activa el NPV i el NDM en els homes, però no en les dones.
 L’OVN humà és un òrgan residual, no funcional. La densitat de neurones en l’OVN és molt escassa i no han trobat connexions neuronals entre aquest òrgan i el cervell.
CONDUCTA SEXUAL HUMANA La conducta sexual humana està influïda pels efectes activadors de les hormones gonadals i, gairebé segur, també pels efectes organitzadors.
 Efectes activadors en dones La conducta sexual de la dona està controlada per les hormones ovàriques estradiol i progesterona.
Les hormones ovàriques, controlen la disposició d'una femella en estro per copular i la seva habilitat per a aquesta conducta. En els primats superiors l'habilitat per copular no està controlada per les hormones ovàriques.
o Tot i que les hormones ovàriques no controlen l'activitat sexual de les dones, si poden tenir influència sobre el seu interès sexual.
 Augment de l’ interès i l’activitat sexual durant els dies intermitjos del cicle.  Augment de l’estradiol  Major atracció per les característiques masculines (facial i corporal, conductes, veus, olors i simetria corporal).
 La seva conducta també pot estar influenciada per altres factors (Si una dona no vol quedar-se embarassada pot evitar la trobada sexual a meitat del cicle, al voltant del moment de l'ovulació, fins i tot si el seu nivell d'interès sexual potencial està en el nivell màxim).
 La ovariectomia té poc impacte en la motivació sexual (descens de la lubricació) Els andrògens poden estimular l’ interès sexual de les dones. Hi ha dues fonts principals d'andrògens en el cos femení:  Ovaris i les glàndules suprarenals. Els esteroides sexuals ovàrics primaris són l'estradiol i la progesterona, però aquestes glàndules també produeixen testosterona.
produeixen l'androstenediona.
Les glàndules suprarenals  Els andrògens amplifiquen els efectes de l'estradiol en la dona, però la testosterona sola (sense estradiol) no augmenta l ’interès sexual.
L'oxitocina pot jugar un paper en la resposta sexual de la dona. Sembla estimular les contraccions de l'úter i de la vagina que acompanyen a l'orgasme. La presència d'oxitocina abans de l'activitat sexual podria incrementar l 'interès sexual de la dona.
 Efectes activadors en homes Amb nivells normals, els homes poden ser potents i fèrtils; sense testosterona la producció d'espermatozoides cessa, i també acaba cessant la seva potència sexual.
o Una injecció d’un antagonista de GnRH:  Cessa la producció d’espermatozoides i testosterona.
 Disminueix l ’interès sexual, les fantasies i el coit.
o Castració (orquiectomia): La disminució de l’activitat sexual és variable. Alguns homes perden la potència immediatament, mentre que altres mostren una disminució gradual i lenta al llarg de diversos anys.
La testosterona no només afecta l'activitat sexual, sinó que també es veu afectada per ella. Aquest efecte indica que l'anticipació a l'activitat sexual estimula la producció de testosterona.
o Activitat sexual augmenta la testosterona (Tant en homes com en dones) o Anticipació de l’activitat sexual o una pel·lícula eròtica incrementa la testosterona.
o En relacions a distància, augmenta el dia abans de la trobada (en dones).
L'oxitocina i la prolactina podrien jugar un paper en la conducta sexual masculina. Ambdues hormones es segreguen durant l'orgasme i ambdues podrien ser responsables del període refractari.
HIPÒTESI DE L’AROMATITZACIÓ Un lleuger canvi en un anell de la molècula de testosterona produeix la transformació de testosterona en estradiol, coneix el com que es procés d’aromatització.
Segons la hipòtesi de l’aromatització, existeix un període crític en el procés de masculinització cerebral que ve donat per l’acció de l’estradiol que ha estat aromatitzat a partir de la testosterona perinatal.
En les femelles existeix durant el període perinatal el que es coneix com α−fetoproteïna, la qual desactiva l’estradiol unintse a ella, impedint que arribi al cervell.
L’α- fetoproteïna no afecta a la testosterona, la qual pot arribar al cervell on s’aromatitza i efectua el seu efecte masculinitzador.
En els humans, no sembla ser que l’aromatització sigui necessària per a que la testosterona tingui efectes masculinitzants sobre el cervell; no obstant, l’estradiol pot tindre efectes masculinitzants del cervell similars als de la testosterona. Els fetus femenins semblen estar protegits dels estrògens materns gràcies a la barrera placentària.
ORIENTACIÓ SEXUAL  Els nivells d’esteroides sexuals en homes homosexuals són similars als dels heterosexuals.
 Un 30% de les dones homosexuals presenten nivells elevats de testosterona (encara que inferiors als dels homes).
 Especulació: causa biològica de l’homosexualitat podria ser l’existència de diferències subtils en l’estructura cerebral, causades per diferències en el grau d’exposició prenatal als andrògens.
o Home homosexual  ni masculinitzat ni desfeminitzat o Dona homosexual  Masculinitzada i desfeminitzada o Bisexual  Masculinitzat però no desfeminitzat  ANDROGENITZACIÓ PRENATAL EN XX (DONES) En un trastorn conegut com hiperplàsia suprarenal congènita:  Les glàndules suprarenals segreguen quantitats anòmales d'andrògens. La secreció d'andrògens s'inicia abans del naixement; per tant, aquesta síndrome provoca masculinització prenatal.
 Els nens nascuts amb HSC es desenvolupen normalment; però, una nena amb HSC naixerà amb clítoris de grans dimensions i és probable que els seus llavis vaginals estiguin parcialment fusionats.
 Un cop diagnosticat la síndrome, se li administra a la persona una hormona sintètica que suprimeix la secreció anòmala d'andrògens.
 Es va estudiar a 30 dones joves amb antecedents de HSC.
o Un 37% de les dones es descrivia a si mateixes com bisexuals o homosexuals. (48% excloent les que no contesten).
o El 40% va manifestar ser exclusivament heterosexuals o El 23% es va negar a respondre.
 Elecció de joguines masculines.
L'exposició del fetus femení a uns nivells d'andrògens anòmalament alts afecten l'orientació sexual.
La androgenització prenatal podria ser responsable d'altres conductes sexualment dimòrfiques, més enllà de l'orientació sexual. La probabilitat que apareguessin motius masculins en els dibuixos de les nenes amb HSC és molt alta. La conducta social i la orientació sexual d'una nena fortament androgeneitzada serà probablement masculina. Així, els andrògens afecten al desenvolupament cerebral.
 MANCA DE RECEPTORS D’ANDRÒGENS (SIA) EN XY (HOMES) El síndrome d'insensibilitat als andrògens: o Homes amb SIA, es desenvolupen com a dones, amb genitals externs femenins (però també amb testicle i sense úter o trompes de Fal·lopi.
o En la pubertat el cos es desenvolupa com el d’una dona degut a la petita quantitat d’estradiol produïda pels testicles.
o En l’adultesa, es comporta com a dona.
o Motivació sexual normal (no existeixen informes de bi- o homosexualitat).
o Freqüència normal d’orgasmes.
o La falta de receptors d’andrògens impedeix els efectes masculinitzants com els desfeminitzants del cervell sobre l’ interès sexual.
 EFECTES DE LA CRIANÇA o Anomalia coneguda com a extròfia de cloaca  Nen amb testicles normals, però amb alteracions urogenitals que sovint inclouen la falta de penis.
 Criats com a dones  50% de les persones, no satisfetes amb el sexe assignat.
 Generalment presenten inclinació sexual cap a les dones.
 Criats com a homes  No hi ha casos de no satisfacció amb el sexe assignat.
 CERVELL HUMÀ SEXUALMENT DIMÒRFIC El cervell humà és un òrgan sexualment dimòrfic. Els dos hemisferis del cervell d'una dona semblen compartir les funcions cerebrals en major mesura que els del cervell dels homes. Les mides d'algunes regions concretes del telencèfal i el diencèfal són diferents en homes i dones.
La majoria dels investigadors creuen que el dimorfisme sexual en el cervell humà és  Resultat de l'exposició diferencial als andrògens prenatals i durant l’inici del període postnatal.
 També poden ocórrer canvis addicionals durant la pubertat, quan es produeix una altra onada d'andrògens.
 Les diferències poden fins i tot pot ser degut al diferent ambient social entre homes i dones.
El cervell d'homes heterosexuals i homosexuals i de dones heterosexuals han mostrat diferències en la mida de tres subregions diferents del cervell:  Nucli supraquiasmàtic, un nucli sexualment dimòrfic de l'hipotàlem i la comissura anterior.
o El nucli supraquiasmàtic era major en els homes homosexuals que en els homes heterosexuals i dones.
o La comissura anterior era major en homes homosexuals i dones heterosexuals, i més petita en homes heterosexuals.
o El 3-Niha era major en els homes heterosexuals que en les dones, però no van trobar una relació entre la grandària d'aquest nucli i l'orientació sexual en els homes.
 Nucli sexualment dimòrfic de l’hipotàlem (Localitzat en l’APOm) o Major en bes mascles heterosexuals i menor en homosexuals i ovelles.
o Dues vegades major en els mascles heterosexuals que en els mascles homosexuals.
o No hi ha proves clares en humans.
 L’orientació sexual d’una persona influeix en el seu patró de resposta a les feromones sexuals AND i EST.
A banda de l’orientació sexual, hi ha una altra característica sexual que es relaciona amb diferències estructurals del cervell:  La mida d'una regió concreta del prosencèfal, el nucli del llit de l'estria terminal (NLET), és més gran en homes que en femelles, sense variacions segons l’orientació sexual.
o Menor en homes transsexuals que en dones.
o La mida d'aquest nucli era igual en homes homosexuals i heterosexuals. Per tant, la seva grandària està relacionat amb la identitat sexual, no amb l'orientació sexual.
o No es pot concloure de manera definitiva que cap de les regions cerebrals esmentades estigui implicada directament en l'orientació sexual de la persona.
 Una altra regió sexualment dimorfa en l’encèfal humà, el nucli “Uncinado” de l’hipotàlem, equivalent al APOm de ratolins.
o Doble de gran en els homes que en les dones.
o Transsexuals (home-dona), igual de mida que les dones.
o Les neurones del nucli “uncinado”, envien axons al NLET, la mida del qual està relacionat amb la identitat sexual. O sigui, neurones del NLET, projecten aquí.
 Quins factors poden fer que sigui diferent l’exposició a andrògens? o Estrès prenatal (dades en animals)  Menor probabilitat de conducta sexual masculina.
Les rates mascles nascudes de mares sotmeses a estrès mostraven una menys probabilitat de manifestar conducta sexual masculina.
 Més probabilitats de manifestar conducta sexual femenina quan rebien injeccions d'estradiol i progesterona.
 L'homosexualitat masculina podria estar relacionada amb esdeveniments que redueixen l'exposició prenatal als andrògens. Reducció meitat de l’APOm en mascles.
 FEROMONES (Resposta a androstenediona i estratetraïna) o Orientació sexual influeix en la resposta a feromones.
 Homes homosexuals semblants a dones hetero.
 Dones homosexuals semblants a homes hetero.
 GENÈTICA o Estudi de bessons: Bessons univitel·lins (monocigòtics), bessons bivitel·lins (dizigòtics).
 Si ambdós bessons són homosexuals, són concordants.
 Si només ho és un, són discordants.
 Taxa de concordança en homes: 52% MZ i 22% DZ.
 Taxa de concordança en dones: 48% MZ i 16% DZ.
o Hi ha un increment de la incidència de l'homosexualitat i bisexualitat en germanes, filles, nebodes i cosines de dones homosexuals.
3. CONTROL NEURAL DE LA CONDUCTA SEXUAL  MASCLES o Nivell medul·lar  El nucli espinal del Bulbcavernós (NEB)  Localitzat a la regió lumbar de la medul·la espinal (per sota del 10é segment; en humans, Nucli d’Onuf a la regió sacra).
 Conté neurones motores, els axons de les quals, innerven el múscul bulbcavernós de la base del penis i que està involucrat en l'activitat sexual.
 S’encarrega de l’erecció o ejaculació en humans.
 Existeix en tots dos sexes en humans. La mida d'aquest nucli és més gran en mascles que en femelles, i està controlat pel nivell d'andrògens present a la rata nounada.
o Nivell cerebral L'erecció i l'ejaculació estan controlades per circuits de neurones que resideixen a la medul·la espinal.
Els mecanismes cerebrals exerceixen un control tant excitador com inhibitori sobre aquests circuits. Poden activar o suprimir els mecanismes medul·lars que controlen els reflexos genitals.
L'àrea preòptica medial és la regió del prosencèfal més important per a la conducta sexual masculina. Resposta sexual del mascle davant l’APOm:  L'estimulació elèctrica d'aquesta regió provoca la conducta de copulació en el mascle  L'activitat sexual:  Incrementa la taxa de descàrrega de neurones individuals de l’APOm.
 Augmenta l’alliberació de glutamat en l’APOm.
 La injecció de glutamat en l’APOm augmenta la freqüència de l’ejaculació.
 La destrucció del APOm suprimeix la conducta sexual masculina.
o Es restaura amb testosterona.
Els efectes organitzadors dels andrògens són la causa del dimorfisme sexual en l’estructura cerebral.
 El nucli sexualment dimorf (NSD), és entre 3-7 vegades més gran en mascles que en femelles. (Nucli “ucinado” en humans). La seva mida depèn de la quantitat d’andrògens presents durant el desenvolupament fetal.
o El període crític per a la masculinització del NSD, s’inicia el dia 18 de la gestació, i acaba quan els animals tenen 5 dies d’edat. (22 dies de gestació).
o Les lesions del NSD disminueixen la conducta sexual masculina.
Els andrògens exerceixen els seus efectes activadors sobre les neurones de l’APOm i regions cerebrals associades. L’aparellament augmenta la síntesi de la proteïna Fos en l’amígdala medial.
L’APOm estableix connexions amb:  L’OVN: L’APOm rep aferències quimiosensorials de l'òrgan vomeronasal a través de connexions amb l'amígdala medial del nucli del llit de l'estria terminal (NET).
 Amígdala Medial (AM): Els sistemes olfactius primari i accessori són molt importants en la conducta reproductora. Ambdós envien axons al nucli de l’AM, que a la vegada emet axons cap l’APOm.
o És una regió dimorfa.
o El 85% és major en rates mascles que en femelles o La seva destrucció altera la conducta sexual dels mascles (Triguen més en muntar i ejacular).
o L’AM rep informació quimiosensitiva del sistema Vomeronasal, i info. somatosensitiva des dels genitals, i envia axons eferents a l’àrea preòptica medial.
 Àrea tegmental central: L’APOm també rep informació somatosensitiva dels genitals a través de connexions amb el camp tegmental central del mesencèfal i de l'amígdala medial. La copulació activa neurones en aquestes dues regions (mesencèfal i AM). Les connexions més importants entre l’APOm i el mecanisme medul·lar generador de l’ejaculació es realitzen a través de: o Substància gris periaqueductal (SGP), del mesencèfal  Excita el nucli PGiC. L’APOm inhibeix la SPG per suprimir l’acció del nPGiC.
o Nucli paragigantocel·lular (NPGiC), del bulb raquidi  Inhibeix els reflexes sexuals de la medul·la espinal: ejaculació.
(Les connexions inhibidores entre les neurones del nPGiC i les del mecanisme medul·lar generador de l’ejaculació són serotoninèrgiques). L’APOm suprimeix l’acció del NPGiC directament a través d’una via inhibidora.
 FEMELLES El nucli ventromedial de l'hipotàlem juga un paper en la conducta sexual de les femelles.
o Una rata femella amb lesions bilaterals en aquest nucli no mostra lordosi. L'estimulació elèctrica del nucli ventromedial facilita la conducta sexual femenina.
o L'amígdala medial rep informació quimiosensorial des del sistema vomeronasal i informació somatosensorial des dels genitals, i envia axons eferents a l'àrea preòptica medial. Les neurones de l'amígdala medial també envien axons eferents a NVM.
o La copulació o l'estimulació mecànica dels genitals o els costats incrementen la producció de proteïna Fos, tant en l'amígdala medial com en el NVM.
o La conducta sexual de les rates femelles s’activa mitjançant una dosis d’estradiol seguida de progesterona.
 Les injeccions d'estradiol directament en el NVM estimulen la conducta sexual fins i tot en les femelles a les que se'ls hagin extirpat els ovaris.
 Si s'injecta en el NVM una substància química que bloqueja la producció de receptors de progesterona, la conducta sexual s'interromp.
 El estradiol i la progesterona exerceixen els seus efectes sobre la conducta sexual femenina activant les neurones d'aquest nucli.
o Hi ha unes neurones individuals en l'hipotàlem ventromedial, i les injeccions de progesterona després d'un tractament d'estradiol incrementaven el nivell d'activitat d'aquestes neurones, especialment quan els animals mostraven la lordosi.
o Els efectes estimulants de l’estradiol i l’estimulació genital convergeixen sobre les mateixes neurones.
o El mecanisme amb el que l’estradiol afavoreix la sensibilitat d’una femella a la progesterona és degut a que l’estradiol augmenta la producció de receptors de progesterona, el que augmenta l’efectivitat d’aquesta hormona.
o Les neurones del nucli ventromedial envien axons a la substància gris periaqueductal (SGP) del mesencèfal.
 L'estimulació elèctrica de la SGP facilita la lordosi en rates femelles i la lesió la interromp.
 Les lesions que desconnecten el NVM de la SGP suprimeixen la conducta sexual femenina.
 El tractament amb estradiol o l’estimulació elèctrica dels NVM augmentaven la freqüència de descàrrega de les neurones de la SGP.
o Les ereccions del penis i el clítoris estan controlades per mecanismes cerebrals similars: APM, SGPA i nPGiC.
4. CONDUCTA PARENTAL/MATERNAL  CONDUCTA MATERNAL EN ROSEGADORS o Sexualment dimòrfica o Mamífers i aus: no capaces de sobreviure (protecció i alimentació).
o No hi ha proves de que existeixin efectes organitzadors:  En condicions apropiades els mascles cuiden a les cries.
 Les hormones afecten però no controlen.
o Rosegadors: Les cries semblen fetus  Cries immadures  Cecs (ulls encara tancats al néixer)  Sang freda (poiquiloterms)  No orinen ni defequen espontàniament  GESTACIÓ o Durant la gestació, les rates i els ratolins femelles construeixen nius abans del naixement. (Al laboratori proporcionaven tires de paper o parts de corda o de fil).
 EN EL PART o En el moment del part la femella comença a palpar i a llepar l'àrea al voltant de la seva vagina. Quan una criatura comença a emergir, ajuda a les contraccions uterines extraient amb les seves dents.
o Després es menjarà la placenta i el cordó umbilical i netejarà les membranes fetals.
o Les glàndules mamàries normalment presenten llet al voltant del moment del part.
 DESPRÉS DEL PART o Alleta les cries o Periòdicament la mare llepa la regió anogenital de les cries, estimulant els reflexos de micció i defecació.
(L’aigua intercanviada entre la mare i les cries serveix de vehicle pels nutrients continguts en la llet.
o Recupera les cries si aquestes abandonen el niu o si són tretes d’aquest. Fins i tot construirà un nou niu en un altre lloc i traslladarà a ell la camada si les condicions de l’antic es tornen desfavorables.
La conducta maternal comença a esvair a mesura que les cries es tornen més actives i s'assemblen més als adults. Al voltant dels 16 o 18 dies d'edat són capaços de valer-se per si mateixes fàcilment, i comencen a obtenir el seu propi menjar. La mare deixa de recuperar-les quan abandonen el niu i fins i tot escaparà d'elles si intenten alletar.
Un dels estímuls que produeix a una rata femella a començar a cuidar les seves cries és l'acte del part. La dilatació artificial del canal del part en femelles no prenyades estimula la conducta maternal.
L'audició juga un paper en el control de la conducta maternal. Les cries de ratolí i hàmsters emeten almenys dos tipus diferents de trucades ultrasòniques.
Aquests sons no poden ser escoltats pels humans, però la mare sí que pot sentir aquestes trucades.
 ESTÍMULS QUE DESENCADENEN LA CONDUCTA MATERNAL o Estímuls auditius  L'audició juga un paper en el control de la conducta maternal. Les cries de ratolí i hàmsters emeten almenys dos tipus diferents de trucades ultrasòniques. Aquests sons no poden ser escoltats pels humans, però la mare sí que pot sentir aquestes trucades.
o Estímuls somatosensorials  Un dels estímuls que produeix a una rata femella a començar a cuidar les seves cries és l'acte del part. La dilatació artificial del canal del part en femelles no prenyades estimula la conducta maternal.
o Conductes que requereixen l’ús de la boca  Si s’anestesia la regió perioral, les rates estan menys disposades a llepar a les cries, recuperar-les o agredir un intrús.
 CONTROL HORMONAL DE LA CONDUCTA MATERNAL No hi ha evidències que els efectes organitzadors de les hormones estiguin jugant un paper; tot i que les hormones afecten la conducta maternal, no la controlen. Una vegada que les rates s'han sensibilitzat, començaran a fer-se càrrec de les cries tan aviat com es trobin amb elles; la sensibilització dura tota la vida.
Tot i que les hormones no són essencials per a l'activació de la conducta maternal, molts aspectes d'aquesta conducta maternal seran facilitats per les hormones.
o Progesterona  Principal hormona de gestació, facilita la conducta de construcció del niu.
o Prolactina  La prolactina, produïda per l'adenohipòfisi, és responsable de la producció de llet.
 Facilita la construcció del niu després del part  Estimula la conducta maternal  Administrada en l’hipotàlem anterior, disminueix el temps de sensibilització en rates verges.
o Vasopressina  La vasopressina és alliberada durant l'estimulació tàctil de les cries sobre la mare.
Les hormones que influeixen en l’ interès d’un rosegador femella per la seva camada, són les que estan presents una mica abans del part. Les tres hormones que s'han relacionat amb la conducta maternal són la progesterona, l'estradiol i la prolactina. Just abans del part, el nivell d'estradiol comença a augmentar, i en aquest moment el nivell de progesterona disminueix dràsticament, seguit per un increment marcat de la prolactina.
 Redueixen el període necessari per a induir la conducta maternal (en rates amb ooforectomia i si la hipòfisis està intacta).
 Sensibilització de les femelles verges a l’olor de les cries si hi ha temps suficient.
La placenta també produeix hormones lactogèniqiues.
L'oxitocina facilita la formació de lligaments afectius al promoure els contactes tàctils entre els subjectes.
 Intervé en l'inici dels repertoris de la conducta maternal.
 Promou la secreció de llet.
 FORMACIÓ DE VINCLES DE PARELLA (OXCITOCINAI VASOPRESSINA) o Ratolins de camp de la pampa-monògams  Mascles  Augmenten els receptors de V1 de vasopressina en el prosencèfal ventral.
 L’aparellament augmenta la proteïna Fos en el Prosencèfal V.
 El bloqueig de receptors provoca l’alteració de l’establiment de vincles.
 Femelles  L’aparellament augmenta l’oxcitocina.
 El bloqueig de receptors provoca que no es facin vincles.
 Una injecció als ventricles facilita la formació de vincles.
o Ratolins de camp de la pradera-polígams  L’augment dels receptors V1 els va convertir en monògams.
o Humans (oxcitocina)  Provoca relaxació, disminució de l’ansietat i augment de la confiança amb l’altre.
 CONTROL NEURAL o Alterada per:  Secció del nervi vomeronasal  Lesions del nucli del tracte olfactori i de l’AM.
 Secció d’axons (estria terminal) que comuniquen l’AM amb l’APOm.
 Secció d’axons des de l’APOm a ATV.
o Les lesions del APOm alteraven la construcció del niu i la cura de les cries. Les mares senzillament ignoraven a la seva camada. La conducta sexual de la femella no es veia afectada per aquestes lesions.
o Incrementa l’activitat de l’APOm després del part.
o L’APOm conté receptors d’estradiol.
o La prolactina en l’APOm, facilita la conducta maternal.
El APM envia axones al mesencèfal i a la part inferior del tronc de l'encèfal. Les neurones del APM que van ser activades per l'execució de la conducta maternal van enviar els seus axons a les dues regions del mesencèfal: l'àrea tegmental ventral i el camp retrorrubral.
L'efecte de l'estradiol sobre la conducta maternal es produeix en l'àrea preòptica medial. El APM conté receptors per als estrògens. La concentració de receptors d'estrògens en l'APM augmenta durant la gestació i sembla reflectir l'efecte preparador produït durant aquest període. Els implants directes d'estradiol en el APM faciliten la conducta maternal.
També la prolactina sembla afectar la conducta maternal a l'actuar sobre les neurones del APM.
En la majoria de mamífers és la mare la que cuida de les cries, però en algunes espècies de rosegadors el mascle comparteix la tasca de cura de les cries amb la mare.
Les investigacions indiquen que el dimorfisme sexual de l’APM és menys pronunciat –mida de l’APM més similar en ambdós sexes– en les espècies monògames on el mascle presenta una conducta paternal en comparació amb les espècies on els mascles no la presenten.
...

Comprar Previsualizar