UNITAT 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducció al Dret
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

UNITAT 5: DRET I ÈTICA NORMATIVA CONTINGUTS a) La valoració moral del Dret i l’ètica normativa. Teories teleològiques i teories deontològiques.
b) La interferència coactiva de l'Estat en l’autonomia individual. El principi lliberal del dany.
c) Perfeccionisme, moralisme i paternalisme.
DRET I ÈTICA NORMATIVA Quan podem afirmar que un acte és just o correcte? -­‐ Teories teleològiques: Les pràctiques socials i les accions es valoren pels seus resultats o conseqüències -­‐ Teories deontològiques: Les pràctiques socials i les accions es valoren pel respecte a certs principis d’actuació, drets i deures morals (per la manera en que s’arriba a un fi) Exemples: La bomba i el terrorista, el cas del telèfon i l’incendi...
DRET I AUTONOMIA El Dret i l'ús de la coerció -­‐ L’organització d’un sistema de cooperació social -­‐ Restricció de la llibertat individual. Les prohibicions -­‐ L’estat liberal -­‐ Què justifica restringir la llibertat mitjançant la coerció? !La no instrumentalització de les persones -­‐ Què justifica forçar a fer el que un no vol fer o impedir que un faci el que vol fer? -­‐ • El dany a tercers? • El dany propi? • L'excel·lència humana? • La immoralitat de certs actes? • L’ofensa? És el dany a tercers l’única forma de justificar la coerció? EL PRINCIPI LLIBERAL DEL DANY. La Teoria de Mill -­‐ L’única finalitat que pot justificar la interferència en la llibertat dels membres d’una comunitat és la autoprotecció. El poder només pot ser exercit legítimament per prevenir danys a altres persones. Acció i omissió -­‐ La interferència no es pot justificar per fer més feliç a algú o pel seu propi bé o perquè segons la opinió d’altres seria més correcte o intel·ligent realitzar una altra conducta -­‐ Les esferes bàsiques de no interferència són la llibertat de consciència, els plans de vida i la llibertat d’associació -­‐ L’estat pot tenir l’interès legítim de promoure el benestar dels membres de la societat • -­‐ No hi ha deures cap a un mateix socialment exigibles • Aconsellar, avisar, manifestar disgust, rebuig social, però no coaccionar • L'individu és el jutge final del seu benestar Tampoc es pot justificar la interferència pel dany propi • Excepcions: Acceptació de l’esclavitud i societats bàrbares La concepció del dany de Mill parteix d’una teoria utilitarista (teleològica) de la moral -­‐ Limitar la coerció de l’estat al dany a tercers és millor per la felicitat general, pel benestar de la societat Versió deontològica del principi del dany a tercers -­‐ Principi bàsic del liberalisme deontològic -­‐ Quan danyem a un altre actuem incorrectament. El deure de no danyar als altres.
-­‐ Danyar a un altre és vulnerar els seus drets -­‐ No podem justificar la vulneració dels drets d’altres perquè això suposa instrumentalitzar a les persones i no tractar-les com a fins en si mateixes -­‐ L’estat està justificat a limitar la llibertat de les persones per evitar que aquestes vulnerin els drets d’altres persones Podem justificar l’exercici de coerció més enllà del dany a tercers? MORALISME, PERFECCIONISME I PATERNALISME MORALISME -­‐ El fet que una conducta sigui considerada immoral per la societat és una raó per sancionar-la.
-­‐ El moralisme moderat: -­‐ • La imposició de la moral és un instrument per preservar la societat.
• No és la immoralitat en si mateixa, sinó les conseqüències per la societat de permetre la immoralitat, el que justifica prohibir la conducta immoral Problemes: no hi ha un consens social clar en qüestions de moralitat. El fet que es permetin conductes immorals no posa necessàriament en perill la societat. La coerció no és el millor medi. No hi ha dany a tercers PATERNALISME JURÍDIC -­‐ Les mesures paternalistes són mesures coactives sobre el comportament d’una persona per evitar que es danyi a si mateixa. Sempre hi ha un bon motiu en favor d’una prohibició o un mandat jurídic, quan això és necessari per evitar un dany a la persona a qui s’imposa aquesta mesura.
-­‐ Problema: possible funció moralitzant de l’ordre jurídic, que no es limita a prevenir danys sinó que també podria prohibir conductes per considerar-les immorals (moralisme jurídic de Lord Devlin) 2 Formes d’intervenció coactiva relacionades amb el paternalisme jurídic (però no és paternalisme): • Intervenció de l’estat amb el propòsit d’assegurar un benefici al destinatari de la mesura en qüestió.
• Perfeccionisme: − L’estat perfeccionista i els ideals d'excel·lència humana − L’estat com a promotor de ciutadans virtuosos − L’estat pot interferir en la llibertat de les persones per millorar el seu caràcter i el seu nivell d'excel·lència − Problemes: No és la funció de l’Estat. La coerció no és el millor medi. Llibertat respecte al caràcter. No hi ha dany a tercers El paternalisme jurídic indirecte: • Interferir en la llibertat d’una persona perquè els seus actes danyaran a una altra persona amb el seu consentiment. Ex. prohibir la venta de tabac • Neoconservadurisme: esforç per desmantellar l’Estat social, considerat també com una forma moralment inacceptable d’agressió paternalista, y l’existència en les nostres societats de mesures paternalistes.
ARGUMENTS CONTRA EL PATERNALISME L’argument utilitarista -­‐ La pròpia persona és la que millor coneix els seus interessos -­‐ Les interferències de la societat per anular el judici i els seus propòsits en allò que només correspon a l’individu, poden estar basades en presumpcions generals que poden estar equivocades o no ben aplicades als casos concrets.
-­‐ És pitjor que els altres decideixen per un mateix que permetre que les persones s’equivoquin.
-­‐ La societat surt guanyant si les persones poden decidir per elles mateixes.
-­‐ Argument dèbil. Si les premisses pretenen ser universals, estan equivocades. Ho va veure Mill: -­‐ • Ex. Quan algú creu que el que més li convé és firmar un contracte d’esclavitud i renunciar a la seva llibertat per sempre. (La llibertat és una condició necessària de la felicitat individual o col·lectiva.
• Ex. Ciutadans no han arribat a un nivell de desenvolupament comparable amb els dels pobles civilitzats d’Europa.
No hi ha dubte de que si no coneixem bé els interessos de cada un, també és difícil (per no dir impossible) un càlcul del benestar general, tal com el perseguit per l’utilitarisme.
L’argument de l’autonomia individual -­‐ El paternalisme afecta a la llibertat d’elecció de les persones, destruint la seva autonomia.
-­‐ 3 tipus d’autonomia: • Autonomia com oportunitat per a l’agent per exercir la seva capacitat d’elecció (freedommaximaizing-paternalism): una persona és autònoma en aquest sentit en la mesura que s’han eliminat tots els impediments per a què en l’oportunitat del cas es pugui exercir la llibertat d’elecció.
• • • Llibertat negativa: La no interferència en les pròpies eleccions autònomes Llibertat positiva: L’autocontrol i el domini de la pròpia vida Està justificat interferir en les eleccions de les persones encara que les seves eleccions limitin la seva llibertat positiva? Ex. Les drogues A u tonomia com a capacitat d’elecció: una persona amb una camisa de força té capacitat d’elecció encara que no pugui exercir-la. Si una intervenció paternalista és eficaç per protegir el benestar físic de l’agent, la seva capacitat d’elecció està, en realitat, preservada per la interferència. Ex.
Drogues que disminueixin capacitat d’elecció.
També es podria dir que quan s’actua paternalistament no se li permet que elegeixi ! l’elecció es feta per un altre. En aquest sentit deixa de ser autònoma. (Argument podria valer per tot tipus d’interferencies).
• Autonomia com a conformitat amb la llei moral: no s’ha de confondre autonomia amb llibertinatge. Interessa no només la capacitat d’elegir, sinó també el contingut de l’elecció. Es podria parlar d’autonomia si aquest contingut coincideix amb la moral. Però incompatibilitat o compatibilitat del paternalisme amb aquesta versió de l’autonomia no pot ser afirmada independentment d’una investigació del contingut de la moral. S’hauria de demostrar que el paternalisme és immoral per poder dir que s’ha produït una violació de l’autonomia.
L’argument de la igualtat -­‐ El paternalisme subordina a les persones ! viola principi d’igualtat (democràcia).
-­‐ No hi ha reciprocitat i no hi ha consentiment. ! fals, no sempre així.
• Casos en què es procura combatre la debilitat de la pròpia voluntat, es donen també en l’àmbit del paternalisme jurídic quan l’Estat intervé per impedir que amb el seu comportament, l’individu lesioni interessos propis als que reconeix com a més importants que els desitjos que motiven la seva conducta actual.
-­‐ El paternalisme recíproc, els contractes Ulisses: el ciutadà demana intervenció de l’Estat per a què li retiri una part del sou per a futurs contractes. ! Dworkin: “Polítiques de seguro social” són el resultat racional i prudent del coneixement de les nostres debilitats i propensions irracionals ! atorgam xecs en blanc: poden ser cobrats en contra de la voluntat actual del que l’ha emès.
-­‐ Però si el consentiment anterior de la persona en qüestió, justifica la intervenció paternalista de l’Estat, podríem sostenir que tots els casos en què va existir aquest consentiment, en realitat no es pot ni considerar paternalisme, ja que aquest exigeix per definició la possibilitat d’un dany i ningú es pot beneficiar voluntàriament.
-­‐ Argument dèbil. Ex. El llançament de nans, la polèmica del vel islàmic JUSTIFICACIÓ DEL PATERNALISME: no tant per consentiment futur o hipotètic sinó per incompetència bàsica.
-­‐ El respecte a la autonomia de les persones i la consideració de las persones com a fins en si mateixes -­‐ El consentiment d’una mesura paternalista: no pot ser en el moment (alguns s’oposen o no estan capacitats). ! consentiment futur " 2 inconvenients: • El consentiment posterior podria ser fabricat pel procés paternalista • Després de la intervenció paternalista, qui va ser objecte d’ella no està disposat a acceptar-la. " ha de seguir essent objecte del paternalisme perquè no comprèn la bondat de la mesura?? Consentiment hipotètic: no consentiment efectiu. Mesura està justificada si tota persona racional podria estar d’acord amb aquesta mesura.
LA COMPETENCIA: Indica la capacitat d’una persona per fer front racionalment o amb una alta probabilitat d’èxit als problemes que es troba. Pot ser relativa dins un mateix àmbit en relació a diferents persones • Competència bàsica: qüestions de la vida quotidiana. La seva falta és condició necessària però no suficient per la intervenció de mesures paternalistes.
• Major competència Els supòsits d'incompetència bàsica " situació de desigualtat negativa • Ignora elements rellevants de la situació en la que ha d’actuar: manca d’informació o maduresa.
• La pèrdua de llibertat positiva: força de voluntat és reduïda o està afectada que no pot prendre les seves pròpies decisions.
• Facultats mentals estan temporal o permanentment reduïdes.
• Quan actua sota compulsió.
• Quan algú que accepta la importància d’un determinat bé i no desitja posar-lo en perill, es nega a utilitzar els mitjans necessaris per salvaguardar-lo, podent disposar fàcilment d’ells. " irracionalitat.
Per exigir que aquestes condicions siguin justificacions del paternalisme, han de tenir una base objectiva: “cognitive delusions”.
És important limitar els casos de paternalisme justificat als de incompetència bàsica, i no extendre’s als superiors, per evitar caure en una societat dirigida només pels més talentosos o informats.
La competència bàsica que s’exigeix en una societat civilitzada o moderna pot ser molt diferent a la d’una societat primitiva.
Aquesta incompetència bàsica no és suficient per justificar el paternalisme, també interès benvolent. No podem cercar que tots els incompetents actuïn sense guia, ja que això pot danyar als competents (principi de danys a tercers).
La finalitat de la mesura ha de ser garantir l’autonomia i la igualtat (superació de les desigualtats).
Ex. Està justificat esterilitzar un deficient mental? CASOS EN ELS QUE EL PATERNALISME NO ESTÀ JUSTIFICAT -­‐ El competent bàsic que no vol viure: es vol danyar i privar-se de la vida per castigar-se a si mateix o perquè considera que la vida manca de sentit i la mort és una alliberació. ¿és oportú donar consell o fer reflexió? -­‐ El competent bàsic que vol obtenir un plaer actual i accepta el risc d’un dany futur -­‐ El competent bàsic que arrisca la seva vida pels altres -­‐ NO es justificable intervenir en el comportament dels incompetents bàsics si no es fa amb l’intenció de superar el dèficit d’una incompetència bàsica, sinó justament per reforçar una desigualtat =instrumentalització.
-­‐ I el competent bàsic que accepta que un altre el danyi o una situació que el pot danyar? Ex. La dona que accepta una relació violenta o que la subordina El paternalisme està moralment ordenat com un mitjà eficaç per reduir les desigualtats.
DANY Concepte amb carrega moral que pressuposa la determinació prèvia del que ha de ser considerat com a valuós i digne de protecció.
La llista de béns protegits varia segons la societat i els temps històrics.
CODI PENAL ESPANYOL -­‐ Article 217. El que contrajere segundo o ulterior matrimonio, a sabiendas de que subsiste legalmente el anterior, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año.
-­‐ Article 186. El que, por cualquier medio directo, vendiere, difundiere o exhibiere material pornográfico entre menores de edad o incapaces, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o multa de 12 a 24 meses.
-­‐ Article 337. Los que maltrataren con ensañamiento e injustificadamente a animales domésticos causándoles la muerte o provocándoles lesiones que produzcan un grave menoscabo físico serán castigados con la pena de prisión de tres meses a un año e inhabilitación especial de uno a tres años para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga relación con los animales.
-­‐ Article 21. Son circunstancias atenuantes: 4ª) La de haber procedido el culpable, antes de conocer que el procedimiento judicial se dirige contra él, a confesar la infracción a las autoridades.
-­‐ Article 22. Son circunstancias agravantes: 3ª) Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4ª) Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo u orientación sexual, o la enfermedad o minusvalía que padezca.
...