PROBLEMA 15 (2016)

Ejercicio Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Nanociencia y Nanotecnología - 1º curso
Asignatura Biología Celular
Profesor M.
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 25/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

PROBLEMA 15 En un dels primers estudis en els que es va caracteritzar el receptor de l'EGF es van utilitzar fibroblasts de ratolí de la línia A-431, que casualment tenen una gran quantitat de receptors d'EGF. En aquest i altres experiments es van fer les següents observacions: 1. Una preparació de membrana plasmàtica conté un gran nombre de proteïnes, com es pot veure en el gel de SDS que es mostra a la figura A. Quan aquesta preparació s'incubava amb 125I-EGF i un agent entrecreuador de proteïnes abans de fer l'electroforesi, dues proteïnes resultaven marcades (Figura B, carril 1). Però si a més s'afegia a la barreja un excés d'EGF no marcat, la banda de 170 kd desapareixia en fer després l'electroforesi (Figura B, carril 2).
2. Si la preparació de membrana plasmàtica s'incubava amb -32P-ATP, varies proteïnes resultaven fosforilades, incloent la de 170 kd. Si s'afegia EGF a la preparació, aquesta fosforilació es veia estimulada.
3. Quan es van utilitzar anticossos específics contra la proteïna de 170 kd per ferla precipitar, i es va repetir la incubació amb -32P-ATP amb el precipitat obtingut, la banda de 170 kd corresponent a la proteïna fosforilada es podia detectar en fer una electroforesi, amb una intensitat molt superior quan s'afegia EGF no marcat a la barreja (Figura C, carrils 3 i 4).
4. Quan la proteïna de 170 kd precipitada amb l'anticòs es corria en un gel d'electroforesi en condicions desnaturalitzants i després es deixava renaturalitzar en el propi gel, donava lloc al mateix patró de bandes mostrat en la Figura C en ser incubada amb -32P-ATP.
a) Quina de les 4 observacions demostra més clarament que la proteïna de 170 kd és el receptor de l'EGF? La observació 1 demostra més clarament que la proteïna de 170 kd és el receptor de l’EGF. Perquè quan s’afegeix 125 I unida a EGF s’uneix a la proteïna 170 kd i la podem veure com una banda a la electroforesi, però a més a més quan afegim més EGF a la mostra, el nombre de proteïnes sense marcar unides al EGF és superior a les marcades que també estan unides al EGF, per això al tronar a fer la electroforesi, no apareix la banda referent a les proteïnes marcades, i per tant no veiem cap banda.
b) Creus que el receptor de l'EGF és un substrat d'una quinasa estimulada per l'EGF? Com ho pots saber? Sí, ho podem saber perquè en la segona observació, ens indica que la EGF estimula la fosforilació de la proteïna. I si el receptor és una quinasa que fosforila la proteïna, quan augmenta la concentració de EGF i aquest s’uneix al receptor, farà que augmenti l fosforilació.
c) Quina de les 4 observacions demostra més clarament que el receptor de l'EGF és una quinasa? L’observació 2 és la que demostra més clarament que el receptor de l’EGF és una quinasa.
d) Creus que tots aquests experiments demostren de forma clara que el receptor de l'EGF és un substrat de la seva pròpia activitat quinasa? Sí, perquè el receptor va unit a la proteïna a la qual fosforila quan s’uneix al EGF.
...

Comprar Previsualizar