FISIOLOGIA ANIMAL - Sang i hemostàsia I (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Fisiologia Animal
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

SANG I HEMOSTASIA GENERALITATS Els sistema cardiovascular és un sistema tancat de conducció que comunica totes les parts de l’organisme. Consta de 3 components: - SANG – Líquid circulant COR – Sistema de bombeig que manté la sang en circulació VASOS SANGUINIS – Sistema de conducció Trobem dues parts funcionals: - Circulació pulmonar Circulació sistèmica SANG Teixit conjuntiu especialitzat amb una matriu col·loïdal i consistència líquida.
Es tracta d’una solució aquosa de substàncies hidrosolubles (proteïnes, sals minerals i altres compostos orgànic i inorgànics) amb emulsió de molècules no hidrosolubles (lípids i derivats lipídics).
Recordem que la volèmia era el volum total de sang corresponent a la suma del plasma i les cèl·lules.
Les funcions generals de la sang són: - Transport de gasos Transport de metabòlits Transport d’hormones Transport de calories Mecanismes immunes i hemostàtics COMPOSICIÓ Plasma (60%) – Component líquid (matriu extracel·lular líquida). Composició: - Líquid isotònic (>90% d’aigua) Ions Molècules inorgàniques Proteïnes: albúmina, fibrinogen i globulines (α1, α2, β1, β2, ϒ) Elements formes (40%) – Component consistent en les cèl·lules sanguínies.
Origen: - Medul·la òssia (en adults) Teixit limfoide Fetge i melsa (en el fetus) Eritròcits: - Mamífers – bicòncaus, anucleats Aus, amfibis i rèptils – ovoides, nucleats Transport d’O2 – hemoglobina/hemocianina Leucòcits: - Cèl·lules immunitàries Agranulòcits – limfòcits, monòcits, blauròfils en rèptils Granulòcits – PMN neutròfil, PMN eosinòfil, PMN basòfil, heteròfils en aus Plaquetes: - Mamífers – fragments cel·lulars (megacariòcits) Aus – cèl·lules nucleades (trombòcits) HEMATOPOIESI Procés de formació de cèl·lules sanguínies. En adult es formen en la medul·la òssia; a mesura que envellim, es perd capacitat hematopoètica amb l’edat, i la medul·la vermella es substitueix per teixit adipós sense capacitat hematopoètica (passem de medul·la vermella a groga). En el fetus, es dóna en el fetge i en la melsa.
Es tracta d’un procés de proliferació i diferenciació cel·lular a partir de cèl·lules mare pluripotencials.
En funció del que es forma, parlem de: - Eritropoesi (formació d’hematies) - Leucopoesi (formació de leucòcits) En funció d’on es dóna aquest procés, parlem de: - Mielopoesi – les cèl·lules es desenvolupen completament en la medul·la vermella. És el cas de les plaquetes, hematies, granulòcits i monòcits.
- Linfopoesi – procés no totalment medul·lar, implica una diferenciació extramedul·lar. Parlem principalment de limfòcits.
ERITROPOESI D’una cèl·lula mare pluripotencial inicial genera un proeritroblast, el qual amb els estímuls de diferenciació necessaris es converteix a eritroblast basòfil, que passa a eritroblast policromatòfil, a eritroblast ortocromàtic fins a reticulòcit. El pas fins a reticulòcit és bàsicament una fragmentació del nucli – quan madura dóna un hematia (quan li desapareixen les restes de nucli).
Aquests reticulòcits són freqüents en sang – en aquest estadi de maduració ja abandonen la medul·la per anar a sang.
Aquest procés és molt sensible – necessita microelements en la medul·la en quantitats suficients perquè la maduració es doni. Els cofactors eritropoiètics més importants són: - Coure Cobalt Piridoxina (B6) Vitamina B12 – factor més important. Si falta pot manifestar-se clínicament com una anèmia perniciosa. Aquesta vitamina és molt sensible, en el procés digestiu els enzims i bacteris la destrueixen molt activament. Perquè la puguem absorbir correctament mi organisme sintetitza una molècula que funciona com una transportadora de vitamina B12 que la protegeix de la degradació: un factor intrínsec.
- Àcid fòlic - Ferro – factor imprescindible La funció dels hematies és transportar oxigen als teixits i facilitar l’intercanvi de gasos.
El mecanisme de control depèn doncs dels nivells de gasos – concretament del grau d’hipòxia que trobem als teixits (quantitat, concentració, pressió parcial d’oxigen als teixits).
REGULACIÓ DE L’ERITROPOESI El ronyó i el fetge responen a una falta d’oxigen tot produint l’anomenat factor induïble per la hipòxia (FIH). Aquest el que fa en ronyó (90%) i fetge (10%) és estimular la síntesi d’eritropoetina (hormona) que indueix la diferenciació de les cèl·lules mare cap a reticulòcits que passaran a sang (abans un 3% dels hematies de sang corresponia als reticulòcits en sang, ara passa a ser d’un 6-7% – crisi reticulocitària (excés de reticulòcits en sang), els quals també tenen capacitat de transportar oxigen – tardem uns 90 dies en eliminar l’excés de reticulòcits en sang.
Dòping! – inducció de l’eritropoesi.
HEMATÍES – Fisiologia general Transport sanguini i intercanvi tissular de gasos.
- Hemoglobina (Hb) – proteïna (globina) + Grup Ferro (Fe). Tipus: o Hb A – cadenes α i β o Hb F – cadenes α i ϒ L’afinitat per l’O2 és modulable – pH, Tª, 2,3-BPG, PCO2, exercici ALTERACIONS EN HEMATIES - Policitèmia – augment d’hematies en sang. No es considera patològica sinó compensatòria degut a una falta de transport en el pulmó (per exemple quan hi ha poc oxigen en l’ambient – Kènia).
- Si disminueixen els hematies – anèmies, les quals poden estar causades per: o o o o Hemorràgies Aplàsies medul·lars (càncer) Falta de maduració cel·lular Genètiques (anèmia falciforme) La majoria d’elles són recuperables.
METABOLISME DEL FERRO El ferro és molt important – un dèficit provoca anèmia fèrrica.
Ve fonamentalment de la dieta mitjançant el grup hemo de la sang en menjar carn.
En adults, estem en balanç neutre de ferro – hi ha una reposició i un aportament continu, però tan n’entrem com n’extraiem (part del ferro s’absorbeix en l’intestí i part es perd mitjançant excrements). L’absorció intestinal es fa mitjançant sistemes específics transport – Transferrina (TF, proteïna transportadora de ferro en sang).
El ferro s’emmagatzema en fetge (entre 0,5 a 1g de Fe) i està en continu intercanvi amb la sang. El ferro sol és tòxic i per això s’associa amb la ferritinia, una proteïna emmagatzemadora de ferro en els teixits.
GRUPS SANGUINIS Els grups sanguinis els definim a partir de la presència en sang de proteïnes immunògenes (hematies).
- Aglutinògens – receptors proteics en la membrana dels hematies.
- Aglutinines – són un tipus d’anticossos específics contra els aglutinògens.
Els aglutinògens defineixen els grups sanguinis. En unir-se aglutinogen i aglutinina produeixen reaccions antigen-anticòs donant una aglutinació (complex que precipita) que va seguit d’un procés de lisi cel·lular. Els aglutinògens es fan servir per definir els grups sanguinis en l’espècie humana; hi ha dues proteïnes diferents que poden expressar i determinar el sistema ABO. Aquestes proteïnes aglutinògens poden ser A o B (poden expressar un, cap o els dos); a més els individus tenen aglutinines circulant.
Si els hematies tenen aglutinogen A, la sang espontàniament tindrà aglutinina β (Anti-B – sistema A). Si els hematies tenen aglutinogen B, la sang espontàniament tindrà aglutinina α (Anti-A – sistema B). Si els hematies tenen aglutinogen A i B, no tindrem aglutinines (sistema AB). Quan no tenim cap proteïna en els hematies, tenim les dues aglutinines (sistema O).
Quan aquest procés falla en el desenvolupament embrionari – malalties autoimmunes.
En l’espècie humana a més d’aquest sistema antigen-anticòs, hi ha unes proteïnes solubles en sang la presència de les quals determina també el tipus de sistema sanguini – factor Rh. Existeixen aglutinògens C,D i E que determinen que siguis + o -.
MIS hematies tienen aglutinogeno A i no tienen aglutinògens C,D ni E. MI sangre tiene aglutinina BETA.
LEUCOPOIESI Segons el tipus de cèl·lula que es forma, ho dividim en dos grups: - Granulopoiesi – és part de la mielopoesi - Linfopoiesi És un procés que depèn de molts factors, entre ells: - Factors estimulants de cèl·lules pluripotencials Interleucines Factor estimulant de colònies de granulòcits/macròfags Factor estimulant de colònies de granulòcits Factor estimulant de colònies de monòcits/macròfags LEUCÒCITS – Fisiologia general Els leucòcits són les cèl·lules efectores de les respostes immunes. Trobem: - Cèl·lules B – Respostes immunes humorals (estimulen els anticossos) - Cèl·lules T – Reconeixement del complex d’histocompatibilitat (rebuig als transplantament) - Cèl·lules NK (Natural Killer) – responsables de la immunitat innata Els limfòcits pateixen un procés de maduració mig medul·lar mig extramedul·lar. La seva diferenciació és: - Cèl·lules T – Tímics en totes les especies (maduració al tim) - Cèl·lules B – Són medul·lars en mamífers. En les aus, acaben la seva maduració a la bossa de Fabrici.
- Cèl·lules NK – Medul·lars La resta de cèl·lules de la línia blanca són: - Polimorfonuclears neutròfils. Fagocitosi de microorganismes i migració a teixits durant inflamacions.
- Polimorfonucleares eosinòfils. Fagocitosi de complexos Ag-Ac i mediadors de respostes de hipersensibilitat i a paràsits.
- Polimorfonucleares basòfils. Alliberació de mediadors immunes en teixits i diferenciació tissular a mastòcits.
- Monòcits. Fagocitosi (cèl·lules, cossos estranys,…) – macròfags tissulars.
...