Tema 4. (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret Constitucional II
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 16/02/2015
Descargas 2

Vista previa del texto

TEMA 5. INTRODUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA UNIÓ EUROPEA.
És una organització internacional d’un conjunt d’estat que decideixen cedir part de la sobirania a una organització supranacional que exerceix aquestes competències amb poder sobre els ciutadans. És una unió política i econòmica, que neix des d’un punt de vista d’unió econòmica i va guanyant també competències polítiques.
El motiu de creació és evitar que es creï una tercera guerra mundial que aparegui al continent europeu.
L’article 93 i 94 de la CE és la base per cedir sobirania a la Unió Europea, La CE diferencia clarament entre la Unió Europea i la manera com s’aprova un tractat internacional de la Unió Europea, que en cas d’aprovació a Espanya d’un tractat internacional s’ha de fer per l’article 93 (requereix majoria absoluta i no referèndum a no ser que es demani 1/10 senat o 1/10 congrés) i altres tipus de tractats internacionals, que llavors seran tractats per el 94. En l’article 93 s’estan cedint competències a la Unió Europea i en canvi en l’article 94 no s’estan cedint competències.
INSTITUCIONS DE LA UNIÓ EUROPEA.
Moltes competències diferents de diferents estats van a la Unió Europea, és necessària una sèrie d’institucions que les exerceixin. Quan ens imaginem les institucions de la Unió Europea hem d’imaginarnos-la com un estat: amb un poder legislatiu, un d’executiu i un de judicial. Té un govern que aplica les normes que es dicten i un poder judicial que comprova que s’apliquin i castiga a aquells qui no ho fan i que a part soluciona conflictes.
 PODER LEGISLATIU→ DIRECTIVES I REGLAMENTS COMUNITARIS. Les dues grans normes jurídiques de la Unió Europea són les directives i els reglaments comunitaris. Aquestes són les que aprova el seu poder legislatiu, format per: o PARLAMENT EUROPEU. Els membres de parlament europeu són escollits en unes eleccions periòdiques cada cinc anys els seus representants a aquest parlament. És a dir, hi haurà parlamentaris de cada país però no s’agrupen per estats, han de vetllar per el bon funcionament i interès de la Unió i no per els del país del que provenen. Els grups parlamentaris per tant, no són en funció d’estats sinó de famílies polítiques: grup popular europeu, verds liberals europeus, nacionalistes europeus, extrema dreta europea...
S’agrupen diferents parlamentaris de partits determinats de tots els països diferents membres de la Unió Europea i creen un partit amb els mateixos ideals que tots aquests però que és europeu. Es troba una part a Brussel·les i una part a Estrasburg.
o CONSELL DE LA UNIÓ EUROPEA (CONEGUT COM A CONSELL DE MINISTRES). Està format pels ministres de cada país, els grups són agrupats per els temes: agricultura, sanitat, educació... Aquests sí que representen cada un l’estat del que provenen. Representen els ciutadans del seu estat, a diferència del cas del Parlament Europeu. Es troba a Brussel·les.
Les dues institucions conjuntament a través d’un procediment determinat aproven tant directives com reglaments, les quals tenen efectes molt determinats sobre nosaltres.
 PODER EXECUTIU→ COMISSIÓ EUROPEA (ADMINISTRACIÓ). Està situat a Brussel·les i és immens, està format per milers de funcionaris. El president de la Comissió Europea és escollit pels caps d’estat i de govern i per el parlament europeu, que consenteix. També hi ha 28 comissaris, un per cada estat. Es troba a Brussel·les. 1  PODER JUDICIAL→ TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA. Hi ha dos tribunals dins d’aquest però tothom el coneix com a Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És el màxim intèrpret del dret de la Unió Europa, de tot aquest entramat normatiu aprovat per el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea, es troba a Luxemburg. Bàsicament poden haver-hi dos tipus de conflicte (simplificant molt): 1 MAI CONFONDRE LA UNIÓ EUROPEA I EL CONSELL D’EUROPA. El Consell d’Europa tampoc és el Consell de Ministres, són dos coses totalment diferents. 47 estats formen el Consell d’Europa i la Unió Europea només 28. Hi ha molts estats que formen part del Consell Europeu i no de la Unió Europea, com per exemple: Rússia, Turquia, Suïssa... El Consell d’Europa s’encarrega de protegir drets i llibertats fonamentals únicament. Aquesta organització la veurem a fons el tercer trimestre a l’assignatura de Drets i Llibertats fonamentals. El seu tribunal es diu Tribunal de drets humans i es troba a Estrasburg.
o Conflictes que hi pugui haver entre normes dels estats membres i tractats de la Unió Europea. És com si aquests fossin la Constitució i les altres fossin normes amb rang de llei i reglamentàries, és a dir, s’encarrega de mirar que no hi hagi conflictes d’aquests dos últims, en els quals també s’afegeix la Constitució de cada país amb els Tractats de la Unió Europea.
 QÜESTIÓ JUDICIAL. Funciona com la qüestió d’inconstitucionalitat a Espanya. Un jutge nacional ha de resoldre un cas concret aplicant una norma de la Unió Europea la qual entra en conflicte entre la llei espanyola i la llei espanyola. Si això és rellevant pel seu cas i necessari per la resolució d’aquest para el procediment, pregunta al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquest es pronuncia i per tant, el jutge aplica la interpretació de la norma que ell li ha dit.
o S’assegura que no hi hagi normes de la Unió Europea que contradiguin Tractats de la Unió Europea, els quals són els més importants o superiors.
 BANC CENTRAL EUROPEU. La Unió Europea s’ha dotat d’una moneda única i per tant les polítiques monetàries estan en mans del BCE, té molt de poder perquè li han cedit competències els diferents estats membres. Pren decisions sobre l’euro i matèria de polítiques econòmiques.
 TRIBUNAL DE COMPTES. S’encarrega de fer auditories a partits polítics i a administracions públiques però a nivell de la Unió Europea, s’encarrega del Pressupost i de portar la comptabilitat en definitiva.
 DEFENSOR DEL POBLE. És una institució que es dedica a protegir drets i llibertats fonamentals.
 CONSELL EUROPEU. No s’ha de confondre amb el Consell de Ministres, el consell europeu és la reunió dels caps d’estat i de govern. S’encarrega d’impulsar la Unió Europea a nivell polític, es diferencia amb l’altre en què no exerceix competències legislatives. Té una funció molt important: nomenar el president de la Unió Europea.
El dret de la Unió Europea ho ha transformat tot, s’ha de tenir molt present. El dret constitucional s’ha vist molt afectat per aquest nou dret. Han sorgit una sèrie de problemes platejats per la Unió Europea que encara no estan resolts, és una cosa molt complicada que genera conflictes:  La Unió Europea també es basa en una espècie de dret constitucional que es basa en la separació de poders. Tots els estats membres han influït amb el seu propi dret al de la Unió Europea i aquesta s’ha anat moldejant a partir d’aquests. Per exemple: part de dret processal prové dels estats membres, a partir d’aquest s’ha creat un dret processal europeu.
 Hi ha el problema de que a vegades el dret de la Unió Europea xoca amb el dret dels estats. Per això hi ha el principi de: o PRIMACIA. S’imposa el dret de la unió Europea per sobre tot el dret dels països membres, incloent les constitucions nacionals. Normalment això és acceptat pels estats membres però hi ha vegades en què Tribunals Constitucionals han demanat alguna excepció intocable, el Tribunal de Justícia Europeu ha acceptat però amb reticències. Ell vol tenir l’última paraula.
Vol complir totalment amb el principi de primacia.
A més, això contradiu el principi de supremacia de les Constitucions dels estats membres, que al ser supremes no estan per sota de res. Hi ha un xoc sense resposta, aquest problema encara no s’ha solucionat establement.
Aquest principi de primacia s’acaba plasmant quan hi hagi un conflicte entre una norma estatal i una norma de la Unió, en aquest cas el jutge si la contradicció no és clara presenta una qüestió judicial però si la contradicció és clara inaplicat la llei nacional. Se suposa que aquesta és la solució però no és gaire estable. Això provoca un problema: un jutge no pot inaplicar normes amb rang de llei, només amb rang reglamentari, perquè no té prou legitimitat democràtica, la llei és fruit del parlament, el qual és escollit democràticament. Ell que no ha estat escollit democràticament no pot inaplicar una norma amb rang de llei. Si a més la norma es contradiu tant amb la Constitució com amb el dret de la Unió Europea no queda clar a qui ha d’elevar la qüestió, si al Tribunal de Justícia de la Unió Europea o bé al Tribunal Constitucional. Ens en anem a un control difús de la justícia constitucional.
o D’EFECTE DIRECTE. Que s’apliquin les directives i els reglaments directament als ciutadans.
(que s’apliqui directament aquest dret als ciutadans).
...