Neuropediatria (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia II
Año del apunte 2016
Páginas 30
Fecha de subida 18/01/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

NEUROPEDIATRIA 1) VALORACIÓ Què és valorar? És un procés continuat de recollida de dades i organització de la informació de la manera més objectiva possible.
Perquè valorar? - Esbrinar si existeix un problema motriu Pronosticar les capacitats motrius Valorar els canvis al llarg del temps Determinar el pla d’intervenció Avaluar l’eficàcia de la intervenció Avaluar el servei Avaluar la satisfacció dels usuaris Justificar necessitats professionals i econòmiques Determinar les mesures d’habilitació Determinar els tipus de suports Obtenir dades per estudis Què valorar: Intervindrem molt en les activitats del pacient perquè es pugui relacionar correctament amb l’entorn i pugui ser hàbil.
La persona si no pot participar, vol dir que no pot fer les activitats degut a les seves estructures i funcions del seu cos.
Per exemple si un nen no pot caminar no podrà jugar a futbol, i això afectarà a nivell personal i contextual. Hem de valorar el context en el qual viu la persona Tot això condiciona a la seva salut.
Hem de valorar, planificar els objectius i finalment intervenir.
Objectius: - INFANT: programar els objectius de les sessions ENTORN: decidir si cal mesures d’habilitació. Si calen ascensors, baranes...
ACTIVITAS: decidir si cal modificacions INFANT- ENTORN- ACTIVITAT: decidir ajuts tècnics 1 - Recerca Tot això s’ha de tenir en compte alhora de tractar al pacient.
Procediment: - Anamensi: recollida de dades  Informació de la família i d’altres professionals  Informes mèdics i d’altres professionals  Informació del propi infant - Observació  Observació directa: o Entorn específic (sala de fisioteràpia) o Entorn ordinari (casa, escola...) o Vídeos En la observació s’ha d’observar també:  Control motor: Què fa? Com ho fa? A on ho fa? Amb qui ho fa? Quan ho fa?  Aspectes neurològics o Reaccions posturals: mecanismes normals que participen en la postura i en el moviment. Reacciones comunes en tots els infants, tots els hem tingut. Cada una es dona en una edat corresponent i estan relacionades entre elles. Reaccions d’adreçament, de recolzament i d’equilibri.
Reacció d’adreçament  Laberíntic: normal control cefàlic.
1-2 mesos.
Requisit per Quan som petits i ens col·loquen decúbit pron tirem el cap cap endarrere i desprès el tornem a flexionar. Quan aixeca el cap presta atenció el que hi ha al seu voltant i cada vegada aguantarà més temps amb el cap tirat cap endarrere. A partir d’aquest entrenament tindràs un bon control cefàlic Quan no poden aixecar bé el cap els hi fem rotació externa de braços, tracció i elevació.
2  Coll: norma 4 mesos. Requisit per voltejar.
El valorem decúbit pron, primer aixeca el cap i per veure el que hi ha a l’altre banda ha de girar el coll i si segueix girant el segueix tot el cos sense dissociar, com si fos una croqueta.
 Cos/ cos: normal 6 mesos. Requisit per passar a assegut.
Capacitat de dissociar el cos alt amb el cos baix. Es troba decúbit supí i passa a estar assegut de una manera dissociada amb el cap flexionat.
Quan no ho pot fer de manera dissociada tira el cap cap endarrere perquè no el pot aixecar.
Reaccions de recolzament  Assegut Reacció de protecció de mans, posar les mans per evitar caure. Quan un bebè comença a aguantar-se assegut, als 6 mesos necessita el suport de les seves mans i les posa davant seu (si el desequilibrem posa les mans per no caure). Als 6 mesos té un factor de extensió, la graveat pot més que ell.
Quan tingui més extensió podrà posar les mans al costat, al lateral, 8 mesos.
I finalment, als 10 mesos podrà posar les mans a darrera, tindrà un recolzament posterior.
Serà algú a valorar is i el nen no el té l’hem de tractar perquè no caigui.
Reaccions d’equilibri     Comencen en decúbit pron: 6 mesos Decúbit supí: 7 mesos Assegut: 8 mesos Bipedestació: 12 mesos 3 Resposta normal: per no caure el nen farà una abducció de les extremitats del costat que no recolza. Girarà el cap cap el costat que no recolza. I farà flexió dorsal del peu que no recolza.
Si aquesta resposta no hi és caurà. Abans de caure si té la resposta de posar les mans per no caure no caurà, però si no la té tampoc si que caurà.
o Reaccions primitives: reaccions que hem tingut però han anat evolucionant i han canviat. Duren com a reacció una temporada i desprès canvien, perquè canvia el control motor.
 Graspping: quan estimulem el palmell de la mà a un bebè la tanca amb molta força, és positiu. És normal fins el voltant de 2 mesos. Si dura més de 3 mesos la manipulació estarà interferida, per exemple si vol agafar una joguina l’apretarà molt i no la podrà inspeccionar bé. Hem d’afavorir els extensors de canell perquè el nen obri la mà, hem d’apretar els cap dels metas cap a proximal perquè el nen obri la mà. És un reflex que està interferint en la funció de la mà.
 RCTA (reflex cervical tònic asimètric): si dura més de 3 mesos serà patològic, com que tinc extensió no puc agafar la joguina, no la puc mirar bé. Quan es mou, estira el braç en direcció a un objecte i flexiona el braç contrari.
M’interfereix en la manipulació, observació... El braç flexionat és impossible estendre’l, el nen no el pot controlar.
Quan gira el cap cap un costat, flexiona el braç contrari.
Si manté la posició molt de temps poden apareixer deformitats.
Intervé en el control motor i en la postura del nen.
 Moro: es col·loca el nen decúbit supí i se li aixeca el cap. Després se li deixa anar el cop i el nen ha de reaccionar movent els braços i s’ha d’observar que es sobresalta. Si això no apareix, és perquè hi ha una afectació del nen.
4 o To muscular: Asworth modificada, Tardieu modificada, Campbell (cap validada, són subjectives).
 Aspectes musculoesquelètics o Valorar l’alineació, o les deformitats o Proves específiques: Barlow, Ortolani  Goniometria: de braços o inclinòmetre (per mesurar angles)  Balanç muscular (escala de Daniels): hem de tenir en compte les reaccions que no intervinguin durant les valoracions musculoesquelètiques.
 Aspectes funcionals o DESPLAÇAMENT Quin desplaçament té, es deplaça per ell sol? o HIGIENE PERSONAL Es pot rentar sol, vesteix sol, fa les tasques escolars? o ALIMENTACIÓ o TASQUES ESCOLARS o ACTIVITATS LÚDIQUES Què fa sol? Com ho fa? Què fa amb suports? Quins suports? - Un cop hem valorat tot lo d'abans descrit, decidirem quina escala es la adequada.
Instruments  Test de Screening: o Ràpid.
o Per identificar sospites de dèficit o risc d’alteració.
o No permeten diagnosticar.
TESTS DE SCREENING -Pot ser previ a l'observació o Identificar necessitat d’una avaluació. -Ràpid  Test o o o de valoració Observació directa Diagnosticar per problema específic Programar -Identificar sospites de deficit o risc d'alteracio -No permeten diagnosticar -Identificar necessitats d'una avaluació -No cal pasarlo sempre, només en alguns casos.
-El poden passar altres professionals per demanar la nostra intervenció a partir dels resultats.
Tipus: o Escales de desenvolupament global: Psicòlegs, pedagogs. Battelle, Wisc...
o Tests de funció motora: AIMS, GMFM, PDMSII, Hammersmith o Tests de capacitats funcionals: Pedi, PACF, SFA Serveixen donar un valor númeric a l'evolució, per facilitar els informes...
5  Test de classificació: GMFCS- E&R (per paràlisi cerebral, té relació amb el nivell, 5 nivells, i l’edat), MACS...
Es fan després de fer l’observació.
PC:  EXAMEN      GMFCS- E&R (www.sefip.org anar a descàrrega documents). MIRAR MACS (www.macs.nu). MIRAR GMFM PEABODY o PDMD-II, coordinació motricitat fina i grosa.
PEDI, habilitats funcionals AIMS (AP: atenció primerenca).
de Distròfia muscular de Duchenne i atròfia espinal:    - 2) HAMMERSMITH VIGNOS (EEII) BROKE (EESS) Procés de presa de decisions  A partir de la valoració  Acordades entre els professionals, la família i l’infant.
PLANIFICACIÓ DELS OBJECTIUS DEL TRACTAMENT Objectius: El que volem aconseguir que assoleixi l’infant amb l’aplicació de les estratègies terapèutiques adients a partir de la valoració.
VERBS EN INFINITIU: - EL PRIMER VERB D'UN OBJECTIU HA DE SER UN INFINITU.
Aconseguir, millorar, consolidar, mantenir NO: estimular, treballar (això és el que fem nosaltres, seria un objectiu del professional en relació a la seva tasca) Hem de ser realistes a curt i llarg termini: A curt termini: immediats, superiors a les habiltiats que presenta (malalts cronics).
Si un pacient no pot aixecar el cap, no hem deposar com a objectiu que camini perquè això és un objectiu molt llunyà, hauran de passar moltes coses abans de que camini.
Hem d’anar molt a la vora, si no pot aixecar el cap el primer objectiu és que aixequi el cap, quan ho fa que el mantingui, desprès que el giri...
6 Objectius relacionats amb el: - Control de tronc Aspectes musculoesquelètics: evitar deformitats os i ja n’hi ha que no vagin a més.
Autonomia PATOLOGIES NEUROLÒGIQUES - PARÀLISI CEREBRAL No és una malaltia, ni un síndrome concret, no té expressió diagnòstica.
És la expressió més comú per descriure infants amb problemes posturals i del moviment que es fan evidents durant la primera infància. Tenint causa i pronòstic diferents.
Presenta alteracions dels sistemes musculoesquèlitcs, neuromuscular i sensorial.
La paràlisi cerebral és la causa més freqüent de discapacitat motriu en pediatria.
En els països desenvolupats, s’observa que la seva prevalença és estable (al voltant de 2-3 per mil recent nascuts vius, segons els registres europeus Surveillance Cerebral Palsy Europe SCPE 2002 i americans MAADDSP, Winter S, et al. 2002).
La definició més recentment acceptada segons una reunió d’experts a l’any 2005 és:  Trastorn del desenvolupament del to postural i del moviment de caràcter persistent (però no invariable) que condiciona una limitació de l’activitat, secundària a una agressió, no progressiva, en un cervell immadur. Les característiques del nen van canviant el seu quadre.
Aquest trastorn motor anirà acompanyat freqüentment d’altres trastorns (sensitius, cognitius, de llenguatge, perceptius, de conducta i epilèpsia) la seva existència condicionarà de manera important el pronòstic individual d’aquests infants. Com més freu sigui la paràlisi més afectats es troben els altres factors.
7 Causes: Seqüeles resultants d’una encefalopatia progressiva d’un cervell immadur que s’ha produït durant les etapes:    Prenatal Perinatal Postnatal Quan hi ha parts llargs, hi ha perill. Que poden produir una anòxia en el cervell del infant. Un infant prematur implica més trastorns, com per exemple diplegia espàstica.
També hi ha causes desconegudes.
Classificació:  Extensió (zona topogràfica), zona que té afectada la postura i el moviment.
o Diplegia: EEII + EESS: manipulació. Afectació moviment i postura o Tetraplegia o tetraparèsia: EEII + EESS + cos i cap o Hemiplegia o hemiparèsia: EI+ ES o Triplegia o triparèsia: és molt estrany o Monoplegia o monoparesia: una sola extremitat afectada.
No és molt comú, pot venir de una hemiplegia.
 To muscular o Espasticitat:  Deguda a una lesió del còrtex motor o de les projeccions de la substància blanca en les àrees sensoriomotrius corticals.
 Hipertonia i hiperreflexia.
 Augment del reflex miotàtic.
 To alt sempre (quan dorm també)  Varia amb la velocitat  Poca mobilitat i de poc recorregut  Risc de deformacions múscul- esquelètiques  Umbral d’excitació baix  Valoració: escala d’Aswhort modificada i de Tardieu modificada (no validades en pediatria).
8 o Hipotonia:  To baix sempre  Pocs moviments voluntaris i lents  Inestabilitat postural  Umbral d’excitació alt  Patró postural: flexió + ABD + RE  Fase inicial a altres formes o Atetosi o disquinètica o distònica  Secundària a lesió dels ganglis de la base i de les seves connexions amb el l’escorça prefrontal i premotora.
 To fluctuant. Predomini d’un. Dormint tenen hipotonia però quan estan desperts i els hi interessa alguna cosa el to puja.
 Presència de reflexes arcaics. Es pot anar movent molt però amb molt poc control d’aquest.
 Patrons asimètrics  Falta d’estabilitat proximal  Tetraplègics: cap i EESS > EEII  Moviment involuntaris i incontrolats o Atàxia:  Es produeix per una lesió al cerebel, com que aquest es connecta amb l’escorça motora i amb el mesencèfal, sovint l’atàxia va associada a espasticitat i a atetosi.
 Problemes d’equilibri i de coordinació (dismetria), tremolor intencional.
 Poc moviments, lents i feixucs  Pura és molt rara en paràlisi cerebral  Parlen poc i amb veu tremolosa.
o Mixtes (molt sovint)  Quan presenten més d’un to conjuntament, al mateix segment o a diferents parts del cos.
 Grau d’afectació o General: profunda (actualment en desús)  Afectació lleu: presenten un retard en l’adquisió de les habilitats motrius, els trastorns es manifesten 9    en les activitats més complexes per la coordinació i el moviment: córrer, saltar, escriure...
Afectació moderada o mitja: presenten alteracions funcionals per la marxa, mantenir-se asseguts, canvis de posicionament, manipulació i llenguatge.
Necessiten mesures d’habilitació i suports d’altres persones.
Afectació greu: alteracions de l’equilibri i poques possibilitats d’utilitzar les mans. Necessiten mesures d’habilitació complexes per moure’s i mantenir la postura, són dependents per les activitats de la vida diària.
Afectació profunda: totalment dependents, també tenen alteracions visuals, cognitives, de llenguatge...
són els anomenats actualment plurideficients.
o GMFCS: 5 nivells/ edat o MACS: 5 nivells (per la manipulació) Característiques comunes:  To muscular anormal. És la característica més prevalent.
o Espasticitat o Hipotonia o Atetosi o disquinètica o distònica o Atàxia o Mixtes  Retard en el desenvolupament motriu o Condicionat pel to anormal o Presència de reaccions primitives. Exemple: reflex cervical tònic asimètric o No desenvolupament de les reaccions posturals a l’edat corresponent. No ho poden desenvolupar perquè no tenen el to normal.
o Presència de reflexes primitius: Grasping, RCTA, Moro..
o No reaccions postuals a l’edat corresponent  Adreçament  Recolzament  Equilibri 10  Patrons de postura i de moviment anormals. No s’aguanten ni es mouen igual. El seu moviment crida l’atenció.
o No/ poc dissociat o Esteriotipat. Pot preveure com es mourà, perquè té patrons o Influenciat per la presència de reaccions associades i trastorns associats.
 Trastorns múscul- esquelètics. La majoria seran secundaris.
o EEII:  Maluc: subluxació- luxació. Flexió, ADD i RI  Genolls: flexió  Turmells: flexió plantar  Peus: pronats o supinats.
o Tronc:  Escoliosi  Cifosi.
 Pot ser secundària ja que extensora està escurçada.
la musculatura o Pelvis:  Basculació: retroversió  Obliqüitat  Rotació o EESS:  Cintura escapular: avantpulsió  Espatlla: RI  Colze: flexió i pronació  Canell: flexió palmar i desviació cubital  Mà: tancada  Dits: flexionats  Polze: amagat  Trastorns associats o Vista o Oïda o Baix nivell intel·lectual o Percepció o Epilèpsia 11 o Parla o Emocionals o Personalitat  - Trastorns fisiològics o Digestius o Respiratoris o Circulatoris o Sensibilitat o Osteoporosi: per manca de bipe, per això s’ha de treballar ja que no carreguen. Si hi ha risc d’osteoporosis poden aparèixer fractures espontànies.
o Càries: els hi costa obrir la boca, no es renta massa les dents i per això tenen més problemes de càries.
MALALTIES NEUROMUSCULARS  Distròfia muscular de DUCHENNE o Genètica autosòmica recessiva lligada al sexe: mutació del braç curt del cromosoma X.
o Dèficit de distrofina o Cèl·lules musculars substituïdes per cèl·lules lipídiques o conjuntives o Incidència 1x 2500-3000 nadons.
Evolució: o Retard adquisició de les habilitats motrius, molt lleugera, no sempre es dóna.
o Torpessa motriu o CAIGUDES FREQUENTS o Diagnòstic als 2-3 anys.
Quan el nen comença a caminar, cada vegada és més torpe.
Progrés: Es diagnostica els 2-3 anys, però el nen és funcional, es una mica torpe però pot anar tirant i camina.
o 4-5 anys:  Feblesa muscular  Hiperlordosi lumbar 12 o 6-8 anys:  + evident anterior  Pseudohipertrofia muscular  Limitacions articulars. Porta ortesis.
 Dificultats funcionals  Els bessons estan molt desenvolupats, les cèl·lules musculars són substituïdes per cèl·lules lipídiques.
 Signe de Gowers positiu: per passar de terra a dret, necessita posar les mans als genolls, necessita un suport.
o 8-12    anys: Es perd la marxa Cadira de rodes amb motor Programes de prolongació de la marxa: per donar funcionalitat, mantenir el to muscular...
 Quan perden la marxa augmenta la escoliosis i osteoporosis perquè no hi ha càrrega.
Símptomes: o o o o o Deformitats múscul- esquelètiques Trastorns respiratoris Ús de respirador per la nit Ús de respirador durant el dia Manipulació fina mantinguda, no es perd normalment. Es cansen al moure els braços però no perden la manipulació.
Escales: o HAMMERSMITH (arxiu word) o VIGNOS (arxiu word)  Atròfia espinal Alteració de la branca anterior de la medul·la espinal que provoca la desnervació de les cèl·lules musculars i fa que el múscul quedi flàccid.
No es perd innervació, però a partir de un cert moment no perd el que té però no adquireix noves innervacions.
Pèrdua de la força i el moviment i flaccidesa.
13 Tres tipus de tipologia: - Tipus I o Werding- Hoffmann  Es manifesta abans dels 4 mesos de vida, però moren molt aviat.
 Pocs moviments fetals  Incapacitat per a fer moviments contra gravetat, són molt hipotònics i no arriben a tenir control de cap.
 Contractures  Fatigatilitat i deformitats perquè mou molt poc.
 Disminució de la capacitat respiratòria. Al no poder generar moviments contra gravetat, no pot inspirar.
 Escoliosis - Tipus II o forma intermitja de Werding- Hoffmann  Es manifesta entre els 6 mesos (sedestació) i 18 mesos (bipedestació i marxa). Hi ha una falta de innervació, en comptes d’anar a millor queda estancat.
 Regressió motriu degut al pes, tamany i fibres innervades.
 Més afectació a proximal que a distal  Cadira de rodes autopropulsable o amb motor. Amb motor sobretot perquè no tindran força amb una normal.
 Pronòstic segons complicacions, depèn dels problemes respiratoris que puguin tenir.
 No afectació de la sensibilitat.
 Bon nivell cognitiu. Molt positius i resolutius.
 Bona manipulació fina amb objectes lleugers.
- Tipus III o Kugelberg- Welander  Menys afectats  Abans dels dos anys o més endavant.
 Dificultats per pujar escales, aixecar-se del terra  Caminen fins adolescència mes o menys  Poden necessitar cadira de rodes per a recorreguts llargs  Bon nivell cognitiu.
 Atrogriposi múltiple congenita (AMC) o Síndrome neuromuscular no progressiu.
o El nadó ja pot néixer amb deformitat múscul- esquelètiques, ja que hi ha poc moviments fetals segons explica la mare.
14 o Molts tipus i graus d’afectació. Pot estar afectada una articulació o que realment tot el seu cos estigui afectat.
o 1 x 10000 nadons o Causa desconeguda neurològica o muscular: durant el primer trimestre de la gestació.
o Els teixits periarticulars són curts o El teixit muscular és substituït per teixit fibrós:  Contractures articulars  Articulacions rígides  Feblesa muscular  Desequilibris musculars o Retard en el desenvolupament moviments limitats.
o Bon nivell cognitiu - motriu.
Poca mobilitat i ESPINA BÍFIDA     Fallida en el tancament del tub neural durant el període embrionari.
Entre la 22- 28 setmanes de gestació Nivells de columna; alt (D11- D12), mig (L1-2-3), baix (L45-S). A nivell cervical és molt poc freqüent.
Lesió medul·lar: trastorns motrius, de sensibilitat (per sota el nivell de la lesió) i control d’esfínters.
Tipus:  Oculta: la gent té una vida normal, de vegades si es té una piga amb pels a l’esquena pot tenir espina bífida oculta.
 Quística: o Meningocele: ha sortit una mica tota la columna però no totes les meninges.
Retard de la marxa, problemes mobilitat sobretot a nivell del turmell, però segueixen una vida bastant normal.
o Mielomeningocele: tenen més problemes 15 Característiques:     Hidrocefàlea: vàlvula de derivació. Es col·loca quan baixa el paquet vasculonerviós i hi ha un augment del LCR que va a la cavitat intracranial.
Infeccions urinàries Deformitats múscul- esquelètiques Pot presentar dèficit cognitiu, trastorns de la percepció visual, trastorns de manipulació (coordinació òculo- manual).
Nivells:  Nivell alt D11-D12: o Paràlisi musculatura EEII o Maluc: flexió, ABD i RE o Genolls en flexió o Peus en equinovar irreductibles manualment, degut a la manca de moviment fetal i a les males posicions intrauterines.
o El nen no camina o Hem de intentar que de la cintura cap amunt el nen sigui el més funcional possible.
 Nivell mig L1- L3 o Maluc en flexió, ADD i RE  Risc de luxació, hi ha mal creixement acetabular per posicionament i manca de bipedestació.
o Genoll en extensió o Peus: no hi ha activitat muscular.
 Nivell baix L4- Sacre o L4  Maluc en flexió i ADD  Risc de luxació de maluc per absència dels glutis.
 Genolls en extensió  Peus en flexió dorsal  Risc de peus en talo o L5  Les mateixes funcions musculars que L4  Maluc: si gluti mig i adductors.
 Poc risc de displàsia  Genoll: equilibri adequat agonistes- antagonistes.
16  Peus talo o Sacre  Presents totes les funcions musculars  Flabesa muscular  Afectació esfínters: vesical i anal. El més important (en els altres també passa però en aquest cas és el més important).
- ATÀXIES  Congènites Síndrome de desequilibri: Etiologia prenatal. Possible causa genètica Trastorn de l’equilibri Falten les reaccions de protecció Falten les reaccions posturals a l’edat corresponent.
Retard en el desenvolupament motriu Menys afectació del moviment a les EESS No s’aconsegueix la marxa fins els 7-9 anys. Caminen però més endavant.
o Sovint s’associa amb retard mental en el 75% i trets autistes.
o o o o o o o Tipus d’atàxies congènites o Atàxia simple:  Causa genètica  Hipotonia inicial amb: tremolors intencional, dismetria i atàxia del tronc. Al principi al tenir hipotonia es pot confondre amb que el nen tingui una paràlisi però aquesta hipotonia segueix, per tant, ja es descarta la paràlisi ja que aquesta acaba amb hipertonia, i es diagnostica atàxia.
 S’aconsegueix la marxa entre els 3-5 anys.
 Associada amb retard mental en més del 50% dels casos.
 Sempre trastorns de coordinació i d’equilibri.
 Hereditàries i degeneratives o Moviments amb manca de coordinació 17 Tremolors Disminució de l’equilibri Distonies Deformitats múscul- esquelètiques No afectació del nivell cognitiu.
El to no és tan baix, pot haver-hi hipertonia Trastorns de la parla: disàrtria Trastorns de la deglució: disfàgia. Pot portar problemes respiratoris.
o En menys casos: disminució vista i oïda.
o Degeneratives: prevalença a Espanya: 20 x 100000 o o o o o o o o Tipus: o Atàxia de FRIEDREICH  Inici 10-20 anys o abans  Inici: pèrdua d’equilibri i coordinació, torpesa motriu.
 Cardiopaties (90%)  Diabetis (10%) o Atàxia TELANGIECTÀSIA o síndrome de Luis Barr  Inici abans dels 2 anys. Durant molts anys s’ha confós amb paràlisi cerebral.
 Telangiectàsies: aranyes vasculars que es veuen sobretot en el ull i també per la pell  Dèficit control moviments oculars: discapacitat per llegir.
La nineta no està fixa i hi ha nistagmus  Immunodeficiències: sinusitis, pulmonies  Predisposició càncer.
 Deteriorament motriu  Es moren al voltant dels 20 anys.
- SÍNDROMES GENÈTIQUES   Síndrome de Down Síndrome d’Angelman: Retard motriu considerable. Quan caminen tenen una marxa atàxica, amb les puntes del peu.
Abans els diagnosticaven de paràlisi o autistes.
18 El nivell compressiu és molt més alt que l’expressió, no parlen.
Necessiten altres tècniques per comunicar-se.
Són nens rossos. Els hi falta un trosset de cromosoma que esta al costat de la pigmentació de la pell.
Riuen per tot, tenen un deliri per l’aigua (tenen controlat on hi ha l’aigua). Tenen manca d’atenció, trastorn de conducta. Tenen problemes d’aprendre, perquè no entenen.
Tenen hiperactivitat i dèficit d’atenció i això els limita a l’aprenentatge.
 Síndrome de Rett Presenten:     - Retard mental, nivells cognitius baixos Retard del desenvolupament motriu o pèrdua de les habilitats adquirides (síndrome de Rett), és regressiu.
Trastorns de comunicació Característiques diferenciades Alguns parlen però parlen més tard (S. Down), altres no parlen mai, hauran de tenir altres habilitats per relacionar-se (Angelman i Rett). El S. Rett sobretot tenen importants trastorns de comunicació.
PARÀLISI BRAQUIAL OBSTÈTRICA (PBO) Lesió deguda a una distensió de les estructures del plexe braquial produïda durant un part difícil.
Localització de la lesió:    C5, C6: paràlisi de Erb. Més freqüent.
C7,C8 i T1: paràlisi de Klumpke També pot tenir les dos o inferior però menys freqüent.
Presenta paràlisi dels:   ABD i RE de la GH Supinadors i flexors de l’avantbraç Per tant, el nen es troba amb una ADD i RI de la GH i amb pronació i extensió del colze.
Si la lesió és més distal (no és tan freqüent) tenen la mà tancada, extensió de canell, extensió de les MCF i flexió de dits.
19 Presentar majors trastorns motrius que de sensitius.
Gravetat de la lesió del plexe:  Neuropràxia: elongació del plexe, sense ruptura del plexe.
Recuperació ràpida, amb una mobilitat i postura normal.
 Axonotmesi (la més freqüent): es trenca l’axó però la baina de mielina està intacta. La regeneració de l’axó és variable, depèn de la lesió de l’axó. 4-5 mesos de recuperació. El nen pot arribar a ser molt funcional però no arriba mai a la màxima qualitat del moviment.
Els nens son conscients que el braç que tenen afectat és seu.
Tenen un bona evolució perquè són conscients que el braç és seu. Utilitzen el braç encara que siguin pot hàbils.
 Neurotmesi: ruptura postganglionar del nervi (ruptura de tot). No recuperació. S’ha de fer un tractament preventiu de deformitats o tractament quirúrgic.
 Avulsió: completa desconnexió preganglionar a ras de la medul·lar espinal. No possibilitats de recuperació. S’utilitzen tècniques quirúrgiques, però l’èxit és baix, perquè no hi ha molta experiència. S’han de fer mobilitzacions per evitar deformitats i que siguin conscients de que el braç és seu, per evitar cops, cremades...
Pronòstic segons:   La localització de la lesió del plexe El tipus de la lesió del plexe TRACTAMENT Durant el tractament tindrem en compte: - Diagnòstic mèdic Diagnòstic de fisioteràpia El diagnòstic de la patologia (si és degenerativa o no) El tractament abarca: - Sessions específiques: això no ho és tot, hi ha d’haver continuïtat en el tractament. S’ha de tenir en compte amb 20 quina cadira seu el nen, quin caminador té, els suports que té...
Si aquests aspectes de l’entorn no són favorables pel nen el tractament no servirà de res.
Hem de realitzar exercicis específics, per afavorir el seu desenvolupament motriu, depèn del moment en el que estigui.
- Mesures d’habilitació:  Postura  Desplaçament, un infant que està creixen (físicament i psicològicament) és important que tingui un bon desplaçament. S’ha de tenir en compte la marxa o el gateig del nen i el desplaçament autònom sense que sigui caminar (bicicleta, cotxets, cadires...)  Activitats, hem de plantejar-nos quines activitats fa durant el dia, què li agrada fer, que pot fer què no, perquè no ho fa...
És important que pugui fer el que ell faria si no tingués la patologia sempre que sigui possible. Hem de trobar alternatives.
 Material - Assessorament/ coordinació: hem d’assessorar a altres professionals que estan amb ell durant el dia (què pot fer, que no pot fer...) i els pares. I ens hem de coordinar amb tots els professionals que tracten el nen.
Tractament PBO - - No hem de fer mobilitzacions a l’extremitat paralitzada les 3 primeres setmanes després del naixement. No es fan perquè és molt aviat i el resultat és pitjor si es fa.
Hem de fer un tractament postural.
POSTURA Objectius: - - Afavorir/ millorar/ mantenir la qualitat de vida: funcions fisiològiques, maduració de l’articulació coxo- femoral, prevenir osteoporosis, llagues per decúbit...
Afavorir l’alineació m- e Músculo - Esquelètica Reduir/ millorar les deformitats existents Afavorir el control motor gros 21 - Afavorir a manipulació Afavorir la percepció de l’entorn.
Sobretot amb els pacients greus, el més important és tenir en compte la seva postura.
Metodologia - - - Per prevenir osteoporosi: 45 min cada dia (no necessàriament seguits) de càrrega. Amb bipes o plans. Si està dret es preveu la osteoporosis (risc de fractures espontànies) Per tractar o prevenir deformitats: 4-6 hores cada dia (no necessàriament seguits, no necessàriament el mateix sistema).
Ortesis o col·locar una postura correcta que pugui aguantar el nen, no cal hipercorregir.
Per estar actiu i realitzar les activitats corresponents. És important que el nen autoinicii el moviment.
Algunes vegades es requereixen adaptacions.
Cadira de passeig amb adaptacions - - - Habilitats, alteracions d’estructures i limitacions d’activitats.
Entorns, família...
Mida adient Adaptacions necessàries: recolzapeus, cingles peus, malus i/o tronc, paletes laterals tronc (per col·locar tires per aguantar el nen que no caigui cap endavant), tac abductor (evita que basculi, que no rellisqui i ajudes a mantenir una abd i més funcional), recolzacap, cinturó pèlvic (perquè la pelvis quedi simètrica)...
S’ha de vigilar si fem un seient de guix que si el fem amb molta abd ( perquè hi hagi un bon recolzament i hi hagi un estirament dels ADD), que hi càpiga a la cadira, s’han de tenir en compte les vores laterals de la cadira.
Confortable Varies opcions de posicionament: reclinable (perquè puguin estar una estona estirats) i/o basculant.
També s’han de tenir en compte els tipus de rodes Hi ha possibilitats de cadires que tu pots anar a davant.
22 Cadira d’interior amb adaptacions - - Cadira ordinària o especial Habilitats, alteracions d’estructures i limitacions d’activitats Entorn, família...
Mida adient Adaptacions necessàries Confortable.
Cadira amb adaptació i cadira- taula Taula especial - - Taula més ampla Alçada regulable Taulell reclinable Taulell en “U”, per mantenir millora la postura, els colzes els puc recolzar millor i no queden tan inestables.
Complements pel material Acoblada a la cadira Plànol de decúbit lateral - Greument afectats: nivell 5 o patologia degenerativa greument afectat.
23 - Perquè el nen pugui canviar de postures Afavorir/ mantenir:  Alineació m- e, coixí el cap i entre els genolls. I col·loquem una cingla perquè no caigui.
 El contacte entre les dues mans, una important funció, potser quan aquest nen estar assegut o dret no ajunta les mans i aquest és el únic moment que si.
 Participació a activitats que es realitzen a terra Falca - DS o DP Greument afectats, nivell 4-5 o patologies degeneratives greument afectades.
Afavorir:  Alineació m- e  El control motor gros  Al estar en decúbit pron, amb els braó que surtin de la falca, tindrà la possibilitat d’aixecar el cap (és una manera d’afavorir el control motriu gros si no té el control de cap). Al estirar el cap també estirarà l’esquena.
 En decúbit supí també podrà pujar les EESS contra la gravetat.
 Afavorim sobretot el control de cap, que el pugui aixecar i mantenir.
 Participació a activitats que es realitzen a terra.
 S’ha de recolzar amb les mans i els colzes a terra, d’aquesta manera li serà més fàcil aixecar el cap (com hem fet a pràctiques) Plànol inclinat ventral - Afectació greu i moderada Afavorir:  Alineació m- e  Control motriu gros  Maduració de la coxafemoral. Els infants que no caminen tenen una coxa valga. Al néixer tenim un coxa valga però a mesura que anem caminant i carregant el cap del fèmur 24 - entra bé a la cavitat cotiloidea. Si el col·loquem amb una bona posició la mateixa pressió (el mateix pes seu), ajudarà a la maduració de l’articulació i el cap del fèmur li serà més fàcil d’entrar dintre la cavitat.
 Manipulació Prevenir osteoporosis Si no es té control de cap, al tenir tot el cos recolzat tindrà possibilitat de mirar i tenir un bon control de cap (control motriu gros) i de tronc.
Podem utilitzar la fèrula pelvipèrica, per substituir el pla durant un determinat temps El pla s’utilitza amb nens amb molt poc control de tronc.
Bipedestador - Afectació moderada i lleu. El nen està menys afectat i té millor control de tronc que els nens que col·loquem en el pla.
 Si és un nen moderat, es pot combinar el pla (tindrà més alineació i així podrà manipular millor) amb el bipedestador.
 Si té una afectació lleu, però camina de manera incorrecte, el bipedestador l’ajudarà a millorar els defectes que té de la marxa.
- Afavorir:  Alineació m- e  Control motriu gros  Maduració de l’articulació coxafemoral  Manipulació Prevenir osteoporisis - 25 WC El de la l’esquerre es pot col·locar sobre un orinal o es pot moure i col·locar-lo sobre el vàter.
El de la dreta s’ha de col·locar un reductor, un tac abductor, cingles i vores lateral. Inconvenient: està fixat en el vàter.
Desplaçament Objectius: - Aconseguir/millorar/ mantenir el desplaçament autònom, no només caminar.
Afavorir la relació amb els altres, el coneixement del medi, l’autoestima. Si no es desplaça la relació amb els altres està alterada, seran els altres que hauran d’anar cap al infant i no el revés. És important que puguin decidir a on volen anar.
Consideracions: - Diversos suports segons l’afectació, l’edat, l’activitat , l’entorn, l’interès.
No demostrat que endarrereixin l’adquisició de la marxa autònoma.
Rastrejador- gatejador El nen es col·loca decúbit pron i ha d’anar movent els braços i les cames per desplaçar-se.
26 Caminador tipus “Poni” Foto esquerre: Canvia la base de sustentació en comparació amb l’altre. Encara que no tingui molt control de cap, al tenir el tronc vertical l’ajudarà a aguantar el cap i si l’entorn és l’adequat millor.
- Inconvenient: pot bolcar ja que té la base de sustentació més petita i les rodes són petites.
Va bé per sòls interiors però no per exteriors.
Foto dreta: Un nen que no tingui control de tronc se’l pot col·locar i només amb moviments de cames es pot desplaçar.
- Avantatges:  Base molt ample, per tant, és molt estable, no bolcarà.
 Les rodes són grosses, si va per un pati de sorra no bolcarà.
- Inconvenient: és molt gran i pesa.
Caminador tipus “taca- taca” amb braguer S’ha de vigilar amb les rodes, ja que són petites i per exterior pot bolcar. D’entrada haurien de tenir control de tronc.
27 Caminador posterior Amb aquest caminador el primer que programo és moure les cames i desprès els braços.
Amb aquest caminador no afavorim el recolzament a la part anterior del peu. Important, ja que ells normalment ja tenen una flexió plantar.
Hi ha menys caigudes ja que el centre de gravetat està entre el nen i el caminador, es manté per darrera l’infant..
S’hi poden col·locar complements, per exemple un seient, té complements per controlar la inestabilitat a nivell de la pelvis (braguer), es poden posar complements per recolzar els braços, es pot col·locar un tefló de comunicació...
Té un fre antibolcant a darrera.
Caminador anterior El primer que programen és caminar amb els braços i no amb les cames, ja que primer tiren el caminador endavant i desprès mouen les cames (programen de manera errònia).
Tiren el caminador endavant, i fan flexió plantar ja que tiren el cos endavant (problema ja que ells ja tenen flexió plantar).
Hem de vigilar el suport que estan utilitzant, a on s’agafen. Si s’agafen als laterals, tendeixen a fer RI de la GH i això afavoreix a la flexió dels genolls.
28 Bicicletes Alguns podràn utilitzar bicicletes normals, i d'altres necessitaran bicilcetes especifiques d'ortopedia.
-Rodetes més grans.
-Fixació del tronc.
-Fixació dels peus als pedals.
Accés cadira de rodes amb motor Els diferents motors serveixen un per anar endavant, un altre per anar endarrere i els altres dos per anar cap als costats. S’utilitza quan no poden utilitzar la rodeta de la cadira elèctrica.
Material Objectius: - Aconseguir/ millorar/ mantenir/ realitzar activitats adients segons l’edat, entorn, interessos... de forma autònoma.
Afavorir la relació amb els altres, l’aprenentatge, l’autoestima...
Material escolar - Llapis Si se li dóna un material inadequat, la postura canviarà i hi hauran alteracions m- e. Hem d’intentar que sigui el màxim normal possible.
El llapis amb punts negres, és antilliscant Els dos primers per augmentar el diàmetre.
El primer també va bé per els nens amb dèficit d’atenció i hiperactivitat ja que agafen el llapis com volen, d’aquesta manera, els nens agafaran el llapis a on hi ha l’ajuda.
29 - Tisores: Les del mig, faciliten el retorn i s’utilitza amb nens que els hi falta control en la manipulació.
La de més a la dreta, s’utilitza amb nens més afectats que els hi costa la manipulació.
Adaptació joguina Accés ordinador El botó de la dreta, els fisioterapeutes som els qui decidim en quina posició el col·loquem, perquè el nen faci un moviment o un altre.
Modificacions de les activitats Objectius: - Aconseguir/ millorar/ mantenir/ realitzar activitats adients segons edat, entorn, interessos,.. de forma autònoma Afavorir la relació amb els altres, l’aprenentatge, l’autoestima...
Modificar en quant a la quantitat o qualitat Metodologia  - Modificar en quant a la quantitat, a la qualitat i al contingut Diferenciació de l’objectiu motriu del cognitiu 30 ...